Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 27 d’abril de 2021

Ciutat del Cap és la segona ciutat més poblada de Sud-àfrica. Forma part de la municipalitat metropolitana de Ciutat del Cap. És la capital de la Província Occidental del Cap, i també la capital legislativa de Sud-àfrica, on se situen tant el Parlament Nacional com moltes altres seus governamentals. Ciutat del Cap és famosa pel seu port i per la seva conjunció natural de flora, la muntanya de la Taula i la punta del Cap. Sovint considerada com una de les ciutats més belles del món per la seva geografia, Ciutat del Cap és la destinació turística més popular del país.

Originàriament es va desenvolupar com a estació de proveïment per als vaixells holandesos que viatjaven a l’Àfrica oriental, l’Índia i Àsia, més de dos-cents anys abans de l’obertura del canal de Suez el 1869. L’arribada del navegant holandès Jan van Riebeeck el 6 d’abril de 1652 va significar l’establiment del primer assentament europeu a l’Àfrica subsahariana. Ràpidament va superar el seu propòsit originari com el primer lloc d’avançada al castell de Bona Esperança. Era la ciutat més gran de Sud-àfrica fins al creixement de Johannesburg i Durban.

Tenia llavors una població de 3.497.097 d’habitants el 2007. La seva superfície de 2.499 quilòmetres quadrats la converteix en una de les ciutats més extenses del país, amb una densitat demogràfica comparativament baixa, de 1.425 habitants per quilòmetre quadrat.

Ciutat del Cap està agermanada amb la ciutat francesa de Niça.

A Robben Island (literalment ‘illa de les foques’), una illa molt propera a Ciutat del Cap, va estar pres durant 18 anys el líder del moviment antiapartheid i Premi Nobel de la Pau, Nelson Mandela.

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Cort – 25 d’abril de 2021

Kinshasa (abans coneguda com a Léopoldville en francès o Leopoldstad en neerlandès) és la capital i la ciutat principal de la República Democràtica del Congo.

Antic poblet de pescadors, avui dia Kinshasa és una gran ciutat de contrastos, amb luxoses àrees residencials i comercials, tres universitats i barris de barraques, que té una població d’uns 8,8 milions d’habitants (2010), sent la més poblada d’Àfrica rivalitzant amb Johannesburg, Lagos i el Caire. És la primera ciutat francòfona superant la ciutat de París i la seva àrea metropolitana.

Està situada a 4 ° 16′S i 15 ° 17′E, a la riba esquerra del riu Congo, davant per davant de Brazzaville, la capital de la República del Congo. Forma una de les províncies de l’estat (Ville-Province de Kisnhasa), de 9.965 km², dividida en 24 communes, que en aquest cas corresponen més aviat a districtes que no pas a municipis. La major part són districtes urbans, tot i que la commune rural de Maluku, la part oriental de la província, ocupa el 79% del territori. El centre urbà correspon a la commune de La Gombe, al nord de la província, tocant al riu.

Kinshasa és el centre administratiu, econòmic i cultural de l’estat congolès. La ciutat és el port principal del riu Congo i s’estén uns 7 km tot al llarg del riu. Hi ha servei de transbordador fins a Brazzaville, a uns 4 km, i amb multitud de ports riu amunt com ara Kisangani i Bangui. Té comunicació per carretera i ferrocarril amb Matadi, port marítim a l’estuari del Congo, a 150 km de l’oceà Atlàntic, però no està connectada per tren amb l’interior del país; les connexions per carretera també són poques i dolentes. La ciutat té dos aeroports, N’Djili (internacional) i Ndolo.

Brazzaville és la capital i la ciutat principal de la República del Congo. La seva població és d’1.326.975 habitants (2006), un terç de la de tot l’estat. Està situada a 4° 15′ S i 15° 15′ E, a la riba dreta del riu Congo, davant per davant de Kinshasa, la capital de la República Democràtica del Congo. Des del 1980 el municipi de Brazzaville té estatus autònom com qualsevol altra regió congolesa i ja no depèn de la regió circumdant de Pool; se subdivideix en 7 districtes: Makélékélé, Bacongo, Poto-Poto, Moungali, Ouenzé, Talangaï i Mfilou.

Actualment és un important centre de comunicacions ferroviàries (ferrocarril Congo-Oceà) i fluvials (drassanes) i d’exportació d’ivori i cautxú. Té també fàbriques de material ferroviari i indústries agroalimentàries, químiques i de fabricació de sabó. És el centre industrial, cultural i econòmic més important de l’estat congolès. Disposa de l’aeroport de Maya-Maya.

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 22 d’abril de 2021

Marràqueix és una ciutat del sud-oest del Marroc, al peu de l’Atles, a 466 m d’altura. L’any 2004 tenia una població oficial d’1.036.500 habitants, xifra que quedaria molt curta en estimacions no oficials. La Medina de Marràqueix està inscrita en la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1985.

Té el soc o mercat més gran del Marroc i la plaça més atrafegada de tot Àfrica, anomenada Djemà-el-Fna. Marràqueix està dividida en la Medina i la ciutat moderna.

El nom de la ciutat ha originat el nom del país, Marroc, del qual el nom àrab de Marràqueix és una derivació, i el nom original n’és Marrúkeix (‘ves-te’n corrents’) transformat pels francesos en Marrakech.

El clima n’és mediterrani sec. La temperatura mitjana anual és de 19,2 °C i oscil·la entre els 11,6 °C de gener i els 27,6 °C de juliol. Les gelades són rares mentre que les altes temperatures són habituals durant l’estiu, i superen els 40 °C en diverses ocasions cada any. Les precipitacions són de 247 mm anuals concentrades d’octubre a maig, moltes vegades de manera torrencial.

El 1585 es calculava la població en prop de 20.000 habitants, el 1693 n’eren 25.000, el 1804 uns 30.000, el 1864 uns 50.000 i el 1868 uns 60.000; però del s. XIX hi ha diverses estimacions contradictòries. Al s. XX Marraqueix era la ciutat més poblada del Marroc; el 1926 tenia 149.263 habitants (3.652 europeus i 12.718 jueus); el 1936 n’eren 190.314 (6.849 europeus i 25.646 jueus) i el 1947 eren 241.000 habitants.

Els jueus s’hi van instal·lar a partir del 1560 i al s. XVII tenien el seu barri propi conegut com a Mallah (com el barri jueu de Fes). La comunitat va emigrar a Palestina a l’entorn de 1950-1960.

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 10 d’abril de 2010

Les 100 aglomeracions urbanes més poblades de món tenen uns poblacions que oscil·len entre 4,8 milions (Barcelona) i 46,7 milions (Canton). Madrid en té 6,5. Entre aquestes aglomeracions n’hi ha 11 a l’Àfrica:

El Caire, Egipte, 21,0

Lagos, Nigèria, 19,4

Johannesburg, Sud-àfrica, 13,9

Kinshasa, Congo, 12,4

Luanda, Angola, 8,2

Dar es Salam, Tanzània, 6,5

Khartum, Sudan, 6,3

Nairobi, Kenya, 5,9

Alexandria, Egipte, 5,7

Abidjan, Costa d’Ivori, 5,6

Accra, Ghana, 5,1

La població mitjana d’aquestes grans ciutats africanes és de 10 milions de persones. Aquestes grans ciutats africanes encara no representen el 10% de la població africana. La resta habita en ciutats menors, viles i pobles.

D’aquí ve que calgui, a més d’urbanisme per al seu creixement, una molt ben pensada ordenació del territori. Les grans ciutats es coneixen per tenir molts recursos a l’abast i per poder oferir moltes oportunitats, però cal una intel·ligent comprensió de tot el territori nacional

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 22 de març de 2021

El Diccionari normatiu valencià té tres entrades per definir urbanisme:

• Ciència i tècnica de l’ordenació de les ciutats i el territori
• Conjunt de normes i disposicions tècniques, administratives, poblacionals, socials i econòmiques que es referixen al desenrotllament harmònic, racional i humà dels centres habitats
• Part del dret administratiu que establix el règim jurídic, l’ús i l’aprofitament urbanístic del sòl articulant un conjunt d’instruments i tècniques d’ordenació

Són tres definicions que es complementen entre si als efectes que ens ocupen: l’urbanisme a l’Àfrica. Són populars les gran ciutats que hi ha al continent africà: per exemple, El Caire, Nairobi o Johannesburg, entre moltes

El DUOT és el departament de la Universitat Politècnica de Catalunya que imparteix els ensenyaments d’Urbanisme de grau, màster de recerca i doctorat a les dues Escoles Tècniques Superiors d’Arquitectura: la de Barcelona i la del Vallès. L’ensenyament de màsters professionals de tercer cicle es realitza també a la Fundació de la Universitat Politècnica de Catalunya.

De la mateixa manera que enginyeria química i química industrial han d’anar juntes, per complementar-se, urbanisme i ordenació del terrirori també han d’anar juntes per tal que el país no es divideixi entre ciutats i la resta

Vaig comentar el cas de Nairobi, redactat per un nostre corresponsal britànic, a una dona d’una associació espanyola del consum. Em va parlar de més oportunitats malgrat viure en la misèria, però jo no sóc partdari de grans ciutats. Madrid i Barcelona són conurbacins d’uns 5 milions d’habitants, un pèl més Madrid que Barcelona. Personalment, mai havia considerat que aniria a viure a una gran ciutat, però Barcelona em va xuclar. Aquí neix la necessitat d’ordenar bé el teritori

Molt desconec de l’arquictectura i d’urbanisme, però estic a l’aguait del que els països africans ordenen els seus territoris. Considero aquest tema clau en la cooperació internacional

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 18 de març de 2021

D’acord amb el Diccionari normatiu valencià, conurbació és un conjunt integrat per un grup de nuclis urbans inicialment independents que forma un continu edificat, amb un centre que exercix una atracció centrípeta, sobretot pel que fa a treball i a servicis.

L’Àrea Metropolitana de Barcelona és una entitat administrativa pública metropolitana nascuda el 2010, formada per Barcelona i altres 36 municipis que acullen més de 3,2 milions de persones. Agrupa, doncs, part de la regió metropolitana de Barcelona, una zona geogràfica que va més enllà de l’àrea administrativa i que és una de les àrees més poblades d’Europa.

La delimitació administrativa actual té 636 km² de superfície, tot i que una llei de 1968 la va definir inicicalment com una àrea molt més vasta, que ocupava 3.297 km². El 48% dels seu territori està urbanitzat i el 52% restant és ocupat per 25 km de platges i més de 25.000 hectàrees de zones naturals.

Dins el territori metropolità hi ha tres grans espais: la zona agrícola del delta del Llobregat, les àrees urbanitzades del pla de Barcelona i els espais verds dels massissos del Garraf, Collserola i la serralada de Marina.

És l’aglomeració metropolitana més important del Mediterrani occidental, on es genera la meitat del PIB de Catalunya.

L’Àfrica conté nombroses conurbacions que són com un imant que atrau persones de tot el país considerat en busca de més oportunitats que en els seus llocs d’origen. Probablement, les conurbacions són les entitats més econòmiques a l’hora de donar serveis a cada habitant

L’Àfrica conté 50 ciutats amb poblacions milionàries: El Caire (21 milions) i Lagos (19,4) són les que hi acullen més més persones. Entre 12 i 14 milions hi ha Kinshasa i Johannesburg. Luanda, Dar es-Sam, Khartum, Nairobi, Abidjan Alexandria, Accra també són entre les  100 aglomeracions urbanes més poblaes del món, entre 4,8 i 47 milions de persones

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 15 de març de 2021

Mohammed “Mo” Ibrahim (1946) és un empresari multimilionari britànic i sudanès. Va treballar per a diverses empreses de telecomunicacions, abans de fundar Celtel que, quan es va vendre, tenia més de 24 milions de subscriptors de telefonia mòbil a 14 països africans.

Després de vendre Celtel el 2005 per 3.400 milions de dòlars, va crear la Mo Ibrahim Foundation per fomentar una millor governança a l’Àfrica, a més de crear l’índex Mo Ibrahim, per avaluar el rendiment de les nacions. També és membre del consell assessor regional d’Àfrica de la London Business School.

El 2007 va iniciar el Premi Mo Ibrahim a la consecució del lideratge africà, que atorga un pagament inicial de 5 milions de dòlars i un pagament anual de 200.000 dòlars per vida als caps d’estat africans que lliuren seguretat, salut, educació i desenvolupament econòmic als seus constituents i els transfereixen democràticament poder als seus successors. Ibrahim s’ha compromès a donar almenys la meitat de la seva riquesa a la caritat unint-se a The Giving Pledge.

Segons la llista de multimillonaris de Forbes 2011, Mo Ibrahim val 1.800 milions de dòlars, cosa que el converteix en la 692a persona més rica del món. Mo Ibrahim també va ser seleccionat per a la llista TIME “Top 100” el 2008 i es va classificar en el primer lloc de la llista anual de poderosos influents britànics negres.

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 14 de març de 2021

El Diccionari normatiu valencià defineix desenvolupament com l’acció o efecte de fer passar alguna cosa d’un estat a un altre estat més perfecte o més complex. l’índex de desenvolupament humá de qualsevol comunitat és funció de tres variables principals: salut, formació i renda.

La salut està condicionada per la renda i la formació. La formació ho és per la renda

L’índex de desenvolupament de cada comunitat oscil·la entre 0 i 1. No hi ha cap país que tingui un índex de 0 (menor desenvolupament) ni d’1 (major desenvolupament). La gran majoria de països africans se situen en una banda de 0,7 a 0,3. En efecte, hi ha països africans que estan molt poc desenvolupats dins l’actual s. XXI

Fent una previsió, es pot dir que els països més avançats aconseguiran uns bons nivells dins l’actual segle, però poden afluixar el motor de la màquina. Els països nord-africans van destacats. Dins la resta sobresurten països relativament petits (sobretot insulars) així com països molt potents com Kenya, Nigèria o Sud-àfrica