Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 8 de març de 2021

Dilluns 8 de febrer de 2021, Dia internacional de la Dona. Nenes i dones sumen pel cap baix uns 3.900 milions de persones a tot el món. Les dones tenen una gran importància donat que són les úniques persones de qui neixen altres persones en les diferents societats

Normalment, les seves característques físiques les condicionen molt davant els homes, que poden arribar a maltractar-les des d’una major força física. Estan descrites tota mena de vexacions tot i que els homes també en poden patir

Un estudi preliminar sobre la influència de la renda per càpita (rpc) sobre les tendències socials assenyala que hi ha una tendència entre rpc i els vestits femenins. Aquest estudi inicial mostra que la rpc influeix en la indumentària femenina. Major rpc fa que les dones es mostrin més pudoroses al vestir

Les dones espanyoles tenen una rpc mitjana entre extrems propis d’Europa. Aquestes són les primeres conclusions de l’estudi peliminar d’abast europeu

La pregunta òbvia (què marca això ?) no és fàcil de respondre. Com més diners, més pudor. Això pot indicar que tota la societat es torna més pudorosa. Que això es vegi més en les dones pot ser degut perquè tenen una varietat de peces de vestir més gran que la dels homes. La moda femenina també és més vistosa

El treball s’està fent al llarg de tota la geografia europea, però es pot fer de la mateixa a escala mundial o internacional en el conjunt del continent africà

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 7 de març de 2021

El Llibre blanc del comerç amb Àfrica (SDRCA, 2012) calcula la renda laboral mitjana dels africans residents a l’Àfrica. Aquest sou mitjà resulta ser de mitjana d’uns 150€/mes. Un periodista al Camerun ingressa uns 150€/mes segons fonts dignes de crèdit

Amb aquests diners, les persones africanes amb edat de treballar poden viure perfectament perquè poden cobrir en el seu mercat totes les seves necessitats més peremptòries

Ara bé, l’adquisició de productes tecnològics ve determinada pels processos d’importació. Un exemple clar és el dels ordinadors portàtils. Caldrà estalviar uns quants mesos per poder-ne comprar un. Pot ser que també l’empresa on es treballi doni facilitats a les persones que té en nòmina perquè els utilitzin

El que es va veure al Camerun (2015) és que les administracions públiques no disposen de prou diners per mantenir en bon estat les vies públiques

La major dificultat que hi ha és accedir a un lloc de treball perquè aquest procés facilita l’accés a mercats plenament retribuïts. Dit d’una altra forma, cal assegurar bé la cadira perquè sol ser en molts casos una bona font de riquesa

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 27 de febrer de 2021

A diferència de ls grans potències colonials a l’Àfrica  (Anglaterra, França, Portugal), la presència espanyola en el continent veí ha estat escadussera i breu. Aquests territoris han estat abandonats progressivament: el Marroc (1956), Guinea Equatorial (1968) i Sàhara Occidental (1975)

Espanya té un peu a l’Africa en els seus territoris nacionals de Canàries, Ceuta i Melilla. Aquests terres van ser en el passat reivindicades pel Marroc sense éxit perquè la Unió Europea els considera plenament espanyols malgrat que formin geogràficament part d’Àfrica. De fet, el Marroc no es queda enrere tot reivindicant el territori peninsular de l’Al-Andalus…!

Només hi ha un únic país africà que no hagi estat colonitzat, és Etiòpia. La civilització etíop només va ser ocupada pels italians en el context de la Segona Guerra Mundial. De ben segur que no hi ha etíop que no recordi l’escissió d’Eritrea, un dels països més foscos del món, comparable al règim que controla Nord-corea

Si no recordo malament, un territori etíop va ser objecte d’una ocupació televisiva europea. Aquest mitjà de comunicació va ocupar un poble on les persones no tenien prou aliments. Van arribar a un acord pel qual gravarien durant uns quants dies la vida d’aquestes persones. Quan van acabar el reportatge, on el presentador seguia també aquest regim alimentari, els van donar aliments

Aquesta situació va ser per mi totalment immoral. Era més important fer aquest reportatge que apaivagar la fam durant una setmana. Aquestes intervencions que es fan només per vendre són per mi fora de lloc

La situació africana permet tractar periodísticament temes que van encarats a l’audiència europea tot induint a temes fora de context. Si es fa una suma de totes les informacions que arriben a les redaccions, es pot veure que el continent africà cau a trossos i que no se sap per on agafar-lo.

Un nou cas és el que proporcionava la veu d’un pare nigerià. El periodista preguntava a aquest pare musulmà què passaria a la seva jove filla, major d’edat, que havia decidit fer-se un lloc en el món de la passarel·la. El seu pare va dir: “He educat molt bé la meva filla, sabrà com eludir els problemes que se li presentin”. Aquesta noia deu tenir ara entre 40 i 50 anys. M’agradaria entrevistar-la sobre com li ha anat fins ara la seva vida…!

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 18 de febrer de 2021

Segons les Nacions Unides, la població de la Terra a febrer de 2021 és d’uns 7.800 milions de persones. L’aportació d’Àfrica és d’uns 1.200 milions. D’acord amb el meu record, el món i l’Àfrica creixen de pressa

El món està format per pobles i estats, que no encaixen necessàriament. Per exemple, Catalunya i el País Basc estan dividides en dos per la frontera hispanofrancesa. La cultura a banda i banda de la frontera no és ben bé la mateixa, hi influeix la cultura de cada estat

Imagino el món com un únic piano. Cada poble hi té accés per a compondre-hi la seva melodia. Cada melodia és diferent en cada poble, és l’essència del seu caràcter

Quin serà el punt d’arribada de cada poble ?

La violència entre pobles o països sol tenir major incidència entre pobles i països veïns tal com cal esperar. L’inici de la Segona Guerra Mundial va tenir lloc amb l’ocupació alemanya de la veïna Polònia (1 de setembre de 1939).

A l’Àfrica podem trobar també conflictes armats entre els pobles hutu i tutsi a Ruanda (7 abril – 15 juliol, 1994) i a Burundi (1993-2005). Un altre conflicte africà que ens toca molt de prop és la invasió marroquina del Sàhara espanyol (1975)

La Gran Guerra africana (o segona guerra del Congo) va implicar 9 països africans i fins a 20 faccions del Congo (1998-2003). Aquest conflicte fou el més gran després de la Segona Guerra mundial. Va suposar la mort d’uns quatre milions de persones, moltes per la fam i per malaties comunes

Entre les guerres civils de l’Àfrica Occidental, hi ha les de Libèria entre, sobretot, descendents d’afroamericans i negroafricans (1989-1996, i 1999-2003). És més aviat una lluita entre cultures d’origen africà

L’Àfrica manté encara conflictes a Burundi, Malí, Nigèria, Centreàfrica, Congo, Somàlia, Sudan del Sud (ACNUR, 2021)

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 15 de febrer de 2021

Un principi bàsic és que cal menjar cada dia perquè tant la ment com el cos ho demana. Per tenir recursos alimentaris, s’ha de fer una activitat que sovint és treballar. Treballar també exigeix menjar adequadament. Una organització humanitària reivindica que uns 800 milions de persones de tot el món necessiten assistència per poder menjar adequadament

L’Àfrica agrupa uns 1.200 milions de persones. Repartint els 800 milions entre els tres continents implicats, a l’Àfrica n’hi tocarien uns 300 que equivaldrien a un 25% de tota la seva població. Aquestes mancances alimentàries també solen incloure problemes de salut. Tinc consciència que governs africans també s’ocupen d’aquestes situacions segons vàries estratègies

He pensat sovint en el que jo també considero un problema. Em refereixo als pobles africans que se’ls hi ha parat el rellotge. Conec el cas del Camerun. El govern s’aplica per integrar-los a la societat camerunesa. Quan els dóna d’alta, fan una gran festa, han incorporat una vella cultura a una nova societat

Què fa que una cultura estigui en el passat durant el present ? Jo em decanto per un estat de satisfacció espiritual i física, la felicitat ?

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 8 de febrer de 2021

La majoria de països africans estan constituïts per diferents pobles, però en aquest cas hi ha normalment una única llengua oficial com passa a Espanya amb el castellà. Un cas especial és Sud-àfrica on tenen com a oficials vàries llengües africanes. Això també passa en països de l’Índic africà, però amb menys llengües oficials

Els països àrabs del nord d’Àfrica solen tenir l’àrab com a única llengua oficial. En aquestes zones hi sol haver la llengua amaziga que es desenvulopa amb més o menys fortuna

Etiòpia és un cas a part perquè no ha estat mai colonitzada

La norma més general és que la llengua oficial sigui una llengua europea (anglès, castellà, francès, portuguès) mitjançant la qual els nacionals s’entenen. Molts africans veuen en la Catalanofonia el que passa als seus països d’origen: una llengua comuna a nivell espanyol i una altra a nivell regional tal com passa amb la nostra Llengua

Dins aquest esquema, molts immigrats d’origen africà aprenen només el castellà dins el que es podria anomenar economia lingüística

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 4 de desembre de 2020

D’acord amb el Diccionari normatiu valencià, doctor és la persona que ha rebut el grau acadèmic universitari més alt. Als Estats units, la persona que guarda aquest títol se l’etiqueta amb l’acrònim PhD. PhD vol dir doctor en filosofia. Aquesta denominació recau en qualsevol especialitat universitària. És universal. Què significa ? Doncs que aquestes persones són capaces de resoldre qualsevol problema d’arrel universitària

Dit així, sembla impossible que una persona pugui tenir aquesta capacitat. Vol dir això que ha estudiat tot el que és estudiable ? De cap manera. Durant el període que una persona ha anat treballant la seva tesi, s’ha pogut trobar amb problemes increïbles que per si sola ha pogut resoldre. Aquesta situació l’ha pogut trobar en enèsims casos. La seva ment ha trobat sempre solucions per si sola

La trajectòria que permet seguir en la universitat està basada en estadis. Trobem primer la llicenciatura, o en els últims temps graduats per l’harmonització internacional dels estudis universitaris. En aquest estadi, l’alumne és sotmès en lliçons magistrals per interioritzar coneixements. Una fórmula que és actualment molt de moda són els màsters que ajuden a interioritzar nomalment m´s coneixements en matèries molt més específiques que les trobades en la graduació

Graduació i màsters no es diferencien gaire en l’estructura formal

El grau definitiu pel qual s’obté de la universitat és el valuossímil doctorat. Quan es parla de doctorat, és parla de dues persones: l’alumne i el director de tesi. Si la tesi la fa en la pràctica el director, la tesi aconseguida no serveix per a res. L’estructura mental de l’alumne serà equivalent a la del graduat. No tothom està preparat per fer de director de tesi

L’alumne de doctorat ha de sentir que la seva ment està cruixint perquè a tot es pot trobar solució. No ha de dependre dels coneixements del seu tutor, que l’ha de vetllar perquè no dscarrili. Donat que el monotema de doctorat pot durar molt de temps, el doctorand podrà utilitzar totes les eines que puguin ser útils. Una cosa que va molt bé és estar en contacte amb el món profesional perquè hi pot trobar eines molt útils de cara a la finalització del seu producte: la tesi que haurà d’escriure i llegir davant un tribunal universitari

L’estructura de les universitats és normalment igual en tots els països del món, com ara a l’Àfrica. En molts llocs, els universitaris són la crème de la crème de la societat, gaudint d’una posició rellevant en tot el seu entorn. Com a dada característica del sistema universitari internacional és que els universitaris que surten de l’Àfrica tenen una gran capacitat de ser reconeguts arreu d’Europa. La gran majoria d’estudiants universitaris africans tenen el reconeixement de París o Londres. Aquí també passa amb el SARU (Servei d’Acompanyament al Reconeixement Universitari)

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 3 de desembre de 2020

Tot i que sóc fill d’una família que menystenia l’estudi, mai de petit hagués dit que jo arribaria tan lluny. Disposo de les màximes titulacions universitàries per mi mateix. Fer la tesina i la tesi és molt més dur que estudiar textos i llibres. La tesina és una titulació que fa de pont amb el món de l’empresa. La tesi cal guanyar-se-la per mèrits propis

La meva tesina va ser matadora, però les autoritats acadèmiques la van aplaudir amb ganes. Sense adonar-me vaig fer tot allò que s’exigeix a un químic, fer de químic. Això vol dir moure els elements per concretar. Un catedràtic que vaig tenir em va expressar amb poques paraules que la química és un art tal com ho és la música. Un químic, com un músic, ha d’utilitzar la partitura mitjançant el seu instrument, posem per cas el piano, així com saber com funciona l’orquestra

Hi ha persones que desconfien de SDRCA, Assoc. perquè està constituïda per persones de les ciències experimentals. Res millor perquè som molt ben coneixedors del mètode científic, que no tothom sap fer funcionar en la descripció de sistemes complexos. Per tant, la nostra adscripció a ciències experimentals és garantia d’èxit

Estudiar l’Àfrica i els africans requereix tots els sentits, com ara el mètode científic…!