Navega per la categoria

Society

Marràqueix

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 22 d’abril de 2021

Marràqueix és una ciutat del sud-oest del Marroc, al peu de l’Atles, a 466 m d’altura. L’any 2004 tenia una població oficial d’1.036.500 habitants, xifra que quedaria molt curta en estimacions no oficials. La Medina de Marràqueix està inscrita en la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1985.

Té el soc o mercat més gran del Marroc i la plaça més atrafegada de tot Àfrica, anomenada Djemà-el-Fna. Marràqueix està dividida en la Medina i la ciutat moderna.

El nom de la ciutat ha originat el nom del país, Marroc, del qual el nom àrab de Marràqueix és una derivació, i el nom original n’és Marrúkeix (‘ves-te’n corrents’) transformat pels francesos en Marrakech.

El clima n’és mediterrani sec. La temperatura mitjana anual és de 19,2 °C i oscil·la entre els 11,6 °C de gener i els 27,6 °C de juliol. Les gelades són rares mentre que les altes temperatures són habituals durant l’estiu, i superen els 40 °C en diverses ocasions cada any. Les precipitacions són de 247 mm anuals concentrades d’octubre a maig, moltes vegades de manera torrencial.

El 1585 es calculava la població en prop de 20.000 habitants, el 1693 n’eren 25.000, el 1804 uns 30.000, el 1864 uns 50.000 i el 1868 uns 60.000; però del s. XIX hi ha diverses estimacions contradictòries. Al s. XX Marraqueix era la ciutat més poblada del Marroc; el 1926 tenia 149.263 habitants (3.652 europeus i 12.718 jueus); el 1936 n’eren 190.314 (6.849 europeus i 25.646 jueus) i el 1947 eren 241.000 habitants.

Els jueus s’hi van instal·lar a partir del 1560 i al s. XVII tenien el seu barri propi conegut com a Mallah (com el barri jueu de Fes). La comunitat va emigrar a Palestina a l’entorn de 1950-1960.

Font: wikipedia

Grans ciutats

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 10 d’abril de 2010

Les 100 aglomeracions urbanes més poblades de món tenen uns poblacions que oscil·len entre 4,8 milions (Barcelona) i 46,7 milions (Canton). Madrid en té 6,5. Entre aquestes aglomeracions n’hi ha 11 a l’Àfrica:

El Caire, Egipte, 21,0

Lagos, Nigèria, 19,4

Johannesburg, Sud-àfrica, 13,9

Kinshasa, Congo, 12,4

Luanda, Angola, 8,2

Dar es Salam, Tanzània, 6,5

Khartum, Sudan, 6,3

Nairobi, Kenya, 5,9

Alexandria, Egipte, 5,7

Abidjan, Costa d’Ivori, 5,6

Accra, Ghana, 5,1

La població mitjana d’aquestes grans ciutats africanes és de 10 milions de persones. Aquestes grans ciutats africanes encara no representen el 10% de la població africana. La resta habita en ciutats menors, viles i pobles.

D’aquí ve que calgui, a més d’urbanisme per al seu creixement, una molt ben pensada ordenació del territori. Les grans ciutats es coneixen per tenir molts recursos a l’abast i per poder oferir moltes oportunitats, però cal una intel·ligent comprensió de tot el territori nacional

Font: wikipedia

 

Urbanisme

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 22 de març de 2021

El Diccionari normatiu valencià té tres entrades per definir urbanisme:

  • Ciència i tècnica de l’ordenació de les ciutats i el territori
  • Conjunt de normes i disposicions tècniques, administratives, poblacionals, socials i econòmiques que es referixen al desenrotllament harmònic, racional i humà dels centres habitats
  • Part del dret administratiu que establix el règim jurídic, l’ús i l’aprofitament urbanístic del sòl articulant un conjunt d’instruments i tècniques d’ordenació

Són tres definicions que es complementen entre si als efectes que ens ocupen: l’urbanisme a l’Àfrica. Són populars les gran ciutats que hi ha al continent africà: per exemple, El Caire, Nairobi o Johannesburg, entre moltes

El DUOT és el departament de la Universitat Politècnica de Catalunya que imparteix els ensenyaments d’Urbanisme de grau, màster de recerca i doctorat a les dues Escoles Tècniques Superiors d’Arquitectura: la de Barcelona i la del Vallès. L’ensenyament de màsters professionals de tercer cicle es realitza també a la Fundació de la Universitat Politècnica de Catalunya.

De la mateixa manera que enginyeria química i química industrial han d’anar juntes, per complementar-se, urbanisme i ordenació del terrirori també han d’anar juntes per tal que el país no es divideixi entre ciutats i la resta

Vaig comentar el cas de Nairobi, redactat per un nostre corresponsal britànic, a una dona d’una associació espanyola del consum. Em va parlar de més oportunitats malgrat viure en la misèria, però jo no sóc partdari de grans ciutats. Madrid i Barcelona són conurbacins d’uns 5 milions d’habitants, un pèl més Madrid que Barcelona. Personalment, mai havia considerat que aniria a viure a una gran ciutat, però Barcelona em va xuclar. Aquí neix la necessitat d’ordenar bé el teritori

Molt desconec de l’arquictectura i d’urbanisme, però estic a l’aguait del que els països africans ordenen els seus territoris. Considero aquest tema clau en la cooperació internacional

Conurbacions

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 18 de març de 2021

D’acord amb el Diccionari normatiu valencià, conurbació és un conjunt integrat per un grup de nuclis urbans inicialment independents que forma un continu edificat, amb un centre que exercix una atracció centrípeta, sobretot pel que fa a treball i a servicis.

L’Àrea Metropolitana de Barcelona és una entitat administrativa pública metropolitana nascuda el 2010, formada per Barcelona i altres 36 municipis que acullen més de 3,2 milions de persones. Agrupa, doncs, part de la regió metropolitana de Barcelona, una zona geogràfica que va més enllà de l’àrea administrativa i que és una de les àrees més poblades d’Europa.

La delimitació administrativa actual té 636 km² de superfície, tot i que una llei de 1968 la va definir inicicalment com una àrea molt més vasta, que ocupava 3.297 km². El 48% dels seu territori està urbanitzat i el 52% restant és ocupat per 25 km de platges i més de 25.000 hectàrees de zones naturals.

Dins el territori metropolità hi ha tres grans espais: la zona agrícola del delta del Llobregat, les àrees urbanitzades del pla de Barcelona i els espais verds dels massissos del Garraf, Collserola i la serralada de Marina.

És l’aglomeració metropolitana més important del Mediterrani occidental, on es genera la meitat del PIB de Catalunya.

L’Àfrica conté nombroses conurbacions que són com un imant que atrau persones de tot el país considerat en busca de més oportunitats que en els seus llocs d’origen. Probablement, les conurbacions són les entitats més econòmiques a l’hora de donar serveis a cada habitant

L’Àfrica conté 50 ciutats amb poblacions milionàries: El Caire (21 milions) i Lagos (19,4) són les que hi acullen més més persones. Entre 12 i 14 milions hi ha Kinshasa i Johannesburg. Luanda, Dar es-Sam, Khartum, Nairobi, Abidjan Alexandria, Accra també són entre les  100 aglomeracions urbanes més poblaes del món, entre 4,8 i 47 milions de persones

 

Font: wikipedia

 

Mo Ibrahim

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 15 de març de 2021

Mohammed “Mo” Ibrahim (1946) és un empresari multimilionari britànic i sudanès. Va treballar per a diverses empreses de telecomunicacions, abans de fundar Celtel que, quan es va vendre, tenia més de 24 milions de subscriptors de telefonia mòbil a 14 països africans.

Després de vendre Celtel el 2005 per 3.400 milions de dòlars, va crear la Mo Ibrahim Foundation per fomentar una millor governança a l’Àfrica, a més de crear l’índex Mo Ibrahim, per avaluar el rendiment de les nacions. També és membre del consell assessor regional d’Àfrica de la London Business School.

El 2007 va iniciar el Premi Mo Ibrahim a la consecució del lideratge africà, que atorga un pagament inicial de 5 milions de dòlars i un pagament anual de 200.000 dòlars per vida als caps d’estat africans que lliuren seguretat, salut, educació i desenvolupament econòmic als seus constituents i els transfereixen democràticament poder als seus successors. Ibrahim s’ha compromès a donar almenys la meitat de la seva riquesa a la caritat unint-se a The Giving Pledge.

Segons la llista de multimillonaris de Forbes 2011, Mo Ibrahim val 1.800 milions de dòlars, cosa que el converteix en la 692a persona més rica del món. Mo Ibrahim també va ser seleccionat per a la llista TIME “Top 100” el 2008 i es va classificar en el primer lloc de la llista anual de poderosos influents britànics negres.

Font: wikipedia

Desenvolupament

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 14 de març de 2021

El Diccionari normatiu valencià defineix desenvolupament com l’acció o efecte de fer passar alguna cosa d’un estat a un altre estat més perfecte o més complex. l’índex de desenvolupament humá de qualsevol comunitat és funció de tres variables principals: salut, formació i renda.

La salut està condicionada per la renda i la formació. La formació ho és per la renda

L’índex de desenvolupament de cada comunitat oscil·la entre 0 i 1. No hi ha cap país que tingui un índex de 0 (menor desenvolupament) ni d’1 (major desenvolupament). La gran majoria de països africans se situen en una banda de 0,7 a 0,3. En efecte, hi ha països africans que estan molt poc desenvolupats dins l’actual s. XXI

Fent una previsió, es pot dir que els països més avançats aconseguiran uns bons nivells dins l’actual segle, però poden afluixar el motor de la màquina. Els països nord-africans van destacats. Dins la resta sobresurten països relativament petits (sobretot insulars) així com països molt potents com Kenya, Nigèria o Sud-àfrica

Indumentària

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 8 de març de 2021

Dilluns 8 de febrer de 2021, Dia internacional de la Dona. Nenes i dones sumen pel cap baix uns 3.900 milions de persones a tot el món. Les dones tenen una gran importància donat que són les úniques persones de qui neixen altres persones en les diferents societats

Normalment, les seves característques físiques les condicionen molt davant els homes, que poden arribar a maltractar-les des d’una major força física. Estan descrites tota mena de vexacions tot i que els homes també en poden patir

Un estudi preliminar sobre la influència de la renda per càpita (rpc) sobre les tendències socials assenyala que hi ha una tendència entre rpc i els vestits femenins. Aquest estudi inicial mostra que la rpc influeix en la indumentària femenina. Major rpc fa que les dones es mostrin més pudoroses al vestir

Les dones espanyoles tenen una rpc mitjana entre extrems propis d’Europa. Aquestes són les primeres conclusions de l’estudi peliminar d’abast europeu

La pregunta òbvia (què marca això ?) no és fàcil de respondre. Com més diners, més pudor. Això pot indicar que tota la societat es torna més pudorosa. Que això es vegi més en les dones pot ser degut perquè tenen una varietat de peces de vestir més gran que la dels homes. La moda femenina també és més vistosa

El treball s’està fent al llarg de tota la geografia europea, però es pot fer de la mateixa a escala mundial o internacional en el conjunt del continent africà

Sous

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 7 de març de 2021

El Llibre blanc del comerç amb Àfrica (SDRCA, 2012) calcula la renda laboral mitjana dels africans residents a l’Àfrica. Aquest sou mitjà resulta ser de mitjana d’uns 150€/mes. Un periodista al Camerun ingressa uns 150€/mes segons fonts dignes de crèdit

Amb aquests diners, les persones africanes amb edat de treballar poden viure perfectament perquè poden cobrir en el seu mercat totes les seves necessitats més peremptòries

Ara bé, l’adquisició de productes tecnològics ve determinada pels processos d’importació. Un exemple clar és el dels ordinadors portàtils. Caldrà estalviar uns quants mesos per poder-ne comprar un. Pot ser que també l’empresa on es treballi doni facilitats a les persones que té en nòmina perquè els utilitzin

El que es va veure al Camerun (2015) és que les administracions públiques no disposen de prou diners per mantenir en bon estat les vies públiques

La major dificultat que hi ha és accedir a un lloc de treball perquè aquest procés facilita l’accés a mercats plenament retribuïts. Dit d’una altra forma, cal assegurar bé la cadira perquè sol ser en molts casos una bona font de riquesa