Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 19 d’abril de 2017

Avui dia es comença a veure una transició de l’Àfrica cap el futur. Això es nota cada cop més en les les actuals noves generacions perquè albiren un futur diferent que el dels seus pares

Som en plena ebullició d’aquest fenomen sense renúncia al seu patrimoni cultural. Els nostres diaris ho demostren

Sovint, al parlar de relleu generacional s’inclouen les Arts i les Lletres africanes com a mostra d’avenç social

Es pot dir sense por que en la Françafrique es disposa d’un trampolí com a mínim cultural de tot allò que es crea a l’Àfrica. França és potser la principal porta de l’Àfrica a Europa sense menystenir Londres

Una gran part de les Universitats africanes han donat pas a una elit que actua sense precedents.

Les pròpies Universitats africanes porten la bandera del rigor, l’amor al país, l’academicisme, en definitiva l’orgull de ser portadors dels valors tradicionals junt amb l’anàlisi i divulgació dels principals esdeveniments científics i culturals de tot el món

Un altre camí, encara que amb les mateixes normes, és el que segueixen els països africans que formen part de la Commonwealth

Tot Àfrica va a tota màquina en benefici de les seves persones. Aquí no hi arriben gaire els avenços que fan els africans, però ens ho recriminen amb tota la raó

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 18 d’abril de 2017

L’expressió gihadisme és una paraula corrent des de fa anys en els mitjans de comunicació, però potser mai com ara havia adquirit un protagonisme tan exagerat

Parlar de gihadisme no és altra cosa que fer propaganda als qui practiquen el terror. El gihadisme es presenta avui dia amb diferents marques d’horror.

De memòria ens trobem Al-Qaida del Magrib Islàmic (Sahel), Boko Haram (Nigèria), Al-Xabaab (Somàlia), Estat Islàmic (difòs per tot l’islam)

Aquests assassins a sou fan ús de tècniques comercials perquè volen ser sentits arreu del món. La gran majoria dels seus seguidors se sostenen en la pitjor de les misèries

Els dirigents se n’aprofiten i els condueixen a la mort matant, però sovint sota coacció

El significat místic de gihad no pot enllaçar amb el bèl·lic, basat en la guerra santa volguda per a l’expansió de l’islam. No vivim pas en una època en què haguem de pagar la novatada perquè això ve de lluny

És clar que aquests moviments diguem-ne extremistes, que cultiven la barbàrie, estan cada dia més controlats

Un dia armats per uns i un altre dia per uns altres, quedaran ofegats per les seves pròpies accions

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 3 d’abril de 2017

El Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) i el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) ofereixen dues úniques entrades per al mot gihad [ʤihát], però les definicions que en donen són completament iguals en el significat.

Fent un còctel de cadascuna de les entrades, se’n poden escriure els següents resultats:

1 Esforç individual o col·lectiu que fan els musulmans per tal de millorar la seva conducta

2 Guerra santa dels musulmans encaminada a la defensa i a l’expansió del domini de l’islam