Asociación Española de Divulgación Científica <[email protected]>, 7 maig 2026
|
Asociación Española de Divulgación Científica <[email protected]>, 7 maig 2026
|
CASA ÁFRICA, 23 abril 2026
Desde el año 2016, el proyecto cuenta también con el importantísimo apoyo del Cabildo de Gran Canaria, a través del Servicio de Solidaridad Internacional, estando incluido dentro del Programa Gran Canaria Solidaria.
Se trata de una iniciativa pedagógica que surgió ante la evidencia del escaso conocimiento sobre África por parte de los adolescentes españoles, tras la realización de estudios previos sobre las percepciones del alumnado de Secundaria acerca de África y sobre la presencia de África en los manuales escolares.
África es la realidad física más cercana a Canarias y sin embargo el desconocimiento y los estereotipos son los rasgos más comunes que acompañan nuestra percepción del continente. La visión negativa de lo que allí acontece es casi la única que existe, especialmente por parte del alumnado, de tal forma que la pluralidad de las situaciones es un rasgo que apenas se tiene en cuenta, así como los avances positivos que las sociedades africanas tienen en muchos aspectos.
Para paliar esta deficiencia, este proyecto crea la unidad didáctica Enseñar África, destinada a alumnos de secundaria, que trata de presentar un África plural y diversa que, sin ocultar los problemas, hace énfasis en sus avances positivos.
La Unidad Didáctica está compuesta por un Libro del Alumnado y una Guía del Profesorado en formato CD. El Libro del Alumnado contiene breves textos, imágenes, gráficas, cuadros de datos, etc., que plantean la reflexión a través de una serie de actividades repartidas en ocho temas:
Muchos son los centros de las Islas Canarias que se han acogido al Proyecto Centro desde que se lanzara durante el curso escolar 2013/2014 por parte de la Dirección General de Ordenación, Innovación y Promoción Educativa de la Consejería de Educación del Gobierno de Canarias para trabajar los contenidos de la Unidad Didáctica Enseñar África en los centros públicos de secundaria.
El trabajo realizado por los alumnos en el marco de este proyecto ha tenido como resultado la elaboración de una serie de materiales (murales, fotografías, dibujos, cómics, textos, materiales audiovisuales, etc) que son los que conforman estas exposiciones anuales que alberga Casa África en su sala Sahel y que podrá visitarse de lunes a viernes, en horario de 8 a 18:30h, hasta el 30 de abril de 2026.
Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 14 d’abril de 2021
Segons el Diccionari normatiu valencià, ciència és el conjunt de coneixements adquirits per mitjà de l’estudi, l’observació i el raonament, organitzats sistemàticament i dels quals es deduïxen principis i lleis generals. Alhora, teoria és el conjunt organitzat d’idees o de lleis establides per a explicar un determinat conjunt de fets
A diferència de principis i lleis generals, les teories serveixen per explicar fenòmens tot i que no hagin estat experimentalment demostrades. Aquest és el cas de la teoria de l’evolució, encara per demostrar malgrat gairebé amb un parell de segles d’existència
Seria bo saber si, entre biòlegs i matemàtics, es podria arribar a expressar-la amb notació matemàtica. Aquesta circumstància obriria la porta a un major desenvolupament de la ciència en general
Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 14 de febrer de 2021
Recerca és un concepte ampli i difús. Segons el Diccionari normatiu valencià, recerca és l’acció de buscar amb molta atenció, investigar, a fi de trobar o descobrir alguna cosa d’interés científic, històric o mèdic.
La part del món coneguda com Occident és la que abraça la major part de la recerca mundial ben entesa. Molt sovint el patró que se segueix és el científic. Estats Units és el punt que acapara majors resultats de recerca, exportant els seus mètodes a la resta del món
Acostumats com estem, podríem imaginar que per pobresa els països africans no haurien de fer massa recerca. Des d’Europa podem imaginar les coses d’una forma que no són, però no hauríem d’imaginar dur de la mà països africans.
Una vegada la SDRCA va fer una bustiada a moltes universitats africanes, cada país en té almenys una. Vam entrar en contacte amb una investigadora universitària que estudiava mosquits pel tema de la malària. El centre de recerca era a Kenya. Es va enfadar perquè li semblava que la nostra carta obviava la manca de recerca a Kenya
També es va tenir accés sobre la vida universitària a Sud-àfrica. Un dels punts especials de recerca era fer una avaluació de la flora i de les seves aplicacions. Amb això es vol dir que la manca de recursos materials no priva de fer estudis de gran interès
Animem els africans a no deixar de banda el seu capteniment en estudis i recerques perquè són de gran interès per als seus països. Occident no té dret a dirigir els interessos africans
Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 16 d’agost de 2020
L’arquitectura africana correspon a una àmplia varietat d’estils arquitectònics. Una llarga història de la seva història, els grups etnolingüístics que van poblar a l’Àfrica han tingut les seves pròpies tradicions arquitectòniques. En alguns casos, es poden identificar amplis estils, com ara l’arquitectura saheliana a l’Àfrica occidental. Un tema comú en una bona part de l’arquitectura africana tradicional és l’ús d’escala fractal: petites parts de l’estructura adossades a un parell similar a les parts majors com, per exemple, una zona circular feta de cases circulars.
Com a part major de tradicions arquitectòniques d’altres parts, l’arquitectura africana ha estat objecte de nombroses influències externes des dels períodes més temporals. L’arquitectura occidental també té un impacte a les zones costeres des de fines del segle XV i, actualment, és una font d’inspiració important per a molts edificis, particularment, a les grans ciutats
L’arquitectura africana usa una gran varietat de materials. En les seves estructures és possible un paratge, pal de fusta, barres, adob, terra apissada i pedra, amb una referència de materials d’acord amb cada regió: Àfrica del nord per la pedra i l’adob; Àfrica occidental pel fang i l’adob; L’Àfrica central per a la fusta i més materials bressolables; Àfrica oriental, variades; Àfrica meridional, per pedra, palla i fusta. Un mur a l’Àfrica del nord pot ser construït de pedra o de terra apissonada; a Àfrica occidental, de fang o adobe; a Àfrica central, de fusta; a Àfrica meridional, de fusta o pedra; i a Àfrica oriental, de tots aquests materials
L’arquitectura africana vernacular també fa ús d’una àmplia varietat de materials. En aquest tipus d’arquitectura es poden identificar nou àmplies categories d’estructures d’habitacions: 1. En forma de rusc; 2. Con en cilindre; 3. Con en els pols; 4. Hastial teulada; 5. Con piramidal; 6. Rectangle amb sostre arrodonit i pendent en els extrems; 7. Quadrat; 8. Cúpula o sostre pla en argila; 9. Quadrangular, al voltant d’un pati obert; 10. Con a terra
Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 7 d’agost de 2020
El Diccionari normatiu valencià defineix art com l’habilitat per a fer alguna cosa, adquirida amb l’estudi, l’experiència o l’observació
L’art és entès generalment com qualsevol activitat o producte realitzat amb una finalitat estètica i també comunicativa, mitjançant la qual s’expressen idees, emocions i, en general, una visió de món, a través de diversos recursos, com els plàstics, lingüístics, sonors , corporals i mixtos.
L’art és un component de la cultura, reflectint en la seva concepció les bases econòmiques i socials, i la transmissió d’idees i valors, inherents a qualsevol cultura humana al llarg de l’espai i el temps. Se sol considerar que amb l’aparició de l’Homo sapiens l’art va tenir en principi una funció ritual, màgica o religiosa (art paleolític), però aquesta funció va canviar amb l’evolució de l’ésser humà, adquirint un component estètic i una funció social, pedagògica, mercantil o simplement ornamental.
La noció d’art continua subjecta a profundes disputes, atès que la seva definició està oberta a múltiples interpretacions, que varien segons la cultura, l’època, el moviment, o la societat per a la qual el terme té un determinat sentit. El vocable ‘art’ té una extensa accepció, podent designar qualsevol activitat humana feta amb cura i dedicació, o qualsevol conjunt de regles necessàries per desenvolupar de forma òptima una activitat: es parla així de “art culinari”, “art mèdic”, ” arts marcials”, “arts d’arrossegament”en la pesca, etc. En aquest sentit, art és sinònim de capacitat, habilitat, talent, experiència
No obstant això, més comunament se sol considerar a l’art com una activitat creadora de l’ésser humà, per la qual produeix una sèrie d’objectes (obres d’art) que són singulars, i la finalitat és principalment estètica. En aquest context, art seria la generalització d’un concepte expressat des d’antany com “belles arts”, actualment una mica en desús i reduït a àmbits acadèmics i administratius. De la mateixa manera, l’ús de la paraula art per designar la realització d’altres activitats ha vingut sent substituït per termes com ‘tècnica’ o ‘ofici’
L’art africà és un conjunt de manifestacions artístiques produïdes pels pobles de l’Àfrica negra al llarg de la història.
El continent africà acull una gran varietat de cultures, caracteritzades cadascuna d’elles per un idioma propi, unes tradicions i unes formes artístiques característiques. Tot i que la gran extensió de desert de Sàhara actua com a barrera divisòria natural entre el nord d’Àfrica i la resta de continent, hi ha considerables evidències que confirmen tot un seguit d’influències entre les dues zones a través de les rutes comercials que van travessar l’Àfrica
En nombroses tribus indígenes d’Àfrica, l’arrelament de la tradició artística autòctona ha permès el manteniment de diverses manifestacions estètiques fins a èpoques relativament recents. De fet, és precisament a partir de principis de segle XX quan aquest art comença a ser apreciat a Occident, primer pels representants de l’avantguarda i després per museus i públic en general. Hi ha grans diferències estilístiques d’unes zones a unes altres, trobem des de figures i màscares esquemàtiques a peces molt naturalistes. Encara que gairebé totes tenen en comú la simetria, el donar-li més importància al capdavant i tors i molt menys a les cames, que se solen representar curtes i amb menys detall que la resta de les parts de el cos
Font: wikipedia
SDRCA – [email protected] – Les Corts – 9 de març de 2020
Quins nombres primers poden dividir 3.234.846.615 ?
Els nombres primers pertanyen als nombres naturals
Quants primers hi ha en 3.234.846.615 ?
Si us plau, escriviu-nos…
Dr. Josep Juanbaro
SDRCA – Barcelona (Spain)
Nicaragua 139A, 3, 1, 08029 Barcelona, Spain
Paper presented to Biotechnology and Biotechnology (United States of America, June 23, 2019)
INTRODUCTION
There is in Spain an old system for recovery materials from family houses. There are several types of containers that can be distinguished by container colors:
The European Union advices to recover the 50% of all materials, but Spain only is fulfilling the 35%. There are several new lines of recovering under screening. One of them is tobacco waste:
Cigarette stubs contain residual tobacco, residual paper, an filter. The filter is constituted from cellulose acetate. The specific solvent for filter itself is acetone. We remove tobacco in order to take profit from the solubility of cellulose acetate surrounded by paper of the cigarette
After several hours, only a small part of the cellulose acetate was dissolved. Consequently we crumble the filter by means a domestic trencher. Now, crunched filters are immediately soluble. The key is therefore to crumble the filter
Cellulose acetate was first prepared by a French man during nineteenth century. It is an artificial polymer such as rayon. It works like a thermoplastic
To have an idea about the daily consumption of cellulose acetate we have to take into account 47 million Spanish people, a tax of tobacco smokers of 24% and 0,16 g / filter. Result: 35 t of cellulose acetate / day
There is a handicap, logistics. The problem is therefore avoidable with the incumbency of authorities
EXPERIMENTAL
There were crunched cigarette stubs in a laboratory trencher. We collect the crunched material for performing several assays. Cigarette stubs with tobacco were also trenched with a laboratory machine (ver effective). We obtain therefore fine materials very soluble with acetone
We buy 3 ciclamens perfectly distinguished from the color of flowers. White flower plant is used as blank. We added around 3 g of crunched filters: red without tobacco and violet with tabacco.
Blank and violet were the first of dyeing after 6 months. Both plants were showing a good flourishing just before the dying. Red has had 2 lifes during the assay, today is living yet, but without flowers.
DISCUSSION
It is recognied that 3 flowers are not enough, but that is showing a trend. Under of our consideration, the best is the violet one (cellulose acetate plus tobacco). It has had a very homogeneous growing
RESULTS
Tobacco stubs can be used for several outlets:
The fine powder from stubs can be used perfectly in gardening. The material obtained by trenching is solved by the compost after some hours (around 3 days)
CONCLUSION
The production of plastic parts is possible because we assayed each reactor separately in a laboratory bench: