Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 24 de setembre de 2020

Una noia camerunesa, fa pocs anys, em comentava que al seu país no hi havia homosexuals perquè tots els nois d’allà són molt homes. En efecte, al Camerun no és ben vista perquè la policia els perseguia

La redacció del Camerun m’enviava notícies, en una d’elles sobre homosexualitat. La policia havia enxampat un nois camerunesos instal·lats dins d’un cotxe en plena fruïció

En efecte, l’homosexualitat continua essent un tabú en la majoria de llocs

Quan jo era un infant vivia en un bloc de pisos propietat dels pares d’un noi homosexual. Érem molt amics, mai em va condicionar per la seva homosexualitat. Aquest noi se’n va anar a viure a Mallorca perquè al lloc on va néixer l’increpava molta gent… penós !

Aquest noi viatjava molt. Quan anava a veure els seus pares, sempre em duia alguna atenció, com ara un bitllet d’1 dòlar que encara guardo amb molt d’afecte

Una altra experiència la vaig tenir al centre de Barcelona. Ara fa bastant que havia de fer-hi dues gestions, una darrera l’altra. La primera la vaig acabar de seguida. Per fer temps vaig entrar en un bar per fer-hi un cafè amb llet

Quan m’acostava a la barra, vaig veure que aquell ambient no m’agradava. Vaig girar cua per anar-me’n, però, quan ja era prop de la porta, un home em va agafar pel coll. Li vaig dir vàries vegades que em deixés estar, cosa que va fer

En un primer moment, em vaig sentir molest per l’embranzida, però, quan ja era al carrer, vaig adonar-me que ell m’havia vist també homosexual. Agafar-me pel coll era una forma seva de lligar. Una experiència com una altra

Les nostres societats tenen en comú que en la homosexualitat troben un tabú, una cosa inexplicable. L’amor de mare no entén d’homosexualitat perquè tot fill té mare i pare aquí i a l’Àfrica

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 18 de setembre de 2020

Segons el Diccionari normatiu valencià, immigració és un moviment migratori vist des de la perspectiva del lloc d’arribada dels individus que es desplacen.

Així mateix, migració és el desplaçament d’individus o pobles d’un país o regió a una altra, per raons econòmiques, polítiques o socials

Emigració és el moviment migratori vist des de la perspectiva del lloc de sortida dels individus que es desplacen

La meva memòria em diu que a finals dels anys 70 van començar unes immigracions estrangeres segons veia agafant el metro. Aquestes immigracions han perdurat durant el temps. Es pot dir aleshores que fa ben bé uns quaranta anys en què s’acull persones d’altres països

Ara, com a resultat, s’acullen persones d’una gran part del món: nacionals de la Unió Europea, de l’Àfrica, d’Hispanoamèrica, Àsia (sobretot del Pakistan i de la Xina). Anteriorment, del nostre país emigraren moltes persones amb unes destinacions europees o americanes

Quan vaig tornar del meu primer viatge als Estats units, el meu director em va preguntar com m’havia anat. Jo li vaig dir: “molts americans a Amèrica”. Em va contestar: “Amèrica és un país d’immigrants…” Sí, és veritat

En efecte, les migracions no són cosa moderna perquè entenc que sempre hi ha hagut migracions. És una història sempre actual en un sentit o un altre. Sovint, la gent fa una mena de broma càustica per fer front a aquestes migracions fins que aquestes persones estrangeres troben lloc on aixoplugar-se.

 

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 16 de setembre de 2020

Una de les coses més interessants de la SDRCA fou dotar-se d’una redacció per a La veu d’Àfrica. Tot va començar a l’Ambaixada d’Espanya a Yaünde. Aquesta redacció va tenir durant molt temps 2 periodistes i 3 periodistes camerunesos al Camerun

La SDRCA va enviar cartes a totes les Ambaixades espanyoles de tot Àfrica. Només fou rendible a l’Ambaixada a Yaünde. El primer dels nostres redactors (al voltant de 2005) va començar a enviar-nos articles periodístics relatius, sobretot, al Camerun

Al cap de cert temps, la redacció periodística va tenir 5 cprresponsals. La SDRCA els enviava els diners que van marcar. La feina d’aquests perdiodistes va queda reflectida en el primer llibre que publicava la SDRCA (2011)

Aquest llibre “Cameroun, un melting pot.” continua tenint èxit perquè es pot baixar de SDRCA.es gratuïtament. Cada mes ronden uns 100 exemplars despenjats. Una cosa curiosa és que vam trobar el llibre en qüestió en una de les biblioteques de Barcelona (l’especialitzada en Àfrica, a Gràcia)

Un segon intent el vam fer al voltant de les oficines de la Generalitat a l’Àfrica. El resultat fou més escadusser: de les dues persones reclutades, només quedà una noia afrikàner. Aquesta persona va venir a Barcelona per fer una estada. Poc després de veure’ns l’un a l’altre, ex va desvincular de la SDRCA

Gràcies a la presència física d’aquesta noia, va ser molt més fàcil entendre la situació social a Sud-àfrica

 

 

 

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 9 de setembre de 2020

Els índexs de desenvolupament humà d’Espanya són els següents (2018):

País Basc; 0,922

Madrid; 0,917

Navarra; 0,913

Catalunya; 0,906

La Rioja; 0,902

Aragó; 0,898

Castella i Lleó; 0,894

ESPANYA; 0,893#

Cantàbria; 0,890

Astúries; 0,887

Galícia; 0,886

València; 0,882

Múrcia; 0,873

Melilla*; 0,871

Andalusia; 0,862

Canàries*; 0,861

Castella-La Mancha; 0,859

Extremadura; 0,853

Ceuta*; 0,847

Es pot observar que els territoris africans (Canàries, Ceuta, Melilla) estan per sota del conjunt d’Espanya

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 28 d’agost de 2020

La Selva del Congo és un bosc humit tropical que s’estén per les planes de la conca del riu Congo i els seus afluents a l’Àfrica Central. El bosc del Congo abasta una enorme regió de l’Àfrica Central, que inclou els països de: República Democràtica de Congo, República del Congo, Gabon, Guinea Equatorial (regió de Rio Muni), al sud-est del Camerun i la part sud de la República Centreafricana

A nord i a sud d’aquesta selva, la transició cap al bosc sec de sabana d’Àfrica es compon de boscos secs, sabanes i praderies. Cap a l’oest, també hi ha transició als baixos boscos costaners de Guinea Equatorial, que s’estenen des de l’oest de Gabon i Camerun, a sud de Nigèria i Benín. La selva de Congo i els boscos de la costa de Guinea comparteixen moltes similituds entre ells. Cap a l’est, la transició als boscos d’alta muntanya de la Falla Albertina, que és una cadena de muntanyes que formen el Rift d’Àfrica Oriental, limiten la selva per l’est

La selva del Congo és classificada com ecoregió de conservació prioritària, segons la llista Global 200 publicat per WWF.

La selva tropical del Congo és el segon bosc tropical més gran de món, abastant 700.000 km² en sis països, i conté una quarta part dels boscos tropicals que queden al món.

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 11 d’agost de 2020

La religió a l’Àfrica té un caràcter molt divers. La major part del continent professa religions tradicionals africanes, englobades dins de l’imprecís grup conegut com religions naturals

L’Islam té una presència dominant al nord, i destacada al Sàhara, el Sahel, Àfrica Occidental i Àfrica Oriental. El cristianisme monofisita, encara que més antic que l’islam, va quedar confinat a Etiòpia. A partir del segle XX adquiriran una creixent importància catolicisme i protestantisme

No obstant això tant Islam com el cristianisme es troben a l’Àfrica amb sincretismes més o menys sectaritzats com el kimbanguisme o l’Església Cristiana Celestial, que persisteixen i es reprodueixen gràcies a la fortalesa implícita dels conceptes de les religions tradicionals. Les religions tradicionals africanes tenen una presència destacada a Amèrica, especialment el Vudú a Haití, la religió Yoruba i les religions de l’antic Regne de Congo al Carib i al Brasil principalment

Existeixen així mateix minories hinduistes per influència de miners procedents de l’Índia. També ocupa importància qualitativa el judaisme al nord d’Àfrica (Marroc, Algèria, Tunísia). Aquestes persones (al voltant d’un 0,3%) procedeixen de l’expulsió dels jueus a Espanya (Sefarad). Són els jueus sefardites

Trets importants de les religions naturals són el culte als avantpassats, i la divinitat

En alguns pobles, es posa a un nadó el nom d’un avantpassat perquè d’aquesta manera aquest segueixi vivint en el cos del nou descendent. Però un avantpassat, que seguirà vivint amb la seva família per la seva protecció, pot desaparèixer o convertir-se en un ésser nociu per a la família, si és oblidat i se li deixa de venerar

Als avantpassats se’ls atribueix qualitats corporals i espirituals. Així, per exemple, són invisibles, però poden circumstancialment fer-se visibles; tenen la capacitat d’entrar i posseir als humans i animals salvatges; capacitat de consumir menjar o begudes, per la qual cosa se’ls ofereix això en els ritus

Gràcies a la seva condició sobrehumana i la seva proximitat al Creador, els avantpassats són considerats sovint com a mediadors entre l’Ésser Suprem i els parents vius. No tot el que mor es converteix en un avantpassat que continua vivint al costat de la família. Per a això, cal haver portat una vida moralment bona. En alguns pobles, l’enterrament apropiat és una altra condició necessària

La immensa majoria de pobles creuen en l’existència d’un Déu creador que governa sobre tots els poders divins i humans. Aquest, nascut a vegades d’una mare, va viure entre els homes fins que per causes diferents, va acabar deixant la terra i despreocupant de la seva creació i dels éssers humans, de manera que els humans no tenen relació amb ell. A més es creuen que els seus déus ressusciten en altres éssers vius o en objectes inanimats

Però, a més d’aquest déu llunyà, en la naturalesa hi ha altres forces espirituals encarnades en diferents deïtats que estan a prop dels humans i que els poden resultar beneficiosos o malignes. Aquestes forces poden estar presents en els boscos, a les muntanyes, als rius, en determinats animals, arbres o plantes

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 8 d’agost de 2020

El terme megalòpolis o megàpolis s’aplica a el conjunt d’àrees metropolitanes, el creixement urbà accelerat porta a l’contacte de l’àrea d’influència d’una amb les altres. En definitiva, les megalòpolis solen estar formades per conurbacions de grans ciutats.

En l’actualitat el continent africà presenta exemples de megalopolització demogràfica típics de el “Tercer Món” (o de l’subdesenvolupament econòmic), es tracta de ràpids i bastant caòtics creixements demogràfics en certs punts a causa d’aquests factors principals: l’alta taxa de natalitat, l’emigració massiva des del camp a la ciutat a causa de l’endarreriment rural que fa impossible sustentar a la població de les àrees rurals, la concentració dels pocs recursos econòmics dels països en les antigues capçaleres colonials, la centralització burocràtica en tals capçaleres.

D’aquesta manera poden ser considerades el Caire (a Egipte) o Lagos (a Nigèria); més complex és el cas sud-africà ja que la megalòpolis està econòmicament més descentralitzada.

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 4 d’agost de 2020

Gairebé tot després d’aterrar la televisió a les nostres llars, TVE (l’única emissora a l’època) ens fornia reportatges sobre pobles encallats d’Àfrica. Era normal que hi sortissin homes i dones gairebé nus que vivien com podien

També sabem que l’ocupació europea d’Amèrica va generar dos tipus de persones: els indígenes i els colonitzadors. No podem atribuir la paraula indígena a pobles encallats d’Àfrica perquè en la seva major proporció són indígenes.

Aquesta situació no permet utilitzar la paraula indígena perquè tots els africans que hi viuen són indigenes. Permeteu-me que els anomeni pobles encallats

Sé de primera mà que molts governs africans fan esforços importants per importar-los a les societats africanes actuals, Per exemple, el govern del Camerun aconsegueix l’èxit en la seva incorporació. Quan aquests pobles ja estan a punt per entrar en societat, es fa una gran festa amb una munió d’objectes que recordin l’efemèride

Sóc concient que, encara que aquests pobles hagin superat els estàndards, no seran encara iguals que la resta, però els més joves tindran més oportunitats. El progrés total serà esglaonat en el temps

Algunes agències de viatges fan viatges per als europeus que els agrada la xixa, però jo crec que no es pot comerciar amb carn humana. No hi ha pudor ?