Navega per la categoria

Society

Mtwara

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 16 de desembre de 2021

Mtwara és una ciutat de Tanzània, capital de la regió homònima al sud-est del país. Dins la regió, forma una subdivisió equiparada a un valiat i és alhora la seu administrativa del veí valiat rural homònim sense pertànyer-hi.

El 2012, la ciutat tenia una població total de 108 299 habitants.2 Se situa a la costa de l’Oceà Índic a la cantonada sud-oriental del país, a prop de la frontera amb Moçambic, uns 400 km al sud de Dar es-Salam sobre la carretera B2. A l’oest de la localitat surt la carretera A19, que recorre tot el sud del país fins al llac Malawi.
L’actual ciutat va ser fundada a la dècada de 1940, com a part d’un pla britànic per convertir Tanganica en un centre mundial de producció i exportació de cacauets. Encara que aquest pla va fracassar i va ser abandonat el 1951 per les males condicions del terreny per a aquest cultiu, s’havia construït aquí una gran ciutat amb un important port marítim, i al llarg de la segona meitat del segle XX es va desenvolupar com a localitat portuària
Mtwara és una de les vint-i-sis regions administratives en què es troba dividida la República Unida de Tanzània. La seva ciutat cabdal és la ciutat de Mtwara
Font: wikipedia

 

Dodoma

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 15 de desembre de 2021

Dodoma, oficialment, Districte Urbà de Dodoma, és la capital nacional de Tanzània, la tercera ciutat més gran del país, i també la capital de la regió de Dodoma.

El nom «Dodoma» es deriva d’idodomya, una paraula en zigogo, que significa «s’ha enfonsat».

La tradició explica que un cop un elefant va arribar a beure un rierol que passava per aquí, i es va quedar encallat al fang, ia poc a poc es va enfonsar. Va ser llavors quan els pobladors van exclamar sorpresos ¡idodomya! i, a partir d’aquell moment, el lloc va ser conegut com a Idodomya, el lloc on s’ha enfonsat l’elefant.

Ubicada a les coordenades 6°15′ S, 35°45′ E, al centre del país, la ciutat es troba a 486 quilòmetres a l’oest de l’antiga capital, Dar es Salaam, i a 441 quilòmetres sud d’Arusha, la seu de la Comunitat Africana Oriental.
Conforma una àrea de 2669 quilòmetres quadrats dels quals només 625 quilòmetres quadrats estan urbanitzats. De la població total, 199 487 habitants (48.5 %) són homes, mentre que 211 469 habitants (51.5 %) són dones. El nombre total de llars és de 74 914 amb una mitjana de 4,3 persones per llar.
Segons la informació facilitada per l’Església catòlica, un 19,2% dels habitants del lloc són catòlics.

Font: wikipedia

Zanzíbar

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 14 de desembre de 2021

Zanzíbar (probablement del persa زنگبار zangi-bar, que significa ‘costa dels negres’) és una regió semiautònoma de Tanzània que comprèn un parell d’illes allunyades de la costa oriental d’Àfrica anomenades Unguja o Zanzíbar (1554 km²) i Pemba (984 km²). A aquestes illes ia l’illa de Màfia se’ls sol anomenar illes de les espècies, encara que el terme se sol associar més amb les illes Moluques a Indonèsia.

El centre econòmic i la principal ciutat és Zanzíbar Ciutat a l’illa d’Unguja, famosa per ser la ciutat que va veure néixer Freddie Mercury vocalista del cèlebre grup Queen i Abdulrazak Gurnah, Premi Nobel de Literatura 2021. La Ciutat de Pedra de Zanzíbar (centre històric) va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 2000, en ser una de les ciutats més importants de la cultura swahili.

Les principals indústries són les espècies (nou moscada, canyella i pebre) i el turisme. Zanzíbar és també l’únic lloc on habita el mico col·lob vermell de Zanzíbar.

Tot i que Zanzíbar és part de Tanzània, escull el seu propi president qui és el cap d’estat per als assumptes interns de l’illa. Va ser triat per a aquest ofici el 29 d’octubre del 2000.

També té la seva pròpia “Casa dels Representants” (amb 50 llocs) elegits directament per vot universal (exercint per un terme de 5 anys) per fer lleis especialment per a Zanzíbar.

Mancats de monedes en circulació, el sultà Barghash va ordenar l’encunyació d’unes poques monedes a Londres, alhora que va marcar amb un punxó totes les peces estrangeres que circulaven per l’illa. Aquest ressell, que es va utilitzar a finals del segle XIX, contenia un dibuix ornamental geomètric amb la inscripció “Zanzíbar” en àrab. Es coneixen monedes espanyoles (8 reals), franceses (5 francs), austríaques (talers) i angleses (rupies) amb aquesta curiosa marca. Durant aquesta època també es van arribar a resellar monedes estrangeres amb diferents lletres i signes xinesos.2

Font: wikipedia

Dar es Salam

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 13 de desembre de 2021

Dar es-Salam és la seu de govern i la ciutat més poblada de Tanzània, situada a la costa est del continent africà junt a l’oceà Índic. Va ser la capital del país des de 1963 a 1974, quan va ser rellevada per la ciutat de Dodoma encara que el procés no es va completar fins a 1996. Havia estat anteriorment la capital de la colònia d’Àfrica Oriental Alemanya, posteriorment del protectorat britànic de Tanganica, i de la República de Tanganica després de la seva independència el 1963. El 1996 la capital del país va ser traslladada a Dodoma, a l’interior del país, però encara queden organismes i oficines governamentals a Dar es-Salam.

És la ciutat més gran i la més rica de Tanzània, a més de ser el principal centre econòmic i educatiu del país, així com el seu port més important, a través del qual s’exporten gran part dels productes agrícoles i minerals que es produeixen a la zona . És la capital de la regió homònima, que està dividida administrativament en tres districtes: Ilala, Kinondoni i Temeke.

Dar es-Salam està localitzada al 6°48′ sud, 39°17′ est (−6.8000, 39.2833)4 a 55 m sobre el nivell del mar. La ciutat està situada en un port natural massiu de l’oceà Índic oriental, a les costes orientals d’Àfrica.

Estant ubicada tan a prop de la línia equatorial i del càlid oceà Índic, la ciutat generalment experimenta condicions climàtiques tropicals, caracteritzades per un temps càlid i humit durant la major part de l’any. Les precipitacions anuals ronden els 1100 mm aproximadament, havent-hi en un any normal dues estacions plujoses diferents: les pluges llargues, que es donen durant abril i maig, i les pluges curtes, presents durant octubre i novembre.

Com que és a prop de la línia equatorial i el càlid oceà Índic, la ciutat experimenta condicions climàtiques generalment tropicals. Té un clima tropical sec. La precipitació anual és d’aproximadament 1100 mm (43 polzades), i en un any normal hi ha dues temporades plujoses: les pluges prolongades a l’abril i el maig i les pluges curtes a l’octubre i al desembre.

Dar es-Salam és la ciutat més important de Tanzània, ja que acull la major part dels negocis i institucions de govern del país. La ciutat conté concentracions d’edificis, negocis, indústries i altres serveis inusuals comparat amb les altres ciutats del país, habitat en un 80% de forma rural. Entre les indústries més destacades hi ha les alimentàries, tèxtils i de mobles. També és molt destacada la refineria del petroli. La ciutat concentra al voltant de la meitat de la indústria de Tanzània, malgrat que només alberga el 10% de la població.

El centre de Dar es-Salam és una àrea comercial activa de la ciutat. El centre inclou diverses empreses i negocis els propietaris dels quals són generalment de l’Orient Mitjà i el subcontinent indi. Durant el dia es dóna una gran activitat per part del trànsit, els treballadors, els mercaders i els venedors ambulants.

Els suburbis que més lluny es troben de la ciutat es troben habitats generalment per tanzans i altres africans, exceptuant Oyster Bay, on s’aprecia una major diversitat de nacionalitats estrangeres. Les diferents ètnies de Dar es-Salam no solen creuar-se. La ciutat s’està expandint i així mateix s’exigeix ​​més a la infraestructura de transports juntament amb un augment de la població urbana.

A causa del creixement d’immigrants i de la importància del turisme, el nombre de restaurants ha augmentat recentment. La ciutat ofereix una varietat de menjars a més de l’autòctona, des de barbacoa tanzaniana amb opcions que inclouen el “Nyama Choma” (carn rostida) i el “Mishkaki” (kebab), juntament amb la cuina zanzibariana i índia, fins a dinars de tot el globus com el menjar xinès, tailandès, turc, italià i japonès.

Font: wikipedia

Butare

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 12 de desembre de 2021
Butare és una ciutat situada al sud de Ruanda. La seva població, al gener de 2006, és d’uns 77.449 habitants. Se’l considera la capital universitària del país, perquè alberga la Universitat Nacional de Ruanda, de caràcter bilingüe en anglès i francès, així com el prestigiós Seminari Nyakibanda,
l’Institut Nacional Ruandès de Recerca Científica, el Ruhande Arboretum i una catedral, ja que Butare és seu d’una diòcesi. A Butare també hi ha el Museu Nacional de Ruanda. Durant molt de temps, la ciutat de Butare ha estat considerada la capital intel·lectual del país, mentre que Kigali era el centre del poder polític.
Els belgues van trucar a la ciutat Astrida en honor a la Reina Astrid. La primera missió catòlica del país va ser fundada el 1900 en un turó a pocs quilòmetres del centre de la població.
Fins a l’1 de gener de 2006 va ser la capital de la província o prefectura del mateix nom, situada a l’àrea centre-sud del país i limítrof amb Burundi, però en aquesta data es va produir una reestructuració de les províncies de Ruanda.

Font: wikipedia

Ruhengeri

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 11 de desembre de 2021

Ruhengeri és el nom d’una població amb mercat situada al nord-oest de Ruanda, que és a prop del llac Bulera i del parc nacional dels Volcans. La ciutat és un punt a la ruta per observar els famosos goril·les de muntanya.
Ruhengeri donava el seu nom també a una de les 12 províncies de Ruanda amb anterioritat a la reestructuració territorial que es va produir l’1 de gener del 2006. Es troba al nord del país i constava de 10 districtes, a més de la mateixa població de Ruhengeri. Limitava al nord amb Uganda, i al nord-oest amb la República Democràtica del Congo.
Ruhengeri era la més habitada de les dotze antigues províncies del país i la més densament poblada. Segons dades del 2002, tenia 978.100 habitants i una extensió de 1.665 km². El territori que ocupa és muntanyós i s’hi troba un volcà dorment, la muntanya Karisimbi, de 4.507 metres d’altitud.
Aquesta població és tristament cèlebre perquè va ser on la prestigiada zoològica nord-americana Dian Fossey va ser assassinada per caçadors furtius el 25 de desembre de 1985 per protegir els goril·les de la seva extinció.

Font: wikipedia

Cyangugu

Josep Juanbaró, [email protected], SDRCA, Assoc. – Les Corts – 10 de desembre de 2021

Cyangugu, també coneguda com Ciangugu o “Shangugu”, és una ciutat al sud-oest de Ruanda, pertanyent a la província Occidental, al costat de la frontera de la República Democràtica del Congo, al costat del llac Kivu. Està separada d’aquest país pel riu Ruzizi, el qual és travessat a la ciutat per dos ponts. És la capital del districte de Rusizi.

L’assentament té dues àrees principals: la mateixa Cyangugu, el districte amb una baixa densitat de població a la vora del llac, i Kamembe, que concentra la indústria i el transport a nord de la ciutat. Disposa d’un aeroport que connecta 3 cops per setmana amb Kigali, la capital de Rwanda.

La ciutat és a prop del bosc Nyungwe, un enclavament turístic que és una de les últimes àrees forestals del país llar de ximpanzés i moltes altres espècies de primats.

La població el 2002 era de 19.900 habitants aproximadament.

La Província Occidental (la Província de l’Ouest) és una de les cinc províncies de Ruanda. Aquesta va ser creada a principis de gener del 2006 com a part d’un programa de descentralització del govern que va reorganitzar les estructures d’administració local del país. La Província de l’Oest comprèn les antigues províncies de Cyangugu, Gisenyi, Kibuye, i una petita part de Ruhengeri. Està dividida en els districtes de: Cyangugu, Gasiza, Gisenyi, Kibuye, Nogororero, Nyamasheke, i Rutsiro. La capital de Província d’Oest és Kibuye.

Font: wikipedia

Kigali

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. Les Corts – 9 de desembre de 2021

Kigali és la capital de Ruanda, també la seva ciutat més poblada. Es troba situada al centre geogràfic del país, pertanyent a la província homònima.

Fundada el 1907 durant el domini alemany, la ciutat es va convertir a la capital del país després de la independència el 1962.

Abans de la independència, el 1962, Bèlgica administrava el país des de l’antiga capital de Burundi, Bujumbura. La capital tradicional de Rwanda era la seu del rei mwami a Nyanza i el poder colonial tenia seu a Butare, llavors anomenada Astrida. Amb la independència es va escollir Kigali i no Butare com a capital, a causa de la seva posició al centre geogràfic del país. Des que és la capital de Rwanda, la població de Kigali ha augmentat notablement. La xifra als anys 1960 era de 5000 habitants.

Escenari a partir del 7 d’abril del 1994 de l’assassinat de milers d’hutus i tutsis, així com de combats entre l’exèrcit governamental i les milícies del Front Patriòtic Ruandès.

Està edificada en una zona de turons, amb una altitud que varia entre els 1433 i els 1645 metres, cosa que fa que tingui un relleu força accidentat. El paisatge que mostra Kigali és amb una gran varietat d’arbres i plantes.

Entre els edificis importants hi ha l’edifici de l’aeroport i l’ambaixada xinesa. Al Mercat d’Artesans es pot admirar com elaboren els diferents utensilis típics. Un altre lloc important és l’Església Episcopal.

Compta amb diversos hotels, algun d’ells de luxe, i amb restaurants on apreciar menjar ruandès, francès, hindú i molts més. La vostra oferta cultural inclou galeries d’art, llocs de música live, ballet nacional de Ruanda i altres activitats culturals.

El recinte esportiu més gran de la ciutat és l’estadi poliesportiu Amahoro Stadium, a la zona de Remera, que va ser construït a la dècada dels 80 amb una capacitat per a 30.000. 2 S’utilitza fonamentalment per disputar partits de futbol, ​​on juga la selecció de Ruanda, així com altres trobades de lligues nacionals. Va ser un dels quatre estadis utilitzats durant la Campionat Africà de Nacions de 2016 inclosa la final entre Congo i Malí. , de la selecció nacional,6 així com concerts i altres esdeveniments multitudinaris. El complex inclou un petit recinte cobert, per a altres activitats esportives que es coneix amb el nom en francès Petit stade.

El pavelló Kigali Arena amb capacitat per a 10.000 espectadors, va ser inaugurat el 2019. En el qual es disputaran esdeveniments de bàsquet com l’AfroBasket 2021 i la primera temporada de la Basketball Africa League (BAL),10 així com handbol, voleibol, i tennis.

Altres pavellons a la ciutat són el Nyamirambo Regional Stadium per a 22.000 espectadors i el Rwanda Cricket Stadium (conegut com Kicukiro Oval i oficialment Gahanga International Cricket Stadium), inaugurat el 2017. També un camp de golf, el Kigali Golf Club, de 18 forats per a competicions regionals.

 

Font: wikipedia