Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 12 de desembre de 2018
Un dels debats, que més sovint es fan extra muros, és el sistema electoral català. La raó és que cada ciutadà de fora de la provincia de Barcelona pesa més que no pas els ciutadans de les zones més habitades de la província de Barcelona
És ben cert que el territori també vota i ha de votar alhora que voten les persones, però entre poc i massa. El sistema electoral pel Parlament de Catalunya és una calca del sistema electoral pel Congrés de Diputats
Havent sentit veus al respecte, una parlamentària posava en dubte la representvitat de les comarques. Les comarques són al meu entendre llocs en què hi fa falta un diputat representant del territori, però cal deixar de banda de moment el Barcelonès per raons òbvies
Les comarques de Catalunya estan pràcticament dissenyades per la divisió comarcal del 1936, però ajustades primer el 1988 amb 3 comarques noves (Pla de l’Estany, Pla d’Urgell, i Alta Ribagorça). Hi hagué canvis de límits durant 1990, però durant 2015 es va fer oficial el Moianès. La cursa no s’ha acabat perquè està demanant pas el Lluçanès
Un aspecte a tenir en compte és que l’Aran és més que una comarca governada pel Consell General d’Aran. Comptant l’Aran i l’oficilització del Lluçanès, Catalunya tindrà 42 + 1 entitats territorials
S’ha de manllevar d’aquí el Barcelonès format pels municipis de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, i Badalona En aquesta àrea hi viu gran part de la població catalana
Si es deia que cada comarca ha de tenir un un diputat parlamentari representant del seu territori, és lícit dir que cadascun dels 10 districtes de Barcelona ha de tenir un diputat representant de cada districte i que els altres municipis del Barcelonès també han de tenir un diputat que representi cadascuna d’aquestes altres ciutats
El Barcelonès tindria 10+1+1+1+1 = 14 diputats territorials, que s’afegirien als 42 diputats territorials fora del Barcelonès. En total 56 diputats territorials al Parlament de Catalunya. El Parlament de Catalunya té 135 diputats, per la qual cosa hi haurien llistes úniques per tot Catalunya amb un total de 79 escons
Cada territori tindria un únic diputat territorial que guanyaria en llistes obertes. Si el guanyador fes baixa el substituiria qui hagués quedat segon en cada territori i així consecutivament. La majoria al Parlament contnuaria essent de 68 diputats
