Navega per la categoria

News

Manhiça

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 11 de maç de 2022

Manhiça és una vila i un municipi moçambicà, seu del districte del mateix nom, a la província de Maputo. Aquesta vila es troba localitzada prop de 70 km al nord de la ciutat de Maputo, sobre l’Estrada Nacional –que recorre el país de nord a sud– i sobre el marge dret del riu Incomati. El municipi té una superfície de prop de 250 km² i una població de 57 512 habitants en 2007

Manhiça va ser elevada a la categoria de vila el 18 de maig de 1957 i es va convertir en municipi des de 1998, amb un govern local triat.

La primera president del Consell Municipal de Manhiça va ser Laura Daniel Tamele, eleita en 1998, sent succeïda en 2003 per Alberto Chicuamba, reelegit per al càrrec en 2008. Tots dos, van ser representants del Partit Frelimo.

A Manhiça està establert el Centre de Recerca en Salut de Manhiça (CISM), un important centre de recerca creat el 1996 amb l’objectiu d’impulsar la recerca biomèdica en àrees prioritàries al camp sanitari, especialment en la recerca d’avenços en la lluita contra la malària.

Font: wikipedia

Tsangano

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 10 de març de 2022

és un districte de la província de Tete, a Moçambic, amb una població censada a l’agost de 2017 de 225 172 habitants

Es troba situat a l’oest del país, prop de la muntanya Domue, de l’embassament de Cahora Bassa que forma el riu Zambeze, i de la frontera amb Zimbabwe, Malawi i Zàmbia.

Font: wikipedia

Likoma

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 9 de març de 2022

L’Illa Likoma és l’illa més gran de les Illes Likoma al Llac Malawi

Tot i que està envoltada per les aigües de Moçambic, pertany al seu veí Malawi i forma part del Districte de Likoma juntament amb l’illa de Chizumulu. La raó d’aquest quasi-enclavament va ser la colonització de les illes per part dels missioners anglicans.

Té uns 9.000 habitants. Està dotada d’una pista d’aterratge i, la localitat principal Likoma, té una catedral anglicana construïda entre 1903 i 1911. Des de Likoma es pot arribar amb vaixell fins a Cobue a la província de Niassa, a Moçambi

El 1880 els missioners de la Missió de la Universitat Central d’Àfrica, fundada per David Livingstone, van establir la seva caserna general a l’Illa de Likoma. A causa de la ubicació de la seu construïda per David Livingstone, l’illa va ser assignada a Malawi, i no a Moçambic, país del qual és més a prop.

L’illa té una superfície total de 18 km², i està situada a la part nord-oriental del llac Malawi, 7 quilòmetres al nord-oest de Cobue, Moçambic). La ciutat més propera a la costa de Malawi és Chintheche.

Font: wikipedia

Blantire

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 8 de març de 2022

Blantire, com recomana escriure-ho la RAE, és la segona major ciutat de Malaui, amb una població estimada de 728.285 habitants (2012). Se situa a la vora del riu Shire, prop de Zomba.
És el centre administratiu del districte de Blantire i de la regió meridional, i principal centre comercial i industrial, des del qual es canalitza el comerç i el transport de les terres altes del Shire.
És seu d’un palau presidencial, el palau Sankija, i del Tribunal Superior d’Apel·lació, compta amb diverses escoles tècniques i amb la Universitat de Malawi (1964). A la zona es cultiva fonamentalment tabac, blat de moro, blat, cafè, i tung del qual s’extreu oli.
Fundada el 1876 per missioners escocesos, i batejada amb el nom de la ciutat natal de l’explorador escocès David Livingstone, Blantire es va convertir en un municipi el 1895 i el 1956 es va unir al de Limbe per formar el municipi de Blantire-Limbe. El 1966 va adquirir la categoria de ciutat.

Font: wikipedia

Lilongüe

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 7 de març de 2022

Lilongüe és la capital i major ciutat de Malawi. La ciutat es troba a la Regió Central, a la vora del riu Lilongüe, a prop de la frontera entre Malawi, Moçambic i Zàmbia. La seva població estimada és de 781.538 habitants (2012).

Va ser fundada el 1947 com a centre agrícola. El 1974 va ser triada per reemplaçar Zomba com a capital a causa de la seva posició al centre del país.

La ciutat està dividida en dues parts, la “ciutat vella” plena de mercats, botigues i altres serveis i la “ciutat nova” on es troba la seu del govern, ambaixades i grans superfícies comercials. Per Lilongüe passa la principal autopista de nord a sud de Malawi, la M1.

Lilongüe compta amb els serveis de ferrocarril prestats per Malawi Railways i autobusos per Shire Bus Lines. També compta amb autobusos i minibusos urbans entre el nucli antic (Old Town en anglès), el centre de la ciutat (City Centre), l’aeroport Internacional Kamuzu, i amb altres ciutats com Mzuzu i Blantyre.

Es poden trobar taxis als hotels i al carrer Presidential Way, al nord de la zona comercial de City Centre Shopping Centre. El trànsit a la majoria dels carrers sol estar congestionat, i la majoria dels habitants prefereixen anar caminant o amb bicicleta.

L’aeroport Internacional Kamuzu, situat a uns 35 quilòmetres al nord de Lilongüe, a Lumdazi, ofereix vols cap a Sud-àfrica, Kenya, Dubai i Etiòpia.

La ciutat té nombrosos barris coneguts com a Àrees. Aquestes estan numerades, els números de les quals van de l’u al cinquanta o més conforme la ciutat va creixent. El centre de la ciutat (City Centre) no està numerada. La numeració no indica cap tipus d’ordre ja que no s’han numerat de forma consecutiva. Les àrees més importants són:

City Centre és la zona més moderna i desenvolupada de Lilongüe. En aquesta zona es troben molts bancs, com l’Standard Chartered, National Bank of Malawi, NedBank o el Reserve Bank of Malawi, ambaixades, hotels, oficines d’aerolínies, com ara la South African Airlines, Ethiopian Airlines, British Airways o Kenya Airways, i oficianes d’empreses internacionals.

Àrea 2, que comprèn el nucli antic o Old Town, al nord d’A1. A prop del centre de la ciutat, és una floreeixent zona comercial, freqüentada sobretot pels habitants locals. S’hi poden trobar botigues de roba, menjar local, comestibles d’estil occidental, accessoris de bicicletes i cotxes, materials per a la construcció, etc. En aquesta zona hi ha el principal mercat de la ciutat, dues importants mesquites i una estació de minibusos.

Àrees 3 i 9, parteix de l’Old Town, a l’oest d’A1. Al costat oest del riu Lilongüe són zones residencials de la classe alta, amb bars per a residents estrangers, bons hotels, botigues i restaurants d’estil occidental i clíniques privades.

Àrea 47. En aquesta zona es troba l’African Bible College i la seva econòmica clínica missionera en què solen treballar metges nord-americans. Compte amb el petit estadi de Silver Stadium. El centre de Children of the Nations té la seu a l’African Bible College.

Les àrees 6, 12, 11, 43, 10 i 44 tenen una baixa densitat de població. Les àrees 15 i 18 tenen una densitat mitjana. En particular, l’Àrea 15 compta amb uns 250 xalets i cases per a la classe mitjana.

Les àrees esmentades a dalt són força tranquil·les, segures i modernes, però la molts dels habitants de Lilongüe viuen en cases de baixa qualitat, sovint sense electricitat o aigua corrent.

Font: wikipedia

Molepolole

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 3 de març de 2022

Molepolole és un poble al país de Botswana. Té una població de 69.789 habitants (2008), i és el poble de la tribu Bakwena. Molepolole és a 50 quilòmetres a l’oest de Gaborone, la capital de Botswana. És considerada com l’entrada del desert Kalahari.

Font: wikipedia

Francistown

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 2 de març de 2022

Francistown és la segona ciutat més gran de Botswana, amb una població d’uns 113.500 habitants segons el cens de 2011. Coneguda com la Capital del Nord es troba a l’est de Botswana, a uns 400 km nord-nord-est de la capital, Gaborone.

Francistown està situada a la confluència dels rius Tai i Inchwe, a prop del riu Shashe (afluent del riu Limpopo) ia uns 90 km de la frontera amb Zimbabwe. La ciutat va ser el centre de la primera febre de l’or africana i encara avui està rodejada de velles mines abandonades.

Els Ndebele van arribar a la zona a la dècada de 1830 mentre es dirigien a Bulawayo. Segons es diu, Nyangabgwe va ser la vila més propera a Francistown que va ser visitada pels europeus, quan va ser visitada per Robert Moffat. Moffat va ser seguit el 1867 pel cercador d’or, Karl Mauch que va fundar la mina d’or Bakalanga al llarg del Tati River.

La ciutat actual va ser fundada el 1897.

Francistown se situa a la principal ruta de transport aeri i vial de Botswana; la mineria i l’agricultura són importants. Entre les principals companyies mineres destaquen Tati Nickel (propietat de Norilsk Nickel, amb operacions a Mina Selkirk i Mina Phoenix, produint cobalt, coure i níquel.1) El Complex Industrial Dumela, un polígon industrial, és un ocupador important; la construcció de la Refineria de Metalls Botswana el 2008 a les rodalies de la ciutat va ser detinguda a causa d’alts costos.

La cobertura mediàtica de Francistown inclou el diari The Voice, fundat el 1993.

Font: wikipedia

Gaborone

Josep Juanbaó, [email protected] – SDRCA, Assoc. – 1 de març de 2022

Gaborone és la capital de Botswana, amb una població estimada de 208.411 habitants (2005). Es localitza a la vall de les muntanyes Kgale i Oodi, a la zona sud-oriental de Botswana. És a 15 quilòmetres de la frontera amb Sud-àfrica ia 358 quilòmetres de Pretòria. També és la capital administrativa del districte sud-est.

S’hi troba la seu de la Comunitat de Desenvolupament d’Àfrica Austral; l’organització va ser fundada el 1980 amb l’objectiu d’incrementar la cooperació econòmica dels membres i reduir la dependència de Sud-àfrica. A Gaborone hi ha la Universitat de Botswana.

Gaborone està situat a les coordenades 24°39′29″S 25°54′44″E, entre les muntanyes Kgale i Oodi, a la cantonada sud-est de Botswana, a uns 15 quilòmetres de la frontera amb Sud-àfrica. Gaborone és banyada pel riu Notwane. La ciutat es troba a una alçada de 1010 metres sobre el nivell del mar. Gaborone està envoltat per les ciutats de Ramotswa al sud-est, Mogoditshane al nord-est, Mochudi a l’est i Tlokweng a l’altra banda del riu. La majoria són ciutats dormitori de Gaborone. Els suburbis de la ciutat inclou Broadhurst, Gaborone West, The Village, Naledi,7 i New Canada. Phakalane, un barri acomodat, es troba al nord dels límits de la ciutat.

Al centre de la ciutat hi ha el centre comercial, financer i turístic de Gaborone, que alberga nombrosos bancs i centres comercials. A l’extrem oriental hi ha el centre cívic, juntament amb el Pula Arch que commemora la independència de Botswana. La borsa de valors de Botswana, el museu nacional, i el campus principal de la Universitat de Botswana també es troben al centre de la ciutat. A l’oest hi ha l’enclavament del Govern. Aquesta àrea conté els edificis governamentals, com l’Assemblea Nacional de Botswana i el Ntlo ia Dikgosi. L’edifici de l’Arxiu Nacional també és aquí.

Gaborone té un clima semiàrid calent (BSh a la classificació climàtica de Köppen). La major part de l’any, Gaborone és molt assolellat, amb estius generalment calents. Els estius amb poques precipitacions són més càlids que els estius amb pluges regulars. Si hi ha una sequera, les temperatures més altes de l’any són regularment al gener o al febrer. Si hi ha precipitacions normals, les temperatures més altes són generalment a l’octubre, just abans que comencin les pluges. Durant l’hivern, els dies són càlids, i les nits fredes.

La població de Gaborone, sobre la base del cens de 2011, és de 231 626 habitants. D’aquests 113 603 són homes i 118 023 són dones. Hi ha 58 476 llars a la ciutat,13 el 2001, la mida mitjana era de 3,11 persones per casa. La ciutat de Gaborone és la llar de prop del 10% de la població de Botswana. Gairebé la meitat dels ciutadans de Botswana viuen en un radi de 100 quilòmetres al voltant de Gaborone.

El creixement populacional de Gaborone és de 3.4%, el més alt del país. Això és probablement pel fet que la ciutat compta amb una infraestructura més desenvolupada, per la qual cosa és més habitable. Gaborone és una de les ciutats de major creixement al món. Gran part del creixement es basa en la xarxa de migració de la resta de Botswana.

L’índex de masculinitat a Gaborone és de 96.3, la qual cosa significa que hi ha 963 homes per cada 1000 dones. La majoria dels matrimonis a Botswana són registrats a Gaborone; el 15% de tots els matrimonis al país es van registrar a la ciutat el 2007. De mitjana, hi ha 3,3 persones per família a Gaborone. Aquest és un nombre baix en comparació amb la resta de Botswana.

Font: wikipedia