Navega per la categoria

News

Proïsme

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 7 d’abril de 2017

Un religiós em va comentar fa anys que tenia companys a missions. També em deia que, al final de la seva vida pastoral a ultramar, estaven totalment desfets

Sentien que havien donat tota la seva vida per no aconseguir res, encara que no es penedien d’haver seguit la seva vocació

Buits era la paraula

No crec que això pugui ser aplicat a tots els missioners perquè jo vaig conèixer fa molt un missioner. Quan el vaig conèixer va ser durant un necessari repòs després de molt de temps ajudant als altres en allò possible

La seva expressió era d’una fatiga brutal. Sé d’ell no només pel que em va explicar sinó també perquè casualment el vaig trobar en una foto d’un reportatge en un indret d’Àfrica

Va ser per aquest article i fotos adjuntes que vaig poder fer consideracions de la seva vida quotidiana com a missioner que vaig fer meva la fatiga d’aquest gran home

Em costa redactar totes les emocions que vaig sentir a l’adonar-mr de l’enorme tasca que els nostres missioners fan on fa falta

Homogeneïtzar allò heterogeni

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 6 d’abril de 2017

El descans d’una sessió sobre mitjans de comunicació i immigració va afavorir que un home amb passaport comunitari, nascut al nord d’Àfrica, m’etzibés sense pèls a la llengua que “pagant ens podia resoldre els problemes de la immigració”

Vaig quedar atònit i sense paraula. Me’n vaig anar a prendre un cafè

Tot això va afavorir el record dels meus temps a França en una èpoc on s’hi copsava una immigració que havia d’afrontar la societat francesa.

Vaig ser testimoni del naixement de nens i nenes de pares immigrats, que van ser posteriorment dels fets de les banlieues, que han retornat de forma tan intensa

La societat francesa no es va posar d’acord per a fer front a aquests aldarulls, i van haver de pagar la novatada.

En aquella societat dels 80 s’hi podien distingit tres grans grups de persones. Els més impetuosos volien repatriar-los. Els més emotius els tractaven amb el paternalime. L’altre grup important es desentenia de tot perquè no els tocava la seva vida particular

Desconec exactament quines són les polítiques d’immigració presents en la nova època històrica. Considero que la nostra societat és qui millor ha modulat la immigració

Rais, el president d’Egipte

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 5 d’abril de 2017

El qui fou president de la República francesa Jacques Chirac destacava per la seva franquesa en les manifestacions públiques, estigués més o menys encertat, perquè el que compta és la possibilitat d’expressar-se lliurement sense represàlies

El senyor Jacque Chirac va dir públicament que “la democràcia no és cap religió”

Aquesta afirmació aconseguir a qui escolta una certa estupefacció, però cal llegir-la en positiu

El segon Congrés d’Associacions de Barcelona va ocupar de fer parlar persones prominents en allò social

El destacat professor de Madrid que hi va intervenir va deixar en suspens l’auditori perquè amb nombres a la mà no hi ha al món país que estigui regit plenament amb democràcia

En un rànquing de països es veia com Espanya era un dels països més desenvolupats en democràcia, però per davant d’Rstats Units

Tot això fa reflexionar

Un cas paradigmàtic és l’actual rais Abdel Fattah Saeed Hussein Khalil el-Sisi. se l’ha acusat de dictador, però està demostrant que s’ocupa del poble en diferents facetes

En efecte, Egipte no viu en democràcia com ho admet el propi rais. Ell mateix afirmava que al poble egipci li caldria esperar uns quants lustres abans d’estar preparat per una convivència en democràcia

Jacques Chirac tenia probablement la seva raó. En efecte, la democràcia no és una religió, però per la gran majoria dels humans la democràcia és una utopia que es pot aconseguir. La democràcia es podria definir com un estímul vital

Gihad

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 3 d’abril de 2017

El Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) i el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) ofereixen dues úniques entrades per al mot gihad [ʤihát], però les definicions que en donen són completament iguals en el significat.

Fent un còctel de cadascuna de les entrades, se’n poden escriure els següents resultats:

1 Esforç individual o col·lectiu que fan els musulmans per tal de millorar la seva conducta

2 Guerra santa dels musulmans encaminada a la defensa i a l’expansió del domini de l’islam