Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 20 d’abril de 2017

Sobta que els negroafricans no donin massa importància al tràfic d’esclaus, però especialment sensibles a la dilatada colonització per part de molts països de l’Europa occidental

Avui dia el colonialisme d’avui no és aquell colonalisme formal establert per un tractat entre potències de finals del segle XIX

A hores d’ara es queixen del colonialisme informal de les antigues metròpolis o neocolonialisme. No poden fer un pas sense preguntar

En un altre ordre de coses, les illes Fayotte i l’illa Reunió són departaments de la República francesa, amb gran joia dels africans. Han trobat en l’antiga metròpoli un refugi emocionalment intens

Qui reclamarà sobirania a l’illa de Santa Helena, geogràficament adjudicada a l’Àfrica, en braços de Londres ?

Encara més fort és el vincle de Canàries, Ceuta, i Melilla que des de fa molts segles formen part dels territoris administrats per Castella

És cert que Espanya va suportar en la seva naixent nova democràcia inestabilitats relacionades amb els seus territoris africans amb el temor d’ocupació de les seves ciutats autònomes per part del seu veí del Marroc, a l’estil de la Marxa Verda cap el Sàhara espanyol

En aquells temps van arribar clams en els centres de poder que esmentaven una possible independència de les Canàries pel passat guanxe de les illes

Es tornava també al xantatge pel qual la recuperació de Gibraltar aniria a favor de l’ocupació marroquina de dels territoris africans d’Espanya

Aquella època va ser dura per als governs d’Espanya, però ho van saber desactivar diplomàticament en un món ple de tensions, fins arribar a la relativament recent recuperació de l’illot de Perejil, ocupat simbòlicament per marroquins en un tres i no-res

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 19 d’abril de 2017

Avui dia es comença a veure una transició de l’Àfrica cap el futur. Això es nota cada cop més en les les actuals noves generacions perquè albiren un futur diferent que el dels seus pares

Som en plena ebullició d’aquest fenomen sense renúncia al seu patrimoni cultural. Els nostres diaris ho demostren

Sovint, al parlar de relleu generacional s’inclouen les Arts i les Lletres africanes com a mostra d’avenç social

Es pot dir sense por que en la Françafrique es disposa d’un trampolí com a mínim cultural de tot allò que es crea a l’Àfrica. França és potser la principal porta de l’Àfrica a Europa sense menystenir Londres

Una gran part de les Universitats africanes han donat pas a una elit que actua sense precedents.

Les pròpies Universitats africanes porten la bandera del rigor, l’amor al país, l’academicisme, en definitiva l’orgull de ser portadors dels valors tradicionals junt amb l’anàlisi i divulgació dels principals esdeveniments científics i culturals de tot el món

Un altre camí, encara que amb les mateixes normes, és el que segueixen els països africans que formen part de la Commonwealth

Tot Àfrica va a tota màquina en benefici de les seves persones. Aquí no hi arriben gaire els avenços que fan els africans, però ens ho recriminen amb tota la raó

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 18 d’abril de 2017

L’expressió gihadisme és una paraula corrent des de fa anys en els mitjans de comunicació, però potser mai com ara havia adquirit un protagonisme tan exagerat

Parlar de gihadisme no és altra cosa que fer propaganda als qui practiquen el terror. El gihadisme es presenta avui dia amb diferents marques d’horror.

De memòria ens trobem Al-Qaida del Magrib Islàmic (Sahel), Boko Haram (Nigèria), Al-Xabaab (Somàlia), Estat Islàmic (difòs per tot l’islam)

Aquests assassins a sou fan ús de tècniques comercials perquè volen ser sentits arreu del món. La gran majoria dels seus seguidors se sostenen en la pitjor de les misèries

Els dirigents se n’aprofiten i els condueixen a la mort matant, però sovint sota coacció

El significat místic de gihad no pot enllaçar amb el bèl·lic, basat en la guerra santa volguda per a l’expansió de l’islam. No vivim pas en una època en què haguem de pagar la novatada perquè això ve de lluny

És clar que aquests moviments diguem-ne extremistes, que cultiven la barbàrie, estan cada dia més controlats

Un dia armats per uns i un altre dia per uns altres, quedaran ofegats per les seves pròpies accions