Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 5 d’abril de 2017
El qui fou president de la República francesa Jacques Chirac destacava per la seva franquesa en les manifestacions públiques, estigués més o menys encertat, perquè el que compta és la possibilitat d’expressar-se lliurement sense represàlies
El senyor Jacque Chirac va dir públicament que “la democràcia no és cap religió”
Aquesta afirmació aconseguir a qui escolta una certa estupefacció, però cal llegir-la en positiu
El segon Congrés d’Associacions de Barcelona va ocupar de fer parlar persones prominents en allò social
El destacat professor de Madrid que hi va intervenir va deixar en suspens l’auditori perquè amb nombres a la mà no hi ha al món país que estigui regit plenament amb democràcia
En un rànquing de països es veia com Espanya era un dels països més desenvolupats en democràcia, però per davant d’Rstats Units
Tot això fa reflexionar
Un cas paradigmàtic és l’actual rais Abdel Fattah Saeed Hussein Khalil el-Sisi. se l’ha acusat de dictador, però està demostrant que s’ocupa del poble en diferents facetes
En efecte, Egipte no viu en democràcia com ho admet el propi rais. Ell mateix afirmava que al poble egipci li caldria esperar uns quants lustres abans d’estar preparat per una convivència en democràcia
Jacques Chirac tenia probablement la seva raó. En efecte, la democràcia no és una religió, però per la gran majoria dels humans la democràcia és una utopia que es pot aconseguir. La democràcia es podria definir com un estímul vital
