Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 19 de març de 2022

Bulawayo és la segona ciutat més gran de Zimbabwe després de la capital Harare. Té estatus de província i la població és de més d’un milió d’habitants.

Bulawayo és un important centre industrial. Està situada al costat del riu Matsheumhlope al sud-oest del país. Posseeix el museu més gran de Zimbabwe, el Mzilikmzi Art and craft center, l’Orfenat de vida salvatge Chipangali i les Ruïnes de Khami. El parc nacional Matobo és una de les principals atraccions turístiques del país.

El nom “Bulawayo” procedeix de l’idioma ndebele que significa lloc de sacrifici. La ciutat és al lloc del kraal de Lobengula, rei dels ndebele. Els ndebele, una ètnia africana, van fundar Bulawayo a mitjans del segle XIX. Els britànics van expulsar la població originària el 1893 i va aconseguir el rang de ciutat el 1943.

La ciutat va ser fundada pel rei Ndebele, Lobengula, fill del rei Mzilikazi, nascut a Matshobana, que es va establir a l’actual Zimbabwe al voltant de la dècada de 1840. Això va seguir a la gran caminada del poble Ndebele des del nord de KwaZulu. El nom Bulawayo prové de la paraula Ndebele bulala i es tradueix com “el que ha de ser assassinat”.

Es creu que, al moment de la formació de la ciutat, hi va haver una guerra civil. Mbiko Masuku, un confident de confiança del Rei de Mzilikazi i líder del regiment de Zwangendaba, va lluitar contra el Príncep de Lobengula ja que no creia que ell fos l’hereu legítim del tron. Això va ser perquè Lobengula va néixer d’una mare suazi i Mbiko ka Madlenya Masuku va sentir que era d’una classe menor. Va trucar a la seva capital “el lloc de l’assassinat”.

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 18 de març de 2022

Solwezi és la capital de la Província del Nord-oest de Zàmbia, es troba prop de la frontera amb el Congo.

La capital Solwezi té una població censada de 3.900 habitants (al centre de la ciutat) encara que altres fonts3 compten 22.000 llars (entre 65.000 i 100.000 habitants), uns 203.797 al districte. Els Kaonde és el grup tribal més àmpliament representat a Solwezi.

Es troba a una altitud de 1.235 metres i 232 km a l’oest de Kitwe.

La principal indústria de Solwezi és l’extracció minera de coure a la Mina Kansanshi (localitzada a 10 km al nord i amb 1.105 empleats) i Mina Lumwana; fora del centre urbà, explotades per First Quantum Minerals i Equinox Minerals respectivament. La mina Kansanshi extreu coure daurat de l’Anticlinal Kansanshi. La localització minera està activa des del segle XIX per a coure i or successivament.

Solwezi és avui considerada com a pobre. La crisi dels preus del coure al mercat mundial a la dècada de 1990 ha deixat una marca profunda en la infraestructura, les oportunitats i creació d’ocupació. La majoria de la població viu en assentaments informals fora de la ciutat, sense electricitat ni proveïment d’aigua. L’índex de connexió és d’aproximadament 40 per cent. La subsistència està molt estesa.

Pedres semiprecioses: l’ametista Solwezi de color blau fosc ve d’aquí.

El centre consta de dos carrers, on hi ha totes les botigues.

El 1959 es va construir la Catedral de Sant Daniel.

A uns 5 quilòmetres del centre de la ciutat pots trobar el “Kifubwa Rock Stream Shelter” emplaçat al costat del riu Kifubwa. Hi ha senyalització per localitzar les restes arqueològiques de l’assentament de l’Edat de pedra. aquí podràs veure inscripcions rupestres gravades a la roca.

De camí cap a la mina de coure hi ha un camp de golf de 18 forats

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 17 de març de 2022

Kabwe és una ciutat del centre de Zàmbia, capital del districte del mateix nom i de la Província Central, antigament anomenada Broken Hill.

Té una mina d’extracció de zinc i de plom, la qual, a més d’aquests minerals, s’hi han trobat ossos fòssils i utensilis primitius dels khoikhoi i els san.

El lloc és famós pel descobriment el 1921 d’un esquelet incomplet d’un home primitiu, anomenat Home de Rhodèsia, anterior a l’Home de Neandertal, i similar a l’Home de Heidelberg europeu.

La ciutat tenia 233.197 habitants a l’any 1999.

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 16 de març de 2022

Lusaka és la capital de Zàmbia, de la província de Lusaka i del districte homònim, a més de la ciutat més poblada del país. Està localitzada a la zona centre-sud de Zàmbia, sobre un altiplà a 1279 metres d’altitud.

Va ser fundada com a ciutat colonial el 1905 sobre un poblat preexistent. L’any 2000 posseïa una població de 1.640.000 habitants. Es creu que aquest cens no va ser complet, i que la població real ronda els dos milions. La seva àrea metropolitana ocupa uns 360 km², malgrat això la ciutat en si és petita; el districte financer no supera els 2 km².

El seu carrer principal és Cairo Road, on es poden trobar diversos edificis institucionals i comercials. El carrer és en realitat el nom que rep la secció de la Gran Carretera del Nord que travessa la ciutat.

A Lusaka es parlen principalment dos idiomes: anglès i chichewa o nyanja. Només el primer és oficial al país.

Lusaka té un gran nombre de comerços, mercats i basars. La ciutat ha crescut des de la seva capitalitat fins a ser una barreja entre petit nucli colonial i rural i gran

Segons el cens de Zàmbia de 2010, la població de Lusaka era de 1.715.032 habitants, dels quals 838.210 eren homes i 876.822 dones. Això va representar un augment del 58 per cent des del cens de 2000, i el ciutat ha continuat creixent ràpidament amb una població estimada de 2,731,696 en 2020.

Encara que l’àrea va estar històricament al límit entre el territori dels Soli i els pobles Lenje, la Lusaka moderna no té un sol grup ètnic dominant, amb presència de totes les tribus de Zàmbia.

Aquest és el resultat d’una extensa migració de totes les àrees del país a la ciutat, així com la política del govern “One Zàmbia, One Nation” que encoratja els empleats del govern a treballar a tot el país , independentment de la seva àrea d’origen. Encara que la majoria de la població és africana i d’origen pobles bantus, també hi ha alguns residents a llarg termini no bantus a Lusaka.

Això inclou gent blanca, alguns dels quals descendeixen d’immigrants que es van assentar al voltant del ferrocarril a l’època colonial i indis que parlen Gujarati, el nombre del qual ha augmentat des de la independència de Zàmbia. Molts d’aquests residents no africans tenen la ciutadania de Zàmbia

Igual que amb la resta de Zàmbia, l’anglès és l’idioma nacional oficial a Lusaka i s’usa en l’educació des del cinquè grau a l’escola, a l’edat d’11 anys, fins a la universitat, idioma utilitzat per les grans empreses, la majoria dels diaris i mitjans de comunicació, així com pel govern.12 13 La llengua franca de la ciutat fins a la dècada de 1980 era l’idioma nyanja, portat per immigrants de la Província Oriental .

Des de llavors, però, amb l’augment de la migració des del Cinturó de Coure, hi ha hagut un ús creixent del Bemba entre els residents de la ciutat, fet que va portar a un idioma híbrid a Lusaka conegut com Town Nyanja. Aquest idioma es basa en el nyanja, però incorpora vocabulari d’anglès i bemba, així com l’idioma nsenga.

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 15 de mrç de 2022

Chingola és una ciutat situada a la Província de Copperbelt, Zàmbia, la regió minera de coure del país. Té una població de 157.340 habitants, segons el cens de 2008. En aquesta ciutat se situa la mina de coure Nchanga.

Chingola va ser fundada una mica més tard que les ciutats de la meitat sud-est de Copperbelt, el 1943, quan la mina va ser oberta. Durant un temps va ser coneguda com la ciutat més neta de Zàmbia.

Una branca dels ferrocarrils de Zàmbia usada exclusivament per a càrrega, uneix la ciutat amb Kitwe. Inclou el transport del mineral de coure cap a les foses de Nkana a Kitwe.

La principal via de comunicació és la carretera que l’uneix amb Lubumbashi al Congo, via Chililabombwe i Konkola unint-la a la principal carretera de Copperbelt que comunica Kitwe amb Solwezi.

La ciutat posseeix dos hospitals: Nchanga North General Hospital, públic i amb una capacitat de 283 llits i Nchanga South Hospital, privat i amb una capacitat de 100 llits. Instal·lacions de salut

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 14 de març de 2022

Quissanga és una vila i també un dels setze districtes que formen la província de Cap Delgado a la zona septentrional de Moçambic, regió fronterera amb Tanzània, a la vora del llac Niassa i regió costanera a l’Oceà Índic.

Limita al nord amb el districte de Macomia, a l’oest amb els de Meluco i Ancuabe, al sud amb Pemba Metuge i a l’est amb l’Oceà Índic, on es troba el districte insular Ibo.

Té una superfície de 2.061 km² i segons dades oficials de 1997 una població de 34.328 habitants, la qual cosa dóna una densitat de 16,7 habitants/km².

Font: wikipedia

Josep Juanbaó, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 13 de març de 2022

Inhambane és una ciutat que és la capital de la província moçambicana homònima, distant a 450 km de Maputo, i forma al seu torn un districte d’aquesta província.

La ciutat d’Inhambane està localitzada en una península que limita a l’oest amb la Badia d’Inhambane, al marge occidental on es troba la ciutat de Maxixe. La marge oriental de la península és una extensa costa de platges sobre l’Oceà Índic, que són una provilegiada destinació turística de molts moçambicans i estrangers.

Administrativament, la ciutat és un municipi, amb un govern local triat. Té prop de 77 mil habitants.

La ciutat d’Inhambane ja existia al segle X, i va ser el port més meridional usat pels àrabs en el comerç d’esclaus.

Vasco da Gama va arribar a ella en 1498 i la va denominar “Terra da Boa Gent” (Terra de Gent bona). Immediatament va reclamar la bella i arrecerada Badia d’Inhambane per a Portugal. Els portuguesos es van establir definitivament cap a 1534.

El 1763 la ciutat va rebre l’estatut de vila i es va convertir en seu de Concejo.

En aquesta ciutat hi ha la Facultat d’Hoteleria i Turisme de la Universitat Eduardo Mondlane.

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts, 12 de març de 2022

Maputo és la capital i ciutat més gran de Moçambic, així com el principal centre financer, empresarial i comercial del país. Està situada a la riba occidental de la badia de Maputo, a l’extrem sud del país, a prop de la frontera amb Sud-àfrica i Suazilàndia. Fins al 13 de març de 1976 la ciutat va ser cridada Lourenço Marques en honor a l’explorador portuguès del mateix nom.

El municipi té una àrea de 346,77 km²i una població de 1 080 277 habitants (cens de 2017). La seva àrea metropolitana, que inclou el municipi de Matola, té una població de 1 766 823 habitants segons el cens de 2007.

La ciutat compta amb els serveis de l’aeroport de Maputo, el més gran del país. La seva economia gira al voltant del port, el cotó, el sucre, la cromita, la sal, la copra i la fusta són les principals exportacions. A la ciutat també es manufacturen ciment, ceràmica, mobles, calçat i cautxú.

La ciutat de Maputo està localitzada al sud de Moçambic, a l’oest de la badia de Maputo, a l’estuari d’Esperit Sant on desemboquen els rius Tembe, Umbeluzi, Matola i Infulene. Està situada a una alçada mitjana de 47 metres.

El municipi posseeix una àrea de 346,77 km², limita al nord amb el districte de Marracuene, al nord-oest amb el municipi de Matola, a l’oest amb el districte de Boane i al sud amb el districte de Matutuíne, tots pertanyents a la província de Maputo. La ciutat està situada a 120 km de la frontera amb Sud-àfrica ia 80 km de la frontera amb Suazilàndia, a prop de la ciutat de Namaacha

Maputo posseeix un clima tropical de sabana. El període més calorós de l’any comprèn de novembre a abril i el més fred de maig a octubre. L’època amb més precipitacions es dóna als mesos d’estiu, entre el novembre i el març.

La humitat relativa mitjana és del 78,5% amb pocs canvis durant l’any. Els mesos de més humitat són febrer i març, amb 81 i 80,5% respectivament, i els mesos amb la humitat més baixa són juny i juliol, amb 75 i 76% respectivament.

Font: wikipedia