CCCB, 21 abril 2026
Un dels autors més influents de l’Índia, Amitav Ghosh, reflexiona sobre la incapacitat de la cultura moderna per representar el canvi climàtic i ens convida a imaginar nous relats per afrontar-lo.
|
Pensar l’impensable |
|
Dimarts 28 abril 18.30 |
ICEX, 20 abril 2026
|
Conferencia ICEX (virtual) Acuerdo Comercial UE-Australia Oportunidades para las empresas españolas |
|---|
|
La reciente conclusión de las negociaciones del Acuerdo de Libre Comercio UE–Australia abre una nueva etapa en las relaciones económicas entre ambos mercados, con potencial para mejorar de forma significativa las condiciones de acceso para las empresas españolas. Te lo contamos todo en esta conferencia online. |
|---|
|
Inscripción: hasta el 4 de mayo de 2026 Fecha: 5 de mayo de 2026 Modalidad: Virtual |
|
|---|
|
Precio Gratuito |
|---|
Cámara Huesca, 20 abril 2026
Una mañana para planificar. Una tarde para avanzar.
La Cámara de Comercio de Huesca, en el marco de la Semana de la Pyme 2026, organiza el próximo 27 de abril dos jornadas dirigidas a empresas, autónomos y personas interesadas en reforzar la continuidad y la viabilidad de sus proyectos.
CONTÁCTANOS PARA AMPLIAR INFORMACIÓN SIN COMPROMISO, 17 abril 2026
Javier 610 157 201 / Roberto 610 101 212
Como sabes, estamos inmersos en un proceso de reingeniería interna para la integración de la Inteligencia Artificial en nuestras soluciones. Éstas irán evolucionando hasta desembocar en una nueva propuesta para redefinir el uso del CRM social a través de la IA generativa y agentes de automatización.
Como muestra de ello, la última versión del CRM social myDonor Green® cuenta con un Asistente IA que responde dudas sobre su uso y ofrece apoyo formativo inmediato más allá de nuestra plataforma de asistencia vía ticket.
|
|
|
IEMed. Aula Mediterrània, 15 abril 2026
Silvia Morgades, professor of Public International Law and International Relations (UPF), delivers the conference “Border control and search and rescue obligations in the Mediterranean: between human rights and security”.
Tuesday, April 21
Time: 6.30 pm (CEST)
Language: English
Venue: IEMed (Girona, 20 · Barcelona)
Live-stream
A session within the framework of the Aula Mediterrània lecture series. Co-organised with the Master’s Degree in Governance – Migration Studies Track, GRITIM-UPF.
In the Mediterranean today we find a tension between the prevention of irregular migration and the guarantee of the human rights of migrants in two areas: firstly, rescues in operations led by Frontex at sea; and secondly, search and rescue operations within the framework of the EU’s integrated border management.
Associate Professor Serra Húnter in International Public Law and International Relations in the Department of Law at the Universitat Pompeu Fabra in Barcelona, Morgades also collaborates as lecturer at the Centre for International Studies CEI-International Affairs. She has conducted postdoctoral research at Université Paris 1-Sorbonne and IHEID Geneva and, since 2019, she has been a Research Affiliate at the Refugee Law Initiative, University of London.
In her research, she explores the international and European legal system of international protection, the legal framework of international migrations, the European Union Law, the protection of victims in International Humanitarian Law and European human rights law.
Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 22 de març de 2022
Gweru és una ciutat propera al centre de Zimbabwe. Té una població d’uns 149.000 habitants (2007), per la qual cosa és la cinquena ciutat més gran de la nació.
La ciutat de Gweru va ser fundada el 1894 pel Dr. Leander Starr Jameson. Es va convertir en un municipi el 1914 i ha aconseguit el títol que l’acredita com a ciutat el 1971. El nom de la ciutat va ser canviat de Gwelo a Gweru el 1982. Actualment Gweru és la capital de la província de Midlands, és també la llar de la Base Aèria de Thornhill que és una guarnició aèria de Zimbabue, el Museu Militar, i del Parc de l’Antilope. Els recintes arqueològics de Nalatale i Danangombe són a prop.
Les indústries de la ciutat són fonamentalment relacionades amb els aliatges, destaquen: una planta de fosa de crom i l’empresa de sabates de Bata (inaugurada el 1939). Tots dos són els principals ocupadors de Gweru. A Gweru hi ha una de les millors ramaderies i àrees que envolten l’activitat agrícola al voltant de la indústria ramadera (tant el sector de la carn i productes lactis) de tot Zimbabwe. La fàbrica Bata té la seva pròpia planta per a l’adob de cuirs i la Comissió CSC disposa d’un escorxador a Gweru. Les flors també són cultivades a la zona formant així el mercat d’exportació més gran de Zimbabwe. El destil·lador Afdis té una àmplia propietat de vinyes per a la producció de vi. La mineria també és freqüent, principalment s’extreu cromita procedent de rics dipòsits al llarg de la Gran Dyke, a l’est de Gweru.
El principal hotel de la ciutat és l’hotel Midlands que va ser inaugurat el 1927 pels germans Meikles. Aquest hotel va estar a punt de ser demolit però després de moltes protestes per part de la població es va salvar. Un altre hotel important és el Chitukuko (anteriorment conegut com l’Hotel Cecil) que està situat a la zona centre de la ciutat. Tots dos hotels són propietat de Patrick Kombaye, exalcalde i polític molt conegut per la seva crítica de l’actual govern. El Motel Fairmile és a només una milla del centre de la ciutat a la carretera de Bulawayo.
L’última estimació realitzada revela que a la ciutat resideixen aproximadament 149.000 persones, però es creu que aquesta xifra pot superar els 300.000 habitants, cosa que convertiria la ciutat en la tercera o quarta més poblada del país.
La Sra. Jean boggie, una resident de Gweru el 1928 en quedar-se vídua va erigir el monument de la torre del rellotge en memòria del seu difunt marit. La Torre del Rellotge boggie s’ha convertit en tota una fita a Gweru. Tot i representar Austràlia, el jugador de rugbi, David Pocock va néixer a la ciutat de Gweru.
Font: wikipedia
Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 21 de març de 2022
Victoria Falls és una ciutat a la província de Matabelelandia Septentrional, Zimbabwe. Es troba a la riba sud del riu Zambeze, a l’extrem occidental de les Cataractes Victòria. Està connectat per carretera i ferrocarril a Hwange (a 109 km) i Bulawayo (distància 440 quilòmetres), tots dos al sud-est.
Segons el Cens de Població de 1982, la ciutat tenia una població de 8.114 persones, aquest es va elevar a 16.826 al cens 1992. L’Aeroport de Victoria Falls es troba 18 km al sud de la ciutat i té serveis internacionals a Johannesburg i Namíbia.
L’assentament va començar a poblar-se el 1901, quan es va explorar la possibilitat d’utilitzar l’energia hidroelèctrica de la cascada, i es va expandir quan el ferrocarril de Bulawayo va arribar a la ciutat poc abans que el Pont de les Cataractes Victòria fos inaugurat l’abril del 1905 , connectant Zimbabue al que avui és Zàmbia. Es va convertir en el principal centre turístic de les Cataractes, que experimenta auge econòmic de la dècada de 1930 fins a la dècada de 1960 i també a principis dels anys 1990.
Des de finals de 1990, a causa de la inestabilitat política i econòmica de Zimbabwe, la base principal per al turisme de Victoria Falls s’ha traslladat sobretot a través de la frontera a Livingstone, a Zàmbia.
Font: wikipedia
Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Le Corts – 20 de març de 2022
Harare (anomenada Salisbury fins a 1982) és la ciutat més poblada i capital de Zimbabwe. Té una població estimada de 1.600.000 habitants, amb unes 2.800.111 persones a la seva àrea metropolitana (2006). És el centre administratiu, comercial, i de comunicacions de Zimbabwe. És centre de comerç per al tabac, blat de moro, cotó i cítrics. La seva activitat industrial inclou la tèxtil, acer i química. Hi ha mines d’or a la zona.
Harare és la seu de la Universitat de Zimbabwe, la institució d’estudis superiors més gran de Zimbabwe, que es troba al suburbi de Mount Plesant a cinc quilòmetres al nord del centre de la ciutat. Malgrat el renom de la ciutat, la majoria de suburbis de la ciutat mantenen els seus noms colonials europeus que es remunten al segle XIX, com ara Warren Park ‘D’, Borrowdale, Mount Pleasant, Tynwald, Rotten Row i Rietfontein. Harare és famosa pels seus bells carrers, els quals estan adornats amb xicrandes, i quan floreixen, omplen la ciutat amb el seu bell color blau violaci.
Harare té un agradable clima subtropical de terres altes (Classificació climàtica de Köppen: Cwb). La temperatura mitjana anual és de 17,95 °C (64,3 °F), la qual cosa és baixa per a les zones tropicals, i això és degut a la seva elevada ubicació i la prevalença d’un fresc flux d’aire sud-oriental.6
Hi ha tres estacions: una estació càlida i humida de novembre a març/abril; una estació freda i seca de maig a agost (que correspon a l’hivern a l’hemisferi sud); i una estació càlida i seca al setembre/octubre. Els rangs de temperatures diàries són aproximadament de 7-22 °C (45-72 °F) al juliol (el mes més fred), al voltant de 15-29 °C (59-84 °F) a l’octubre (el mes més calorós ) i al voltant de 16 a 26 °C (61-79 °F) al gener (ple estiu). L’any més calorós registrat va ser 1914 amb una temperatura mitjana anual de 19,73 °C (67,5 °F) i l’any més fred va ser 1965 amb 17,13 °C (62,8 °F).
La precipitació mitjana anual és d’uns 825 mm (32,5 polzades) al sud-oest, arribant a 855 mm (33,7 polzades) a la regió alta del nord-est (de Borrowdale a Glen Lorne). Normalment cau molt poca pluja durant el període de maig a setembre, encara que les precipitacions esporàdiques tenen lloc la majoria dels anys. Les precipitacions varien molt d’un any a un altre i segueixen cicles de períodes humits i secs del 7 a 10 anys de durada.
El clima afavoreix la vegetació natural de boscos oberts. L’arbre més comú de la regió local és el Msasa Brachystegia spiciformis que pinta de vi negre el paisatge amb les noves fulles a finals d’agost. Dues espècies sud-americanes d’arbres, el Jacaranda i el Flamboyan, que van ser introduïts durant l’època colonial, acoloreixen els carrers de la ciutat amb els de les flors lila de la Jacaranda o les flors vermelles de la Flamboyan. Elles floreixen a l’octubre/novembre i es planten als carrers de la capital. També és freqüent la buguenvíl·lea.
Font: wikipedia