Bujumbura

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 6 de desembre de 2021

Bujumbura és l’antiga capital de Burundi, seu de govern i actual ciutat més poblada del país. La ciutat, que té una població propera als 900.000 habitants, està localitzada a la riba nord-oriental del llac Tanganica, i constitueix el nucli urbà més gran de Burundi, així com el seu centre administratiu, econòmic i de comunicacions.
Bujumbura posseeix famoses platges al llarg de la costa del llac Tanganica, el nom oficial del qual és la Platja dels Cocos. La platja ha estat parcel·lada i privatitzada, la qual cosa ha resultat que cada propietari hagi batejat el seu sector de la platja amb un nom diferent. La ciutat compta amb un «museu vivent», que també és un zoològic.
Entre les atraccions properes hi ha el parc nacional de Rusizi i una roca a Mugere que és el lloc on es creu que es podrien haver trobat David Livingstone i Henry Stanley (si bé és més probable que en realitat ho fessin a Ujiji), a les fonts de l’afluent més meridional del Nil.
Bujumbura és la seu de la Universitat de Burundi.
Hi ha vaixells que fan el trajecte entre Bujumbura i Kigoma (a Tanzània). La ciutat compta a més amb l’aeroport de Bujumbura.
Font: wikipedia

Gitega

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 5 de desembre de 2021

Gitega  és la recent capital i una de les ciutats més grans de Burundi. Està ubicada al centre del país, a l’altiplà central de Burundi, aproximadament 62 km al sud-est de Bujumbura. Gitega va ser la seu del Regne de Burundi fins al 1966. A finals de desembre del 2018, el president de Burundi, Pierre Nkurunziza, va anunciar la promesa a tornar a Gitega el seu antic estatus de capital política
Una votació al Parlament de Burundi va fer el canvi oficial el 16 de gener del 2019, i s’espera que totes les branques del govern es traslladin en uns tres anys. És capital de la Província de Guitega, una de les 17 províncies de Burundi. La ciutat acull el Museu Nacional de Burundi. Gitega és també la capital de la província homònima, una de les divuit províncies de Burundi.
Es troba al centre del país, aproximadament a la mateixa distància entre la capital econòmica Bujumbura i el llac Tanganica cap a l’oest, la frontera amb Tanzània cap a l’est, ambdues a uns 62 quilòmetres, i la frontera amb Ruanda, aproximadament 72 quilòmetres al nord. Es troba en un ampli altiplà envoltat de turons, a uns pocs quilòmetres al sud-oest de la convergència entre els rius Ruvyironza i Ruvubu.
El Parc Nacional Ruvubu, el més gran del país, és a 26 quilòmetres a l’est. La Universitat politècnica de Gitega va ser fundada el 2014.
Font: wikipedia

Arua

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 4 de desembre de 2021

Arua és una ciutat i centre comercial dins del districte d’Arua a la regió nord d’Uganda.

Arua es troba a uns 475 quilòmetres (295 milles), per carretera, al nord-oest de Kampala, la capital i ciutat més gran d’Uganda, Arua es troba a uns 228 quilòmetres (142 milles), per carretera, a l’oest de Gulu, la ciutat més gran. a la regió nord d’Uganda.[5] Les coordenades geogràfiques de la ciutat d’Arua són 03°02’07.0″N, 30°54’39.0″E (Latitud:3.035278; Longitud:30.910833).[6] Arua es troba a una altitud mitjana de 1.310 metres (4.298 peus) sobre el nivell del mar.[7] Arua limita estretament amb la República Democràtica del Congo a l’oest i el Sudan del Sud al nord, cosa que la converteix en una ubicació estratègica per als negocis entre Uganda i els seus dos veïns a l’oest i al nord.

A causa de la seva ubicació estratègica, Arua també forma part del programa de refugiats que acull fins a un 20% dels refugiats que entren a Uganda, anualment.

Arua és una base important per a les organitzacions no governamentals que treballen a la subregió del Nil Occidental o que donen servei a Equatòria occidental al Sudan del Sud i al nord-est de la República Democràtica del Congo. Es va convertir en un important centre de subministrament comercial i una ruta de transport quan es va obrir la carretera Yei-Juba, que va permetre que els subministraments arribessin a Juba des del sud per l’autopista de Kaya en comptes de passar per Khartum des del nord. Transport, una branca dels Ferrocarrils d’Uganda es va estendre a Arua en algun moment després de 1964, però no hi ha hagut servei ferroviari de passatgers a Uganda durant molts anys. La carretera Vurra–Arua–Koboko–Oraba passa per la ciutat, en direcció sud/nord La ciutat és servida per l’aeroport d’Arua, que té servei aeri programat.
El cens nacional de 1969 va enumerar la població d’Arua Town en 10.837. El 1991, el cens enumerava 22.217 persones a la ciutat. L’any 2002, la població havia augmentat fins als 43.929 habitants. El cens nacional i l’enquesta de llars d’agost de 2014 van enumerar la població de l’Ajuntament d’Arua en 61.962. El 2020, l’Oficina d’Estadística d’Uganda (UBOS) va estimar que la població a mitjans de l’any era de 72.400. UBOS va calcular que la població del municipi d’Arua va créixer a una taxa mitjana del 2,7 per cent anual, entre el 2014 i el 2020.
Font: wikipedia

Moroto

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 4 de desembre de 2021

Moroto és una ciutat del districte de Moroto a la regió nord d’Uganda. És la ubicació de la seu del districte

Moroto es troba a uns 316 quilòmetres (196 milles), per carretera, a l’est de Gulu, la ciutat més gran de la regió nord d’Uganda. Es tracta d’uns 271 quilòmetres (168 milles), per carretera, al nord-est de Mbale, la ciutat més gran de la regió oriental d’Uganda

Moroto es troba a uns 528 quilòmetres (328 milles), per carretera, al nord-est de Kampala, la capital i ciutat més gran d’Uganda. Les coordenades geogràfiques de Moroto Town són 2°31’48.0″N, 34°40’12.0″E (Latitud:2.5300; Longitud:34.6700).[6] Moroto es troba a una altitud mitjana de 1.370 metres (4.490 peus) sobre el nivell mitjà del mar

El cens nacional de 2002 estimava la població de Moroto en 7.380 habitants. El 2010, l’Oficina d’Estadística d’Uganda (UBOS) va estimar la població en 11.600 habitants. El 2011, UBOS va estimar la població a mitjans de l’any en 12.300. L’any 2014, el cens de població nacional va situar la població de Moroto en 14.196 habitants.

El 2020, UBOS va estimar la població a mitjan any de la ciutat en 16.300 persones. L’agència de població va calcular que la població de Moroto Town va créixer a una taxa anual mitjana del 2,39 per cent entre el 2014 i el 2020.

Des de l’estació d’autobusos de Moroto, hi ha serveis directes d’autobús a Kampala, Soroti, Mbale, Nakapiripirit i altres llocs d’Uganda. La carretera principal cap a Moroto és la carretera Soroti-Moroto, que, a partir de gener de 2020, està totalment pavimentada. La carretera Moroto-Nakapiripirit també està totalment pavimentada La ciutat també està servida per l’aeroport de Moroto, un aeroport públic situat a uns 8 quilòmetres (5 milles) a l’oest del centre de la ciutat. Els punts d’interès addicionals es troben dins dels límits de la ciutat o prop dels límits de la ciutat: (1) les oficines de l’Ajuntament de Moroto (2) el mont Moroto, que s’eleva a una altitud de 3.083 metres (10.115 peus) uns 3 quilòmetres (1,9 milles) a l’est de la ciutat (3) Mercat central de Moroto (4) una sucursal del Fons Nacional de la Seguretat Social (5) Hospital regional de referència de Moroto, un hospital de referència regional de 200 llits administrat pel Ministeri de Salut d’Uganda (6) una sucursal del Centenary Bank i (7) una sucursal de Stanbic Bank Uganda Limited. (8) la seu de la diòcesi catòlica romana de Moroto, encapçalada pel bisbe Damiano Giulio Guzzetti.
Font: wikipedia

Entebbe

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 15 de novembre de 2021

Entebbe és una ciutat d’Uganda amb una població d’aproximadament 90.500 habitants. Es localitza a la vora del llac Victòria prop de la ciutat de Kampala, capital ugandesa.

En el llenguatge local luganda, Entebbe, significa «seient», i es va anomenar així probablement perquè va ser el lloc on un cap baganda es va asseure per adjudicar casos legals.

Es va convertir primer en centre comercial i administració colonial britànica el 1893 quan Sir Gerald Portal, un comissionat colonial, la va fer servir com a base Port Bell convertint-la al port de Kampala. Encara que cap vaixell atraca a Entebbe actualment, hi ha encara un embarcador que va ser usat pels ferris del llac Victòria.

L’entrada al zoològic nacional és al costat de l’embarcador.

Entebbe és coneguda per l’Aeroport Internacional d’Entebbe, el principal camp aeri d’Uganda, que es va inaugurar el 1947 i va ser escenari de l’anomenada Operació Entebbe el 1976.

Entebbe és el centre de l’Uganda Virus Research Institute (UVRI).

L’aeroport de Entebe (IATA: EBB, OACI: HUEN) és el principal aeroport d’Uganda. Es troba proper a la ciutat d’Entebbe, a la riba del llac Victòria, a uns 35 km (21 milles) de la capital Kampala.

Entebbe va ser la ubicació d’una base d’hidroavions a finals de la dècada del 1930, construïda pels britànics per facilitar els vols de llarga distància des de Gran Bretanya a Sud-àfrica i altres llocs. Se li va afegir noves pistes el 1947 i la llavors princesa Elizabeth (Isabel II) va inaugurar cerimoniosament una terminal el 1952.

L’aeroport va ser l’escenari d’una operació de rescat d’ostatges per part de les Sayeret Matkal israelianes, a la qual es va anomenar Operació Entebbe, el 1976, davant el segrest Àrab-Germà d’un vol d’Air France que va partir de Tel Aviv i va obtenir permís d’Idi Amin per aterrar a Entebbe. L’escenari del rescat va ser “el vell aeroport”, que ha estat recentment enderrocat excepte per la torre — i que estava contigu al “nou aeroport”. Es troba en construcció una terminal interna la conclusió de la qual està planificada per a octubre de 2007.

El 2004, l’aeroport va tenir un trànsit de 543.593 passatgers (un 10% més que el 2003).

També conté instal·lacions per a l’entrenament antiterrorista de les forces armades nord-americanes.

Font: wikipedia

Kampala

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 15 de novembre de 2021

Kampala és la capital d’Uganda, a l’Àfrica Central i amb una població de 1.208.544 habitants, segons el cens de 2002, és la major aglomeració urbana del país. Està situada al districte homònim, a una alçada de 1189 metres sobre el nivell del mar. La ciutat gaudeix d’un clima temperat per la seva altitud, malgrat la proximitat a l’equador terrestre.

Les seves activitats econòmiques més destacables són la indústria, especialment la mobiliària i la maquinària, així com l’exportació de productes agrícoles com ara cafè, cotó, te i sucre.

Hi ha un aeroport internacional a Entebbe, a uns 35 quilòmetres de distància, així com un port sobre la riba del llac Victòria a 10 quilòmetres, Port Bell.

Al sector de Makarere Hill es pot trobar el campus principal de la Universitat de Makarere, un dels principals centres d’estudis superiors de l’Àfrica central i oriental. Kampala també és la seu del Banc de Desenvolupament de l’Àfrica Oriental.

Abans de l’arribada dels britànics, el Kabaka o el rei de Buganda havia triat la zona que es convertiria en Kampala com un dels seus refugis de caça. La zona està formada de turons ondulats i exuberants zones humides. És una zona de cria ideal per a diversos antílops -particularment l’impala. Quan els britànics van arribar a la zona la van anomenar els Turons dels Impala (Hills of the Impala en anglès).

La llengua dels baganda, el luganda, va adoptar moltes paraules de l’anglès a causa de la interacció dels seus parlants amb els britànics. D’aquesta forma, els baganda van traduir “els Turons dels Impala” com Kasozi ka Empala -“Kasozi” significa “turó”, “ka” significa “de” i “empala” significa “impala”. En parlar en lugandés, les paraules ka i empala es pronuncien juntes, com una sola paraula, Kaampala. Aviat, quan el kabaka caçaria els baganda deien Kabaka agenze i “ka Empala”, que significa, “El kabaka ha anat a Ka’mpala”. El nom Kampala aviat va ser adoptat.

Kampala es va expandir al voltant d’un fort construït per Frederick Lugard el 1890 per a la Companyia Britànica de l’Àfrica Oriental. El 1962, Kampala va substituir a Entebbe com a capital nacional. Gran part de la ciutat va ser destruïda el 1979 després de l’enderrocament del govern dictatorial d’Idi Amin i la subsegüent guerra civil.

D’acord amb l’enquesta del bienni 2004-05 realitzada pel Ministeri de Salut, Kampala té el major índex d’infecció pel VIH/sida. El 9,2 % dels adults està infectat, taxa que es dispara al 47 % pel que fa als treballadors sexuals.

Les Tombes dels reis de Buganda a Kasubi, se situen al turó de Kasubi de la capital, van ser incloses al Patrimoni de la Humanitat de la Unesco el 2001.

Font: wikipedia

Nakuru

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 14 de novembre de 2021

Nakuru és una localitat de Kenya, amb estatus de municipi, capital del comtat del mateix nom. Fins al 2013 era la capital de la Província de la Vall del Rift.

Compta amb 307 990 habitants en el cens de 2009, la qual cosa la converteix en la quarta localitat més gran del país, després de Nairobi, Mombasa i Kisumu.1 Se situa a uns 2100 m s. n. m..

Se situa en una àrea agrícola situada als voltants del llac Nakuru, un dels llacs kenyans de la Gran Vall del Rift. Són llocs turístics el parc nacional situat al costat d’aquesta banda, el cràter del volcà inactiu Menengai i el lloc prehistòric de Hyrax Hill amb el museu arqueològic.

Com que és una important zona urbana, compta amb diverses perifèries destacables. Les localitats circumdants inclouen Lanet, essencialment residencial i seu d’una base de l’exèrcit, i Njoro, on hi ha la universitat d’Egerton, universitat de base agrícola creada el 1934.

Els 307 990 habitants del municipi es reparteixen així en el cens de 2009:

Població urbana: 286 411 habitants (145 808 homes i 141 373 dones)
Població periurbana: 21 579 habitants (10 843 homes i 10 736 dones)
Població rural: no hi ha àrees rurals en aquest municipi

La principal carretera és l’A104, que uneix Tanzània amb Uganda passant per la capital nacional Nairobi. Al nord-oest, l’A104 porta Burnt Forest, Eldoret i Bungoma. Al sud-est, l’A104 porta Naivasha. A l’alçada de Nakuru, surten de l’A104 cap al nord la B4, que porta al comtat de West Pokot travessant el comtat de Baringo, i la B5, que porta a Nyeri passant per Nyahururu

Pel que fa a les carreteres secundàries, a l’est surten les carreteres C69 i C83, que porten al nord del comtat de Nyandarua. Al sud-oest surt la C57, que porta a Narok

Font: wikipedia

Kisumu

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 12 de novembre de 2021

Kisumu és una ciutat portuària a l’oest de Kenya a 1131 m.s.n.m., amb una població de 355.024 (cens de 1999). És la tercera ciutat més poblada del país, i la ciutat més gran a l’oest, la capital de Nyanza i la seu del comtat de Kisumu. És la segona ciutat més gran després de Kampala a la gran conca del llac Victòria.

El port va ser fundat el 1901 com la principal terminal interior del Ferrocarril d’Uganda anomenat “Port Florència”. Tot i que el comerç es va estancar a les dècades dels vuitanta i els noranta, torna a créixer al voltant de les exportacions de petroli.

Abans de l’era de la línia aèria del jet, Kisumu era un punt d’aterratge al passatger britànic del vaixell que volava i la ruta del correu de Southampton a la Ciutat del Cap. Kisumu va connectar Port Bell i Nairobi.

Kisumu és servit per l’aeroport de Kisumu que té estatus internacional, amb els vols diaris regulars a Nairobi i a l’altra part. L’expansió de la instal·lació de càrrega aeroportuària després de la terminació de les terminals de passatgers s’està duent a terme en previsió de l’augment del comerç provocat per la comunitat Africana Oriental recreada de Kenya, Tanzània i Uganda.

Els Lake Victoria ferries han funcionat del port que lliga el ferrocarril a Mwanza i Bukoba a Tanzània, ia Entebbe, a Port Bell, ia Jinja a Uganda. Els primers vaixells del vapor van ser construïts a Kisumu el 1905 i eren el SS Sybila i el SS Nyanza.

Com es va esmentar anteriorment a la “Història”, el ferrocarril d’Uganda des del port de Mombasa que va arribar a Kisumu el 1901. Actualment (2013) no hi ha trens de passatgers són operats entre Nairobi i Kisumu

El president de Kibaki va llançar un projecte vial amb 6,8 milions de xílings per a una important revisió de la xarxa de la carreteres de Kisumu el 24 de juliol del 2009.

Entre els llocs de culte, es troben principalment esglésies i temples cristians: Arxidiòcesi de Kisumu (Església catòlica), Church of Uganda (Comunió anglicana), Presbyterian Church in Uganda (Comunió Mundial d’Esglésies Reformades), Baptist Union of Uganda (Aliança Mundial Bautista ), Assemblees de Déu. També hi ha mesquites musulmanes.

Font: wikipedia