Navega per la categoria

News

Universitats

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 13 de març de 2021

L’Association of African Universities (Accra, Ghana) agrupa nombroses universitats africanes del continent. Una proposta és que visiteu al web d’aquesta associació (AAU) aquesta gran quantitat d’universitats. Tot país africà, per pobre que sigui, té almenys una universitat

L’AAU va demanar a la SDRCA que l’ajudés a fer un video de la diàspora africana. La SDRCA li va proporcionar noms d’immigrats africans i dels consolats africans a Barcelona. Ens van proporcionar el primer video per a ÀfricaTV

La SDRCA suggereix que les universitats de la Catalanofonia s’interessin per les activitats de l’AAU. Seria interessant que persones de casa nostra es posessin en contacte amb l’AAU per tal de definir o redefinir actuals projectes de recerca intercontinentals

Molts dels estudis que es fan a les universitats africanes es poden convalidar a Barcelona. El SARU (Servei d’Acompanyament al Reconeixement Universitari) pot guiar els estudiants que procedeixen d’aquestes universitats d’ultramar

Indústria

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 11 de març de 2021

A començaments de s. XX el nostre país es va anar dotant de relativament grans empreses industrials. Normalment, la inversió estrangera duia sota el braç la tecnologia. Aquest model és encara actual

Els treballadors procedien majoritàriament de pagès, com havia passat en els nostres països de l’entorn. Altres treballadors procedien de sobretot tallers mecànics, essencials per a la bona marxa de l’empresa

La gran sotregada per la Guerra d’Espanya (1936) va afectar molt el sistema industrial, que no va començar a ser reconduït fins l’arribada de facto dels Estats Units (1959). Aquests dates veuen arribar molts inversors d’estrangers, que van establir-hi les seves fàbriques com ara SEAT

Avui dia, la indústria de l’automòbil és a 10 comunitats autònomes (de 17+2). Totes les marques són estrangeres, però tenen un gran impacte socioeconòmic en la societat espanyola. En aquesta història de l’automòbil (uns 60 anys), hi ha hagut de tot: eufòria inicial, greus crisis, recuperació

He de dir que en determinades circumstàncies he pensat el pitjor. La indústria de l’automòbil dóna molt de si, se sap regenerar, Ara es fabriquen i es venen talment com si fossin ciment o petroli

Es fan aquestes consideracions perquè els africans puguin veure com van les coses amb la indústria, la indústria tèxtil fou durant el s. XX la potantveu de la indústria al nostre país

Un país africà ha d’estar a punt per l’agricultura i la ramaderia, la indústria, i els serveis (turisme, entre d’altres). Tot això es basa en la salut i l’educació del poble

 

Sud-àfrica

Josep Juanbaró, info#sdrca.barcelona – SDRCA. Assoc. – Les Corts – 10 de març de 2021

El comerç hispanoafricà pot ser analitzat en el marcs de la cooperció internacional. Aquest és un joc en què tothom hi pot sortir guanyant. El comerç hispanoafricà equival a una quarta part del comerç d’Espanya amb la resta d’Europa. Es pot veure que no és poca cosa

Hi ha empresaris que no volen participar-hi. Una dona que exportava a Sud-àfrica em deia que no en volia saber res perquè només volia treballar pel seu país… quan fent cooperació se’n beneficiarien ambdós actors

Vull afegir que la SDRCA va tenir una mala experiència amb l’Oficina de la Generalitat de Catalunya a Sud-àfrica . No hi hem contactat mai més. El problema va ser que no van anar més lluny d’una intervenció administativa. Cal crear caliu…!

Una forma de tenir més arguments és que els mitjans de comunicació publiquin cada dia un mínim d’una informació o article de països africans. Cal crear consciència del que passa a l’Àfrica perquè el que hi passa no es correspon amb la imatge que se’n ven

Indumentària

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 8 de març de 2021

Dilluns 8 de febrer de 2021, Dia internacional de la Dona. Nenes i dones sumen pel cap baix uns 3.900 milions de persones a tot el món. Les dones tenen una gran importància donat que són les úniques persones de qui neixen altres persones en les diferents societats

Normalment, les seves característques físiques les condicionen molt davant els homes, que poden arribar a maltractar-les des d’una major força física. Estan descrites tota mena de vexacions tot i que els homes també en poden patir

Un estudi preliminar sobre la influència de la renda per càpita (rpc) sobre les tendències socials assenyala que hi ha una tendència entre rpc i els vestits femenins. Aquest estudi inicial mostra que la rpc influeix en la indumentària femenina. Major rpc fa que les dones es mostrin més pudoroses al vestir

Les dones espanyoles tenen una rpc mitjana entre extrems propis d’Europa. Aquestes són les primeres conclusions de l’estudi peliminar d’abast europeu

La pregunta òbvia (què marca això ?) no és fàcil de respondre. Com més diners, més pudor. Això pot indicar que tota la societat es torna més pudorosa. Que això es vegi més en les dones pot ser degut perquè tenen una varietat de peces de vestir més gran que la dels homes. La moda femenina també és més vistosa

El treball s’està fent al llarg de tota la geografia europea, però es pot fer de la mateixa a escala mundial o internacional en el conjunt del continent africà

Sous

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 7 de març de 2021

El Llibre blanc del comerç amb Àfrica (SDRCA, 2012) calcula la renda laboral mitjana dels africans residents a l’Àfrica. Aquest sou mitjà resulta ser de mitjana d’uns 150€/mes. Un periodista al Camerun ingressa uns 150€/mes segons fonts dignes de crèdit

Amb aquests diners, les persones africanes amb edat de treballar poden viure perfectament perquè poden cobrir en el seu mercat totes les seves necessitats més peremptòries

Ara bé, l’adquisició de productes tecnològics ve determinada pels processos d’importació. Un exemple clar és el dels ordinadors portàtils. Caldrà estalviar uns quants mesos per poder-ne comprar un. Pot ser que també l’empresa on es treballi doni facilitats a les persones que té en nòmina perquè els utilitzin

El que es va veure al Camerun (2015) és que les administracions públiques no disposen de prou diners per mantenir en bon estat les vies públiques

La major dificultat que hi ha és accedir a un lloc de treball perquè aquest procés facilita l’accés a mercats plenament retribuïts. Dit d’una altra forma, cal assegurar bé la cadira perquè sol ser en molts casos una bona font de riquesa

 

 

 

Garanties

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 6 de març de 2021

No n’hi ha prou en avaluar la misèria i la gran misèria que hi ha a l’Africa. Cal dissenyar alhora mecanismes per a reduir la manca de recursos que tenen aquestes persones. La SDRCA considera que s’han d’atacar aquests problemes aportant salut, formació i renda a les persones que viuen en condicions impròpies de la naturalesa humana

Si no existeix encara, la SDRCA considera que s’hauria de fundar una federació d’organitzacions dedicades a impulsar les societats africanes que ho demanin. Un punt de referència pot ser una federació com la FCONGD, radicada a Barcelona

Es considera que caldria subvencionar no només les persones que tenen un modus vivendi pitjor sinó que també comunitats a un pas de sortir de la pobresa. Així es té un efecte llebre per a les comunitats més necessitades

La idea és que aquesta hipotètica fundació treballi com ho fa tota empresa mitjana, per objectius, per comptabilitat, amb direcció executiva. Aquesta federació gestionaria tots els recursos econòmics i materials de totes les entitats que en formessin part

S’ha d’anar més a l’Àfrica, però amb més garanties

Cooperació

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 5 de març de 2021

La SDRCA ha tingut accés a dues informacions molt interessants en el camp de la cooperació internacional. En primer lloc destaca el serveis que fa l’ONU envers a actors de món de les Ong. L’ONU disposa de bases de dades referides a llocs susceptibles a considerar per les Ongs. Si una Ong vol treballar en un país concret de l’Àfrica, l’ONU li ofereix unes possibles destinacions

L’altre notícia prové dels Estats Units d’Amèrica. Han sorgit difrents organitzacions que proposen els seus projectes d’acció a governs africans. La idea és que aquest governs paguen els projectes d’organitzacions nord-americanes. Aquestes organitzacions s’estalvien l’onerós procés de captació de recursos econòmics. Aquesta realitat procedent del Estats Units és especialment profitosa per a ambdues parts. Els projectes són molt més transparents i econòmics

La SDRCA afegeix un aclariment molt important. Es recorda que els projectes de cooperació no solament són propis de països de tradició cristiana sinó també en els de tradició musulmana perquè ambdues religions tenen en la caritat un punt de partida clau en la millora de la qualitat de vida d’altri

Europa

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 4 de març de 2021

Europa es pot considerar un subcontinent d’Euràsia. Europa ha estat la part del món que més món s’ha fet seva. La caiguda de Bizanci (1453) dóna pas a l’ocupació per l’Europa occidental d’Àfrica i Amèrica. Són Portugal i Castella els que inicien aquestes aventures generalment per raons econòmiques. Només els àrabs són comparables amb les invasions del nord d’Àfrica i de la península ibèrica

En efecte, tot i la participació més tardana de països de l’Europa occidental (neerlandesos, belgues, alemanys, italians), l’ocupació africana és cosa de pocs (Portugal, Anglaterra, França, i en molt menor mesura Espanya)

Les independències africanes són només una vàlvula d’escapament de les situacions internes dels països africans després de la Segona Guerra Mundial. Tanmateix, l’actual influència de les anteriors metròpolis europees continua essent actualment molt important per no dir decisiva. França es pot considerar un magma que abraça mig Àfrica. Portugal té importants relacions amb les seves excolònies. Gran Bretanya abraça els seus territoris africans amb la seva Mancomunitat de Nacions. No cal oblidar els bòers (neerlandesos) de Sud-Africa ni els belgues al Congo

Els 60 anys d’independències africanes no han dut encara els beneficis esperats. Com a exemple, se sol fer referència a les situacions socioeconòmiques de Zàmbia i Corea al final de  la guerra de Corea. Qualsevol pot veure que la situació de Corea és actualment molt més prominent que la de Zàmbia. Què ha passat ? Doncs que els governs de Zàmbia i dels de la major part dels altres països africans no han estat ni són massa afortunats en les decisions que afecten als seus ciutadans

Vist des de lluny, tot sembla indicar que Àfrica no vol el desenvolupament que es mereix. Hi ha un principi bastant general: “no ajudis a qui no t’ho demana”. Des d’Europa es veuen les coses d’una forma ben especial, volem ficar el nas allà on no ens ho demanen. Caldria repassar les polítiques de cooperació internacional. Valdria la pena que les diferents organitzacions posessin en comú les seves experiències i estratègies a fi de fer més intensos els rendiments de la cooperació, a no ser que ja estiguin ben coordinades