Navega per la categoria

News

Covid-19

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 3 de març de 2021

No resulta fàcil per la nostra premsa fer un relat complet de l’acció del covid-19 al continent africà. Una cosa és clara, el virus ha arribat a l’Àfrica perquè la pandèmia no té fronteres. El país del que se’n sap més és Sud-àfrica perquè és el país més europeu d’Àfrica. Crec que un ministre de Nigèria va demostrar que estava superat pels esdeveniments: “No només tenim aquesta epidèmia sinó unes altres 8”

A l’Àfrica occidental, una botiguera de mercat deia: “No ens matarà el covid-19 sinó la fam”. La policia la feia fora del seu punt de venda. Això passava al mateix temps que aquí es va iniciar el confinament a casa

Poc després d’aparèixer la variant britànica del virus, surt la variant sud-africana. Totes dues més agressives que la variant de partida. Sempre plou sobre mullat

Ara els governs africans pressionen per disposar d’un nombre adequat de vacunes perquè no n’arriben massa. Potser m’ho fa dir disposar de poca informació, però crec que els africans residents a l’Àfrica ho passaran força pitjor que nosaltres

Torno a dir que els diaris que es venen a casa nostra haurien de dur cada dia com a mínim una notícia relacionada amb l’Àfrica. És el mínim que es merix aquest continent veí

 

Principis

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 2 de març de 2021

Es pot dir que els principis morals governen la vida de les nacions. Cada país té el seu codi, que s’ha d’analitzar de forma qualitativa i quantitativa. Tota persona que hi hagi nascut sap de què van els seus connacionals. El codi moral regeix en tots els llocs econòmics o socials

Analitzant tota una sèrie de països d’arreu de món, es pot dir que en l’actualitat on més s’exigeix en moral personal serien els “països grocs”: Corea, Japó, Xina, que dóna pas a les noves exigències productives

La situació espanyola és per damunt de la mitjana europea

Els altres continents mostren un decreixement de nord a sud on l’Àfrica negra té molt a desitjar. Des d’un punt de vista social, el nord d’Àfrica segueix una millora que va d’oest a est. Egipte, dins les circumstàncies, està força bé

Considero que Espanya hauria de tenir més interès per les inversions a l’Àfrica mediterrània. Podria ser que hi haguessin dades ocultes que no permetin fer front a la realitat

Parlava fa uns mesos amb un taxista colombià de Barcelona sobre la riquesa de les nacions. Em comentava que encara no havia entès el nostre model econòmic. Estava acostumat a Colòmbia on es viu en gran part del petroli. Deia: “Espanya es guanya la vida amb les empreses”. Tanmateix, les nostres indústries compren totes les matèries primeres que fan falta fora

El que passa és que les empreses industrials amb aquesta necessitat estan pagant una hipoteca de mai no acabar alhora que tots plegats veiem disminuïts els marges

Una de les meves majors sorpreses que he vist per televisió és quan el president nord-americà Richard Nixon visita Mao Zedong a Pequín. Vistes com van les coses Amèrica i la Xina fan un pacte de futur que estem veient ara. Van arribar a un acord per partir-se el pastís mundial sense fer-se mal mútuament. Una observació important que cal fer és que els Estats Units sempre es desfan d’allò que no rendeix… ho encomanen a d’altres…

 

Colònies

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 1 de març de 2021

Vaig anar de colònies de 8 a 11 anys. Les organitzava l’empresa on treballava el meu pare. Ens hi trobàvem nens de tot l’àmbit d’aquesta empresa. No podia imaginar, quan hi anava per primera vegada, que la lletra de la cançó esdevindria real: “Mai les oblidaré”. Han passat els anys, però encara les recordo

Fèiem moltes activitats dirigides pels nostres monitors. Un dia vàrem anar caminant al poble del costat (uns 10 km). A mig camí vam parar una estona. Un home del país em va dir: “es nota que menges bé”. Em va sorprendre, però a partir d’aleshores em vaig fixar amb les cares dels companys.

La colla d’amics sèiem en un racó del pati. Vaig identificar-ne un que feia una cara estranya. Vaig reflexionar… tots els nostres pares tenim un sou del mateix ordre de magnitud. Per què passa això ?

El millor que pot passar és que l’afectat et demani ajut. A l’inrevés, no funciona tant aquí com a l’Àfrica. Cada vegada que hi esclata un conflicte armat, penso quants camps de refugiats s’hauran de plantar. Aquests camps de normalment els porten organitzacions humanitàries expertes

Aquestes organitzacions estan dissenyades tal com seria un exèrcit. Es troben en els camps de refugiats persones d’arreu amb l’única ambició de fer tornar a la vida tantes persones que han quedat atrapades per qualsevol mena causa. Tant de bo que els nens residents en aquests  camps puguin arribar a ser tan feliços com jo amb les colònies

Riquesa de les nacions

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 28 de febrer de 2021

La revista Mundo negro és per a mi un clar reflex de les nacions africanes. Aquesta revista té un preu molt assequible per tenir al dia les consideracions sobre les nacions africanes. La SDRCA aconsella llegir-la a canvi d’un preu que va a cooperació internacional

La SDRCA fa esforços per tenir informacions de primera mà sobre el continent africà. Un corresponsal britànic de la nosta associació, aprofitant un viatge a Kenya, en va escriure sengles articles. Grans conurbacions africanes permeten fer-ne articles sobre consideracions entre uns centres que no tenen res per desitjar als europeus i uns afores on la gent viu molt pitjor que en els seus pobles de partida

Vaig explicar aquest tema a una dona que treballava en un centre de promoció del comerç a Barcelona. Em va dir que s’havia d’acceptar així perquè era una via cap a la integració sicioeconòmica dels nouvinguts de les grans ciutats

Societat

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 27 de febrer de 2021

A diferència de ls grans potències colonials a l’Àfrica  (Anglaterra, França, Portugal), la presència espanyola en el continent veí ha estat escadussera i breu. Aquests territoris han estat abandonats progressivament: el Marroc (1956), Guinea Equatorial (1968) i Sàhara Occidental (1975)

Espanya té un peu a l’Africa en els seus territoris nacionals de Canàries, Ceuta i Melilla. Aquests terres van ser en el passat reivindicades pel Marroc sense éxit perquè la Unió Europea els considera plenament espanyols malgrat que formin geogràficament part d’Àfrica. De fet, el Marroc no es queda enrere tot reivindicant el territori peninsular de l’Al-Andalus…!

Només hi ha un únic país africà que no hagi estat colonitzat, és Etiòpia. La civilització etíop només va ser ocupada pels italians en el context de la Segona Guerra Mundial. De ben segur que no hi ha etíop que no recordi l’escissió d’Eritrea, un dels països més foscos del món, comparable al règim que controla Nord-corea

Si no recordo malament, un territori etíop va ser objecte d’una ocupació televisiva europea. Aquest mitjà de comunicació va ocupar un poble on les persones no tenien prou aliments. Van arribar a un acord pel qual gravarien durant uns quants dies la vida d’aquestes persones. Quan van acabar el reportatge, on el presentador seguia també aquest regim alimentari, els van donar aliments

Aquesta situació va ser per mi totalment immoral. Era més important fer aquest reportatge que apaivagar la fam durant una setmana. Aquestes intervencions que es fan només per vendre són per mi fora de lloc

La situació africana permet tractar periodísticament temes que van encarats a l’audiència europea tot induint a temes fora de context. Si es fa una suma de totes les informacions que arriben a les redaccions, es pot veure que el continent africà cau a trossos i que no se sap per on agafar-lo.

Un nou cas és el que proporcionava la veu d’un pare nigerià. El periodista preguntava a aquest pare musulmà què passaria a la seva jove filla, major d’edat, que havia decidit fer-se un lloc en el món de la passarel·la. El seu pare va dir: “He educat molt bé la meva filla, sabrà com eludir els problemes que se li presentin”. Aquesta noia deu tenir ara entre 40 i 50 anys. M’agradaria entrevistar-la sobre com li ha anat fins ara la seva vida…!

Sistemes

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 26 de febrer de 2021

Tota dona i tot home estan formats per 8 sistemes corporals. La diferència entre dona i home només rau en el sistema reproductor. Mentre que els primers set sistemes són necessaris en cada temps de la nostra vida, el sistema reproductor està dissenyat per tenir descendència

Les relacions sexuals van unides a sensacions plaents, que faciliten el ganxo entre persones. És el sistema que utilitza la naturalesa per a perpetuar la vida humana en el Planeta

Mentre que la dona mundial té 2,5 fills de mitjana, la dona africana en té 6 de mitjana. Aquest és un problema de salut perquè l’esperança ponderada de vida a l’Àfrica és poc més de 51 anys.

La Bíblia diu que una de les missions d’homes i dones és “multiplicar-se i poblar la Terra”. El papa Francesc va dir que tenir molts fills no és garantia de ser més catòlics. Jo em pregunto sovint quan la humanitat assolirà un màxim

És un tema tan important, però que només quatre o cinc persones el deuen tenir en consideració. És un tema del qual no se’n parla massa. El nombre de persones a la Terra ha arribat a febrer d’enguany a 7.800 milios de persones. Àfrica en té uns 1.200

Conec un home que viu al present, diu que els problemes que deixarem amb la mort, se’n cuidaran els fills. No és un pensament molt inusual perquè moltes persones ho veuen d’aquesta manera. És una traducció del que diuen alguns africans quan se’ls pregunta sobre quants fills es cuidaran de la seva vellesa

Mentre a Europa només es considera el matrimoni entre dues persones, l’islam tolera fins a quatre dones per home. La condició és que l’home pugui mantenir les quatre. Avui dia s’ha trencat l’esquema perquè molts homes musulmans només volen tenir una única muller per cuidar-se’n exclusivament d’ella i els fills

L’Àfrica acull les religions naturals on els homes poden tenir moltes dones. Un cas d’aquests se’l va trobar María Teresa Fernández de la Vega quan parlava amb un home del país. En un primer moment va pensar que les noies que tenia a prop eren les seves filles, però va resultar que eren les seves dones. Va tenir una forta sorpresa…

Violacions

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 25 de febrer de 2021

Segons el Diccionari normatiu valencià, la violació és un delicte contra la llibertat sexual que consistix a tindre relacions sexuals amb una persona sense el seu consentiment. En canvi, la prostitució és l’activitat de qui s’avé a mantindre relacions sexuals amb altres persones a canvi de diners

Fa molts anys, una vintena, em van regalar una història novel·lada de l’avenç de les tropes soviètiques cap a les línies marcades per la conferència de Yalta (Stalin, Churchill i Roosevelt). Els soviètics anaven a tota màquina per acabar d’una vegada la Segona Guerra Mundial. Aquest avenç, segons el llibre, estava marcat per violacions de dones que trobaven al seu pas. Aquest llibre relatava una violència extrema, marcada per violacions de dones. No vaig continuar el llibre perquè ja m’havia adonat de com havien anat les coses

Les violacions de dones en temps de guerra són molt habituals. Els soldats solen anar molt influïts per la violència extrema dels camps de batalla, sense tenir una idea gaire exacte del futur. Hi ha també fets d’aquesta mena en la invasió de Normandia. Els violadors no tenen en aquests casos cap color nacional. La meva àvia es va salvar d’una de bona gràcies a l’acció d’un oficial militar durant la Guerra d’Espanya

Quan es parla de les guerres africanes es parla de violacions a dojo. Hi ha descrits certs casos en què l’agressió sexual de dones van més enllà d’una simple violació. En aquests casos la violació és també una arma de guerra. En efecte, es vol disminuir la moral dels seus que estan lluitant. Es pretén que amb la violació de dones s’enfonsi el sistema social a què pertanyen les dones. Es pretén deixar estèrils aquestes dones violades, inclús fent servir armes de guerra. A més, els atacants saben que totes les dones violades seran separades dels seus nuclis familars i socials

Mides

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 24 de febrer de 2021

Es trien els Estats units d’Amèrica com a base de partida per al dimensionament de l’Àfrica. Els Estats units tenen 50 estats. L’Àfrica en té 55 de reconeguts a la Unió Africana

L’Àfrica té una superfície 3,07 cops la dels EUA. Una població de 4,07 vegades. La densitat de població d’Àfrica és d’1,31 cops respecte a la dels EUA

L’Àfrica té una superfície 3,15 cops la de la Xina. La Xina una població d’1,06 vegades. La densitat de població de l’Àfrica és al voltant d’1/3 respecte a la de la Xina

Estats Units té interès a Àfrica pel petroli. Després d’Estats Units i de la Unió Europea, la Xina és el tercer soci més important del continent, amb inversions en indústries de la construcció que estan fent carreteres, embassaments, habitatges, hospitals, i en l’explotació d’hidrocarburs i minerals la Xina té estreta relació amb Zimbàbue, i el Sudan, governs qüestionats.

Xina està present en països amb grans recursos. Per exemple, petroli, a Angola, que és el seu principal proveïdor i en altres països com són Guinea Equatorial, Nigèria, Txad, Sudan, Gabon, Zàmbia i la República Democràtica de Congo, aquests dos últims països productors de minerals.

Font: wikipedia