Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 25 de juliol de 2021

Nzérékoré és una regió de Guinea Conakry. La seva capital és Nzérékoré. Aquesta és la regió més occidental de país i confina amb els països de Sierra Leone, Libèria i Costa d’Ivori. La regió té una àrea de 37.658 km² i una població de 1.663.582 habitants (2014).

Està formada per les sis prefectures: Beyla, Gueckedou, Lola, Macenta, Nzérékoré i Yomou

Nzérékoré és una prefectura de la regió de Nzérékoré de Guinea, amb una població censada al març de 2014 de 396.949 habitants. Està formada per 11 subprefectures, que igualment es mostren amb població censada al març de 2014

Nzérékoré és una localitat de la prefectura de Nzérékoré a la regió de Nzérékoré, Guinea, amb una població censada al març de 2014 de 195.330 habitants

Es troba situada a sud de país, prop de la frontera amb Sierra Leone, Libèria i Costa d’Ivori.

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 24 de juliol de 2021

Kankan és una regió de Guinea localitzada a l’est de país, limita amb els països de Malí i Costa d’Ivori, i amb les regions de Nzerekore i Faranah. La seva capital és Kankan. Té un àrea de 72.645 km² i una població de 1.986.329 habitants (2014).

Excepte l’extrem nord -prefectura de Siguiri- que pertany a la conca del riu Senegal, la resta de la regió de Kankan forma part de la conca del riu Níger.

Està formada per les següents prefectures: Kankan, Kérouané, Kouroussa, Mandiana i Siguiri.

Kankan és una prefectura de la regió de Kankan de Guinea, amb una població censada al març de 2014 de 473 359 habitants. Està formada per les següents subprefectures, que igualment es mostren amb població censada al març de 2014

Kankan és una localitat de la prefectura de Kankan a la regió de Kankan, Guinea, amb una població censada al març de 2014 de 194.671 habitants. Es troba situada al centre-est de país, a nord-est de la capital nacional, Conakry.

La ciutat va ser fundada per Soninke, comerciants en el s. XVIII, i es va convertir en capital de l’Imperi d’Baté i en un important centre comercial, particularment pel que fa a productes agrícoles. La ciutat es va desenvolupar amb la construcció del Ferrocarril Conakry a Kankan el 1904 .

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 23 de juliol de 2021

Conakry és la capital de la República de Guinea. Geogràficament la ciutat es troba envoltada per l’oceà Atlàntic, estenent-se per l’antiga illa de Tombo i la Península de Camayenne, aquesta última també anomenada península de Kaloum. Conakyi compta amb port.

Conakry va ser fundada després que els britànics cedissin l’illa a França en l’any de 1887. Es va convertir en capital de la Guinea Francesa al voltant de l’any 1904 i va prosperar com a port per l’exportació, en particular quan va entrar en funcionament la via fèrria -avui dia clausurada- que la unia a Kankan.

En les dècades després de la independència de país, la població de Conakry va augmentar considerablement de 50 mil habitants el 1958 a 600 mil el 1980, a més de dos milions en l’actualitat.

Segons grups de drets humans, 157 persones van morir durant les protestes de 2009 quan la junta militar va obrir foc contra desenes de milers de manifestants a la ciutat el 28 de setembre de 2009.

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 21 de juliol de 2021

Jufureh, Juffureh o Juffure és una població de Gàmbia a la Divisió North Bank, a la vora del riu Gàmbia, districte d’Upper Niumi

De 1651 a l’any 1659 va pertànyer a Curlàndia i de 1659 a l’any 1661 a Països Baixos, passant després als britànics, que de fet la van acabar abandonant. En 1681 els francesos van establir una factoria a uns dos o tres quilòmetres a l’oest, anomenada Fort Albreda, a la població de Albreda

Jufureh es va fer famosa per ser el suposat origen de Kunta Kinte, el personatge central derivat de la tradició oral de la novel·la Arrels d’Alex Haley, escrita el 1976, que va inspirar posteriorment una sèrie de televisió i per uns anys va ser una destinació turística

Demogràficament, la religió predominant al poble és l’Islam. El 1999, es va inaugurar una mesquita i una escola, la Mesquita i Complex Escolar Alex Haley, on Haley va remuntar seus ancestres a través de la investigació genealògica

Juffureh està unida a la veïna població de Albadarr o Albreda, formant un nucli amb més de sis mil habitants, dels quals quatre-cents corresponen a Jufureh.

Des de 2003, el llogaret (i els llocs circumdants) és un lloc del Patrimoni Mundial de la UNESCO a causa del seu testimoni sobre l’ocupació europea al continent africà, el desenvolupament i la posterior desaparició del tràfic de esclaus

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 21 de juliol de 2021

Brikama és una de les ciutats més grans de Gàmbia. Es troba a sud de la capital, Banjul, a la Divisió Western. És coneguda pels seus fustes tallades i els seus músics. Entre les atraccions locals es troba el Bosc Cultural Makatsu. Té una població censada en 42.480 habitants (1993).

En Brikama es troba un gran nombre d’institucions educatives, entre elles el Col·legi de Gàmbia (The Gàmbia College), que forma als docents de país, i l’Oficina Regional d’Educació de la Regió Occidental de país. A més, hi ha quatre establiments secundaris (Kinderdorf Bottrop, Kunte Kinte, Maahad i l’Acadèmia Metodista) així com un gran nombre d’escoles primàries.

La Biblioteca Nacional de Gàmbia té una sucursal a Brikama.

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc – Les Corts – 20 de juliol de 2021

Bakau és un poble a la costa de Gàmbia, situat a 9 km aproximadament a l’oest de Banjul. És conegut pels seus jardins botànics, la seva piscina de cocodrils al barri de Kachikali i per les seves platges a Cape Point. A causa del seu caràcter eminentment residencial i de la proliferació de luxosos hotels i negocis relacionats amb el turisme, és probablement, en l’actualitat, la ciutat més desenvolupada de Gàmbia.

Explica la llegenda que Bakau va créixer al voltant de la piscina sagrada de cocodrils, al districte central de Bakau, Kachikally. Bakau en si, és ja un petit poble al llindar de s. XIX i va créixer en importància, ja que va esdevenir el lloc favorit de residència privada dels administradors colonials, especialment al llarg de les belles platges vorejades de palmeres. Tot i ser una ciutat important, l’antic poble encara existeix, i es regeix com qualsevol altre a Gàmbia, amb un àlcali i dividit en Kabilos. Hi ha una molt més petit llogaret a l’antic poble, anomenada Bakau Wasulung Kunda, indicant l’origen immigrant dels seus habitants.

A mesura que la gent va començar a sortir de Banjul, el govern va assignar zones residencials, que van créixer ràpidament al voltant de l’antiga població, adquirint en el procés nous noms com Fajara, New Town o Cape Point.

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 19 de juñiol de 2021

Banjul (abans Bathurst) és la capital de Gàmbia, i se situa dins de la divisió de el mateix nom. La població de la ciutat és de només 34.828 habitants, i amb la Gran Zona de Banjul, que inclou la ciutat de Banjul i el Consell Municipal, té una població total de 357.238 (cens de 2003). Es troba a l’illa St. Mary (Illa de Banjul), on el riu Gàmbia desemboca a l’oceà Atlàntic. L’illa està connectada al continent per transbordadors de passatgers i vehicles (cap al nord) i per diversos ponts (a sud).

Banjul pren el nom de Bang Julo, paraula mandinga que designa una corda feta de fibres vegetals. L’illa on s’assenta la ciutat era el lloc on recollien les plantes per fabricar-les Banjul, per tant, és un apòcope de “cordes”

Banjul està situada a la desembocadura del riu Gàmbia a la costa de l’oceà Atlàntic. La ciutat es troba a l’illa St. Mary.

Per la seva ubicació geogràfica, la contínua expansió de la zona urbana no és possible, ja que a la frontera occidental la ciutat és un manglar.

Banjul és la principal zona urbana de Gàmbia i centre administratiu i econòmic de país: aquí es troba el Banc Central de Gàmbia. Gàmbia té més d’una àrea urbana. El processament de cacauet és la principal indústria de país, però la cera d’abelles, fusta de palma, oli de palma, cuirs i pells també són enviats des del seu port. El Museu a Banjul inclou pàgines manuscrites de l’Alcorà i explica vastament la “Màgia Juju”.

Banjul té un clima càlid durant tot l’any a causa de l’Desert de Sàhara. El mes més fred és agost i el més càlid és març

A 24 km de la ciutat es troba l’Aeroport Internacional de Banjul i en la mateixa Banjul se situen xarxes de transports terrestres, com la Carretera Costera de l’Àfrica Occidental, que connecta Banjul amb Dakar i Bissau, i finalment una carretera pavimentada que enllaça a Banjul amb 11 nacions.

Cap a l’oest es troba la carretera que uneix Banjul amb Serekunda, que porta a el Pont Denton i al carrer Bond.

A l’est hi ha un transbordador d’automòbils.

Entre les religions practicades, es troba la catòlica (33.000) i la musulmana.

El Museu Nacional de la Gloucester Street exhibeix una mostra de el passat colonial fins a la recent història de Gàmbia. La seu central de la Biblioteca Nacional de Gàmbia està localitzada en Banjul.

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 17 de juliol de 2021

São Filipe és un municipi de l’illa de Fogo, al grup de Sotavent de Cap Verd. És el municipi més occidental de l’illa i limita amb l’oceà Atlàntic pel nord, oest i sud, amb el de Mosteiros pel nord-est i amb el de Santa Catarina do Fogo per l’est.

São Filipe està vinculat amb una carretera que envolta tota l’illa de Fogo, però és inaccessible cap a l’est per petits estrets. Hi ha una petita carretera a Mont Fogo. Cobreix la majoria de granges de la zona a l’oest, el centre i el sud, el paisatge rocós amb alguns arbustos i pastures de la muntanya Fogo es troba cap a l’est. La seva principal indústria és l’agrícola, seguida pel turisme i altres indústries en petites quantitats. La població es compon de zones rurals i algunes escasses zones urbanes. És un dels municipis menys avançats, la taxa d’alfabetització és feblement alta. Molts pobles estan a l’oest i el sud i la majoria de les àrees fèrtils de l’illa es troben en aquesta zona perquè és menys baixa.

São Filipe és el segon assentament més antic de país per darrere de Cidade Velha. El 12 de juliol de 1922, va ser elevat a la categoria de ciutat.

Font: wikipedia