Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 3 de gener de 2022

Sant António és el major emplaçament de l’Illa de Príncep, part de Santo Tomé i Príncipe, país de la qual va ser capital des de l’any 1753 fins a l’any 1852. La ciutat està emplaçada a la costa nord-est del Riu Palhota. Actualment és cabdal tant de la província de Príncep com del districte de Pagué. La seva població estimada és de 1200 habitants.

La ciutat és coneguda per la seva arquitectura colonial i per les seves esglésies, de les quals la més gran és una església catòlica començada el 1947.

La localitat té connexió aèria mitjançant l’aeroport de Príncipe.

L’illa de Príncep és la més petita de les dues illes principals de Sao Tomé i Príncipe. Té una àrea de 136 km² i una població de 8000 persones. La seva alçada màxima és el pic de Príncep (948 m), localitzat al sud de l’illa, i que forma part de l’àrea forestal del parc natural Obo. El nord i el centre de l’illa van ser antigues plantacions que ara estan sent reforestades. L’illa abasta la província del mateix nom, i que alhora se subdivideix únicament al districte de Pagué.

Ecològicament, l’illa forma part de l’ecorregió anomenada selva de terres baixes de Santo Tomé, Príncipe i Annobón.

Els idiomes que es parlen a la illa són el portuguès, el principenc o Lunguyê i el folre.

L’illa té un poble, Sant António, i un aeroport, així com algunes petites viles incloent Bela Vista, Bombom, Futur, Neves Ferreira, Paciència, Ponta Fonte, Ribeira Ize, Sant Antoni d’Ureca, Vila Rosa i altres més, connectades a la petita xarxa de camins.

Envolten a la illa altres illots com Ilhéu Bombom, Ilhéu Caroço, Tinhosa Gran i Tinhosa Pequena.

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 31 de desembre de 2021

Trindade és una localitat i cabdal del districte de Mé-Zóchi (Sant Tomé i Príncep). La seva població per al 2004 estava estimada en uns 6.636 habitants.

Localitats limítrofs:

Neves, oest
Guadalupe, nord
Són Tomé, nord-oest
Santana, aquest

Mé-Zóchi és un dels set districtes de Santo Tomé i Príncipe, situat a l’illa de Santo Tomé. És el segon districte més poblat del país, amb aproximadament 46.265 habitants en un total de 122 quilòmetres quadrats de superfície. La capital del districte és Trindade.

Evolució demogràfica

1940 18.422 (30,4% de la població nacional)
1950 18.056 (30,0% de la població nacional)
1960 20.374 (31,7% de la població nacional)
1970 20.550 (27,9% de la població nacional)
1981 24.258 (25,1% de la població nacional)
1991 29.758 (25,3% de la població nacional)
2001 35.105 (25,5% de la població nacional)

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 30 de desembre de 2021

Neves és la segona ciutat en importància de Santo Tomé i Príncipe, i la més industrial de l’illa; també és la capital del Districte de Lembá. Cap al 2005 habitaven unes 7.392 persones. A Neves hi ha la planta de cervesa i aiguardent Rosema, una de les poques indústries nacionals.

Lembá és un districte de la província de Sao Tomé, a Sao Tomé i Príncep. Encara que la seva població és relativament escassa, resulta el segon en superfície, amb aproximadament 229 km². La capital del districte és Neves.

Font: wikipedia

Josep Juanbaró. [email protected] – SDRCA, Assoc. , Les Corts – 29 de desembre de 2021

Sao Tomé és la capital de la illa homònima, del districte d’Àgua Gran i de l’estat de Sao Tomé i Príncep, a Àfrica Occidental. Es troba situada a la costa nord-est de l’illa de Santo Tomé, a l’Oceà Atlàntic, a la Badia d’Ana Chaves, on també es troba l’illa de Cabras.

La ciutat és el principal port del país, i concentra l’exportació de cacau i plàtans. A la ciutat també hi ha el Palau Presidencial, un cinema i dos mercats, una emissora de ràdio, un hospital i un aeroport internacional. El turisme està guanyant pes com a motor de l’economia local. La ciutat de Santo Tomé és també el centre de la xarxa de transports i carreteres de la illa.

Va ser fundada pels portuguesos el 1485, aconseguint l’estatus de ciutat el 1525. Centre de distribució al voltant de la catedral del segle XVI. De la mateixa època és el Fort de São Sebastião, construït en 1575 i que ara alberga el Museu Nacional. El 1599, la ciutat va ser presa pels neerlandesos durant dos dies i de nou el 1641, aquesta vegada per un any. Ha estat ininterrompudament la capital de Sao Tomé i Príncep des de 1852.

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 28 de desembre de 2021

Pointe-Noire és la segona ciutat en població i centre comercial principal de la República del Congo. Des de l’any 2004 constitueix, a més, un dels dotze departaments en què es divideix el país.

En 1923, és triat per ser el terme del ferrocarril Congo-Oceà (CFCO)

Amb una població de 683.621 habitants el 2006, està situada a la badia de Pointe-Noire, a l’Oceà Atlàntic.

La població de la municipalité de Pointe-Noire és d’aproximadament 1,100,000 habitants, repartits en sis comunes. La ciutat compta amb una població de 48% menor de 20 anys i un 33% de la població a l’atur. L’idioma predominant és el kikongo seguit pel francès.

La ciutat ha crescut com un port al voltant de la indústria de petroli (Elf Aquitaine) i també és important la seva indústria pesquera.

Posseeix un aeroport internacional i és terme del ferrocarril Congo-Oceà.

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 27 de desembre de 2021

Owando és una ciutat de la República del Congo, xef-lieu del departament de Cuvette al centre del país. Al cens de 2011 estava constituïda com un districte amb una població de 40 174 habitants. En 2017 es va aprovar l’atorgament d’un nou estatus de comuna per a la ciutat i en els propers anys començarà a funcionar segons aquest règim administratiu.

Va ser fundada com Rousset en 1903 i renomeada ràpidament com Fort Rousset (1904), prenent el seu actual nom en 1977.

Una diòcesi catòlica va ser establerta el 14 de setembre de 1955.

Se situa a la vora del riu Kouyou, uns 500 km al nord de la capital nacional Brazzaville sobre la carretera N2. A l’oest de la ciutat surt la carretera P34 que porta a Ewo.

Cuvette és un departament de la República del Congo. Es troba a la part central del país. Limita amb els departaments de Cuvette-Oest, Likouala, Plateaux, i Sangha, i té frontera internacional amb la República democràtica del Congo i Gabon. La seva cabdal és Owando.

El 2011 tenia una població de 156 044 habitants.

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 24 de desembre de 2021

Impfondo és una localitat de la República del Congo, xef-lieu del departament de Likouala al nord-est del país. Dins del departament, la localitat està constituïda administrativament com un districte.

El 2011, el districte tenia una població de 47 951 habitants, dels quals 24 325 eren homes i 23 626 eren dones.

Se situa sobre la carretera P45, a la vora del riu Ubangui que marca la frontera amb la República Democràtica del Congo. La carretera P45, que uneix Epéna amb Bangui, no està connectada a la xarxa de carreteres del sud del país per ubicar-se en una zona de selva, per la qual cosa la forma general d’accés a Impfondo és la via fluvial

Antigament era coneguda com a “Desbordesville”. Va començar a ser una localitat important el 1920, quan els colons francesos van reorganitzar la zona després de la desaparició de Neukamerun, establint aquí la seu d’una circumscripció que també abastava la veïna localitat de Dongou. El seu desenvolupament urbà s’ha basat a ser una parada de gavarres entre Brazzaville i Bangui. Des de la independència del país, la seva ubicació remota entre una selva i una frontera fluvial li ha fet patir problemes de corrupció i incursions violentes de grups de soldats indisciplinats de la República Democràtica del Congo. Els conflictes al país veí l’han obligat a albergar diversos camps de refugiats als voltants.

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 23 de desembre de 2021

Brazzaville és una ciutat ubicada a Àfrica, capital de la República del Congo, sent a més la principal població del país. Se situa al costat del riu Congo, a la seva riba dreta, just davant de Kinsasa, capital de la República Democràtica del Congo. Aproximadament un terç de la població de la República del Congo viu a la capital, essent alhora el centre administratiu i financer del país. El 2015 tenia 1.696.392 habitants, 2.250.000 si es compta tota l’aglomeració urbana.

El seu actual governador és Christian Roger Okemba, del Partit Congolès del Treball.

Brazzaville està localitzada en les coordenades 4°16′S 15°17′E. Amb l’objectiu de distingir entre els dos països africans que en nom seu porten la paraula “Congo”, la República del Congo freqüentment és denominada com Congo-Brazzaville en oposició a Congo-Kinsasa (la República Democràtica del Congo també coneguda com Zaire entre els anys 1971 al 1997 la capital del qual és Kinsasa).

Kinsasa descansa al marge sud del riu Congo just davant de Brazzaville i aquest és l’altre lloc al món, on dues capitals nacionals estan situades als marges oposats d’un mateix riu. Buenos Aires i Montevideo, capitals d’Argentina i Uruguai respectivament, a Amèrica del Sud, es troben també en marges oposada del Riu de la Plata. Com a curiositat, es tracten de les dues capitals nacionals del món que més a prop es troben l’una de l’altra.

Brazzaville està situada a l’interior del continent africà a 506 km de distància de l’oceà Atlàntic i al sud de l’Equador. La ciutat és relativament plana i es troba a una alçada de 317 m s. n. m. envoltada a més per una enorme sabana.

La ciutat posseeix drassanes, fàbriques de material ferroviari, indústries agroalimentàries, indústries químiques i saboneres. És el principal centre polític i cultural del país. En termes econòmics, l’activitat empresarial es mostra més dinàmica a Pointe-Noire, ciutat petroliera situada a la costa atlàntica, a uns 500 quilòmetres de Brazzaville.

A la ciutat es troba emplaçat l’aeroport de Maya-Maya, el més important del país.

Entre els edificis més destacats de la ciutat hi ha la Basílica de Santa Anna amb els seus peculiars sostres de color verd i que va ser construïda el 1949 per Roger Erell. El mateix Erell va ser el dissenyador d’una casa a la ciutat per a Charles de Gaulle. Altres edificis importants són la Torre Nabemba i el Palau de Congressos de la ciutat. A més també són destacables el Mausoleu de Marien Nguouabi, el Zoo de Brazzaville i l’Escola de pintura de Poto-Poto.

Pel que fa a les institucions, cal destacar que l’oficina per a l’Àfrica de l’Organització Mundial de la Salut té la seu a Brazzaville a la zona de la Cité du Djoué.

El 2005 es va iniciar la construcció d’una gran mesquita, ja que el 2% de la població de la República del Congo és musulmana.

Font: wikipedia