Navega per l'autor

josep

Qui parla d’ètnies d’Europa ?

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 25 d’abril de 2017

Per què els europeus parlen d’ètnies d’Àfrica ? No s’escauen millor en denominar-los pobles o nacions africanes ?

Sense anar més lluny un grup d’investigadors va fer públiques les seves troballes sobre els orígens de la població espanyola

Va ser un esrudi intern on es van triar persones nascudes abans de les grans migracions a Espanya. Sense massa publicitat es va saber que el 61% dels espanyols són d’origen íber, un 20% orientals i un 19% magribins.

Es van aconseguir traçar migracions molt anteriors. Seria bo saber més detalls de tot plegat, però que se sàpiga només hi han accedit persones d’alt nivell acadèmic com polític.

Per què no saber ara el substrat genètic dels actuals catalans ? Tots inclosos tant els d’origen castellà com els d’origen estranger. Això ajudaria a la convivència alhora de saber el nostre origen genètic

Fer un retrat geogràfic sobre els orígens de la població és molt important per fer-ne una radiografia més idònia des de tots els punts de vista

Proactiva Open Arms

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 25 d’abril de 2017

El Papa Francesc homenatja les oenagés que treballen en el salvanent de migrants en les aigües que hi ha entre les costes africanes i europees

El Papa dóna valor a la feina que fan oenagés com ara Proactiva Open Arms després que els governs de la UE no en vulguin la interferència amb les operacions navals militars per reduir el flux de migrants cap Europa

Després d’unes operacions molt intenses contra el tràfic de persones davant les costes de Líbia amb destinació a Itàlia, va seguir la descripció exhaustiva de les persones que fugen de Síria en aigües del Mediterrani oriental s’hi van veure implicades tant Grècia com Turquia per causa de tenir costes, però la marxa es va introduir a l’Europa continental

És aleshores quan es comença a definir la diferència entre migrants i refugiats, però també la categoria d’asilats. El Papa va donar proves de bona voluntat donant residència a tres famílies refugiades de confessió musulmana

Tot plegat és difícil d’explicar amb una certa calma perquè va provocar diferents opinions en el si de la UE. Aquesta batalla sobre els Drets humans encara és damunt la taula dels governs implicats, fent cadascun la seva anàlisi

Desenvolupament socioeconòmic

Josep Juanbaró, [email protected] / viquipèdia – SDRCA – Les Corts – 25 d’abril de 2017

El món està evolucionant encara que en molts casos lentanent. Ara organismes internacionals no parlen de països pobres.

Al costat dels països desenvolupats només hi ha països en desenvolupament. L’economia dels països en desenvolupament gira al voltant de la inculturació dels seus habitants

Molt sovint els països en desenvolupament depenen en gran mesura del sector primari (agricultura, caça, ramaderia, pesca, silvicultura, explotació forestal, mineria extractiva), allò que es cull o recull del medi ambient

Al voltant d’aquest sector primari es desenvulopa una economia de segon sector, indústria de transformació o manufacturera. Hi ha molts països que han desenvolupat tota aquesta indústria de suport, però vénen els productes de terra o mar

La indústria era o és un sector cabdal que serveix d’indicador del grau de desenvolupament d’un país encara que no sigui majoritari. El sector secundari és el que dóna productes finals com ara la indústria, el refinament de productes minerals o hidrocarburs, la generació d’energia o la construcció

El sector terciari o de serveis ha tingut una gran evolució en països desenvolupats o inclús han arribat a ser el modus vivendi principal de països en desenvolupament.

Aquest sector inclou les activitats de transport, distribució i venda dels béns d’un productor al consumidor, com és el cas de les vendes minoristes i majoristes. També inclou serveis personalitzats com ara l’entreteniment, restaurants, educació, bancs, turisme, els serveis de sanitat, les franquícies, els mitjans de comunicació i les companyies d’assegurances.

Es pot considerar el turisme com una forma d’ingressos considerables tant en països desenvolupats com en països en desenvolupament. El turisme podria ser contemplat una font de capitals necessària per al desenvolupament d’altres sectors

En els països desenvolupats la indústria és ja el pal de paller de l’economia encara que aquest no sigui el sector principal de l’economia del país

És una necessitat que els països en desenvolupament generin un sector secundari fort perquè és una garantia per a la seva societat. Un complement necessari per capitalitzar els processos industrials no pot ser altre que el turisme perquè és una activitat que fa guardiola

No és estrany que països africans se centrin en el sector primari perquè és el que han vist fer sempre, cal fer una empenta decisiva per expandir l’activitat dels sectors secundari i terciari.

Diplomàcia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 22 d’abril de 2017

L’arribada al poder de Donald John Trump va aixecar molta polseguera des dels mitjans de comunicació

El món va tremolar, però un cop signats tota mena de decrets, Donald John Trump segueix la mateixa política exterior que la dels seus antecessors, però a la seva manera

Es van aixecar veus en contra del suposat nou proteccionisme en el govern dels Estats Units

Tot segueix igual, però hancanviat les formes. Ara el G20, on comparteixen taula Estats Units i Sud-àfrica, s’oposa al proteccionisme

Els 5 països amb dret a veto del consell de les Nacions Unides continuaran governant l’Àfrica amb més o menys encert, però ningú hi farà res sense el consentiment de l’altre

Hem detectat fòbies extremes contra les oenagés tan en els Estats Units com a l’Àfrica. L’expresident George Walker Bush va intentar treure rendiment als microcrèdits

A Estats Units hi ha grups importants que els fa fàstic parlar d’oenagés, però a les universitats africanes hi fan riure

Els països africans estan farts de tanta ingerència externa mentre que els cooperants fan una certa gràcia en els països d’origen

L’anècdota la dóna un cooperant europeu que treballava a la regió centreamericana ajudant en el conreu de patates. Un dia va dir prou: “Què hi faig aquí ensenyant com es conreen les patates quan aquest conreu és aquí mil·lenari ?”

Quo vadis, estat islàmic ?

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 21 d’abril de 2017

Estat islàmic davant del seu fiasco militar per fer el califat, no troba altra forma de reivindicar-se en atemptats criminals a l’Europa occidental, particularment a França que s’enduu tots els números

Aquesta rebequeria és mostra de flaquesa de persones que ingènuament van entrar a la cova del llop per qüestions molt particulars

Estat islàmic volia ser l’espoleta que aixequés en armes els musulmans de tot el món contra els infidels. De tota manera no és clar que les arrels d’aquest moviment siguin religioses

Per trobar causes, s’hauria de determinar qui els va subministrar armes per molt grossos que fossin els seus ingressos de guerra

A Estat islàmic li han ofert homenatge les organitzacions terroristes del continent africà, però no fa pas massa que Boko Haram feia un pas enrere

Tot plegat una febrada inconsistent que només poden avaluar amb rigor els veritables musulmans del planeta

Es pot parlar de la a hores d’ara inoperant Al-Qaida del Magrib Islàmic (AQMI) que es va fer famosa pels continuats segrestos d’europeus que circulaven ingènuament al voltant del Sahel

Es va demostrar clarament que darrere d’aquests atacs no eren altres que homes de negoci de la regió

Ara no hi ha segrestos perquè els diferents països europeus han desaconsellat viatges des d’aquests països per les zones indicades. Potser no eren consells sinó prohibicions sumàries. Afortunadament ara no se’n sent a parlar

El que probablement és cert és que els musulmans d’arreu del món no es volien veure ciutadans ofegats per les grans potències. Possiblement les converses bilaterals i multilaterals van començar fa anys perquè tothom pugui trobar lliurament el seu lloc en el món

Qui sap ?

Espanya en el context de la colonització africana

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 21 d’abril de 2017

Espanya ha estat com a força colonial en tres països de l’Àfrica: Marroc (1956), Guinea Equatorial (1968), i Sàhara Occidental (1975). Arreu hi ha deixat la llengua de Cervantes, molt valorada per tots

Espanya i França ocupaven diferents territoris del Marroc. La convivència hispanomarroquina fou, segons diverses fonts, molt satisfactòria

Guinea Equatorial va ser una concessió feta a Espanya en una conferència de potències europees celebrada a finals del segle XIX

És en aquesta conferència quan es creen els límits geogràfics dels països que avui dia són estats africans

Guinea Rquatorial està formada per dues entitats geogràfiques. Una part continental que té davant una illa considerable coneguda per Bioko, on és la capital del país Malabo

Les relacions entre l’exmetròpoli i l’excolònia són freqüents a nivell popular. Cal destacar que, com ha passat al Marroc, un 6% de la població nacional ha migrat a Espanya. Una xifra tan elevada que només pot ser fruitde la pervivència de la cultura espanyola en aquests països

La situació de Guinea Equatorial es va malmetre per causes polítiques. El cap d’Estat no pot ser catalogat d’ignorant perquè entre altres coses ha col·locat el país en les òrbites francòfona i lusòfona

Ara, el president Teodoro Obiang Nguema, format a l’escola militar de Saragossa, ha aconseguit per a la població certa tranquil·litat que accepta una dictadura que no veu final

Els equatoguineans fan la seva sense entrar en política i potser degut al record de la immensa quantitat de sang vessada amb anterioritat. Els equatoguineans són persones cultes i que saben mantenir la seva dignitat

El poble fang travessa la frontera amb el sud del Camerun on arreu s’expressa en llengua castellana

Ara me’n vaig, però ara hi torno

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 20 d’abril de 2017

La Unió Africana (2001) ha fet el ple amb la reincorporació del Regne del Marroc durant 33 anys d’absència en una organització que va prendre el relleu a l’OUA (1963-2000)

La UA agrupa ara els 55 estats africans, on el Sudan del Sud amb la seva independència va fer el 54è estat. Ara el Marroc completa el total d’estats membres

El Marroc se’n va anar com a protesta de l’acceptació de la República Àrab Saharaui Democràtica quan la Marxa Verda era present en la memòria de la comunitat internacional

El retorn del Marroc és també causa del Sàhara Occidental. L’estratègia del Marroc ha experimentat un canvi per què ara pretén expulsar el Sàhara Occidental des de dins

Espanya recorda sovint el desastre humà que es va generar amb la fugida de gran part del poble saharaui cap els deserts d’Algèria, ara fa més de quaranta anys

Tanmateix, Espanya no ha deixat mai de banda els saharauis administrats pel Marroc

La història no aporta massa sovint episodis com aquest. Aprofitant el buit de poder a l’Espanya de 1975, el Marroc va fer una bona jugada amb la Marxa Verda i el seu entorn que li va permetre annexionar-se junt amb Mauritània el Sàhara espanyol. Temps posteriors van donar pas a la cessió de la part saharaui de Mauritània al seu nou veí, el Marroc

L’opinió pública espanyola sempre s’ha decantat a favor del Sàhara Occidental. Inclús després de més de quaranta anys encara floreixen associacions de cooperació amb els saharauis, com ara que xiquets i xiquetes puguin fer vacances al nostre país

Espanya mai no ha deixat de ser un veritable supervisor del que passa en terres del Sàhara

La solució d’aquest conflicte etern no es veu pas a curt termini, caldrà ser atent a com evolucionen les coses perquè sis països implicats davant el protagonista. Tres de cultura europea (Estats Units, França, Espanya) i altres tres de culrura nord-africana (Algèria, Marroc, Mauritània)

Aquestes potències potències no pesen sempre el mateix perquè defensen els seus propis interessos, no cal dirque el melic està governat pel Marroc, que sàviament ha adquirit nombrosos compromisos amb Espanya que beneficien a les dues parts

La gran migració de marroquins cap a Espanya (6% de la població nacional marroquina), les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla i el paper de policia del Marroc que regula el trànsit de migrants cap a Europa són punts forts davant d’una població saharaui formada per unes cinc-centes mil persones

El flagell de la memòria

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 20 d’abril de 2017

Sobta que els negroafricans no donin massa importància al tràfic d’esclaus, però especialment sensibles a la dilatada colonització per part de molts països de l’Europa occidental

Avui dia el colonialisme d’avui no és aquell colonalisme formal establert per un tractat entre potències de finals del segle XIX

A hores d’ara es queixen del colonialisme informal de les antigues metròpolis o neocolonialisme. No poden fer un pas sense preguntar

En un altre ordre de coses, les illes Fayotte i l’illa Reunió són departaments de la República francesa, amb gran joia dels africans. Han trobat en l’antiga metròpoli un refugi emocionalment intens

Qui reclamarà sobirania a l’illa de Santa Helena, geogràficament adjudicada a l’Àfrica, en braços de Londres ?

Encara més fort és el vincle de Canàries, Ceuta, i Melilla que des de fa molts segles formen part dels territoris administrats per Castella

És cert que Espanya va suportar en la seva naixent nova democràcia inestabilitats relacionades amb els seus territoris africans amb el temor d’ocupació de les seves ciutats autònomes per part del seu veí del Marroc, a l’estil de la Marxa Verda cap el Sàhara espanyol

En aquells temps van arribar clams en els centres de poder que esmentaven una possible independència de les Canàries pel passat guanxe de les illes

Es tornava també al xantatge pel qual la recuperació de Gibraltar aniria a favor de l’ocupació marroquina de dels territoris africans d’Espanya

Aquella època va ser dura per als governs d’Espanya, però ho van saber desactivar diplomàticament en un món ple de tensions, fins arribar a la relativament recent recuperació de l’illot de Perejil, ocupat simbòlicament per marroquins en un tres i no-res