Podeu publicar articles en aquesta revista en
- català
- castellà
Navega per l'autor
josep
CRIDA
Podeu publicar articles en aquesta revista en
- valencià
- castellà
CRIDA
Podeu publicar articles en aquesta revista en
- català
- castellà
- occità
- francès
Contertulians
Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 8 de maig de 2017
Vaig treballar durant quatre mesos per la meva tesi doctoral a Tolosa de Llenguadoc. Tot i que hi vaig tancar l’experimentació de la meva tesi, vaig fer diferents diguem-ne màsters pràctics que ajuden a veure el món d’una altra manera
No puc negar-ho, va ser una bona sorpresa compartir el despatx-laboratori amb una noia africana que també hi feia el doctorat
Va ser la primera persona africana amb qui vaig obrir conversa. Era molt reservada, però de mica en mica va anar confiant en mi. Aquesta noia africana era tunisiana i musulmana
Vam parlar de religió. Vaig aprendre molt, però sempre amb un elevat respecte per damunt de tot. No vam arribar a fer-nos amics. Quan va ser l’hora dels adéus, en vaig perdre definitivament el contacte, però sí que vam tenir una certa amistat que vol dir respecte
No vaig conèixer només aquesta noia africana sinó també molts negroafricans que com jo érem en el campus.
Sempre vaig aprendre molt d’aquelles vivències, vaig considerar que ells formarien part d’una generació que canviaria per bé els seus corresponents països.
El transcurs del temps em va fer canviar d’idea. Àfrica seguiria aparentment com sempre, l’Àfrica havia engollit els seus fills
Un altre punt especialment important fou la crisi de les banlieues perquè aquesta revolta em va agafar a contrapeu. Els protagonistes d’aquests fets naixien mentre jo hi feia els meus deures. Va ser demolidor
De tot plegat me’n vaig fer una idea. Una sort que té el nostre país és que la immigració rebuda s’ha anat fent de mica en mica potser amb algunes puntes al llarg d’una vintena d’anys
Les persones africanes que han arribat aquí sempre han estat persones relativament joves. Molts s’hi han casat i hi han tingut fills. Això fa que aquests catalans pertanyin a un ampli ventall d’edats
Aquestes persones catalanes, que així ho són com a mínim pel Codi Civil Català, tenen i tenien el cor molt encongit pel comportament que podrien tenir aquests nous catalans adults crescuts aquí, però de moment no ha passat mai res, tot seguint l’evolució de la societat catalana
Antípodes
Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 6 de maig de 2017
Suposem dos nens petits que, tenint la mateixa edat, han arribat per dos camins diferents al nostre país. Considerem que tots dos pertanyen a la mateixa nació africana
Un va ser adoptat, es diu Jofre Esteràs Montesinos. L’altre va arribar amb els seus pares en una de les tantes rutes, es diu Nicolas Nguema Micha
Tots dos van a la mateixa escola del barri, tots dos són amics. Qui dels dos podrà accedir amb major facilitat a un ofici o professió ?
Hem fet l’enquesta: qui té més números per accedir al mercat laboral serà en Jofre. Deixem a les vostres mans si hi esteu d’acord o no
La integració dels africans en les nostres societats no és només en mans de l’immigrat sinó del seu entorn
Encara que només sigui per pur egoisme, hem de convidar els nouvinguts als nostres espais. Ells faran la resta
Se senten dir versions apocalíptiques del que passarà en l’esdevenidor si aquests infants no han estat admesos als nostres entorns
La Marca España, també a l’Àfrica
Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 3 de maig de 2017
La clàssica política exterior espanyola centrada en Europa, Hispanoamèrica i països àrabs ha donat i dóna resultats fins els nostres dies. Només ha fet figa en la invasió de l’Iraq i en l’ocupació del Sàhara Occidental
Avui dia té gràcies a les migracions negroafricanes portes a l’Àfrica occidental
Tot i que és un pas necessàriament definit, s’ha de fer sense aixecar suspicàcies de les exmetròpolis com França o Anglaterra. Pot ser també un pas amistós amb aquests països europeus
S’han d’evitar l’entrada d’empresaris oportunistes amb una necessitat peremptòria d’enriquiment a tot preu
N’hi ha a l’Àfrica d’aquests empresaris, però s’haurien de neutralitzar en calent parlant amb aquesta gent. Quan es parla amb ells, les seves obsessions vitals són si t’has posat amb el govern africà i quins sous hi ha
El Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació hauria d’educar els empresaris que volen posar els peus a l’Àfrica. Se’ls ha de fer entendre que la seva missió cau dins les idees de la cooperació internacional
S’han de repartir els beneficis, no només una part. En aquest sentit ha de prevaldre el concepte de Marca España
La situació privilegiada del Marroc
Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 25 d’abril de 2017
El Marroc està demostrant una molt bona progressió social i econòmica. El Marroc se’l pot considerar una de les grans potències del continent al costat d’Egipte, Kenya, Nigèria, i Sud-àfrica
Àfrica està pujant si excloem països amb conflictes interns o armats. Els refugiats eritreus posen evidència el malestar que hi ha al seu país. Són els únics migrants que tenen la porta completament obert de la UE com a refugiats
Aquests són els contrastos més espectaculars que ofereix el continent africà. Els països del Sahel ho passen malament, la prova més tangible és Níger. Àfrica occidental mostra sovint una inestabilitat política, és una zona calenta
Països de condició crítica són entre d’altres Somàlia, partida en tres trossos, República Centreafricana, República Democràtica del Congo, Sudan Jussà
Les excolònies portugueses tenen una sort diferenciada: la calma de Cap Verd, la crítica Guinea-Bissau, i altres dos països alliberats per la revolució dels clavells de Portugal encara pateixen les conseqüències de les seves guerres civils amb un clar desenvolupament a Angola
La Unió Africana fa de fanalet per a tots els 55 països africans. França continua fent de policia a les seves excolònies. Tots els altres policies passen més desapercebuts
La cohesió social del Marroc ha estat molt guiada per les seves accions d’Estat, que ha promogut el nacionalisme com a factor que uneix els marroquins. La perla d’aquesta política es veu el 1975 amb la invasió del Sàhara espanyol
El Sàhara occidental continua essent el fanalet de la vida quotidiana tot i la migració de centenars de milers de marroquins cap a països europeus, una bona arma que ajuda el Marroc a mantenir les seves relacions diplomàtiques amb la comunitat internacional per evitar ingerències en la seva cohesió nacional
Per un debat nacional exemplar
Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 25 d’abril de 2017
Espanya té un parell de problemes cronològicament importants. El problema més gran és a l’ensenyament, sobretot en l’ensenyament obligatori
És clar que les coses no van bé. Els problemes s’han enquistat, seguint una política de tapar forats a tots els nivells
És un problema de difícil solució perquè segueix un model secular. Les classes magistrals han fracassat. La gravetat és extrema en nois i noies que furguen per abandonar el col·legi amb una formació estrictament deficient
Aquest col·lectiu accedirà al món laboral amb una manca molt gran de coneixements. Cal incidir en els mecanismes de l’aprenentatge
L’altre problema tan important, i en gran part degut a una mala formació són les relacions laborals.
Aquest és el fet determinant no només amb ressò sobre la marxa del país sinó a nivell personal dels dos actors principals del món laboral
Encara segueix el model desarrollista dels anys 60, moltes persones estan desenvolupant unes activitats migrades per la manca de coneixements
Tot i que un títol accepta el nivell intel·lectual que ha desenvolupat una persona, sovint no és suficient per a un bon nivell laboral. Aquestes observacions estan encarades als dos col·lectius laborals, la direcció i la tropa
S’hauria de fer un debat objectiu en com enfocar la necessària competivitat tan a nivell nacional com internacional. Adreçar l’ensenyament i el treball serviria per forjar aquests processos en països menys desenvolupats