Fruita

CASA BADIÀ – 23 d’abril de 2019

La Pauline celebra el seu primer dissabte lliure per anar al mercat. Està convençuda que farà compra, però primer es grata les butxaques per saber quin és el disponible. Té 5 monedes rodones d’Euro. No vol bescanviar

La Pauline fa la ronda pel mercat, però li fan patxoca les parades de fruita. No vol bescanviar cap de les 5 monedes que duu. Demana al fruiter que li faci una oferta de diferents peces

La Pauline es queixa que és massa cara, però el fruiter li ofereix un 25% de descompte.

Quantes monedes li han quedat de fer compra ?

Quantes monedes ha fet el fruiter ?

Envieu comentaris a [email protected]

Cal tenir clar que hi ha hagut compra i que han sobrat diners

Càlcul

CASA BADIÀ – 17 d’abril de 2019

Teniu a la butxaca un bitllet de 5,00€ i tres o quatre monedes d’euro. No podeu bescanviar en cap moment

Determineu el cost de la compra i del que us ha quedat

Envieu comentaris a [email protected]

Cal tenir clar que hi ha hagut compra i que han sobrat diners

Sala Melmac

Sóc la Carlota Masvidal, de la Cia.Mar Gomez, companyia de dansa teatre amb més de 25 anys de trajectòria, actual gestora de la Sala Melmac (Barcelona).

Em poso en contacte per presentar-vos el nou projecte que hem iniciat aquest 2019, un nou espai de creació i exhibició d’arts escèniques de petit format: la Sala Melmac. Aquest divendres 01 de març, a les 20:30h estrenem “Matchombe” (infant prematur), el nou espectacle de dansa de l’artista resident Michel Kiyombo, ballarí congolès afincat a Bèlgica que ens mostrarà el procés de creació del seu segon solo de dansa.

La peça “Matchombe” ha estat seleccionada per a la final de la competició belga de dansa contemporània Dansvitrine que reuneix coreògrafs de tot Flandes i Brussel·les. Els coreògrafs seleccionats, a més de rebre assessorament professional, presentaran les seves creacions al públic a l’històric Vooruit (Gant) el dissabte 11 de maig de 2019.

Matchombe és un viatge a la infantesa, una història íntima i valenta, un espectacle de dansa que reivindica la maduresa personal i professional d’aquest artista internacional. Hi haurà un col·loqui post-funció amb l’artista. Trobareu més informació enaquest enllaç.

Us agrairem feu la màxima difusió entre els vostres associats. Esperem pugui ser del vostre interés.

Moltes gràcies per la vostra atenció. Ens posem a disposició per quasevol aclariment o per a més informació.
Carlota Masvidal, Cia. Mar Gómez, +0034 932 216 695
www.ciamargomez.com, @CiaMARGOMEZ

Sou fumeques ?

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 23 de gener de 2019

Ser fumeca és un atemptat contra la salut i contra la de les persones que ens envolten, Cal tenir això en compte si fumeu, però també que genereu una bona colla de residus a més del diòxid de carboni. A grosso modo podem classificar els residus segons segueix:

  • films de plàstic que embolcallen paquet o capsa i els 10 paquets del cartó de tabac
  • el contenidor de paper o cartolina duu nomalment 20  cigarretes
  • les burilles, les burilles contenen 3 materials: filtre, tabac residual i restes de paper que embolcallen el filtre

El filtre de cada cigarreta està constituït pel polímer artificial anomenat acetat de cel·lulosa, un polímer desenvolupat fa més de 150 anys per un químic francès d’Estrasburg. Aquest polímer és biodegradable.

El problema ve perquè el filtre està envoltat per un trocet de paper molt ben enganxat que priva inclús la dissolució amb acetona, el millor dissolvent de l’acetat de cel·lulosa

La idea és trinxar durant breus segons les burilles amb una picadora de carn, preferentment Moulinex perquè és especialment règia. Podeu trinxar unes 50 burilles de cop per obtenir una mena d’escuma. Entre d’altres, teniu dues possibilitats:

  • barrejar-la amb terra de jardineria a raó del voltant del 5%
  • posar el trinxat en el vostre cubell de matèria orgànica

El procés de recuperació industrial de l’acetat de cel·lulosa és més complex, però també inclou treure el tabac residual, molt fàcil de fer de forma mecànica. L’etapa següent és trinxar el filtre amb paper. Amb l’ajut d’una sèrie de consideracions es poden fabricar grànuls d’acetat de cel·lulosa per transformar-los finalment en peces de plàstic

La producció de burilles a tot Espanya s’estima al voltant de 2,5 t / dia. Sobretot per poblemes de recol·lecció, hi podria haver només una petita planta d’una producció d’1 t / dia

 

R + D ?

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 11 de gener de 2019

La informació que avui, 11 de gener de 2019, l’ARA fa saber sobre l’R+D em fa bullir la sang. Els meus coneguts saben que jo sóc un fanàtic de la R+D tant treballant a la universitat com a la indústria. Aquestes dues recerques poden ser complementàries o no

La meves facetes industrial i acadèmica em fan dir que ambdós estaments segueixen cadascun el seu camí. Poden solapar-se, també és veritat, però la recerca a la indústria està molt condicionada per la seva seva rendibilitat a curt o mitjà terminis

He viscut a fons aquestes caracterítiques. Sé perfectament que hi ha molts departaments acadèmics que volen entrar a la indústria, però la indústria, tot i sabent el que vol, topa amb entitats externes perquè no van al seu ritme

Jo, davant d’aquesta diatriba, proposo que hi hagi un màxim de 3 persones dedicades a la recerca en una empresa d’un mínim de 100 treballadors, encara que més d’una d’aquestes persones ho facin a temps parcial o sobre la marxa

La idea no és meva perquè sant Ignasi de Loyola va dir fa uns 500 anys que els seus seguidors havien d’estudiar no pas investigar realment. El que no es pot negar és que hi ha molts grups acadèmics molt bons. Això ho sap tothom. Els grups de recerca empresarials poden passar per desconeguts

Normalment fins ara, parlar a la direcció d’R+D és com si rebés un cop de puny a la panxa perquè ha hagut d’experimentar idees molt negatives al respecte. La direcció pot veure la seva empresa realment com un laboratori, al qual voldrien accedir els acadèmics

Jo receptaria un 1% dels pressupostos generals d’una empresa a activitats de recerca industrial. La direcció veu també als acadèmics com si visquessin en una torre d’ivori

Cal negociar bé si es volen fer clústers entre recerca acadèmica i recerca industrial. També he de dir que és del meu coneixement muntar centres amb orientació industrial fent pactes entre un selecte nombre d’empreses i centres acadèmics

La meva experiència és que som en un país pobre. Molt pobre tampoc, però no arribem a rics per la qual cosa cal saber optimitzar molt bé els recursos. No es pot malbaratar ni un sol cèntim

En fi, hi ha persones que en saben molt més que jo. La meva intenció és que es faci auditoria de la R+D sigui quin sigui del costat on se sigui

AcCell®

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 7 de gener de 2019

No fa masses anys que em va gravat que el consum relatiu de tabac a Espanya era d’un 24%. L’altre dia em diuen que actualment fuma el 34% de la població adulta. No sé si creure-m’ho perquè això seria un fracàs de la lluita antitabac. Alguns metges s’arrisquen a dir soto voce que fumar té efectes positius importants encara que no neguen que el tabac sigui dolent per la salut

La població a Espanya sembla ser que no arriba als 47 milions de persones. Imaginem que cap un 20% d’aquesta població són persones menors d’edat que de fet no fumen. Aleshores hi ha un substrat de 37 milions de fumadors del qual un 24% fuma. Això dóna menys de 9 milions de fumadors

Com es pot veure no disposo de dades suficients, però extrapolem aquestes dades de que es disposa. Hi ha un nombre important que fuma sense fumar amb la qual cosa hi ha molts fumadors i fumadores que consumeixen fins a uns 8 cigarrets cada dia. N’hi ha d’altres que fumen uns 20 cigarrets per dia. La resta pot fumar fins a dos o tres paquets cada dia. N’hi ha que fumen més cigarrets encara fins a quatre paquets o més. Aquests són els grans fumadors perquè no fumen més donat que també han de dormir…!

La unitat del tabac no sol ser el nombre de cigarretes sinó el paquet o la capsa de 20 cigarretes per paquet. Es fa una nova projecció, es venen fins uns 450.000 paquets cada dia si es considera que el consum mitjà del fumador sigui d’un paquet diari. No més dun 70% són cigarrets en un paquet de tabac que es pot avaluar a partir de la massa de la funda de plàstic, la del paper o paper cartó que visualitzem abans d’obrir-lo. Tots els residus de fumar són reciclables, incloent les burilles que pesen en total uns 0,28 g / burilla

La massa de burilles que es generen diàriament es pot estimar en 2,5 t de burilles diàries. Com que les burilles són de moment poc reciclades, es podria considerar una instal·lació que produeixi 1 t d’acetat de cel·lulosa diàriament, AcCell®

Ciclàmens

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – 5 de gener de 2019

Hem triat ciclàmens per per determinar la bondat de de la nostra idea. Hem triat ciclàmens de flors blanques, vermelles, i violades. Al ciclamen blanc només es va canviar de torreta (passar de la torreta de compra a un altra que de major volum). En tots els altres casos es va fer el mateix, però a la planta de flors vermelles s’hi va posar un polímer artificial, acetat de cel·lulosa AcCell®

L’acetat de cel·lulosa és un polímer artificial fet per primera vegada produït en 1865 per Paul Schützenberger (23 de desembre de 1829 – 26 de juny de 1897), un químic francès, nascut a Estrasburg. L’esquelet és una llarga de cel·lulosa unida amb residus de glucosa. No té problemes de seguretat. Els residus d’acetat pengen de la cadena de cel·lulosa.

L’acetat de cel·lulosa té les mateixes propietats que les d’un polímer termoplàstic, se’l pot treballar de múltiples formes per donar una varitat d’objectes d’interès social. Un producte de gran ús són els filtres de cigarreta

Repassant els materials que queden després de consumir un paquet de tabac són

  • funda de plàstic que protegeix el paquet (plàstic reciclable)
  • capsa o paquet de tabac és cel·lulosa (paper o paper-cartó)
  • burilles o residu d’una cigarreta fumada

Les burilles estan formades per tabac residual de mal fumar, el paper residual, molt enganxat al filtre pròpiament dit. El filtre és en la seva integritat AcCell®

AcCell® es prepara amb un electrodomèstic específic. Els processos de preparació donen una mena d’escuma d’AcCell® o AcCell® amb el tabac residual.

Foren inoculades en el ciclamen de fulles vermelles amb AcCell® i en el ciclamen de flors violades AcCell® ara més tot el tabac de les burilles. La mescla pot ser totalment homogènia

Després de diferents mesos, la planta de flors vermelles manté tot el seu vigor, igualment passa amb l’addició que conté també tabac. L’aspecte de la floració blanca sense additus és bastant precària perquè les floracions vermella i violada són molt superiors que en la planta de flors blanques

Està clar que la floració violada és superior que totes les altres. AcCell® ajuda, però amb tabac, millor. Aquest assaig es va iniciar uns mesos abans de 2019. Podeu gaudir d’aquesta experiènça ideada i feta íntegrament a Barcelona

Escons

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 12 de desembre de 2018

Un dels debats, que més sovint es fan extra muros, és el sistema electoral català. La raó és que cada ciutadà de fora de la provincia de Barcelona pesa més que no pas els ciutadans de les zones més habitades de la província de Barcelona

És ben cert que el territori també vota i ha de votar alhora que voten les persones, però entre poc i massa. El sistema electoral pel Parlament de Catalunya és una calca del sistema electoral pel Congrés de Diputats

Havent sentit veus al respecte, una parlamentària posava en dubte la representvitat de les comarques. Les comarques són al meu entendre llocs en què hi fa falta un diputat representant del territori, però cal deixar de banda de moment el Barcelonès per raons òbvies

Les comarques de Catalunya estan pràcticament dissenyades per la divisió comarcal del 1936, però ajustades primer el 1988 amb 3 comarques noves (Pla de l’Estany, Pla d’Urgell, i Alta Ribagorça). Hi hagué canvis de límits durant 1990, però durant 2015 es va fer oficial el Moianès. La cursa no s’ha acabat perquè està demanant pas el Lluçanès

Un aspecte a tenir en compte és que l’Aran és més que una comarca governada pel Consell General d’Aran. Comptant l’Aran i l’oficilització del Lluçanès, Catalunya tindrà 42 + 1 entitats territorials

S’ha de manllevar d’aquí el Barcelonès format pels municipis de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, i Badalona En aquesta àrea hi viu gran part de la població catalana

Si es deia que cada comarca ha de tenir un un diputat parlamentari representant del seu territori, és lícit dir que cadascun dels 10 districtes de Barcelona ha de tenir un diputat representant de cada districte i que els altres municipis del Barcelonès també han de tenir un diputat que representi cadascuna d’aquestes altres ciutats

El Barcelonès tindria 10+1+1+1+1 = 14 diputats territorials, que s’afegirien als 42 diputats territorials fora del Barcelonès. En total 56 diputats territorials al Parlament de Catalunya. El Parlament de Catalunya té 135 diputats, per la qual cosa hi haurien llistes úniques per tot Catalunya amb un total de 79 escons

Cada territori tindria un únic diputat territorial que guanyaria en llistes obertes. Si el guanyador fes baixa el substituiria qui hagués quedat segon en cada territori i així consecutivament. La majoria al Parlament contnuaria essent de 68 diputats