El flagell de la memòria

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 20 d’abril de 2017

Sobta que els negroafricans no donin massa importància al tràfic d’esclaus, però especialment sensibles a la dilatada colonització per part de molts països de l’Europa occidental

Avui dia el colonialisme d’avui no és aquell colonalisme formal establert per un tractat entre potències de finals del segle XIX

A hores d’ara es queixen del colonialisme informal de les antigues metròpolis o neocolonialisme. No poden fer un pas sense preguntar

En un altre ordre de coses, les illes Fayotte i l’illa Reunió són departaments de la República francesa, amb gran joia dels africans. Han trobat en l’antiga metròpoli un refugi emocionalment intens

Qui reclamarà sobirania a l’illa de Santa Helena, geogràficament adjudicada a l’Àfrica, en braços de Londres ?

Encara més fort és el vincle de Canàries, Ceuta, i Melilla que des de fa molts segles formen part dels territoris administrats per Castella

És cert que Espanya va suportar en la seva naixent nova democràcia inestabilitats relacionades amb els seus territoris africans amb el temor d’ocupació de les seves ciutats autònomes per part del seu veí del Marroc, a l’estil de la Marxa Verda cap el Sàhara espanyol

En aquells temps van arribar clams en els centres de poder que esmentaven una possible independència de les Canàries pel passat guanxe de les illes

Es tornava també al xantatge pel qual la recuperació de Gibraltar aniria a favor de l’ocupació marroquina de dels territoris africans d’Espanya

Aquella època va ser dura per als governs d’Espanya, però ho van saber desactivar diplomàticament en un món ple de tensions, fins arribar a la relativament recent recuperació de l’illot de Perejil, ocupat simbòlicament per marroquins en un tres i no-res

Lo africano en Barcelona

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 20 de abril de 2017

Una de las secciones abiertas de la SDRCA se llama CLUB41 (2009). El CLUB41 es un centro de negocios en África

El CLUB41 ha cruzado distintas etapas, pero hoy en día dispone de 103 actores en una relación de 1 empresario por 2 personas que se llaman puentes como apoyo de los mercados africanos

Las puentes por así llamarlos son generalmente personas africanas inmigradas o personas del país que conocen bien países africanos

El tercer grupo de personas está formado por africanos residentes en África. Son generalmente personas de destino relacionadas con los puentes

Un ejemplo de desarrollo surge de un empresario que desea llegar a África. Los puentes le ayudan dirigiéndolo a personas africanas residentes en África para que pueden establecer un negocio

Es esta transferencia vertical lo que define al CLUB41. Riqueza genera riqueza. Las personas que quieran saber más de este CLUB41 sólo tienen que dirigirse a la SDRCA

Més enllà de la claror

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 19 d’abril de 2017

Avui dia es comença a veure una transició de l’Àfrica cap el futur. Això es nota cada cop més en les les actuals noves generacions perquè albiren un futur diferent que el dels seus pares

Som en plena ebullició d’aquest fenomen sense renúncia al seu patrimoni cultural. Els nostres diaris ho demostren

Sovint, al parlar de relleu generacional s’inclouen les Arts i les Lletres africanes com a mostra d’avenç social

Es pot dir sense por que en la Françafrique es disposa d’un trampolí com a mínim cultural de tot allò que es crea a l’Àfrica. França és potser la principal porta de l’Àfrica a Europa sense menystenir Londres

Una gran part de les Universitats africanes han donat pas a una elit que actua sense precedents.

Les pròpies Universitats africanes porten la bandera del rigor, l’amor al país, l’academicisme, en definitiva l’orgull de ser portadors dels valors tradicionals junt amb l’anàlisi i divulgació dels principals esdeveniments científics i culturals de tot el món

Un altre camí, encara que amb les mateixes normes, és el que segueixen els països africans que formen part de la Commonwealth

Tot Àfrica va a tota màquina en benefici de les seves persones. Aquí no hi arriben gaire els avenços que fan els africans, però ens ho recriminen amb tota la raó

Agrupacions privades amb vocació pública

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 19 d’abril de 2017

Sembla mentida que les trobades de negocis no estiguin més embolcallades d’un mínim cos acadèmic

Tot plegat semblen reunions de bugaderes amb l’única missió immediata de vendre algun producte

La història ha demostrat que les finalitats no justifiquen mai els mitjans

No són pocs els centres privats amb vocació pública

També passa que sovint en un grup de compagnons que filtren amb tota mena d’arts possibles membres sense l’adequada afinitat política

Roda el món, i torna al Born

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 18 d’abril de 2017

He visitat 19 països de tot el món, però força més d’un cop. He treballat als 4 continents., però no he estat a Oceania. Si Rússia (Federació russa) és pogués considerar com un altre continent, també hi he estat

Rússia és molt desconeguda, però guarda riqueses naturals incalculables, potser del mateix ordre de magnitud que l’Àfrica

M’he mostrat obert en tots aquests països fent treballar la interculturalitat, absorbint tot allò que ha estat del meu interès

He rondat tot Espanya llevat de Galícia i Extremadura, però no per falta de ganes perquè hi he trobat amics a distància

M’escau sorprenent no haver visitat les dues perles africanes: Melilla i Ceuta. Només em falten aquestes dues ciutats per completar el meu recorregut per l’Espanya africana perquè he visitat Canàries

Pel que sé, aquestes dues ciutats de l’Àfrica espanyola tenen una gran personalitat. També són ciutats molt diferenciades perquè a Ceuta hi viuen molts àrabs, però a Melilla abunden amazics

Amb la recuperació de la democràcia a Espanya hi van haver moviments de determinats partits d’àmbit nacional que van demanar-hi la cooficialitat d’aquestes llengües nord-africanes, però aquest intent va fracassar, probablement per qüestions administratives

Hi ha a ambdues ciutats una bona convivència entre persones de diferents origens, però amb passaport espanyol. Són en realitat dos micromons, ara ciutats autònomes. La norma era fins fa poc el casament d’un musulmà amb una cristiana, però s’està copsant una tendència de casaments de cristà amb musulmana

Hi podeu fer una visita d’11 dies (3 de transport i 4 d’estada a cada ciutat). Des de el punt d’arribada (Melilla) poder dedicar un dia a Nador. Després d’arribar a Ceuta, també podeu fer una escapada a Tetuan

L’ambivalència d’àrabs i amazics es troba tot al llarg del nord d’Àfrica, essent clara la seva presència al Marroc, Algèria, Tunísia, i també a Líbia

La seva empremta cultural és important, però per raons geogràfiques no es pot definir una nació amaziga perquè són presents en diferents zones determinades de cadascun dels països

Els amazics són el substrat propi del nord d’Àfrica abans de l’arribada dels àrabs des d’on van ocupar la península ibèrica. Avui dia tots són musulmans

Interculturalitat

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 18 d’abril de 2017

Sóc intercultural de naixement així com per vocació a l’aprofitar l’avinentesa, però no l’únic

La meva existència és el creuament d’una casa del Pallars amb una casa de l’Hospitalet de Llobregat

Nascut al cor de Catalunya, vaig començar a assaborir el Cap i Casal de Catalunya per raons d’Universitat

Tinc família a la Catalunya occidental (Pallars, Noguera, Segrià) i de la Catalunya oriental (Bages, Vallès oriental, Barcelonès)

Tinc coneguts a l’Anoia, el Solsonès, el Berguedà, el Bages, Osona, i arreu de Catalunya

Molts de vosaltres em direu que sou interculturals per raó d’origen en altres territoris més allunyats.

Això no obstant, us puc assegurar que, encara que Catalunya és molt petita, hi ha unes diferències culturals molt grans entre comarques que es noten en la pronúncia de la llengua

També hi ha la gran ombra que fa Barcelona, un lloc extraordinari on només he trobat una única persona que manifestés fa anys que era barceloní de tercera generació

Va ser a l’Ajuntament de les Corts on una funcionària de la Casa Gran va exposar que Barcelona seguiria el model intercultural

Tot i reconèixer que Barcelona no havia estat prou al cas de la immigració estrangera, bo era corregir

Poc feia que treballava en una fàbrica del Baix Llobregat quan em van etzibar que jo no seria mai de Barcelona

Jo vaig callar, però van arribar al meu cap mecanismes de defensa com ara que que la Constitució em protegia o que si més no la Declaració dels drets humans m’emparava

Però també em vaig dir que treballava i vivia en llocs on es manifestava la meva interculturalitat. Vet aquí dos models a Europa: la interculturalitat i la multiculturalitat, informeu-vos-en si us plau

Gihadisme

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 18 d’abril de 2017

L’expressió gihadisme és una paraula corrent des de fa anys en els mitjans de comunicació, però potser mai com ara havia adquirit un protagonisme tan exagerat

Parlar de gihadisme no és altra cosa que fer propaganda als qui practiquen el terror. El gihadisme es presenta avui dia amb diferents marques d’horror.

De memòria ens trobem Al-Qaida del Magrib Islàmic (Sahel), Boko Haram (Nigèria), Al-Xabaab (Somàlia), Estat Islàmic (difòs per tot l’islam)

Aquests assassins a sou fan ús de tècniques comercials perquè volen ser sentits arreu del món. La gran majoria dels seus seguidors se sostenen en la pitjor de les misèries

Els dirigents se n’aprofiten i els condueixen a la mort matant, però sovint sota coacció

El significat místic de gihad no pot enllaçar amb el bèl·lic, basat en la guerra santa volguda per a l’expansió de l’islam. No vivim pas en una època en què haguem de pagar la novatada perquè això ve de lluny

És clar que aquests moviments diguem-ne extremistes, que cultiven la barbàrie, estan cada dia més controlats

Un dia armats per uns i un altre dia per uns altres, quedaran ofegats per les seves pròpies accions

Jocs de paraules

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 13 d’abril de 2017

La qualitat de la premsa depèn d’un munt de característiques entre les quals hi ha la influència de lingüistes i juristes perquè són els que més hi aporten qualitat formal, molt necessària perquè el lector comprengui exactament el que s’hi diu

Els lingüistes, que emparen la qualitat ortogràfica i sintàctica dels textos, es troben en la dificultat de transcriure tota mena de mots procedents de cultures que no utilitzen el nostre alfabet siguin noms, cognoms o topònims

Els juristes han de posar rigor als fets o a la transcripció dels fets en paraules

Quan s’estrena algun nom o una situació inesperada, cada editora esceiu segons liu va per poder publicar l’endemà allò que ha passat

Al cap d’un temps diaris i revistes a’afermen a les seves posicions inicials o modulen la seva escriptura

En els darrers temps hem estat observadors de dos fets inusuals. En primer lloc destaca la fugida de sirians temerosos d’una guerra del tot injusta que aplana el seu país

Fins aleshores estàvem acostumats de parlar d’immigrants, però de cop es gira la truita i tota persona que es mou se l’anomena refugiada

Al final es comença a parlar de persones que busquen asil que en el final del seu procés es poden anomenar asilats

Afortunadament es torna a recuperar l’expressió immigrant (que com diu la pròpia paraula és la persona que es mou), que no pocs no distingeixen de la situació d’immigrat (persona que ha arrelat en una terra que no és la de naixement)

Un aspecte rellevant és la irrupció de Donald John Trump a la Casa Blanca. En uns primers moments se’l titlla de populista, però el temps demostra que, junt amb la seva corbata preferida, no és altra cosa que un nacionalista (radical ?)