Unió Africana

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 24 de març de 2021

La Unió Africana (pel seu acrònim: UA) és una unió política formada per 55 Estats africans, té com a objectius la promoció de la unitat i la solidaritat entre els seus membres, l’eliminació dels vestigis de el període colonial, coordinar la cooperació per al desenvolupament, salvaguardar la sobirania i promoure la cooperació internacional en el marc de l’Organització de les Nacions Unides (ONU)

La UA es va crear el 26 de maig de 2001 a Addis Abeba i va començar a funcionar el 9 de juliol de 2002 a Durban (Sud-àfrica),  reemplaçant a l’Organització per a la Unitat Africana (OUA). Les decisions més importants de la UA són preses per l’Assemblea de la Unió Africana, una reunió semestral de caps d’Estat i de govern dels seus estats membres. El secretariat de la UA, la Comissió de la Unió Africana, té la seu a Addis Abeba, capital d’Etiòpia

La Unió Africana és membre observador de l’ONU

El Departament de Pau i Seguretat és l’encarregat de dur a terme els objectius d’aconseguir pau, seguretat i estabilitat de la Unió Africana (UA), en el seu article 4 (h): “el dret d’intervenció en un estat membre després una decisió de l’assemblea en relació amb circumstàncies greus, concretament: crims de guerra, genocidi i crims contra la humanitat “.

Així, un dels objectius principals de la UA és la de promoure “la pau, la seguretat i l’estabilitat en el continent” (Protocol sobre la creació d’el Consell de Pau i Seguretat de la UA aprovat a Durban, Sud-àfrica, al juliol de 2002). Per això compta amb diversos pilars que conformen l’anomenada Arquitectura de Pau i Seguretat. El pilar principal és un Consell de Pau i Seguretat, a imatge i semblança del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, però amb tots els seus 15 estats membres electes cada 2 o 3 anys. El Consell és l’òrgan competent per desplegar missions que, al seu torn, les ha de portar a terme per la Força Africana de Reserva, una reserva de contingents militars i civils de diversos països preparada per ser desplegada en missions d’observació i altres intervencions en els estats membres previstes en l’acta constitutiva

Des de la creació de la UA en 2002 fins al 2014 hi ha hagut més d’una desena de cops d’estat en el continent. Malgrat que les guerres interestatals han disminuït, els conflictes armats locals i intraestatals segueixen causant milers de víctimes i greus violacions de drets humans. Les missions de les forces africanes presenten moltes debilitats, entre elles, sovint, la manca de formació adequada dels seus tropes

A principis de 2015 la Unió Africana tenia missions militars actives a Darfur-Sudan (UNAMID, operació híbrida amb l’ONU, des de 2007), Somàlia (AMISOM, des de 2007) i la República Centreafricana (Misca, des de 2013). Les operacions completades inclouen Sudan (AMIS, 2004-07), Burundi (AMIB, 2003) i Comores (2008).

La Unió Africana exerceix una funció crucial per aconseguir una major cohesió entre els estats membres de la UA i altres organitzacions de diferents àmbits

Fonts: wikipedia

James Monroe (1758-1831)

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 23 de març de 2021

James Monroe, el cinquè president d’Estats Units, va promoure la colonització del que avui es coneix com a Libèria mitjançant esclaus negroamericans alliberats. La capital d’aquest país africà és Monròvia en honor d’aquest president Monroe. La vida a Libèria (Àfrica occidental) ha estat sempre marcada per les diferències entre els descendents dels colons negroamericans  i dels nadius negroafricans

En 1822 la Societat Americana de Colonització va marcar Libèria com a lloc on enviar a esclaus afroamericans alliberats. Els afroamericans van emigrar gradualment a la colònia, formant un grup de què baixen molts dels actuals liberians de raça negra: els americoliberians.

El 26 de juliol de 1847 els colons nord-americans van declarar la República de Libèria. Els colons consideraven Àfrica com el seu «terra promesa», però no es van integrar en la societat africana. Un cop a l’Àfrica es referien a si mateixos com «americans» i se’ls reconeixia també així per les autoritats colonials africanes i britàniques de la veïna Sierra Leone. Els símbols de l’Estat liberià com la seva bandera, lema i escut d’armes, i la forma de govern que van triar reflecteixen el seu rerefons nord-americà i l’experiència de la diàspora.

La senyera liberiana és un calc de l’americana per a satisfacció pròpia dels negroamericans, que van establir la primera i única colònia d’Amèrica a l’Àfrica.

Les dimensions de Libèria són molt reduïdes: mentre que té una superfície quatre cops la catalana, la densitat de població de Catalunya és d’unes sis vegades superior. Les principals raons per la quals aqust país és conegut és pels vaixells de bandera liberiana, les guerres internes, i també per l’epidèmia d’ebola de 2014

Font: wikipedia

Urbanisme

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 22 de març de 2021

El Diccionari normatiu valencià té tres entrades per definir urbanisme:

  • Ciència i tècnica de l’ordenació de les ciutats i el territori
  • Conjunt de normes i disposicions tècniques, administratives, poblacionals, socials i econòmiques que es referixen al desenrotllament harmònic, racional i humà dels centres habitats
  • Part del dret administratiu que establix el règim jurídic, l’ús i l’aprofitament urbanístic del sòl articulant un conjunt d’instruments i tècniques d’ordenació

Són tres definicions que es complementen entre si als efectes que ens ocupen: l’urbanisme a l’Àfrica. Són populars les gran ciutats que hi ha al continent africà: per exemple, El Caire, Nairobi o Johannesburg, entre moltes

El DUOT és el departament de la Universitat Politècnica de Catalunya que imparteix els ensenyaments d’Urbanisme de grau, màster de recerca i doctorat a les dues Escoles Tècniques Superiors d’Arquitectura: la de Barcelona i la del Vallès. L’ensenyament de màsters professionals de tercer cicle es realitza també a la Fundació de la Universitat Politècnica de Catalunya.

De la mateixa manera que enginyeria química i química industrial han d’anar juntes, per complementar-se, urbanisme i ordenació del terrirori també han d’anar juntes per tal que el país no es divideixi entre ciutats i la resta

Vaig comentar el cas de Nairobi, redactat per un nostre corresponsal britànic, a una dona d’una associació espanyola del consum. Em va parlar de més oportunitats malgrat viure en la misèria, però jo no sóc partdari de grans ciutats. Madrid i Barcelona són conurbacins d’uns 5 milions d’habitants, un pèl més Madrid que Barcelona. Personalment, mai havia considerat que aniria a viure a una gran ciutat, però Barcelona em va xuclar. Aquí neix la necessitat d’ordenar bé el teritori

Molt desconec de l’arquictectura i d’urbanisme, però estic a l’aguait del que els països africans ordenen els seus territoris. Considero aquest tema clau en la cooperació internacional

La Xina a l’Àfrica

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 21 de març de 2021

Les relacions econòmiques entre la Xina i l’Àfrica, una part de les relacions més generals entre Àfrica i Xina, van començar al segle VII i continuen fins als nostres dies. Actualment, la Xina busca recursos per al seu creixent consum i els països africans busquen fons per desenvolupar les seves infraestructures.

Es proposen projectes estructurals a gran escala, sovint acompanyats d’un préstec “tou”, als països africans rics en recursos naturals. La Xina sol finançar la construcció d’infraestructures com ara carreteres i ferrocarrils, preses, ports i aeroports. De vegades, les empreses estatals xineses construeixen infraestructures a gran escala als països africans a canvi d’accedir a minerals o hidrocarburs, com el petroli.

En aquests contractes de recursos per a infraestructura, els països d’Àfrica utilitzen aquests minerals i hidrocarburs directament com a forma de pagar la infraestructura construïda per les empreses xineses.

Tot i que les relacions es duen a terme principalment a través de la diplomàcia i el comerç, el suport militar a través del subministrament d’armes i altres equips també és un component important.

En la pressa diplomàtica i econòmica cap a l’Àfrica, els Estats Units, França i el Regne Unit són els principals competidors de la Xina. La Xina va superar els EUA el 2009 per convertir-se en el soci comercial més gran d’Àfrica. S’han signat acords comercials bilaterals entre la Xina i 40 països del continent. El 2000, el comerç entre la Xina i l’Àfrica ascendia a 10.000 milions de dòlars i el 2014 ja havia crescut fins als 220.000 milions de dòlars.

Font: wikipedia

Massais

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 20 de març de 2021

Els massais són un poble africà nilòtic. Són aproximadament uns 900.000, dels quals, entre 353 i 450.000, habiten entre les ciutats de Narok i Namanga, al Kenya meridional, i la resta al nord de Tanzània, al voltant del llac Victòria. Les dades, però, no són prou acurades.

Abans de la colonització, eren un poble guerrer, que vivia de la depredació. Actualment, són pastors nòmades de bòvids, ovelles i cabres, al voltant dels quals gira la riquesa econòmica, i encara que mantenen la religió tradicional, han adoptat algunes formes del cristianisme.

Viuen en assentaments anomenats bomes, uns cercles de cabanes fetes de branques i rodejades de palissades per a encerclar el ramat. La seva vida cultural és plena de celebracions, que comencen amb el naixement. La versió massai dels grups d’edat consta d’infantesa, guerrer menor (moran), guerrer gran, adult menor i adult gran. Cada generació d’homes constitueix un grup que passa successivament per cada grau d’edat. Després de la circumcisió, els nois esdevenen homes i guerrers menors. Antigament, havien de passar una prova d’adult que consistia a caçar un lleó. Avui s’ha perdut la tradició perquè els lleons són considerats espècie protegida.

El sistema polític massai és descentralitzat; es convoquen reunions d’ancians i discussions públiques per decidir sobre els afers més generals. El que encara s’hi imposa és la importància que té per a ells el ramat. La seva religió se centra al voltant de creences místiques referents als massais, al seu ramat, i a Déu. Les vaques són sagrades, i també ho és la seva terra i tots els elements que giren al voltant del ramat. El ramat proveeix de totes les necessitats als massais: llet, sang i carn per a la dieta, i cuir i pells per a la seva roba.

Parlen el maa, una llengua que pertany a la branca oriental del subgrup nilòtic, i forma part del grup de llengües sudàniques orientals pertanyents a les llengües niloticosaharianes. Tanmateix, usen el suahili com a lingua franca.

Malària

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 19 de març de 2021

La malària (de l’italià medieval malària) o paludisme (de el llatí paludis, genitiu del nom palus, ‘pantà’ i de -isme, en aquest cas acció o procés patològic) és una malaltia produïda per paràsits del gènere Plasmodium, i transmesa per mosquits. Alguns estudis científics suggereixen que va poder haver-se transmès a l’ésser humà a través dels goril·les occidentals. És la primera malaltia d’importància entre les malalties debilitants. Més de 400.000 persones moren a l’any per causa de la malària, dels quals uns 240.000 són nens

Al maig de 2007, l’Assemblea Mundial de la Salut va decidir commemorar el 25 d’abril el Dia Mundial del Paludisme

La malaltia pot ser causada per una o per diverses de les diferents espècies de Plasmodium: Plasmodium falciparum, Plasmodium vivax, Plasmodium malariae, Plasmodium ovale o Plasmodium knowlesi, les tres primeres han estat reportades en el continent americà. Els vectors d’aquesta malaltia són diverses espècies de mosquit del gènere Anopheles. Només les femelles dels mosquits s’alimenten de sang per poder madurar els ous; els mascles no piquen i no poden transmetre malalties, ja que únicament s’alimenten de nèctars i sucs vegetals.

Les formes de contagi directe entre humans són que una dona embarassada ho transmeti per via placentària al fetus o per transfusions sanguínies de donants que han patit la malaltia.

En regions on la malària és altament endèmica, les persones s’infecten tan sovint que desenvolupen la immunitat adquirida, és a dir, són portadors més o menys asimptomàtics del paràsit.

El primer intent d’una vacuna sintètica contra la malària va ser realitzat el 1997 per l’equip de Manuel Elkin Patarroyo; els resultats van ser negatius a l’Àfrica i modestos a Sud-amèrica per la qual cosa no es van justificar proves addicionals. Al 2010, la vacuna apareixia catalogada com «inactiva» per l’Organització Mundial de la salut.

Al voltant del 40% de la població mundial viu en zones afectades per malària, principalment en els països més pobres. Les mosquiteres tractades amb insecticida (MTI) prevenen aquesta malaltia de manera efectiva. No obstant això, s’han identificat certs obstacles pel que fa a l’augment del seu ús.

Una revisió sistemàtica de deu estudis, nou realitzats a l’Àfrica i un a l’Índia, va concloure que el lliurament gratuït d’MTI augmenta lleugerament el nombre de propietaris, comparat amb la seua provisió a preu de mercat o subvencionat. Així mateix, educar sobre l’ús adequat de MTI augmenta el nombre de persones que dormen sota una mosquitera, comparat amb un grup de control que no va rebre aquesta educació. No es van mesurar efectes secundaris adversos. Finalment, hi ha evidència d’una millora de la morbiditat per malària com a resultat de l’augment de tinença i ús de MTI, tot i que aquestes troballes segueixen sent inciertes

Font: wikipedia

Conurbacions

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 18 de març de 2021

D’acord amb el Diccionari normatiu valencià, conurbació és un conjunt integrat per un grup de nuclis urbans inicialment independents que forma un continu edificat, amb un centre que exercix una atracció centrípeta, sobretot pel que fa a treball i a servicis.

L’Àrea Metropolitana de Barcelona és una entitat administrativa pública metropolitana nascuda el 2010, formada per Barcelona i altres 36 municipis que acullen més de 3,2 milions de persones. Agrupa, doncs, part de la regió metropolitana de Barcelona, una zona geogràfica que va més enllà de l’àrea administrativa i que és una de les àrees més poblades d’Europa.

La delimitació administrativa actual té 636 km² de superfície, tot i que una llei de 1968 la va definir inicicalment com una àrea molt més vasta, que ocupava 3.297 km². El 48% dels seu territori està urbanitzat i el 52% restant és ocupat per 25 km de platges i més de 25.000 hectàrees de zones naturals.

Dins el territori metropolità hi ha tres grans espais: la zona agrícola del delta del Llobregat, les àrees urbanitzades del pla de Barcelona i els espais verds dels massissos del Garraf, Collserola i la serralada de Marina.

És l’aglomeració metropolitana més important del Mediterrani occidental, on es genera la meitat del PIB de Catalunya.

L’Àfrica conté nombroses conurbacions que són com un imant que atrau persones de tot el país considerat en busca de més oportunitats que en els seus llocs d’origen. Probablement, les conurbacions són les entitats més econòmiques a l’hora de donar serveis a cada habitant

L’Àfrica conté 50 ciutats amb poblacions milionàries: El Caire (21 milions) i Lagos (19,4) són les que hi acullen més més persones. Entre 12 i 14 milions hi ha Kinshasa i Johannesburg. Luanda, Dar es-Sam, Khartum, Nairobi, Abidjan Alexandria, Accra també són entre les  100 aglomeracions urbanes més poblaes del món, entre 4,8 i 47 milions de persones

 

Font: wikipedia

 

Tabaquisme

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 17 de març de 2021

El tabaquisme és una malaltia pròpia del consum de tabac. Pot arribar a ser realment molt addictiu. Segons el Diccionari normatiu valencià, el tabaquime és una intoxicació aguda o crònica per l’abús en el consum del tabac

Segons informacions derivades de la premsa, els fumadors a Espanya són el 24% de les persones que hi viuen, però aquesta malaltia ha aribat també a l’Àfrica. El 8% de la població africana fuma

Com en tots els vicis, la persona en qüestió es desprèn de diners per cremar-los en forma de tabac. Comentant aquest tema amb una persona africana resident al Camerun, es nega a acceptar que aquest país sigui més pobre que Espanya. Fent un petit joc, Espanya és és 3 vegades més rica que l’Àfrica perquè té 3 vegades més de consumidors que a l’Àfrica

El tabaquisme pot ser observat com a indicador dels diners que hi són considerats, és propi del consumisme més flagrant

Continuant amb el testimoni camerunès, aquest afirma que el Camerun és més ric que Espanya. Es refereix als recursos naturals que encara conserven els camerunesos: els boscos tropicals. Jo tinc un petit esglai perquè els camerunesos puguin decidir ser una nova Amazònia per la tala d’arbres