Sous

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 7 de març de 2021

El Llibre blanc del comerç amb Àfrica (SDRCA, 2012) calcula la renda laboral mitjana dels africans residents a l’Àfrica. Aquest sou mitjà resulta ser de mitjana d’uns 150€/mes. Un periodista al Camerun ingressa uns 150€/mes segons fonts dignes de crèdit

Amb aquests diners, les persones africanes amb edat de treballar poden viure perfectament perquè poden cobrir en el seu mercat totes les seves necessitats més peremptòries

Ara bé, l’adquisició de productes tecnològics ve determinada pels processos d’importació. Un exemple clar és el dels ordinadors portàtils. Caldrà estalviar uns quants mesos per poder-ne comprar un. Pot ser que també l’empresa on es treballi doni facilitats a les persones que té en nòmina perquè els utilitzin

El que es va veure al Camerun (2015) és que les administracions públiques no disposen de prou diners per mantenir en bon estat les vies públiques

La major dificultat que hi ha és accedir a un lloc de treball perquè aquest procés facilita l’accés a mercats plenament retribuïts. Dit d’una altra forma, cal assegurar bé la cadira perquè sol ser en molts casos una bona font de riquesa

 

 

 

Garanties

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 6 de març de 2021

No n’hi ha prou en avaluar la misèria i la gran misèria que hi ha a l’Africa. Cal dissenyar alhora mecanismes per a reduir la manca de recursos que tenen aquestes persones. La SDRCA considera que s’han d’atacar aquests problemes aportant salut, formació i renda a les persones que viuen en condicions impròpies de la naturalesa humana

Si no existeix encara, la SDRCA considera que s’hauria de fundar una federació d’organitzacions dedicades a impulsar les societats africanes que ho demanin. Un punt de referència pot ser una federació com la FCONGD, radicada a Barcelona

Es considera que caldria subvencionar no només les persones que tenen un modus vivendi pitjor sinó que també comunitats a un pas de sortir de la pobresa. Així es té un efecte llebre per a les comunitats més necessitades

La idea és que aquesta hipotètica fundació treballi com ho fa tota empresa mitjana, per objectius, per comptabilitat, amb direcció executiva. Aquesta federació gestionaria tots els recursos econòmics i materials de totes les entitats que en formessin part

S’ha d’anar més a l’Àfrica, però amb més garanties

Cooperació

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 5 de març de 2021

La SDRCA ha tingut accés a dues informacions molt interessants en el camp de la cooperació internacional. En primer lloc destaca el serveis que fa l’ONU envers a actors de món de les Ong. L’ONU disposa de bases de dades referides a llocs susceptibles a considerar per les Ongs. Si una Ong vol treballar en un país concret de l’Àfrica, l’ONU li ofereix unes possibles destinacions

L’altre notícia prové dels Estats Units d’Amèrica. Han sorgit difrents organitzacions que proposen els seus projectes d’acció a governs africans. La idea és que aquest governs paguen els projectes d’organitzacions nord-americanes. Aquestes organitzacions s’estalvien l’onerós procés de captació de recursos econòmics. Aquesta realitat procedent del Estats Units és especialment profitosa per a ambdues parts. Els projectes són molt més transparents i econòmics

La SDRCA afegeix un aclariment molt important. Es recorda que els projectes de cooperació no solament són propis de països de tradició cristiana sinó també en els de tradició musulmana perquè ambdues religions tenen en la caritat un punt de partida clau en la millora de la qualitat de vida d’altri

Europa

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 4 de març de 2021

Europa es pot considerar un subcontinent d’Euràsia. Europa ha estat la part del món que més món s’ha fet seva. La caiguda de Bizanci (1453) dóna pas a l’ocupació per l’Europa occidental d’Àfrica i Amèrica. Són Portugal i Castella els que inicien aquestes aventures generalment per raons econòmiques. Només els àrabs són comparables amb les invasions del nord d’Àfrica i de la península ibèrica

En efecte, tot i la participació més tardana de països de l’Europa occidental (neerlandesos, belgues, alemanys, italians), l’ocupació africana és cosa de pocs (Portugal, Anglaterra, França, i en molt menor mesura Espanya)

Les independències africanes són només una vàlvula d’escapament de les situacions internes dels països africans després de la Segona Guerra Mundial. Tanmateix, l’actual influència de les anteriors metròpolis europees continua essent actualment molt important per no dir decisiva. França es pot considerar un magma que abraça mig Àfrica. Portugal té importants relacions amb les seves excolònies. Gran Bretanya abraça els seus territoris africans amb la seva Mancomunitat de Nacions. No cal oblidar els bòers (neerlandesos) de Sud-Africa ni els belgues al Congo

Els 60 anys d’independències africanes no han dut encara els beneficis esperats. Com a exemple, se sol fer referència a les situacions socioeconòmiques de Zàmbia i Corea al final de  la guerra de Corea. Qualsevol pot veure que la situació de Corea és actualment molt més prominent que la de Zàmbia. Què ha passat ? Doncs que els governs de Zàmbia i dels de la major part dels altres països africans no han estat ni són massa afortunats en les decisions que afecten als seus ciutadans

Vist des de lluny, tot sembla indicar que Àfrica no vol el desenvolupament que es mereix. Hi ha un principi bastant general: “no ajudis a qui no t’ho demana”. Des d’Europa es veuen les coses d’una forma ben especial, volem ficar el nas allà on no ens ho demanen. Caldria repassar les polítiques de cooperació internacional. Valdria la pena que les diferents organitzacions posessin en comú les seves experiències i estratègies a fi de fer més intensos els rendiments de la cooperació, a no ser que ja estiguin ben coordinades

 

 

 

Covid-19

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 3 de març de 2021

No resulta fàcil per la nostra premsa fer un relat complet de l’acció del covid-19 al continent africà. Una cosa és clara, el virus ha arribat a l’Àfrica perquè la pandèmia no té fronteres. El país del que se’n sap més és Sud-àfrica perquè és el país més europeu d’Àfrica. Crec que un ministre de Nigèria va demostrar que estava superat pels esdeveniments: “No només tenim aquesta epidèmia sinó unes altres 8”

A l’Àfrica occidental, una botiguera de mercat deia: “No ens matarà el covid-19 sinó la fam”. La policia la feia fora del seu punt de venda. Això passava al mateix temps que aquí es va iniciar el confinament a casa

Poc després d’aparèixer la variant britànica del virus, surt la variant sud-africana. Totes dues més agressives que la variant de partida. Sempre plou sobre mullat

Ara els governs africans pressionen per disposar d’un nombre adequat de vacunes perquè no n’arriben massa. Potser m’ho fa dir disposar de poca informació, però crec que els africans residents a l’Àfrica ho passaran força pitjor que nosaltres

Torno a dir que els diaris que es venen a casa nostra haurien de dur cada dia com a mínim una notícia relacionada amb l’Àfrica. És el mínim que es merix aquest continent veí

 

Principis

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 2 de març de 2021

Es pot dir que els principis morals governen la vida de les nacions. Cada país té el seu codi, que s’ha d’analitzar de forma qualitativa i quantitativa. Tota persona que hi hagi nascut sap de què van els seus connacionals. El codi moral regeix en tots els llocs econòmics o socials

Analitzant tota una sèrie de països d’arreu de món, es pot dir que en l’actualitat on més s’exigeix en moral personal serien els “països grocs”: Corea, Japó, Xina, que dóna pas a les noves exigències productives

La situació espanyola és per damunt de la mitjana europea

Els altres continents mostren un decreixement de nord a sud on l’Àfrica negra té molt a desitjar. Des d’un punt de vista social, el nord d’Àfrica segueix una millora que va d’oest a est. Egipte, dins les circumstàncies, està força bé

Considero que Espanya hauria de tenir més interès per les inversions a l’Àfrica mediterrània. Podria ser que hi haguessin dades ocultes que no permetin fer front a la realitat

Parlava fa uns mesos amb un taxista colombià de Barcelona sobre la riquesa de les nacions. Em comentava que encara no havia entès el nostre model econòmic. Estava acostumat a Colòmbia on es viu en gran part del petroli. Deia: “Espanya es guanya la vida amb les empreses”. Tanmateix, les nostres indústries compren totes les matèries primeres que fan falta fora

El que passa és que les empreses industrials amb aquesta necessitat estan pagant una hipoteca de mai no acabar alhora que tots plegats veiem disminuïts els marges

Una de les meves majors sorpreses que he vist per televisió és quan el president nord-americà Richard Nixon visita Mao Zedong a Pequín. Vistes com van les coses Amèrica i la Xina fan un pacte de futur que estem veient ara. Van arribar a un acord per partir-se el pastís mundial sense fer-se mal mútuament. Una observació important que cal fer és que els Estats Units sempre es desfan d’allò que no rendeix… ho encomanen a d’altres…

 

Colònies

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 1 de març de 2021

Vaig anar de colònies de 8 a 11 anys. Les organitzava l’empresa on treballava el meu pare. Ens hi trobàvem nens de tot l’àmbit d’aquesta empresa. No podia imaginar, quan hi anava per primera vegada, que la lletra de la cançó esdevindria real: “Mai les oblidaré”. Han passat els anys, però encara les recordo

Fèiem moltes activitats dirigides pels nostres monitors. Un dia vàrem anar caminant al poble del costat (uns 10 km). A mig camí vam parar una estona. Un home del país em va dir: “es nota que menges bé”. Em va sorprendre, però a partir d’aleshores em vaig fixar amb les cares dels companys.

La colla d’amics sèiem en un racó del pati. Vaig identificar-ne un que feia una cara estranya. Vaig reflexionar… tots els nostres pares tenim un sou del mateix ordre de magnitud. Per què passa això ?

El millor que pot passar és que l’afectat et demani ajut. A l’inrevés, no funciona tant aquí com a l’Àfrica. Cada vegada que hi esclata un conflicte armat, penso quants camps de refugiats s’hauran de plantar. Aquests camps de normalment els porten organitzacions humanitàries expertes

Aquestes organitzacions estan dissenyades tal com seria un exèrcit. Es troben en els camps de refugiats persones d’arreu amb l’única ambició de fer tornar a la vida tantes persones que han quedat atrapades per qualsevol mena causa. Tant de bo que els nens residents en aquests  camps puguin arribar a ser tan feliços com jo amb les colònies

Riquesa de les nacions

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 28 de febrer de 2021

La revista Mundo negro és per a mi un clar reflex de les nacions africanes. Aquesta revista té un preu molt assequible per tenir al dia les consideracions sobre les nacions africanes. La SDRCA aconsella llegir-la a canvi d’un preu que va a cooperació internacional

La SDRCA fa esforços per tenir informacions de primera mà sobre el continent africà. Un corresponsal britànic de la nosta associació, aprofitant un viatge a Kenya, en va escriure sengles articles. Grans conurbacions africanes permeten fer-ne articles sobre consideracions entre uns centres que no tenen res per desitjar als europeus i uns afores on la gent viu molt pitjor que en els seus pobles de partida

Vaig explicar aquest tema a una dona que treballava en un centre de promoció del comerç a Barcelona. Em va dir que s’havia d’acceptar així perquè era una via cap a la integració sicioeconòmica dels nouvinguts de les grans ciutats