N’Djamena

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 14 de juny de 2021

N’Djamena, “lloc de repòs”, és la capital de Txad, i la ciutat amb més habitants de país. Fins a 1973 se la va conèixer amb el nom de Fort-Lamy. Té una població aproximada de 1.092.066 habitants. És també una regió amb estatut especial, dividida en deu arrondissements.

Està travessada pels rius Chari i Logone. Posseeix un port, i compleix principalment una funció administrativa, i com a lloc d’emmagatzematge de diferents productes (ramaderia, sal, cereals).

N’Djamena posseeix un clima tropical semidesèrtic, tenint una curta temporada humida i una llarga temporada de sequera. Basant-se en temperatures anuals, és una de les ciutats més calents de l’món. Ha arribat a registrar un màxim històric al voltant de 47 graus celsius.

Nyala

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 13 de juny de 2021

Nyala (en daju, “lloc de conversa o teatre”) és la capital de l’estat de Darfur Meridional, a l’oest del Sudan. Es troba a 673 m sobre el nivell de la mar.

Era la capital de l’Imperi Daju, que es va establir al voltant de Jebel Um-kurds, fins a la seva caiguda a finals de segle XV.

Quan Gran Bretanya va conquerir el Sudan, el Comandant en Cap britànic es va reunir amb el Sultà Adam Suleiman en 1932, demanant-li consell a causa del seu coneixement de quins eren els millors llocs, pel que fa a la topografia i la disponibilitat d’aigua, amb vistes a establir la Caserna General de l’Administració Britànica a Darfur. El Sultà Adam Suleiman va escollir per a això la ciutat de Nyala.

Existeixen nombrosos llocs en què es poden trobar restes arqueològiques com ceràmica i gravats en at Jebel Daju. Els més importants serien Nari, Kedingnyir, Dobo, Simiat Hills, Jebel Keima, Kalokitting, Jebel Wara i Jebel Marra.

Durant l’actual conflicte de Darfur, milers de refugiats s’han concentrat prop de la ciutat a la recerca de protecció. Té 168.331 habitants.

El conflicte de Darfur és un conflicte militar per causa racial en curs a la regió de Darfur, a l’oest del Sudan, principalment entre els yanyauid, un grup de milicians formats per membres de les tribus Baggara dels Abbala (criadors de camells d’ètnia àrab) i els pobles de raça negra, no Baggaras i principalment agricultors. El govern sudanès, encara que públicament ha negat el seu suport als yanyauid, els ha proporcionat armes i assistència, i ha participat juntament amb ells en diversos atacs contra els pobles fur, zaghawa i masalit. L’inici de l’conflicte sol situar al febrer de 2003.

A diferència del que va passar en la Segona Guerra Civil Sudanesa, no es tracta d’un conflicte entre musulmans i no musulmans atès que la majoria dels habitants de Darfur són musulmans, sinó que es tracta d’un conflicte racial entre àrabs i negres.

No hi ha acord pel que fa a nombre de morts produïdes pel conflicte. Generalment es considera creïble la xifra de 400.000 víctimes donada per l’organització no governamental Coalició per a la Justícia Internacional, que ha estat també implícitament donada per vàlida per l’ONU. Es creu que més de dos milions de persones s’han vist desplaçades de les seves llars a causa de l’conflicte

El conflicte ha estat descrit com un genocidi cap als habitants de raça negra pels mitjans de comunicació internacionals i pel govern dels Estats Units, encara que no per l’ONU.

El 31 de juliol de 2007 la ONU decideix l’enviament de 26 000 soldats a Darfur en una decisió qualificada pel secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, com “històrica”. Només uns mesos enrere, el 25 d’abril, Mohamed i Amida, un matrimoni sudanès testimoni del genocidi que s’estava vivint a la regió, havien aportat en una compareixença a Madrid el seu testimoni de la massacre, recolzat per les imatges obtingudes de forma clandestina – amb la col·laboració d’un equip de reporters espanyols- que mostraven l’existència de fosses comunes, així com testimonis de víctimes.

Font: wikipedia

Port Sudan o Bur Sudan

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 12 de juny de 2021

Port Sudan és una ciutat de nord-est del Sudan, que es troba a la vora de la mar Roja. És l’únic port comercial del país, de manera que acull gran part de el comerç que arriba a les seves costes, i és capital de la província sudanesa d’Al-Bahr al-Ahmar. Els seus principals exportacions són el bestiar boví i de llana, cuir i pells, la goma aràbiga i el cotó.

Port Sudan va ser fundada el 1905 pels britànics per permetre l’exportació dels productes agrícoles de país com el cotó, el sèsam i el gra de sorgo. L’11 de juny de 1940 durant la Campanya d’Àfrica Oriental en el marc de la Segona Guerra Mundial, la ciutat va ser bombardejada per la Reial Força Aèria Italiana.

Ha crescut entre altres causes gràcies als esculls coral·lins en les seves proximitats que són atracció turística i conviden a l’busseig. A més compta amb àmplies platges i en les seves proximitats s’ha trobat petroli.

Aquesta ciutat compta amb un aeroport internacional relativament ben equipat i gairebé no hi ha població al seu voltant. La distància de Khartum, la capital del Sudan, és de 675 quilòmetres en línia recta.

Font: wikipedia

Omdurman

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 11 de juny de 2021

Omdurman és una ciutat del Sudan, a la vora del riu Nil, al davant de la capital Khartum. Encara que sovint se’l considera un suburbi pobre de Khartum, Omdurmán té una població de 2.970.099 habitants (2006) i és la ciutat més gran de país, així com el centre comercial més important. Juntament amb Khartum i Khartum Nord formen una metròpoli de 7.830.479 habitants (2006).

La ciutat de Omdurman té la seva pròpia àrea industrial, amb moltes grans fàbriques sota control del govern sudanès, en termes de control de producció i de la garantia de qualitat.

Al centre de la ciutat se situa la tomba de l’Mahdi.

La Batalla de Omdurman va enfrontar el 2 de setembre de 1898 a un exèrcit anglo-egipci comandat pel general britànic Horatio Kitchener amb l’exèrcit d’Abdullahi, successor de l’autoproclamat Mahdi Muhammad Ahmad, en Omdurman, Sudan. Saldada amb una victòria aclaparadora per les tropes anglo-egípcies, l’enfrontament armat va demostrar la superioritat de la disciplina i la tecnologia militar europees, gràcies a l’ús de fusells i artilleria contra un exèrcit molt nombrós però amb armament totalment arcaic. La batalla va segellar l’èxit dels britànics en el seu intent per reconquistar Sudan, encara que no seria fins a la Batalla d’Umm Diwaykarat, un any després, quan els mahdistas serien totalment derrotats. Omdurman és avui un suburbi de Khartum, al centre del Sudan, encara que en el seu dia va ser escollida com a base d’operacions pel Mahdi Muhammad Ahmad.

Des de la mort de Charles George Gordon al gener de 1885 a Khartum, els dervixos controlaven Sudan íntegrament. El Mahdi havia mort, però el seu successor, el califa Abdullah, exercia un ferri control sobre el seu país malgrat les derrotes dels últims anys. Era un home ambiciós, que aspirava a estendre el seu domini fins Abissínia i fins i tot Egipte.

A la Gran Bretanya, l’opinió pública exigia venjança per la mort de Gordon. Com a conseqüència, l’exèrcit egipci va ser reforçat i la defensa el canal de Suez i dels interessos britànics van ser confiats a la Marina Real i a les tropes britàniques a Egipte. El 1895 es va considerar arribat el moment de preparar la reconquesta de Sudan des d’Egipte. La tasca li va ser encomanada a Horatio Kitchener, sirdar ( «comandant en cap») de l’exèrcit egipci creat, instruït i dirigit pels britànics i que comprenia excel·lents batallons reclutats entre els nadius de l’Sudan meridional, homes que odiaven als dervixos. Kitchener no tenia experiència com a comandant de tropes en combat, però tenia gran reputació com a organitzador militar i estava decidit a no fracassar.

Font: wikipedia

Khartum

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 10 de juny de 2021

Khartum és la capital del Sudan i de la wilaya d’Al-Khartum, una de les 26 wilayes del país. Té una població de més d’un milió i mig d’habitants (quatre milions i mig comptant el suburbi d’Umm Durman (Omdurman), junt amb el qual i Khartum North (Bahri), forma la conurbació anomenada «Les Tres Viles». Està situada a la unió del Nil Blanc i el Nil Blau. El seu nom deriva de la forma del terreny que recorda la trompa d’un elefant (khurtum).

La wilaya d’Al-Khartum té 28.160 km² i cinc milions d’habitants. La regió disposa de jaciments de sal. La indústria, poc desenvolupada, es concentra a la capital. A la resta de la wilaya, només s’hi desenvolupen activitats agrícoles.

La ciutat té un port fluvial, aeroport internacional, universitats (la de Khartum fundada el 1956, i una branca de la Universitat del Caire fundada el 1955).

Després de la derrota del khalifa Abdullahi (Abd Allah ben Muhammad al Taaishi), successor del Mahdí, a Karari prop d’Omdurman (2 de setembre del 1898) fou reconquerida per Lord Horatio Kitchener, sardar i governador general, el mateix 1898. Es va reconstruir i va ser la capital del protectorat angloegipci del Sudan des del 1899, tot i que Omdurman era més gran i tenia més habitants.

En proclamar-se la independència, fou declarada capital del Sudan (1956).

L’aeroport internacional de Khartum és la instal·lació aeroportuària més gran del país. És el hub principal de Sudan Airways, la línia aèria nacional. Va ser construït al sud de la ciutat, però amb el ràpid creixement urbanístic ha quedat envoltat d’edificis. Actualment, s’està construint un aeroport internacional nou a la ciutat d’Omdurman, que ha de substituir la infraestructura actual. A més, la ciutat té un port fluvial.

Font: wikipedia

Gizeh

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 27 de maig de 2021

Gizeh  és una ciutat d’Egipte, a l’oest del Caire. És capital de la governació de Gizeh. La ciutat, amb els seus suburbis, té més de cinc milions d’habitants i, de fet, està unida al Caire.

La governació és molt gran, ja que s’estén cap al desert al sud-oest. La superfície és de 85.153 km² i la seua població és de 2.221.868 habitants (2006).

Amb el nom de Gizeh o Giza, es coneix la zona on fa uns 4.600 anys es van construir les tres grans piràmides de la dinastia IV. Gizeh forma part de la gran necròpoli de Memfis, que s’estenia al llarg de més de 40 quilòmetres i era coneguda durant l’Imperi Antic amb el nom genèric d’Hernecher (la ‘Necròpoli’) o Imentet (‘Occident’). Cadascuna de les tres grans piràmides tenia el seu propi nom, que designava també el cementiri que les envoltava. L’horitzó de Kheops, Khefren és gran i Micerí és diví. Durant el regnat de Kheops, va ser quan l’altiplà de Gizeh arribà a la seua gran rellevància.

Existeixen altres tipus de sepultures a Gizeh, com mastabes i hipogeus, destinades a membres de la família regnant, alts dignataris o sacerdots.

Les piràmides que envoltaven les restes dels faraons formaven part d’amplis complexos funeraris, inclosos temples i altres tombes, entre aquestes, piràmides menors. A l’est de la piràmide de Keops, es van construir les denominades piràmides de les reines, que són tres petites piràmides de gairebé 50 metres de costat i 30 d’alçada, per a servir de tomba a la seua mare Hetepheres i a les seues dones Merytites i Henutsen. L’any 1992, es va descobrir una altra piràmide situada al sud-est de la gran piràmide, amb base quadrada de 23 metres de costat i poc més de 12 metres d’alçada, amb tan sols les restes de les tres primeres fileres de pedra. Ubicació: 29° 58′ 33″ N 31° 07′ 49″ E

Font: wikipedia

Alexandria

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 26 de maig de 2021

Alexandria és una ciutat de nord d’Egipte, a la zona més occidental de delta de Nil, sobre un turó que separa el llac Mariout de la mar Mediterrània. És capital de la governació de el mateix nom, i el principal port del país. És la segona ciutat més important d’Egipte després del Caire. Fundada per Alexandre el Gran l’any 331 a.C. en una estratègica regió portuària, es va convertir en pocs anys en el centre cultural de l’món antic.

Està assentada sobre una península i s’estén fins a l’illa de Fars i per terra ferma s’estén a sud del port oriental. Aquesta part continental està habitada per europeus mentre que a la part de la península es troba el barri egipci.

Des de l’antiguitat han existit a Alexandria dos ports. El 1870 es va construir una escullera, reformada el 1906, que ha ampliat el port occidental convertint-lo en el millor de la Mediterrània oriental, que suporta el 80% de l’trànsit marítim exterior d’Egipte, ja que pot acollir fins a 250 vaixells de gran calat, i en on hi ha la terminal d’l’oleoducte Suez-el Caire-Alexandria, amb una refineria de petroli i el centre comercial, la duana i nombrosos magatzems. També s’usa com a base pels vaixells pesquers. El port oriental s’ha convertit en port esportiu.

L’edifici religiós més important de la ciutat és la mesquita d’Abu al-Abbas al-Mursi, un xeic murcià del s. XIII, patró dels pescadors alexandrins.

L’11 de juny de 1882, esclata a Alexandria un moviment xenòfob que s’estén a altres ciutats del delta del Nil i en el transcurs del qual són assassinats 200 estrangers. El conflicte va tenir el seu origen en l’entrada de vaixells anglesos i francesos al port d’Alexandria per oposar-se a l’enderrocament del Jedive Tewfik. L’11 de juliol de 1882, una esquadra britànica obre foc sobre la ciutat i l’ocupa. El 13 de setembre de 1882, Egipte és declarat protectorat britànic, statu quo que es va mantenir fins a 1946.

La Alexandria del s. XXI és una ciutat moderna, amb un traçat en quadrícula (pla hipodàmic), a l’estil grec, o europeu de el s. XIX, que difereix de les laberíntiques ciutats islàmiques. És un centre de el comerç de el cotó, principal producte agrícola de país, i amb un important nucli d’indústries tèxtils, químiques, de construcció mecànica i naval i centre bancari. El seu aeroport és el segon d’Egipte, amb un gran tràfic internacional.

El Pla Toshka o “New Valley”, inaugurat al gener de 1997, la finalitat és fer un delta alternatiu paral·lel a la vall de Nil que recuperarà terres de desert, ampliarà les seves perspectives de negoci.

La comunitat internacional, per mitjà de la Unesco, ha finançat el Projecte de Reconstrucció de l’Antiga Biblioteca d’Alexandria: la Bibliotheca Alexandrina, que té un centre de conferències, un museu de les ciències, un planetari, un centre d’estudis i l’Institut cal·ligràfic i Museu. Ocupa una àrea de 85.000 m² i guarda 8 milions de llibres, 100.000 manuscrits antics i 10.000 llibres rars, a més de material electrònic i audiovisual i bases de dades.

Aquells antics monuments de què parla la història d’Alexandria van desaparèixer gairebé tots; només d’alguns han arribat fins als nostres dies restes i ruïnes escampades

Font: wikipedia

El Caire

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 25 de maig de 2021

El Caire (en àrab, “la Victoriosa” o “la Triomfant”) és la capital d’Egipte. Està situada al nord del país i la creua el riu Nil. És capital de la governació del Caire. Malgrat que el Caire és el nom oficial de la ciutat, en àrab egipci se l’anomena Masr, que és el nom que rep tot el país, Egipte

Té una població de 8 milions. És, doncs, no només la ciutat més gran d’Egipte, sinó també de tot Àfrica i del Pròxim Orient. El 90 % de la població és musulmana i la resta són cristians ortodoxos, coptes.

El Caire està ubicada als marges i les illes del riu Nil al nord-est d’Egipte. Cap a l’oest es troba la ciutat de Giza i l’antiga necròpolis de Memfis sobre l’altiplà de Giza, amb les grans piràmides incloent la Gran Piràmide de Giza. Al sud es troba el lloc de construcció de l’antiga ciutat de Memfis.

La ciutat actual es divideix en grans zones o barris, entre els que cal destacar Ataba (centre de la ciutat), Zamalek (zona residencial situada a l’illa de Zamalek, habitada des de principis del segle XX), Mohandesin (residencial construït sobre les hortes del Nil als anys 50-60 del passat segle), Heliòpolis (residencial construïda sobre el desert que ha complert recentment el seu centenari), Ciutat Nasr (construïda els anys 70 com a barri militar), la Ciutat Jardí i Maadi (ambdues zones residencials), entre d’altres.

El Caire disposa d’interessants monuments i museus: entre aquestos, el més important es el Museu Egipci, situat a la plaça Taharir, que alberga la millor col·lecció d’objectes del món de l’Antic Egipte. Actualment s’està planejant traslladar-lo a un edifici més gran a la zona de Giza.

El Caire és l’única ciutat africana amb metro. L’aeroport internacional del Caire es troba a la zona est de la ciutat.

El 1979 el centre històric del Caire va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, amb el nom de el Caire Històric.

També hi ha el barri cristià, amb la basílica de Sant Sergi o de la Sagrada Família, edificada fa mil cinc-cents anys sobre la cripta on, segons la tradició, va pernoctar la Sagrada Família en fugir de la matança d’Herodes a Israel. Actualment pertany al ritu ortodox copte.

La ciutat també pateix de contaminació de les aigües perquè el clavegueram no dóna l’abast. De vegades, el cabal d’una claveguera ha inundat els carrers, provocant una alerta sanitària. S’espera que aquest problema se solucione amb un nou sistema de clavegueram finançat per la Unió Europea. Actualment els egipcis es mostren més interessats en els temes mediambientals.

Font: wikipedia