Navega per la categoria

News

Turisme a l’Àfrica

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 9 d’agost de 2020

D’acord amb el Diccionari normatiu valencià, el turisme és el fet de viatjar per un país pel sol gust de conéixer-lo, per plaer o també el conjunt d’activitats, tècniques i de serveis relacionat amb el transport i l’acolliment de les persones que fan aquests viatges

El turisme és un sector econòmic important per a molts països de l’Àfrica. Hi ha molts països que més es beneficien del turisme com Uganda, Algèria, Egipte, Sud-àfrica, Kenya, el Marroc, Tunísia i Tanzània. La particularitat turística de l’Àfrica rau en la gran varietat de punts d’interès, diversitat i multitud de paisatges, així com el ric patrimoni cultural

El continent d’Àfrica es pot dividir en tres grups relatius al turisme:
* aquells països amb una indústria turística desenvolupada;

* els que tenen una indústria en desenvolupament;

* els que voldrien desenvolupar una indústria turística.
Països com Egipte, Sud-àfrica, el Marroc i Tunísia tenen una indústria turística amb èxit. Es poden considerar països com Kenya, Zimbàbue, Swaziland i Maurici com països amb ingressos constants i coherents del turisme. Països com Algèria i Burundi són països que tenen poc o cap benefici econòmic del turisme, però voldrien veure’l expandir
Els països amb èxit en el turisme prosperen a causa de diversos factors. Països com el Marroc i Tunísia es beneficien de les seves belles platges i la seva proximitat relativa a Europa. El turisme a Egipte es basa en la rica història de l’Antic Egipte, les piràmides, els artefactes i les impressionants platges del mar Roig. Sud-àfrica i Kenya es beneficien d’expedicions de safari salvatge, atraient turistes a veure la vida salvatge de l’Àfrica.

Font: wikipedia

Megalòpolis

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 8 d’agost de 2020

El terme megalòpolis o megàpolis s’aplica a el conjunt d’àrees metropolitanes, el creixement urbà accelerat porta a l’contacte de l’àrea d’influència d’una amb les altres. En definitiva, les megalòpolis solen estar formades per conurbacions de grans ciutats.

En l’actualitat el continent africà presenta exemples de megalopolització demogràfica típics de el “Tercer Món” (o de l’subdesenvolupament econòmic), es tracta de ràpids i bastant caòtics creixements demogràfics en certs punts a causa d’aquests factors principals: l’alta taxa de natalitat, l’emigració massiva des del camp a la ciutat a causa de l’endarreriment rural que fa impossible sustentar a la població de les àrees rurals, la concentració dels pocs recursos econòmics dels països en les antigues capçaleres colonials, la centralització burocràtica en tals capçaleres.

D’aquesta manera poden ser considerades el Caire (a Egipte) o Lagos (a Nigèria); més complex és el cas sud-africà ja que la megalòpolis està econòmicament més descentralitzada.

Font: wikipedia

Arts africanes

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 7 d’agost de 2020

El Diccionari normatiu valencià defineix art com l’habilitat per a fer alguna cosa, adquirida amb l’estudi, l’experiència o l’observació

L’art és entès generalment com qualsevol activitat o producte realitzat amb una finalitat estètica i també comunicativa, mitjançant la qual s’expressen idees, emocions i, en general, una visió de món, a través de diversos recursos, com els plàstics, lingüístics, sonors , corporals i mixtos.

L’art és un component de la cultura, reflectint en la seva concepció les bases econòmiques i socials, i la transmissió d’idees i valors, inherents a qualsevol cultura humana al llarg de l’espai i el temps. Se sol considerar que amb l’aparició de l’Homo sapiens l’art va tenir en principi una funció ritual, màgica o religiosa (art paleolític), però aquesta funció va canviar amb l’evolució de l’ésser humà, adquirint un component estètic i una funció social, pedagògica, mercantil o simplement ornamental.

La noció d’art continua subjecta a profundes disputes, atès que la seva definició està oberta a múltiples interpretacions, que varien segons la cultura, l’època, el moviment, o la societat per a la qual el terme té un determinat sentit. El vocable ‘art’ té una extensa accepció, podent designar qualsevol activitat humana feta amb cura i dedicació, o qualsevol conjunt de regles necessàries per desenvolupar de forma òptima una activitat: es parla així de “art culinari”, “art mèdic”, ” arts marcials”, “arts d’arrossegament”en la pesca, etc. En aquest sentit, art és sinònim de capacitat, habilitat, talent, experiència

No obstant això, més comunament se sol considerar a l’art com una activitat creadora de l’ésser humà, per la qual produeix una sèrie d’objectes (obres d’art) que són singulars, i la finalitat és principalment estètica. En aquest context, art seria la generalització d’un concepte expressat des d’antany com “belles arts”, actualment una mica en desús i reduït a àmbits acadèmics i administratius. De la mateixa manera, l’ús de la paraula art per designar la realització d’altres activitats ha vingut sent substituït per termes com ‘tècnica’ o ‘ofici’

L’art africà és un conjunt de manifestacions artístiques produïdes pels pobles de l’Àfrica negra al llarg de la història.

El continent africà acull una gran varietat de cultures, caracteritzades cadascuna d’elles per un idioma propi, unes tradicions i unes formes artístiques característiques. Tot i que la gran extensió de desert de Sàhara actua com a barrera divisòria natural entre el nord d’Àfrica i la resta de continent, hi ha considerables evidències que confirmen tot un seguit d’influències entre les dues zones a través de les rutes comercials que van travessar l’Àfrica

En nombroses tribus indígenes d’Àfrica, l’arrelament de la tradició artística autòctona ha permès el manteniment de diverses manifestacions estètiques fins a èpoques relativament recents. De fet, és precisament a partir de principis de segle XX quan aquest art comença a ser apreciat a Occident, primer pels representants de l’avantguarda i després per museus i públic en general. Hi ha grans diferències estilístiques d’unes zones a unes altres, trobem des de figures i màscares esquemàtiques a peces molt naturalistes. Encara que gairebé totes tenen en comú la simetria, el donar-li més importància al capdavant i tors i molt menys a les cames, que se solen representar curtes i amb menys detall que la resta de les parts de el cos

Font: wikipedia

Llengües africanes

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 6 d’agost de 2020

S’entén per llengua africana aquella llengua nascuda a l’Àfrica. Avui dia també es consideren “llengües africanes” llengües pròpies de la colonització africana: àrab, castellà, francès, anglès, portuguès, afrikaans (neerlandès)

La meva experiència al Camerun em sacseja perquè consideren el francès com a única llengua oficial al costat de l’anglès. Els camerunesos senten com a realment pròpia la llengua francesa, fins al punt d’anomenar-la africana

La SDRCA.es va iniciar una sèrie de vocabularis de llengües estrictament africanes. Hem aconseguit aquestes dades a partir dels nostres col·laboradors o simpatitzants. Com veureu, encara ens en falten moltes. Obrim les nostres portes a la cooperació lingüística

Més d’una vegada ens hem trobat amb africans que s’avergoneixen de parlar la seva llengua pròpia perquè consideren que és de poc valor cultural

En els últims temps s’ha observat que llengües africanes pugen a llengua oficial. Això es dona sobretot a la costa índica africana, començant des de Sud-àfrica.

El Diccionari normatiu valencià defineix llengua com “el sistema de signes orals, reflectit sovint en un codi escrit. propi d’ina comunitat, que servix bàsicament per a la comunicació”

S’entén per tant que una llengua és part d’una cultura (comunitats). Cada any moren més i més llengües, normalment perquè moltes cultures pateixen un col·lapse. La força de les ciutats també condueixen aquest enfonsament.

Entre les llengües reconegudes per la ONU: àrab, castellà, francès, anglès, alemany, mandarí, japonès, i rus, no n’hi ha cap de nadiua a l’Àfrica encara que l’àrab hi és molt present

 

 

 

 

Desenvolupament humà

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 5 d’agost de 2020

El desenvolupament humà d’una comunitat de persones es pot calcular des de fa uns quants anys. L’indicador va de 0,000 (desenvolupament humà nul) a 1,000 (desenvolupament humà màxim). No hi ha comunitat en el món que tingui un desenvolupament humà nul, però tampoc 1,000

La majoria de països africans tenen un desenvolupament humà baix

Com es calcula el desenvolupament humà ? Es fa a partir de tres vectors essencials: nivells de renda, de formació i de salut

La SDRCA ha demostrat palesament que Barcelona pot servir comunitats africanes en els tres vectors essencials. SDRCA ha pogut fer contribucions a la renda (21 països africans), a la formació (Zimbàbue, el Camerun, el Senegal), i a la salut (el Camerun)

Aquesta és la nostra visió de la cooperació internacional

La SDRCA està oberta a participar en més projectes d’aquesta índole

 

 

Pobles encallats

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 4 d’agost de 2020

Gairebé tot després d’aterrar la televisió a les nostres llars, TVE (l’única emissora a l’època) ens fornia reportatges sobre pobles encallats d’Àfrica. Era normal que hi sortissin homes i dones gairebé nus que vivien com podien

També sabem que l’ocupació europea d’Amèrica va generar dos tipus de persones: els indígenes i els colonitzadors. No podem atribuir la paraula indígena a pobles encallats d’Àfrica perquè en la seva major proporció són indígenes.

Aquesta situació no permet utilitzar la paraula indígena perquè tots els africans que hi viuen són indigenes. Permeteu-me que els anomeni pobles encallats

Sé de primera mà que molts governs africans fan esforços importants per importar-los a les societats africanes actuals, Per exemple, el govern del Camerun aconsegueix l’èxit en la seva incorporació. Quan aquests pobles ja estan a punt per entrar en societat, es fa una gran festa amb una munió d’objectes que recordin l’efemèride

Sóc concient que, encara que aquests pobles hagin superat els estàndards, no seran encara iguals que la resta, però els més joves tindran més oportunitats. El progrés total serà esglaonat en el temps

Algunes agències de viatges fan viatges per als europeus que els agrada la xixa, però jo crec que no es pot comerciar amb carn humana. No hi ha pudor ?

 

 

 

Magnicidis

Josep Juanbaró, [email protected], SDRCA – Les Corts – 3 d’agost de 2020

El Diccionari normatiu valencià defineix magnicidi com l’assassinat d’un alt càrrec de l’Estat o de la política

Tothom recorda els magnicidis a França (1793) i a Rússia (1918) dels membres de les cases reials d’aquests dos grans països com a conseqüència de les dues més conegudes revolucions del món

La revolució americana (1763) donà pas a la independència de les colònies americanes del Regne Unit. Hi ha als Estats units 2 magnicidis molt coneguts: John Fitzgerald Kennedy (1963) i Martin Luther King (1968). En aquests casos no es buscava trencar el sistema com en les revolucions francesa i russa

Els meus comentaris van cap els magnicidis francès i rus. Després d’assassinar els reis de França, es va donar pas a l’emperador Napoleó (la sentida gran paradoxa dels francesos, continua essent un debat nacional)

En el cas rus, no van ser els instigadors revolucionaris qui mataren a tota la família reial sinó un escamot de persones que ho van fer de motu propio. Aquest fet dol a Rússia perquè Vladimir Putin ha fet uns gestos conforme la família reial pogués ser útil a Rússia. Tanmateix, no s’hi pot fer res

Un magnicidi molt conegut a Europa fa ser l’assassinat del tirà romanès Nicolae Ceaucescu (1989). Desconec si aquest fet s’ha projectat en una Romània actual amb el menor nivell de vida d’Europa

Si entrem a l’Àfrica, trobarem un cas clar en la mort de de Muammar Mohamed Abu Minyar al-Gaddafi (1991). Fou una fidedigna execució. Quines han estat les seves conseqüències ? Enormes. Líbia encara viu en guerra civil (només hi ha uns 5 milions de libis)

Només cal veure l’empresonament del seu fill Saif al Islam Gaddafi (1972). Primer fou empresonat, no executat. Sàvia decisió perquè així estava tothom content: els revolucionaris el volien a la presó, però els seus simpatitzants el volien fora. Tots contents, el van alliberar al cap d’un temps (2017), no hi va espai per la mort

Gaddafi donava estabilitat a l’Estat libi. Estic convençut que amb ell a la presó, Líbia no hagués patit la deriva tan actual com fins ara

 

 

 

Economia africana

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts- 30 de juliol de 2020

L’Economia d’Àfrica es basa en el comerç, la indústria i els recursos naturals. Aproximadament 1.320 milions de persones habiten en 55 països diferents

Àfrica és un dels continents més rics però pitjor gestionat. Encara que algunes parts han millorat en els últims anys, dels 175 països estudiats en el Human Development Report de Nacions Unides el 2003, 25 països africans es troben en el rànquing dels més empobrits de l’món pel que fa a desenvolupament humà

Això és en part a causa de la seva turbulenta història: L’esclavitud, la colonització i posterior descolonització d’Àfrica va fomentar molt la inestabilitat política, agreujada per la guerra freda. Des de mitjans de segle XX, la guerra freda, l’increment de la corrupció política i el despotisme, han contribuït a l’economia tan pobra que hi ha a l’Àfrica

El major contrast en termes de desenvolupament ha estat entre Àfrica i l’economia d’Europa. El African Economic Outlook destaca el fet que el comerç entre Àfrica i la Xina s’ha multiplicat per 10 des de 2001, amb un muntant de 7.000 milions d’euros el 2008

Les economies de la Xina i l’Índia han crescut ràpidament, mentre Llatinoamèrica ha experimentat un creixement moderat, obtenint milions per sobre de la mera supervivència. En contrast, en la major part d’Àfrica l’economia s’ha estancat i fins i tot decrementat en termes de comerç exterior, inversions, renda per càpita i altres valors de creixement econòmic

La pobresa ha repercutit sobre gairebé tots els altres camps, el que inclou la disminució de l’esperança de vida, l’increment de la violència i l’augment de la inestabilitat, que perpetuen els problemes de creixement de el continent

Any rere any, hi ha hagut molts intents infructuosos de millorar economies a escala nacional en diferents països, de fet, les dades més recents suggereixen millores en algunes parts de el continent que experimenten un creixement per sobre de la mitjana. Segons el Banc Mundial, els països subsaharians han crescut a taxes semblants a la mitjana mundial

Les economies que més de pressa han crescut han estat les de Mauritània amb un creixement de l’19,8%, Angola amb un 17,6%, el Sudan amb un 9,6%, Moçambic amb un 7,9% i Malawi amb un 7, 8%. Moltes agències internacionals estan confirmant el seu interès en aquestes noves i emergents economies, especialment en un moment de crisi financera mundial com l’actual crisi financera

El fracàs econòmic africà ha estat extensament debatut tant a Àfrica com a l’exterior. S’ha intentat moltes vegades resoldre la pobresa, però molt poques vegades aquests intents han tingut algun grau substancial d’èxit. Alguns impediments barrejats han estat l’autarquia en determinats països, les ajudes externes, el socialisme (vegeu African socialism) o el neoliberalisme.

En la dècada de 1980, les idees socialistes van ser descartades i es va triar el neoliberalisme, el qual va ser elaborat durant el Consens de Washington

El 1990, 40 països subsaharians van convenir seguir les pautes rigoroses dels plans neoliberals de l’FMI. Les recomanacions de l’FMI van fer caure les divises de el continent una mitjana de l’50%, van promoure la venda de les indústries de propietat estatal i la retallada de les despeses públiques. Vint anys després, aquests mètodes s’han demostrat amb tenir poc èxit, el creixement mitjà va passar de l’2,3% a l’2,8% anual, només un grapat d’estats van aconseguir millors nivells de riquesa i molts altres es van empobrir encara més al llarg de la dècada de 1990

Avui dia hi ha una gran controvèrsia sobre les raons per les que tot això va fallar. Una escola de pensament proposa que les reformes van fallar a causa de que aquestes eren tan sols de caràcter econòmic, sense aprofundir en la democràcia i l’estat de dret, sense els quals, el desenvolupament no passa. El corrent liberal de l’escola austríaca centra la seva crítica a la falta de mesures per combatre els cicles econòmics que provoquen crisi, que en el cas de la majoria dels països africans, aquestes crisis són constants i la misèria també

Com a resultat de l’aplicació d’aquestes polítiques Malawi va estar a la vora de la fam; després d’una collita de blat de moro particularment calamitosa el 2005, gairebé 5 milions dels seus 13 milions de persones van necessitar ajuda alimentària d’emergència

En una observació sobre l’experiència de Malawi preparada pel Centre per al Desenvolupament Global, 8 els crítics de l’neoliberalisme argumenten que els problemes econòmics de l’Àfrica van ser causats per l’aplicació de les pautes dictades per l’FMI. Cal tenir en compte que mentre l’anomenat primer món insistia que l’Àfrica obrís els seus mercats i eliminés els subsidis públics, el tercer món s’obria al mercat d’una manera ràpida i, fins ara, que s’ha mantingut en el mercat ferma.

Font: wikipedia