Navega per la categoria

News

Africanisme

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 31 d’agost de 2020

Els coneixements d’Àfrica a casa nostra són asimètrics. Hi ha un mínim de dos grups que saben què és Àfrica. D’una banda tenim els autors de publicacions científiques del continent. D’altra banda tenim els coneixements personals dels empresaris que fan comerç a l’Àfrica. També ajuden les oenegés que tenen Àfrica com a camp de treball

Tanmateix, no s’han forjat coneixements a nivell de la gent del carrer. Sovint aquests coneixements no estan ben ponderats. Conseqüentment, a nivell popular els coneixements d’Àfrica estan mal coneguts. Inclús sembla que són tabú per activa i per passiva

Ara tenim a l’abast persones d’origen africà que ens poden ajudar pel boca-orella a comprendre millor els diferents pobles africans, però això sempre serà parcial. S’ha de trobar el sistema per projectar a la nostra societat les realitats culturals africanes

Tenim un escenari fins fa poc anys atípic per entendre millor les persones d’origen africà, però per això cal fer l’esforç adequat perquè les cultures africanes emergeixin en el nostre entorn

És un dret i un deure saber com pensen els diferents grups d’ascendència africana perquè ens permetin conèixer-nos millor. Les fites poden arribar a ser immenses perquè del coneixement mutu poden sortir projectes de gran abast a l’Àfrica

Projectes de tota mena: comercials, culturals,…

 

Illes africanes

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 30 d’agost de 2020

Estem en uns temps de coses paradoxals encara que no són d’avui. Els diferents països africans que van optar per la independència encara viuen en una aureola colonial. Aquests països volen encara estar protegits per les antigues metròpolis

Un dels casos més clamorosos és el de les Illes Fayotte, que van votar per ser un departament francès a l’estil de l’illa de la Reunió. Totes aquestes illes són a l’Índic. Fayotte va demanar de seguida disposar dels mateixos sous i salaris del país francès…

Han passat els temps dels anhels independentistes, ara els africans volen viure bé o molt bé

Les illes es reparteixen a l’Atlàntic (Madeira (P), Canàries (E), Cabo Verde, Bioko, São Tomé e Príncipe, Santa Helena (UK)), a l’Índic (Maurici, Reunió (F), Comores, Seychelles, Fayotte (F), Zanzíbar) i a la Mediterrània (Lampedusa (I), illa major de l’arxipèlag de les Pelàgies)

Aquestes illes que envolten el continent africà tenen com a comú denominador un major benestar que terra ferma. Això ho han aconseguit sovint amb el desenvolupament del turisme. N’hi ha també que a més a més disposen de sofisticats serveis financers

 

Boscos africans

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 28 d’agost de 2020

La Selva del Congo és un bosc humit tropical que s’estén per les planes de la conca del riu Congo i els seus afluents a l’Àfrica Central. El bosc del Congo abasta una enorme regió de l’Àfrica Central, que inclou els països de: República Democràtica de Congo, República del Congo, Gabon, Guinea Equatorial (regió de Rio Muni), al sud-est del Camerun i la part sud de la República Centreafricana

A nord i a sud d’aquesta selva, la transició cap al bosc sec de sabana d’Àfrica es compon de boscos secs, sabanes i praderies. Cap a l’oest, també hi ha transició als baixos boscos costaners de Guinea Equatorial, que s’estenen des de l’oest de Gabon i Camerun, a sud de Nigèria i Benín. La selva de Congo i els boscos de la costa de Guinea comparteixen moltes similituds entre ells. Cap a l’est, la transició als boscos d’alta muntanya de la Falla Albertina, que és una cadena de muntanyes que formen el Rift d’Àfrica Oriental, limiten la selva per l’est

La selva del Congo és classificada com ecoregió de conservació prioritària, segons la llista Global 200 publicat per WWF.

La selva tropical del Congo és el segon bosc tropical més gran de món, abastant 700.000 km² en sis països, i conté una quarta part dels boscos tropicals que queden al món.

Font: wikipedia

Editorial

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 26 d’agost de 2020

L’Editorial SDRCA ha ideat, dissenyat, desenvolupat, i explotat 10 llibres propis vinculats amb l’Àfrica.  Els títols (2011-2017) són els següents:

  • Cameroun, un melting pot. (2011)
  • Una visió d’Àfrica (2012)
  • Llibre blanc dels nascuts a Àfrica (2012)
  • Llibre blanc del comerç amb Àfrica (2012)
  • Eurafrica trade – meeting / workshop (2012)
  • Nous horitzons d’Àfrica (2013)
  • Conseqüències d’una guerra civil, com evitar-la ? (2014)
  • Sanitat a l’Àfrica (2015)
  • Maladies parus dans la presse (2016)
  • Jussà, l’últim país del món (2017)

Tots els llibres conserven actualitat, inclús el dedicat al Sudan Jussà o Sud-Sudan. És lamentable que segueixi essent així perquè no tenim informacions que neguin una guerra civil interessada

Tots aquest llibres es poden descarregar des de SDRCA.es

Fa mesos que la SDRCA prepara 2 llibres més sobre salut africana: Salut africana, i Humans. Esteu convidats a participar-hi

 

 

Assetjament

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 24 d’agost de 2020

La SDRCA s’ha adherit a un bufet professional per la lluita contra els atacs que pateix. Durant el que va d’any la SDRCA ha experimentat tres atacs. La SDRCA ha identificat l’autoria dels fets

Els responsables del primer atac (2 de gener) es disculpen ara perquè no havien entès la nostra missió. Les nostres informacions estan documentades en la bibliografia o per experiències pròpies

Aquestes persones no havien copsat que la missió de la SDRCA és difondre les realitats culturals africanes

El segon atac (3 de gener) el va induir una entitat amb l’aval de mitjans de comunicació (premsa i tv). Va ser un atac barroer propi de gent illetrada. No ens han demanat disculpes

El darrer atac va caure al buit. Els autors són propis d’un espectre ideològic de caire extremista. Van anar a totes, però per sort van errar el clau

Reciclatge

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 23 d’agost de 2020

El Diccionari normatiu valencià defineix reciclar per transformar un material o un objecte usats perquè puga ser utilitzat de nou, encara que siga per un ús diferent de l’original

La SDRCA ha començat a dibuixar un projecte per al reciclatge de coses menudes com ara:

  • xapes de begudes
  • taps de plàstic
  • taps metàl·lics (per exemple, alumini)
  • taps de suro (naturals i sintètics)
  • encenedors populars
  • residus de tabac: fundes de plàstic, paper / cartró de paquets, burilles. La SDRCA ha desenvolupat tecnologies per vàries aplicacions

La SDRCA va arribar a un acord amb la seva comunitat de veïns per recollir taps de plàstic per a la Fundació SEUR (el projecte ha funcionat bé)

La SDRCA ha estudiat la situació a fons. Es considera que aquest punt de vista es podria ampliar barri per barri amb una brigada de persones que es fessin dipositàries dels residus a fi de dur-los a una planta de reciclatge. El projecte s’aniria ampliant paulatinament amb la col·laboració de diverses entitats municipals i populars

Podria ser una font d’ingressos

Yaünde

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 22 d’agost de 2020

Conec Yaünde (capital del Camerun). Hi vaig ser per arribar a un acord amb els meus socis camerunesos. Quan era a l’aeroport per tornar a Barcelona, vaig entrar en un bar regentat per una dona camerunesa.

Es va asseure en una cadira de la meva taula per preguntar-me si ja m’havien birlat el projecte. No me l’havien pres. Ho deia com si fos l’esport nacional. Vaig saber també per l’Ambaixada espanyola a Yaünde que aquestes pràctiques eren abundants

La SDRCA va fundar una redacció per informar Barcelona sobre la vida al Camerun. L’equip de 5 persones va ser molt prolífic i va durar molts anys. La SDRCA va demanar-los-hi si voldrien formar part del projecte. Hi va haver dos voluntaris

El projecte contemplava construir una fàbrica de maons. Al costat d’aquesta instal·lació hi hauria una infermeria i un centre de formació, Aquests dos serveis s’oferirien gratuïtament a tots els empleats així com a les seves famílies

No se sap ben bé, però el projecte va ser desestimat pels dos nostres socis camerunesos. La SDRCA s’ofereix per fer un complex com aquest en qualsevol lloc africà on hi hagi matèria primera per fer totxos

Literatura africana

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 21 d’agost de 2020

El terme literatura africana fa referències a la creada pels pobles d’Àfrica. Tal com indica George Joseph a la primera pàgina de el capítol dedicat a la literatura africana en la seva obra Understanding Contemporary Africa, mentre la idea europea de literatura generalment fa referència als textos escrits, a l’Àfrica aquest concepte inclou també la literatura oral
Tal com indica Joseph, mentre que la visió dels europeus separa sovint art i contingut, el concepte africà és inclusiu: la literatura pot implicar un ús artístic de les paraules motivat per un interès a l’art

Sense negar la importància de l’estètica a l’Àfrica, hem de tenir clar que, tradicionalment, els africans no separen d’una manera radical art d’educació. En lloc d’escriure o cantar per la pròpia bellesa, els escriptors africans, prenent exemple de la literatura oral, utilitzen la bellesa per ajudar a comunicar veritats importants i informació a la societat. De fet, un objecte es considera bell per les veritats que mostra i per les comunitats que ajuda a construir

Novelistes destacats:

Chinua Achebe (Nigèria)
Chimamanda Ngozi Adichie (Nigèria)
Gracy Ukala (Nigèria)
Daniel Olorunfemi Fagunwa (Nigèria)
Mariama Bâ (el Senegal)
Ousmane Sembène (el Senegal)
Ngugi wa Thiong’o (Kenya)
Benjamin Sehene (Ruanda)
Thomas Mofolo (Lesotho)
Tsitsi Dangarembga (Zimbàbue)                                                                                                                Dambudzo Marechera (Zimbàbue)
Yvonne Vera (Zimbàbue)
Mia Couto (Moçambic)
Ayi Kwei Armah (Ghana)
Ben Okri (Nigèria)
Jean de Dieu Madangi (RDCongo)
Amin Zaoui (Algèria)
Ken Bugul (el Senegal)
Maïssa Bey (Algèria)

S’observa molta producció literària a l’Àfrica des del començament de la dècada actual de 2010. Fins i tot si els lectors no sempre segueixen en grans quantitats. També notem l’aparició de certa escriptura que trenca amb l’estil acadèmic. A més es pot deplorar avui al continent l’escassetat de crítics literaris.

Els esdeveniments literaris semblen estar molt de moda, inclosos els premis literaris, alguns dels quals es distingeixen pels seus conceptes originals. El cas dels Grans Premis de les Associacions Literàries és força il·lustratiu

Font: wikipedia