Navega per la categoria

News

Globalització

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 3 d’octubre de 2020

No és estrany sentir parlar de la globalització del planeta com si fos una cosa molt actual. El món sempre va ser global des de l’inici de les colonitzacions europees. Passa que el món va ser globalitzat des del final de la segona guerra Mundial (1945) fins l’enfonsament del món soviètic (1991)

Ben acabada aquesta segona guerra, va sorgir la guerra Freda. Es van formar tres blocs: l’OTAN, la Unió Soviètica, i els països no alineats (generalment, països endarrerits). 56 anys de blocs antagònics

Recordo que, durant la primera guerra Mundial, les potències colonials reclutaven africans per a la lluita contra altres africans. Aquesta guerra Mundial va ser també global

Al cap de pocs anys de segona guerra mundial, van arribar les independències africanes amb moltes guerres civils, a l’empar de la política de blocs

El que diferencia aquests nous anys de globalització amb els primers anys de s.XX és el gran desenvolupament de l’electrònica i de les telecomunicacions. Ho sabem tot del que passa a tot arreu en qüestió de minuts

Hi ha persones que s’espanten per això perquè pensen que, qui sap, algun conflicte de l’altra punta del món ens pot afectar a nosaltres. Cal saber distingir entre problemes locals i problemes globals, aquells que s’encenen com la pòlvora

Malària

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 30 setembre de 2020

Fa poc que una noia d’un servei públic em va etzibar que jo era una persona diguem-ne artificial perquè havia viatjat molt. He viatjat en vàries dimensions

Per qüestions familiars, i des de petit, he estat en contacte amb persones del Barcelonès, el Bages, el Pallars i la Noguera. Cadascuna d’aquestes comarques té la seva idiosincràsia. He viatjat també per tot Espanya, però encara em queda Extremadura i Galícia… hi aniré

Quan era adolescent somiava visitar països de l’estranger… Ho veia com un somni impossible, però la vida m’ha fet viatjar fins a 20 països estrangers. A molt països més d’una vegada com ara França d’una forma incomptable. Tinc molts bons records d’aquest país

Tots els viatges que he fet han estat a l’Hemisferi nord, excepte el meu viatge a l’Àfrica tropical, el Camerun. M’agrada conèixer persones i respirar l’ambient de cada país. Vaig visitar Yaünde, la capital camerunesa

En aquest país africà la naturalesa em va col·lapsar. Hi vaig ser en època seca, el cel tenia un intens color blau-cel molt difícil de descriure amb exactitud. Era un cel que mai havia vist. Els colors prenen l’alè a qualsevol, per exemple dels boscos

Corria per Barcelona la mort d’un home català al Camerun perquè no es volia prendre les pastilles contra la malària. Crec que hi tenia molt a veure aquests colors perquè fan pensar que en els racons del Camerun no hi hi ha lloc per la malaltia. Considero que hi van influir aquests colors…

Si mai voleu viatjar a països com aquest, feu exactament el que us diguin els dispensaris mèdics. No és broma, oi ?

Viatjar

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 29 de setembre de 2020

Si es vol anar a l’Àfrica, cal prendre una sèrie de precaucions. En primer lloc, cal visitar el Centre d’assistència primària (CAP) per rebre les primeres pautes a seguir del vostre metge o de la vostra metgessa

Les indicacions són diferents segons el país o països que voleu visitar. El CAP us podrà derivar a l’especialista corresponent. Pel meu viatge a l’Àfrica tropical, el metge em va indicar coses importants: “No dormis a casa dels teus amics ni en hotel de mala mort, ni beguis aigua de l’aixeta”

També us ho pot dir la vostra agència de viatges, però més val seguir la ruta sanitària amb temps suficient

Un punt que diferencia el viatge és si es fa sol o en grup. El viatge en grup sempre sol tenir guia la qual cosa dóna seguretat al viatger. Si el viatge es fa sol, comporta més riscos. Imagineu que aneu a l’Àfrica negra, sereu al punt de mira de tothom si sou blancs

L’agència de viatges em va privar d’anar a Burkina Faso perquè no hi tenia ningú que m’anés a buscar a l’aeroport. Un altre cas és Sud-àfrica, on hi ha blancs, però van vestits d’una altra manera. Cal pensar que aquest país és el primer de tot el món de morts per arma de foc (80.000 assassinats, seguit d’Estats Units amb 10.000 anuals)

Com es pot veure un viatge a l’Àfrica implica sanitat i seguretat (i diners). El meu consell és anar-hi amb grup o amb contraparts en el terreny

 

Polítiques d’immigració

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 27 de setembre de 2020

Chakir el Homrani Lesfar (Barcelona, 1979) és l’actual conseller de Treball, Afers Socials i Famílies. El seu Departament inclou funcions de polítiques d’immigració

L’honorable senyor Chakir el Homrani Lesfar és d’ascendència marroquina per la qual cosa cal pensar que és molt sensible en temes d’immigració

Fa molts anys que SDRCA, Assoc. es va formar en part en temes d’immigració tant a la Generalitat com a l’Ajuntament de Barcelona

SDRCA, Assoc. mai no ha intentat gestionar la immigració encara que ha arribat a acords amb persones d’ascendència africana. SDRCA, Assoc. ha intentat acostar-se a aquests amb l’única intenció de saber dels seus països d’origen

SDRCA, Assoc. (2009) va iniciar un projecte de foment del comerç a l’Àfricà (CLUB 41), que es va escampar entre comerciants autòctons, immigrats i experts per arribar a diferents països africans.

El projecte és encara obert. En el seu dia SDRCA, Assoc. va arribar a 21 països africans de les 5 macroregions africanes amb l’ajut decisiu d’immigrats

També ha estat decisiva la participació d’immigrats africans en l’edició del nostre projecte “55 videos africans”, encara obert

 

 

 

ÀfricaTV

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 26 de setembre de 2020

Association of African Universities (AAU, Accra) compta amb la col·laboració de SDRCA, Assoc. per fer un programa de la AAU TV sobre la diàspora africana a Barcelona

La SDRCA fa arribar noms de persones amb orígens africans a la AAU TV

La SDRCA va fundar un canal de televisió a Internet (ÀfricaTV). La SDRCA va ser pionera en aquella època perquè no s’havia girat del tot la balança cap a la televisió digital (SDRCA, 2007)

No podem desenvolupar el projecte del tot per qüestions econòmiques, però es pot pensar que aquest projecte de l’AAU permetrà albirar una mica de llum

Guerra civil

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 25 de setembre de 2020

El llibre “Conseqüències d’una guerra civil, com evitar-la ? ” (SDRCA, 2014) analitza com es pot evitar una guerra civil. La denominació “guerra civil” no s’ajusta a Dret, cal anomenar-la “conflicte intern”.  Podeu descarregar el llibre des de SDRCA.es (durant 2019 se’n van descarregar 283 exemplars)

Alhora es van atorgar els premis “Barcelona, drassanes per Àfrica” (2014). Els premis van recaure en les persones següents: Helen Mukoro, Jean-Paul Mbia, Araceli Piñol Piñol. Ewa Zoladz, Sandra García, i Gemma Nadal

La meva aportació respecte la guerra civil d’Espanya (1936-1939) se centra en com la van viure els meus dos avis. Mai els vaig conèixer, però les meves investigacions es resumeixen enmig de les meves paraules

Mai vaig conèixer els meus 2 avis. Aquests vivien aleshores a uns 250 km de distància. L’un era dels nacionals, i l’altre dels rojos. Els avis mai es van conèixer perquè quan els meus pares es van casar eren morts o desapareguts

L’avi de dretes no va quedar indemne de la guerra civil perquè van saquejar la seva propietat amb 8 fills per atendre. L’avi d’esquerres no era d’esquerres perquè la seva immersió a la guerra va procedir d’una provocació que va afectar el seu honor. Aquest avi va fugir a França deixant per sempre dona i tres filles petites

Si els meus avis s’haguessin conegut, ¿els meus pares s’haurien compromès en matrimoni ? Per tant, jo mai hauria nascut. Observeu com funciona la Història: som fruit d’esdeveniments aparenment “casuals”…!

No hi ha res tan dolent com una guerra civil tant per alguns com per uns altres. La postguerra és molt dura. Això ho saben molt africans

 

Homosexualitat

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 24 de setembre de 2020

Una noia camerunesa, fa pocs anys, em comentava que al seu país no hi havia homosexuals perquè tots els nois d’allà són molt homes. En efecte, al Camerun no és ben vista perquè la policia els perseguia

La redacció del Camerun m’enviava notícies, en una d’elles sobre homosexualitat. La policia havia enxampat un nois camerunesos instal·lats dins d’un cotxe en plena fruïció

En efecte, l’homosexualitat continua essent un tabú en la majoria de llocs

Quan jo era un infant vivia en un bloc de pisos propietat dels pares d’un noi homosexual. Érem molt amics, mai em va condicionar per la seva homosexualitat. Aquest noi se’n va anar a viure a Mallorca perquè al lloc on va néixer l’increpava molta gent… penós !

Aquest noi viatjava molt. Quan anava a veure els seus pares, sempre em duia alguna atenció, com ara un bitllet d’1 dòlar que encara guardo amb molt d’afecte

Una altra experiència la vaig tenir al centre de Barcelona. Ara fa bastant que havia de fer-hi dues gestions, una darrera l’altra. La primera la vaig acabar de seguida. Per fer temps vaig entrar en un bar per fer-hi un cafè amb llet

Quan m’acostava a la barra, vaig veure que aquell ambient no m’agradava. Vaig girar cua per anar-me’n, però, quan ja era prop de la porta, un home em va agafar pel coll. Li vaig dir vàries vegades que em deixés estar, cosa que va fer

En un primer moment, em vaig sentir molest per l’embranzida, però, quan ja era al carrer, vaig adonar-me que ell m’havia vist també homosexual. Agafar-me pel coll era una forma seva de lligar. Una experiència com una altra

Les nostres societats tenen en comú que en la homosexualitat troben un tabú, una cosa inexplicable. L’amor de mare no entén d’homosexualitat perquè tot fill té mare i pare aquí i a l’Àfrica

Dones

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 23 de setembre de 2020

Des de petit sempre m’ha agradat observar la manera de fer de les dones. Tenia a favor poder aprendre de les meves 9 tietes i de 3 cosines. Les dones tener els mateixos òrgans vitals que els homes (cervell, pulmons, estómac, fetge, ronyons,…). L’únic que és diferent és l’aparell reproductor

La maternitat és la gran diferència respecte els homes. Moltes cultures deixen de banda les dones. Això ho sabrà millor l’actual ministeri de Feminismes, però vull exposar la meva idea al respecte

Crec que el millor vector per a l’empoderament de les filles són els pares perquè algunes mares pensen que, si elles han pogut viure tal com viuen, també ho poden resistir les filles

La presència d’un pare és essencial en la família, sempre estarà vetllant que les filles no quedin al marge. Això no és gens fàcil de fer perquè les filles no tenen les mateixes característiques dels fills a l’hora d’educar-les. Sempre han de conservar la feminitat

Les dones africanes tenen una mitjana de 6 fills mentre que les dones de tot el món en tenen 2,5. Fa uns anys un autor feia una projecció temporal de l’evolució del PIB a l’Àfrica. Deia que el PIB/habitant africà assoliria  (2025) el mateix PIB/habitant que Europa, però el càlcul no tenia en compte el creixement de la població: els fills es mengen el PIB/habitant

No escric això per dir que les africanes han d’anar a una oficina de planificació familiar. Les raons de tenir 6 fills són moltes, en particular perquè pares i mares en volen tenir almenys un que els cuidin quan arribin a vells. Només cal esperar que les condicions socioeconòmiques vagin reduint el nombre de fills i filles tal com s’ha esdevingut a casa nostra

Hi ha qui parla d’un continent jove, però a mi em resulta fora de lloc perquè estem pensant que l’esperança ponderada de vida a l’Àfrica és poc més dels 51 anys. Cal fer una crida a una millora de la sanitat de totes totes