Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 3 d’octubre de 2020
No és estrany sentir parlar de la globalització del planeta com si fos una cosa molt actual. El món sempre va ser global des de l’inici de les colonitzacions europees. Passa que el món va ser globalitzat des del final de la segona guerra Mundial (1945) fins l’enfonsament del món soviètic (1991)
Ben acabada aquesta segona guerra, va sorgir la guerra Freda. Es van formar tres blocs: l’OTAN, la Unió Soviètica, i els països no alineats (generalment, països endarrerits). 56 anys de blocs antagònics
Recordo que, durant la primera guerra Mundial, les potències colonials reclutaven africans per a la lluita contra altres africans. Aquesta guerra Mundial va ser també global
Al cap de pocs anys de segona guerra mundial, van arribar les independències africanes amb moltes guerres civils, a l’empar de la política de blocs
El que diferencia aquests nous anys de globalització amb els primers anys de s.XX és el gran desenvolupament de l’electrònica i de les telecomunicacions. Ho sabem tot del que passa a tot arreu en qüestió de minuts
Hi ha persones que s’espanten per això perquè pensen que, qui sap, algun conflicte de l’altra punta del món ens pot afectar a nosaltres. Cal saber distingir entre problemes locals i problemes globals, aquells que s’encenen com la pòlvora
