Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 7 d’octubre de 2020
Paul Joseph Goebbels va ser un polític alemany que va ocupar el càrrec de ministre per la Il·lustració Pública i Propaganda del Tercer Reich entre 1933 i 1945. Un dels col·laboradors més propers d’Adolf Hitler, Goebbels va ser conegut pel seu domini de l’oratòria, el seu profund antisemitisme (que es posava de manifest en les seves declaracions públiques) i el suport a una discriminació racial més progressiva (que, entre altres coses, acabaria donant lloc a l’extermini dels jueus durant l’anomenat Holocaust)
Si no recordo malament, va ser aquest home qui va encunyar la frase: “Si dieu una mentida mil cops, la gent l’adoptarà com a veritat”
Jo, deixat anar pel que sentia a dir de jove, em vaig creure que l’hivern era l’estació de la mort. Res més fals. És a la tardor en què tot es mor. Queden les llavors, que començaran a germinar així que arriba l’hivern. Les meves preferènces són per ordre decreixent: hivern, primavera, estiu, i tardor, seguint el calendari anual
Hi ha paraules, molt emprades en premsa, que s’agafen del sac dels trons. En política, vaig sentir per primera vegada primavera a la revolució de Praga (primavera de Praga) contra l’ocupació soviètica. Es va veure clarament que en aquesta primavera la revolució no va servir de gran cosa (1968)
La segona vegada, i última, d’acreditar primavera a una sèrie de revolucions va ser en les primaveres àrabs (2010-2012). Quan van començar aquests moviments revoluconaris, vaig pensar que “Primavera àrab” s’havia establert abans d’aquestes revolucions. Entenc que tot això va ser premeditat
Els mitjans de comunicació ens volien fer veure que aquesta era la mare dels ous. En efecte, va ser Tunísia qu va iniciar aquests processos. L’unic que van aconseguir els tunisians va ser treure’s de sobre Zine el Abidine Ben Ali. El segon lloc on van créixer les flames va ser Egipte, on van jubilar Hosni Mubàrak
Sense més ni més, el foc va arribar a Líbia on van liquidar Muammar el Gaddafi (encara són en estat de guerra). Les altres primaveres van arribar molt esmorteïdes als països àrabs de l’Àfrica. A Algèria les protestes van ser molt febles d’acord amb el record de la població de la nefasta guerra civil anterior. El Marroc va obrir vàlvules per deixar que els més joves s’esbafessin. Al Sudan i Mauritània les manifestacions foren gairebé testimonials com a Somàlia
Ara toca als països africans de trobar sortides als problemes sense haver de perdre vides en manifestacions
Font: wikipedia
