Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 19 de desembre de 2020

Tanzània, oficialment la República Unida de Tanzània  és un país situat a la costa est d’Àfrica Central. Limita a nord amb Kenya i Uganda, a l’oest amb Ruanda, Burundi, la República Democràtica de Congo, al sud amb Zàmbia, Malawi (amb el qual manté una reclamació territorial sobre el llac Malawi), Moçambic i a l’est amb l’oceà Índic.

El país té una superfície de 945.087 km² i la població supera els 35 millones de habitants. A Tanzània hi ha el volcà Kibo al massís volcànic del Kilimanjaro que, amb 5.895 metres és la muntanya més alta d’Àfrica.

Tanganyika (la part continental de l’actual Tanzània) fou una colònia alemanya des de la dècada de 1880 fins a 1919. Quan fou lliurada al Regne Unit, a conseqüencia de la derrota d’Alemanya a la Primera Guerra Mundial; Zanzíbar, la part insular, era un soldanat independent, que esdevinguè un protectorat britànic per la mateixa època.

Tanganyika aconseguí la independència el 13 de desembre de 1962 i, el 26 d’abril de 1964, és va unir Zanzíbar per crear la República Unida de Tanzània.

La capital oficial de Tanzània va ser traslladada des de Dar es Salaam a la costa de l’Índic fins Dodoma al centre del país el 1996. Tanmateix molts negociats del govern romanen a Dar es Salam que és el principal pol econòmic.

El nom de país prové de la unió de les paraules «Tanganyika» i «Zanzíbar».

Tanzània es caracteritza, diferenciant-se així dels seus veïns, per la seva resistència a la dominació colonial britànica i per no reconèixer a l’anglès com a llengua oficial.

En canvi el país ha impulsat una sèrie de reformes que, si bé falten per completar, planteja un Estat independent propi, autònom i sobirà basat en els valors africans, d’allí la importància de el suahili com a única llengua oficial com a forma d’unir el poble tanzà »

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts- 18 de desembre de 2020

Kenya, oficialment la República de Kenya és un país de l’est africà, que té fronteres amb Etiòpia a nord, Somàlia a l’est, Tanzània al sud, Uganda a l’oest i Sudan del Sud al nord-oest, amb l’oceà Índic banyant la seva costa sud-est. El llac Victòria està situat a sud-oest i està compartit amb Uganda i Tanzània.

La seva capital és Nairobi. El país s’estén sobre 580.367 km² d’superfície i la seva població és de 46 milions d’habitants, amb gent de nombroses cultures i orígens. El nom del país es deu a la muntanya Kenya, un lloc tradicional del país i la segona muntanya més alta d’Àfrica. Kenya també és coneguda per la seva biodiversitat.

El país té 47 districtes, cadascun d’ells amb un govern semiautònom respecte a el govern central de Nairobi. Geogràficament, Kenya es divideix en diverses àrees amb una demografia molt variable, existint zones de sabanes, àrides i semiàrides, a més d’una gran costa amb l’oceà Índic. Les regions centrals i l’occident tenen boscos i muntanyes, mentre que les regions de nord són més àrides

Com a part de l’Est d’Àfrica, Kenya ha estat llar de l’home des del Paleolític Inferior. L’expansió bantú va aconseguir l’àrea en el primer mil·lenni abans de la nostra era, i els límits de l’estat modern comprenen els passos de les àrees lingüístiques i culturals de Nil-Sahariana, l’afro-asiàtica i la bantú, per la qual cosa Kenya ha estat un país multiètnic des dels seus orígens. La presència europea i àrab a Mombasa es remunta als principis de l’Edat Moderna, però l’exploració de l’interior va començar al segle XIX. L’Imperi britànic va establir el Protectorat de l’Est d’Àfrica el 1895, conegut com la Colònia de Kenya des de 1920. La República Independent de Kenya es va establir el 1963

La capital de Kenya, Nairobi, és una ciutat de gran importància comercial a l’Àfrica. L’economia de Kenya és a més la de major producte intern brut de la regió Est i Central d’Àfrica. El país ha estat productor tradicional de te i cafè, i més recentment s’ha dedicat a l’exportació de flor tallada a Europa. Cada vegada més Kenya s’està dedicant a la indústria de les telecomunicacions. Kenya és també una potència mundial en l’esport, donant els millors atletes com el campió Paul Tergat i més recentment David Rudish

El país pren el seu nom de la muntanya Kenya, el cim més alt de país. El nom significa “muntanya lluminosa” en una de les llengües locals. El topònim original en suahili és Kenya, terme que és utilitzat a nivell estatal en totes les llengües estrangeres, com succeeix amb els textos en espanyol d’algunes organitzacions internacionals, com les Nacions Unides. No obstant això, el topònim prescrit per l’idioma espanyol és la forma adaptada a l’ortografia espanyola, “Kenya”

En suahili el dígraf ny té el valor de la lletra ñ en castellà. L’Enciclopèdia Espasa, en el seu suplement 1961-1962, pàgines 800 a 802, va utilitzar la forma Keña (gentilici keñano), més acords a la pronunciació que utilitzen els kenyans. La seva deformació a “Kenya” probablement provingui de l’escriptura anglesa, Kenya, la mateixa que s’utilitza en els diccionaris per facilitar la pronunciació de la ñ. Aquestes formes no han tingut continuïtat d’ús en l’espanyol modern causa de l’escassa comunicació entre la gent de l’orient d’Àfrica amb els grans corrents hispanoparlants.
El gentilici majoritari i recomanat és kenyà; no obstant això, també s’utilitza la forma kenyata.

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 17 de desembre de 2020

Somàlia, de vegades pronunciat de manera incorrecta Somalía i oficialment coneguda com a República Federal de Somàlia, és un país situat en l’anomenada Banya d’Àfrica, a l’est de el continent africà. A l’oest i nord-oest limita amb Etiòpia i Djibouti, al sud amb Kenya, al nord amb el golf d’Aden, i a l’est amb l’oceà Índic. Després d’una llarga guerra civil, el país es va dividir en petits estats independents, sense un poder que el governi íntegrament.

L’any 2004 diferents faccions van arribar a un acord per conformar un govern de transició, unificant el país. Finalment l’any 2012 es va aprovar una nova Constitució provisional que regirà per a tot el país unificat. És considerat un estat fallit per diversos mitjans de comunicació, o més eufemísticament un “estat fràgil”.

La seva ciutat capital i més poblada és Mogadixo. Mogadixo és una ciutat del sud-est de Somàlia, capital del país i de la regió de Benadir. És la principal ciutat de Somàlia. Està situada a la costa de l’oceà Índic. Es localitza molt a prop de l’equador terrestre, però així i tot posseeix un clima molt àrid, amb escasses pluges, a més el mar amb prou feines modera les temperatures, que resulten molt altes amb estius molt càlids. Els italians la van escollir com a capital de la seva Somàlia italiana el 1905 i des de llavors s’ha convertit en la principal ciutat de Somàlia.

La ciutat cabdal alberga moltes institucions importants de país, com el Govern i el Parlament Federal de Somàlia, els quals serveixen com la branca legislativa de govern. El port de Mogadixo serveix com un important port marítim nacional i és el port més gran de país. L’Aeroport Internacional Aden Adde és el principal aeroport de la capital, i és el centre de la línia aèria nacional rellançada Somali Airlines.

L’autoritat de Mogadixo sobre la resta de país des de 1990 és simbòlica, perquè tant la ciutat com la resta de Somàlia estan dividits en zones d’influències dirigides per clans.

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 16 de desembre de 2020

La República de Djibouti és un estat de l’Àfrica oriental. Limita al nord amb Eritrea, a l’oest i al sud amb Etiòpia i amb Somàlia al sud-est. A l’est està banyat per la mar Roig i el golf d’Adén, i separat de la costa del Iemen, a la península d’Aràbia, per l’estret de Bab al-Mandab, de només 20 quilómetres d’amplària. La capital n’és Djibouti, port important situat a la costa meridional del golf de Tadjoura o Tadjourah, amb 390.000 habitants. Djibouti és un país musulmà que regularment pren part en els Reunions de Països islàmics i àrabs.

Djibouti, oficialment la República de Djibouti, és un país situat a la Banya d’Àfrica, és un estat de l’Àfrica oriental. Té 23.200 km². Comparteix fronteres amb Eritrea pel nord, amb Etiòpia per l’oest i el sud i amb Somàlia pel sud-est. Així mateix, té costes banyades pel mar Roig i el golf d’Adén. Separat de la costa del Iemen, a la península d’Aràbia, per l’estret de Bab al-Mandab, de només 20 quilómetres d’amplària

En l’Edat Antiga el territori de Djibouti era part de Punt i en l’Edat Mitjana la zona va ser bressol dels sultanats d’Adel i Ifat. A la fi de segle XIX es va crear la colònia de la Somàlia francesa com a resultat de la signatura de diversos tractats signats pels sultans de Somàlia i dels Àfars amb els francesos.

La zona va passar a anomenar-la Territori Francès dels Afars i dels Issas el 1967. Una dècada després el poble de Djibouti va votar a favor de la independència, el que va marcar la formació oficial de la República de Djibouti, que va rebre el nom del seu capital

La capital n’és Djibouti, port important situat a la costa meridional del golf de Tadjoura o Tadjourah, amb 390.000 habitants

El país es va unir a l’ONU el 20 de setembre de 1977. Al començament dels anys 1990 les tensions sobre la representació en el govern van conduir a un conflicte armat que va culminar l’any 2000 amb un acord per compartir el poder entre el partit governant i la oposició
Djibouti és una nació multiètnica amb una població actual pròxima als 800 mil habitants, entre els quals els somalis i el Àfars són els grups ètnics més nombrosos. Tots dos parlen llengües afroasiàtiques que estan reconegudes com a idiomes nacionals, tot i que l’àrab i el francès són les llengües oficials. Djibouti és un país musulmà que regularment pren part en els Reunions de Països islàmics i àrabs.

Més de l’90% dels djiboutians practiquen l’islam, religió predominant a tota la regió des de fa més d’un mil·lenni.

El país té una ubicació estratègica a prop d’un dels punts més transitats per la navegació comercial, en l’accés a la mar Roja des de l’Oceà Índic, pel que la seva costa és un centre de proveïment d’enorme importància per als vaixells mercants i també és el port per a importacions i exportacions de la veïna Etiòpia.

A més de florent centre de el comerç mundial, Djibouti alberga diverses bases militars d’exèrcits estrangers i la seu de l’Autoritat Intergovernamental sobre el Desenvolupament d’Àfrica Oriental

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected], SDRCA, Assoc. – Les Corts – 15 de desembre de 2020

L’Estat d’Eritrea és un país situat a al nord-est d’Àfrica. Limita al nord i a l’oest amb el Sudan; al sud amb Etiòpia i Djibouti; l’est de el país posseeix una extensa costa amb la mar Roja. El seu nom prové de el grec «erythros», que vol dir «roig». Es va independitzar el 1993 d’Etiòpia. La seva capital i ciutat més poblada és Asmara.

El regne d’Aksum, que abastava gran part del que constitueix Eritrea i el nord d’Etiòpia, sorgeix cap al segle I o II i adopta el cristianisme a poc de sorgir aquesta religió. En temps medievals gran part de Eritrea queda sota el domini de el regne Medri Bahri, una part forma la República de Hamasien. La creació de la Eritrea moderna és el resultat de la incorporació de regnes independents i diversos Estats vassalls l’Imperi etíop i de l’Imperi Otomà, que van donar lloc a la formació de l’Eritrea italiana

El 1941 Eritrea va ser conquerida per l’Imperi britànic en el marc de la campanya d’Àfrica Oriental. El 1952 es va annexionar a l’Imperi etíop per constituir la Federació d’Etiòpia i Eritrea. Aquesta unió forçada donaria lloc a la guerra de la independència d’Eritrea, que conclou amb la independència de l’actual Eritrea el 1993.

Eritrea és un Estat d’un sol partit polític en el qual les eleccions nacionals s’han posposat repetidament. Segons Human Rights Watch, l’historial de drets humans de govern d’Eritrea està considerat entre els pitjors de el món. El servei militar és obligatori des dels 17 anys fins als 50 anys d’edat i encara que la llei dictamina que el reclutament és de 18 mesos, l’exèrcit i les autoritats de país arbitràriament estenen el període de manera indeterminada i indefinida, la qual cosa causa que alguns eritreus fugin del país. Atès que tots els mitjans de comunicació locals són de propietat estatal, Eritrea també es va classificar com a posseïdora de la menor llibertat de premsa en l’índex mundial de llibertat de premsa després de Turkmenistan i Corea del Nord

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 12 de desembre de 2020

Etiòpia, oficialment la República Democràtica Federal d’Etiòpia, antigament coneguda com Abissínia, és una Nació sense Litoral, situada a la Banya d’Àfrica. Amb la independència d’Eritrea el 1993 Etiòpia va perdre la seva sortida a la mar. És el tercer país més poblat d’Àfrica (després de Nigèria i Egipte). Limita a nord amb Eritrea, a nord-est amb Djibouti, a l’est amb Somàlia, a sud amb Kenya i a l’oest amb el Sudan i el Sudan de l’Sud.

El país te un elevat altiplà central que va dels 1.800 m als 3.000 m, amb’algunes muntanyes que arribin als 4.620 m, com és el cas del Ras Dashen, la màxima altitud d’Etiòpia. Generalment les altures són més elevades just abans del punt en què baixen sobtadament cap a la Vall del Rift, que talla l’altiplà de biaix. Hi ha un nom considerable de rius a l’altiplà, dels quals destaca el Nil Blau, que surt de l’llac Tana. L’altiplà va baixant gradualment fins a les terres Baixes del Sudan cap a l’oest i fins a les planes deshabitades de Somàlia cap a al sud-est.

Etiòpia és l’únic cas entre els països africans que mai ha estat colonitzat, mantenint la seva independència durant el repartiment d’Àfrica, excepte per un període de cinc anys (1936-1941), quan va estar sota ocupació italiana. És també la segona nació més antiga d’el món a adoptar el cristianisme com a religió oficial després d’Armènia. No obstant això, va ser el primer regne a adoptar el cristianisme.

A més, Etiòpia va ser membre de la Societat de Nacions, va signar la Declaració de les Nacions Unides el 1942, va fundar la seu de l’ONU a l’Àfrica, va ser un dels 51 membres originals d’aquesta organització i és un dels membres fundadors de l’antiga Organització per a la Unitat Africana i actual Unió Africana, durant el govern del negus Haile Selassie I.

La seva capital, així com la seva ciutat més gran i poblada, és Addis Abeba, amb 2 milions i mig d’Habitants, i nou ciutats més passen dels cent mil habitants, entre els quals destaca Dire Dawa, amb més de dos-cents mil. El país és divideix en 9 regions diversos.

L’Etiòpia moderna i els seves fronteres actuals són el resultat d’una reducció significativa del territori al nord i l’expansió cap al sud, cap a les seves fronteres actuals, a causa de les migracions i la integració comercial, aixi com els conquestes, particularment per l’emperador Menelik II i Gobana Dacche. El 1974, la dinastia liderada per Haile Selassie va ser enderrocada i es van intensificar les guerres civils.

Des de Llavors, Etiòpia ha vist una varietat de sistemes de govern. El país és un dels Membres Fundadors del Moviment de Països No Alineats (NOAL), el G-77 i l’Organització d’Unitat Africana (OUA). Avui dia, Addis Abeba contínua essent la seu de la Unió Africana, la Cambra de Comerç de Panàfrica (Pacci) i UNECA. El país te un dels exèrcits més poderosos d’Àfrica i Addis Abeba és la seu de la plataforma continental de la Força africana de reserva (ASF).

Etiòpia és l’únic país africà on un alfabet indígena segueix essent ampliament utilitzat. Etiòpia també té el seu propi sistema de temps i calendari únic, que té de set a vuit anys de retard respecte al calendari Gregorià. Té el major nom de llocs reconeguts Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO de tot l’Àfrica

El país és una terra de contrastos naturals, amb cascades i aigües termals volcàniques; amb alguna de les més altes muntanyes d’Àfrica, aixi com uns quants dels punts més baixos del món, per sota el nivell d’al mar. Allotja una gran quantitat de rius, Mentre que l’àrea septentrional de país, a Dallol és el lloc amb els temperatures més altes de la Terra. Etiòpia és multilingüe, multicultural i multiètnica, amb prop de 80 grups

Etiòpia és el segon productor d’energia hidroelèctrica d’Àfrica, gràcies a l ‘aigua de l’Nil que té el 85% del flux total a les fonts de este país. Tot i tenir sòls rics, Etiòpia és va ver sotmesa a una sèrie d’epidèmies de fam a la dècada de 1980, exacerbades per els adverses condiciones geopolitiques i les guerres civils, amb el resultat de la mort de centenars de milers de persones.

A poc a poc, però, el país ha començat a recuperar-se, i avui Etiòpia té l’economia amb el PIB més gran de l’Àfrica de l’Est i Central. El ràpid creixement de l’economia d’Etiòpia la situa com una potència regional a la Banya d’Àfrica i al l’est d’Àfrica. Recentment, s’han reportat abusos contra els drets humans a Etiòpia sota Mandat del primer Ministre Meles Zenawi malgrat que el país ha esdevingut una força econòmica, diplomàtica i política de l’Àfrica

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 11 de desembre de 2020

Sudan, oficialment República del Sudan, és un dels cinquanta-quatre països que formen el continent africà. La seva capital i ciutat més poblada és Khartum.

Està situat a nord-est d’Àfrica i comparteix frontera amb Egipte a nord, amb la mar Roja al nord-est, amb Eritrea i Etiòpia a l’est, amb el Sudan de Sud al sud, amb la República Centreafricana al sud-oest, amb el Txad a l’oest i amb Líbia a l’oest. Fins a l’any 2011, moment en què es va separar la regió sud de país (conformant la nova República del Sudan del Sud) va ser l’estat africà que compartia frontera amb un major nombre de països (nou), incloent a Kenya, Uganda i la República Democràtica de Congo. La població del Sudan és una combinació d’africans indígenes amb llengua mare nilosahariana i descendents d’emigrants de la península aràbiga. A causa d’un procés d’arabització, comú a la resta del món musulmà, avui dia la cultura àrab predomina al Sudan. La majoria de la població professa l’islam. El riu Nil travessa el país de sud a nord.

El país té una llarga història, que es remunta a l’Edat Antiga, on s’entrecreua profundament amb la història d’Egipte, pertanyent successivament a diversos estats fins a obtenir la seva independència a mitjan el segle XX. Sudan va patir disset anys de guerra durant la Primera Guerra Civil Sudanesa (1955-1972), seguit de conflictes ètnics, religiosos i econòmics entre la població del nord arabomusulmana i la població de sud animista, nilòtica-cristiana i negra que van desembocar en la segona Guerra Civil sudanesa (1983-2005).

A causa del continu desequilibri polític i militar, es va dur a terme un cop d’Estat l’any 1989 encapçalat pel llavors brigadier Omar Hassan Ahmad al-Bashir, qui va acabar autoproclamant, el 1993, President de Sudan. La segona guerra civil va acabar després de la signatura, el 2005, de l’Acord General de Pau que va suposar la redacció d’una nova constitución1 i li va donar autonomia al que en aquell moment era la regió sud de país. En un referèndum dut a terme al gener de 2.011, aquesta regió va obtenir els vots necessaris per a independizar-se pel qual el 9 de juliol de 2011 efectivament ho va fer, passant a denominar-se República del Sudan del Sud.

És membre de l’Organització de les Nacions Unides, de la Unió Africana, de la Lliga d’Estats Àrabs, de l’Organització per a la Cooperació Islámica i del Moviment de Països no Alineats,  així com a observador en l’Organització Mundial de la Comerç

Fins 2019, era considerat una República federal democràtica representativa presidencialista, 1 encara que la política sudanesa és internacionalment considerada per molts com un sistema autoritari causa de el control que el Partit de Congrés Nacional exerceix sobre les branques executiva, legislativa i judicial de govern des de la seva fundació en 1996

L’11 d’abril de 2019, l’exèrcit sudanès enderroca a el fins llavors president, Omar al-Bashir, començant una dictadura militar suspenent la Constitució. L’exèrcit va prometre que després de dos anys convocaria eleccions lliures

El govern sudanès presumptament ha donat suport l’ús de milícies àrabs janjauid en guerra de guerrilles en el conflicte de Darfur. Des d’aquest moment (2003) milers de persones han estat desplaçades i assassinades i la necessitat d’ajuda humanitària a Darfur ha captat l’atenció de la comunitat internacional. el conflicte ha estat fins i tot observat per la Cort Penal Internacional, organisme que en els anys 2009 i 2010 va emetre sengles ordres d’arrest contra Omar al-Bashir, expresident del Sudan, acusant d’haver comès genocidi, crims de lesa humanitat i crims de guerra.

El país és ric en recursos naturals com el petroli i el cotó i la seva economia està entre les que més ràpid creixen de la Xina, el Japó i l’Índia són les principals destinacions d’exportació de Sudan

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 10 de desembre de 2020

Egipte, oficialment la República Àrab d’Egipte, és un país sobirà transcontinental, està ubicat majoritàriament en l’extrem nord-est d’Àfrica mentre que a Àsia, es troba a la península de Sinaí. Limita amb el Sudan a sud, amb Líbia a l’oest i amb l’Estat de Palestina i Israel a nord-est. A nord limita amb el mar Mediterrani i a al sud-est amb la mar Roja.

La major part de la seva superfície la integra el desert de Sàhara. El riu Nil travessa el desert de nord a sud, formant una estreta vall i un gran delta en la seva desembocadura a la Mediterrània. Aquestes terres fèrtils es troben densament poblades, concentrant la major població nacional d’Àfrica. Gairebé la meitat dels egipcis viuen en àrees urbanes, sobretot en els centres densament poblats del Caire, la capital, i Alexandria.

Egipte és un dels Estats més poblats de l’continent africà. La gran majoria d la població viu a les Vores de l’riu Nil (uns 40,000 km²) i del canal de Suez. Hi ha extenses àrees del territori que són part del desert de Sàhara i que molt sovint estan deshabitades. La capital és el Caire, gran metròpoli de més de quinze millones de habitants, i la segueixen en importància Alexandria, amb més de tres millones i mig, i Gizeh, dins de l’aglomeracions urbana cairota, amb més de dos millones; Shubra al-Khayma (también dins de l’aglomeracions de l’Caire) i Port Saïd passen del mig milio d’Habitants.

Va ser bressol de l’antiga civilització egípcia, que juntament amb la mesopotàmica van ser l’origen de l’actual cultura occidental, influint decisivament en la història de la humanitat.

Les restes d’aquesta civilització jalonen el país com les piràmides i la gran esfinx o la ciutat meridional de Luxor que conté un gran nombre de restes antigues, com ara el temple de Karnak i la Vall dels Reis.

El país és famòs per la seva antiga Civilització i per uns quants dels seus impressionants monuments, com ara els piràmides, el temple de Karnak o la Vall dels Reis. A hores d’ara, Egipte és àmpliament considerat el principal focus polític i cultural del món àrab.

Egipte és actualment un centre polític i cultural important de l’Orient Pròxim i se’l considera una potència regional. La seva actual forma de govern és la república semipresidencialista. Entre 2013 i 2014 va estar sota govern interí, format després del cop d’Estat de 2013 que va enderrocar a el primer president democràtic de país, Mohammad Mursi (actualment a presó). Avui dia el president és Abdel Fattah el-Sisi

Font: wikipedia