Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 13 de març de 2021

L’Association of African Universities (Accra, Ghana) agrupa nombroses universitats africanes del continent. Una proposta és que visiteu al web d’aquesta associació (AAU) aquesta gran quantitat d’universitats. Tot país africà, per pobre que sigui, té almenys una universitat

L’AAU va demanar a la SDRCA que l’ajudés a fer un video de la diàspora africana. La SDRCA li va proporcionar noms d’immigrats africans i dels consolats africans a Barcelona. Ens van proporcionar el primer video per a ÀfricaTV

La SDRCA suggereix que les universitats de la Catalanofonia s’interessin per les activitats de l’AAU. Seria interessant que persones de casa nostra es posessin en contacte amb l’AAU per tal de definir o redefinir actuals projectes de recerca intercontinentals

Molts dels estudis que es fan a les universitats africanes es poden convalidar a Barcelona. El SARU (Servei d’Acompanyament al Reconeixement Universitari) pot guiar els estudiants que procedeixen d’aquestes universitats d’ultramar

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 6 de març de 2021

No n’hi ha prou en avaluar la misèria i la gran misèria que hi ha a l’Africa. Cal dissenyar alhora mecanismes per a reduir la manca de recursos que tenen aquestes persones. La SDRCA considera que s’han d’atacar aquests problemes aportant salut, formació i renda a les persones que viuen en condicions impròpies de la naturalesa humana

Si no existeix encara, la SDRCA considera que s’hauria de fundar una federació d’organitzacions dedicades a impulsar les societats africanes que ho demanin. Un punt de referència pot ser una federació com la FCONGD, radicada a Barcelona

Es considera que caldria subvencionar no només les persones que tenen un modus vivendi pitjor sinó que també comunitats a un pas de sortir de la pobresa. Així es té un efecte llebre per a les comunitats més necessitades

La idea és que aquesta hipotètica fundació treballi com ho fa tota empresa mitjana, per objectius, per comptabilitat, amb direcció executiva. Aquesta federació gestionaria tots els recursos econòmics i materials de totes les entitats que en formessin part

S’ha d’anar més a l’Àfrica, però amb més garanties

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 5 de març de 2021

La SDRCA ha tingut accés a dues informacions molt interessants en el camp de la cooperació internacional. En primer lloc destaca el serveis que fa l’ONU envers a actors de món de les Ong. L’ONU disposa de bases de dades referides a llocs susceptibles a considerar per les Ongs. Si una Ong vol treballar en un país concret de l’Àfrica, l’ONU li ofereix unes possibles destinacions

L’altre notícia prové dels Estats Units d’Amèrica. Han sorgit difrents organitzacions que proposen els seus projectes d’acció a governs africans. La idea és que aquest governs paguen els projectes d’organitzacions nord-americanes. Aquestes organitzacions s’estalvien l’onerós procés de captació de recursos econòmics. Aquesta realitat procedent del Estats Units és especialment profitosa per a ambdues parts. Els projectes són molt més transparents i econòmics

La SDRCA afegeix un aclariment molt important. Es recorda que els projectes de cooperació no solament són propis de països de tradició cristiana sinó també en els de tradició musulmana perquè ambdues religions tenen en la caritat un punt de partida clau en la millora de la qualitat de vida d’altri

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 4 de març de 2021

Europa es pot considerar un subcontinent d’Euràsia. Europa ha estat la part del món que més món s’ha fet seva. La caiguda de Bizanci (1453) dóna pas a l’ocupació per l’Europa occidental d’Àfrica i Amèrica. Són Portugal i Castella els que inicien aquestes aventures generalment per raons econòmiques. Només els àrabs són comparables amb les invasions del nord d’Àfrica i de la península ibèrica

En efecte, tot i la participació més tardana de països de l’Europa occidental (neerlandesos, belgues, alemanys, italians), l’ocupació africana és cosa de pocs (Portugal, Anglaterra, França, i en molt menor mesura Espanya)

Les independències africanes són només una vàlvula d’escapament de les situacions internes dels països africans després de la Segona Guerra Mundial. Tanmateix, l’actual influència de les anteriors metròpolis europees continua essent actualment molt important per no dir decisiva. França es pot considerar un magma que abraça mig Àfrica. Portugal té importants relacions amb les seves excolònies. Gran Bretanya abraça els seus territoris africans amb la seva Mancomunitat de Nacions. No cal oblidar els bòers (neerlandesos) de Sud-Africa ni els belgues al Congo

Els 60 anys d’independències africanes no han dut encara els beneficis esperats. Com a exemple, se sol fer referència a les situacions socioeconòmiques de Zàmbia i Corea al final de  la guerra de Corea. Qualsevol pot veure que la situació de Corea és actualment molt més prominent que la de Zàmbia. Què ha passat ? Doncs que els governs de Zàmbia i dels de la major part dels altres països africans no han estat ni són massa afortunats en les decisions que afecten als seus ciutadans

Vist des de lluny, tot sembla indicar que Àfrica no vol el desenvolupament que es mereix. Hi ha un principi bastant general: “no ajudis a qui no t’ho demana”. Des d’Europa es veuen les coses d’una forma ben especial, volem ficar el nas allà on no ens ho demanen. Caldria repassar les polítiques de cooperació internacional. Valdria la pena que les diferents organitzacions posessin en comú les seves experiències i estratègies a fi de fer més intensos els rendiments de la cooperació, a no ser que ja estiguin ben coordinades

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 10 de febrer de 2021

Així que progressàvem en la nostra llicenciatura, em va anar sortint la idea que quan acabaria no podria defensar la meva posició professional. M’avanço per dir que els coneixements teòrics i pràctics em van permetre reeixir en les exigències dels mons en què em vaig sotmetre

En efecte, vaig pensar en aquells moments de migrar als Estats Units d’Amèrica per a millorar el nivell de la meva formació. Vaig triar un departament que estudiava els orígens de la vida. El professor que treballava als Estats Units em va posar una sèrie de deures per ser admès a la seva universitat

Només vaig punxar en l’anglès perquè només vaig assolir un nivell d’anglès elemental

Un professor d’aquí em va fer veure que no havia d’anar a aquell país. Em va acompanyar a l’Escola d’enginyers per fer-hi el doctorat. Així ho vaig fer. Se m’havia anat del cap la idea de migrar durant un temps tan llarg

Mentre feia el doctorat em van enviar primer a un bon laboratori francès i després a uns laboratoris dels Països Baixos. En ambdós casos durant un espai de quatre mesos. Em va anar bé per desenvolupar la meva tesi doctoral

Així és que em va anar bé de migrar en un interval de tres anys

Escric tot això per fer èmfasi en què vaig ser migrant en dues ocasions, però en un interval tancat de temps de quatre mesos cadascun. Plantejar-se en obert de migrar és una altra cosa perquè vaig poder veure com les gasten fora d’aquí

Vaig fer estades en dos països que la història ha unit per bé o per mal, la qual cosa augmenta el nombre de pessigades. Malgrat tot vaig treballar-hi fins on vaig poder arribar. Ser espanyol i català no és cap garantia per evitar situacions que fan mal

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA Assoc. – Les Corts – 30 de novembre de 2020

Aquests temps de pandèmia em permeten fer una reflexió del que ha estat fins ara la meva vida. Els fruits de la meva existència han estat bastant pobres a excepció feta del meu casament i de la meva descendència. L’única cosa que em salva va ser fer una tesi doctoral, que es va presentar dura i difícil, però que va ser

Aquests estudis em van fer veure que la transferència de tecnologia és cosa de tres. Ho vaig provar en solitari a la universitat i a l’empresa amb resultats molt escadussers. La tansferència de tecnologia va d’un punt A a un punt B. Queden enllaçats per la persona que va d’una banda a l’altra.

Això no es cap descobriment perquè d’altres persones seguien aquest trajecte, sense jo saber-ho

Aquests resultats de SDRCA, Assoc. es van projectar en el CLUB41 de cooperació internacional. Aquest grup de treball va començar a funcionar durant 2009, aconseguint uns grups d’uns cinquanta empresaris de casa nostra i també d’uns cinquanta immigrats d’origen africà (representants de 21 països africans)

Els tercers homes són a l’Àfrica, del mateix país que cada immigrat

Els resultants són molt positius per la qual cosa SDRCA, Assoc.anima d’altres immigrats d’origen africà a seguir aquesta proposta

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 25 de novembre de 2020

El nostrat poeta, dramaturg i novel·lista Salvador Espriu va descriure la nostra terra catalana com la “pobra, bruta, dissortada pàtria” (Santa Coloma de Farners, 1913)

Recordo que una vegada vaig fer un cop d’ull a l’hemeroteca de La Vanguardia. Vaig buscar què va passar el dia del meu naixement. La portada d’aquest diari estava dedicada a l’entrada d’un vaixell de guerra dels Estats Units d’Amèrica. Era la primera vegada que n’entrava un d’aquestes característiques a Espanya, concretament al port de Barcelona després de la guerra d’Espanya

Aquest vaixell va ser com un punt d’inflexió davant de l’autarquia regnant. La presència d’aquest vaixell americà fou el tret de sortida cap el que va ser el desarrollismo del nostre país. Van arribar les primeres grans inversions d’Europa i d’Amèrica amb la qual cosa es va iniciar la nova economia espanyola

Si som fidels a la realitat, les principals inversions es van dirigir a Madrid i Barcelona. Madrid va acaparar sobretot inversions americanes i Barcelona, les europees. Es va seguir el model que ja hi havia abans de la guerra, les inversions estrangeres es dedicaven a la tecnologia, i el capital propi es dedicava a la gestió del personal

El resultat fou un miracle socioeconòmic sense precedents. Un dels aspectes més importants va ser el moviment en massa de persones nascudes en llocs pobres cap els pols de desenvolupament. Fou la major immigració d’Espanya durant un centenar d’anys. Aquests persones desplaçades gaudien de l’esperança d’arribar a una terra promesa

Malauradament tampoc foren poques les persones, que les veien a arribar, que les rebutjaven amb l’apel·latiu de xarnegos. Aquesta gran onada immigratòria va donar-ne pas a una altra, les immigracions procedents de l’estranger, també rebutjades des de la dècada dels vuitanta fins als nostres dies

Fent una repassada de les persones estrangeres que han fet aquí el seu niu, tenim araboafricans, negroafricans, xinesos, paquistanesos, sud-americans, europeus. Fins fa relativament poc hi havia una forta pressió contra aquestes persones perquè suposadament els manllevaven feina, ingressos

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 18 de novembre de 2020

SDRCA, Assoc. (Barcelona, 2006) és també una OngD (Madrid, 2015). SDRCA, Assoc. fa èmfasi en la cooperació internacional. SDRCA, Assoc. va posar tota la carn a la graella per construir una fàbrica de totxos a Mfou (el Camerún) al costat d’un centre de salut i de formació pels seus empleats i famílies, però no ens en vam sortir degut als seus socis camerunesos

A part del mecanisme que van utilitzar per furtar-nos, vam aprendre molt de la cooperació internacional. L’ambaixada espanyola al Camerun ens va dir que eren pràctiques esteses en aquest país de l’Àfrica tropical

Consultada l’African Association of Universities, ens van dir que presumiblent els socis camerunesos no tenien els objectius clars…! Crec que aquest argument no justifica els actes d’espoli. Es van oferir com a mitjancers en el tema, però ho vam desestimar pe no haver de perdre més diners

Les sigles Ong signifiquen Organització no governamental. OngD vol dir Ong de Desenvolupament. La Real Academia Española, a l’empara de la popularitat de les Ong, va crear una nova paraula: oenagé, en català, i introduïda per La Vanguardia sense majors problemes