Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 6 de novembre de 2018
El reciclatge ha d’estar al servei de la societat, però les persones no han d’estar al servei del reciclatge. Es diu que només es recupera un 35% dels materials rebutjats
Aquesta baixa ràtio pot ser deguda com a mínim a dos fets:
- Els ciutadans no estan prou motivats o estan poc informats
- Les instal·lacions no estan prou ben dissenyades per fer front qualitativament a la realitat
Un directiu deia fa temps que les plantes de reciclatge no podien encabir tot el que rebia. Posant per davant les instal·lacions existents s’havien de rebutjar una sèrie de subproductes
Va posar com exemple l’arribada de penjarobes molts dels quals amb un esquelet metàl·lic, recobert amb plàstic. Això s’arregla amb una màquina que separi els materials
Els límits del reciclatge no han de ser mai econòmics sinó per recuperar unes matèries que ens són útils o per aconseguir un major valor afegit que no tenia quan havia arribat a la planta. L’objectiu a batre és recuperar un 99,9%, per dir que ens hi hem de deixar la pell
Hi ha persones que no entren en la cadena de recuperació perquè exigeixen cobrar dels materials que rebutgen. Els processos de reciclatge depenen dels recursos humans i dels econòmics
Al començament dels actuals projectes de reciclatge es va idear un PUNT VERD pel qual els productors havien de pagar una mena de taxa que servia per pagar del tot o en part el procés. Aquest punt té problemes qualtatius i quantitatus
L’industrial havia de pagar en benefici de la comunitat. Això vol dir que el reciclatge el paguem entre tots. Un aspecte molt important és que els veïns de la ciutat tinguin iniciatives que han d’arribar a les empreses recicladores. És molt important que els veïns aportin idees
S’ha d’estar socialment obert per escoltar les opinions sobre quants i quins contenidors cal que siguin presents en el barri. A la vora dels contenidors de rebuig no hi ha sovint els contenidors multicolors tan necessaris
El reciclatge exigeix ser pragmàtic
En aquest estudi es plantegen 3 materials: sucre, envasos d’aigua, i residus de tabac
Quan una persona demana un cafè o un cafè amb llet en una cafeteria, li serveixen el que s’ha demanat amb un o dos sobrets de sucre. Hi ha bevedors de cafè que obren el sobret posant-se’n la meitat. Hi ha bevedors de cafè amb llet que no n’obren cap
La qüestió és què se’n fa del sobret obert amb la càrrega a mitges. El cafeter recupera els sobrets tancat llençant a les escombreries el sobret mig consumit
La nostra aposta és endur-se’l per afegir-lo a la nostra sucrera. El sobre sense res pot anar al nostre bidó de reciclatge de paper
El segon punt que hem tocat és què fer amb els envasos d’aigua carbonatada. VICHY CATALAN té diversos envasos: uns són de vidre i un altres de plàstic PET. Els envasos de vidre són de diferent capacitat: ¼ L, ½ L, i 1,00 L (contenidor de vidre). Els envasos de plàstic són ½ L i 1,20 L (contenidor d’envasos)
Els envasos de vidre utilitzen 2 tipus de taps: xapes per a ¼ L i ½ L. L’ampolla d’1,00 es tanca amb un tap de rosca de dos components: una part metàl·lica, la rosca propiament dita, amb una arandela de plàstic que impedeix la pèrdua de gas
Per fer la recuperació dels materials, separem els materials del tap: rosca metàl·lica d’una banda, i arandela plàstica per l’altra (contenidor d’envasos). Queda el tap dels envasos de plàstic perquè són d’una altra mena de plàstic que el cos de l’ampolla (contenidor d’envasos)
Finalment hem triat el tabac. El tabac i l’alcohol són dues drogues legals perquè, si se’n prenen en petites quantitats, no fan mal a ningú. El problema és com deixar-ne la dependència
S’ha triat no per fomentar el tabaquisme sinó per allò que se’n pot treure. Cal ser pragmàtics com es deia. Quan anem a l’estanc, ens poden vendre un cartó de tabac. La funda plàstica incolora transparent guarda 10 paquets de cigarretes (contenidor d’envasos)
Cada paquet de cigarretes està dividit en tres part: la funda plàstica del paquet és de la mateixa naturalesa que la funda del cartó. Un cop hem tret aquesta funda del paquet es guarda dins una funda buida del cartó. Quan s’acaben 10 paquets, es tanca la funda de cartó amb una grapa i s’aboca al contenidor d’envasos
Ara es té el paquet per encetar. Per accedir a les cigarretes hem de treure una llengüeta de paper que es posa en un paquet buit. Els paquets buits amb llengüeta s’aboquen al contenidor de paper
Finalment es té accés a les 20 cigarretes. Així que es consumeixen acaben en una burilla per cigarreta. La burilla té 3 components. Tabac residual que posem al contenidor de matèria orgànica.
La resta és el paper del filtre i el filtre. El filtre és un derivat orgànic, normalment acetat de cel·lulosa. Per la mínima quantitat de paper del filtre, es pot abocar al contenidor de plàstic per veure la reacció dels recicladors
S’ha fet net…!
Si voleu dades quantitatives, poseu-vos en contacte amb la SDRCA
