Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 16 d’abril de 2021

S’han encunyat en el context de la cooperació internacional dos “conceptes complexos”: “economia de subsistència”, i “pobresa extrema”. Entenc que per la forma d’aquestes notacions són termes traduïts d’alguna llengua estrangera: anglès o francès ?

He sentit en francès al Camerun aquesta expressió: pobresa extrema. S’entén el que vol dir: “el rien ne va plus” de la pobresa. Crec que pobresa extrema aigualeix la pobresa perquè en aquest casos considero que és millor parlar de “gran misèria”. Gran misèria en tot allò que distingeix una vida digna d’una altra basada en les calamitats. Gran misèria treu la careta de pobresa extrema

Deixo per al final “economia de subsistència”. Segons el Diccionari normatiu valencià, subsistència és el fet de satisfer les necessitats elementals per a viure. Jo, que no sóc desagraït per la vida dels meus avis, diré que, quan van aparèixer en el món els meus avis, fa més d’un segle, van menjar prou bé fins a la seva mort. Vivien mitjançat una economia familiar mal anomenada de subsistència

L’esquema de l’economia familiar era atendre les necessitats de la casa: horts, prats, bestiar,… així com el manteniment de la propietat. Tal com diu la paraula matrimoni la meva àvia es cuidava de tota la casa i dels qui hi dormien. El meu avi es cuidava de la cria de bestiar per dur-lo al mercat, era un sobresou per mantenir tota la família

Espero haver fer reflexionar perquè del que es tracta és de promoure el diàleg entre les persones

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 13 d’abril de 2021

L’influent economista paquistanès Mahbub ul Haq (Punjab, 1934 – Nova York, 1998) va relacionar matemàticament el desenvolupament humà (IDH) amb la renda, la formació i la salut (expressada amb l’esperança de vida) d’una comunitat.

L’índex de desenvolupament humà oscil·la entre 0,000 (desenvolupament nul) i 1,000 (desenvoupament màxim). No hi ha cap país en desenvolupament nul ni cap altre que assoleixi la unitat. Renda, formació / educació, i salut són les tres úniques variables que determinen l’índex de desenvolupament humà (1990)

Mahbub ul Haq va ser un influent economista paquistanès. Va ser un dels fundadors de les teories de desenvolupament humà. Va estudiar economia a la Panjab University i a la Universitat de Cambridge on va conèixer i va formar una amistat amb l’economista Amartya Sen. Va rebre el seu doctorat de la Universitat de Yale i més tard va treballar com a investigador en un postdoctorat a la Harvard Kennedy School.

Va idear l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH), usat des de 1990 pel PNUD (Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament) en el seu informe anual. Aquest índex s’ha convertit en l’indicador estàndard per als estudis de desenvolupament i benestar entre països.

També va treballar com a Director de Planificació al Banc Mundial (1970-1982) i va dirigir el Ministeri de Finances del Paquistan, com a Ministre de Planificació i Finances (1982-1984).

A més, va fundar el Human Development Centre (Centre per al Desenvolupament Humà), al Pakistan, el 1996.

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 11 d’abril de 2021

La Unió per la Mediterrània (UpM) és una organització intergovernamental formada per un total de 42 països d’Europa i de la conca mediterrània: formen part d’aquesta organització dels 27 estats membres de la Unió Europea, i els 15 països socis mediterranis de nord de Àfrica, Orient Mitjà, i sud-est d’Europa.

Es va fundar el juliol de 2008 a la Cimera de París per a la Mediterrània, amb l’objectiu de reforçar el Partenariat Euromediterrani (Euromed) creat el 1995 i conegut com a Procés de Barcelona.

La UpM té com a finalitat promoure l’estabilitat i la integració en tota la regió mediterrània. Constitueix un fòrum de debat de qüestions estratègiques regionals sobre la base dels principis de coapropiació, presa de decisions conjuntes i responsabilitat compartida entre les dues ribes de la Mediterrània. El seu objectiu principal és millorar la integració nord-sud i sud-sud a la regió mediterrània per així potenciar el desenvolupament socioeconòmic dels diferents països que la componen i assegurar la seva estabilitat.

Mitjançant les seves accions, la institució se centra en dos pilars bàsics: impulsar el desenvolupament humà i promoure el desenvolupament sostenible. Amb aquesta finalitat, es dedica a identificar i a donar suport a projectes i iniciatives de caràcter regional de diversa envergadura que aprova després d’una decisió consensuada entre els 42 països membres. Aquests projectes i iniciatives se centren en 6 àrees d’activitat seguint el mandat dels estats membres de la UpM:

El desenvolupament empresarial
L’educació superior i la investigació
Els assumptes socials i civils
L’energia i l’acció pel clima
El transport i el desenvolupament urbà
L’aigua i el medi ambient

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 25 de març de 2021

Com a becari del Govern francès vaig fer una estada de 4 mesos a Tolosa de Llenguadoc. Vaig acceptar el desplaçament temporal perquè a Barcelona estava encallat per manca de recursos materials. Uns anys més tard em van enviar també a uns laboratoris dels Països Baixos, també durant 4 mesos

A França, a més d’acabar la part experimental de la meva tesi, també hi vaig conèixer estudiants africans. Al cap de tres anys vaig reflexionar sobre la seva sort. Sense saber-ho, jo diria que com a molt es van refugiar a les seves universitats de partida. No s’ha sabut des de Barcelona quina va ser la seva sort

Els treballs que hi vaig fer van ser determinants per accedir a una gran empresa química. Possiblement jo en vaig sortir més ben parat que ells, els africans. La transferència de tecnologia només es pot realitzar amb certes garanties amb allò que anomeno Aeri. L’aeri té dues estacions (estrangera i pròpia) amb una cadira, ocupada per qui trasllada una tecnologia a l’estació receptora

La situació tecnològica dels països africans és molt desconeguda, però fa èmfasi en problemes locals com la recerca sobre la malària i les propietats de flora i fauna, entre d’altres temes tècnics