Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 7 de febrer de 2021

El Llibre blanc del comerç amb Àfrica (SDRCA, 2012) demostra que el comerç hispanoafricà és una realitat palpable en el context internacional. Les principals relacions comercials d’Espanya a l’estranger se centren en la resta d’Europa (60%). El 40% restant engloba el comerç amb l’Àfrica, Amèrica, i Àsia, en parts pràcticament equivalents (al voltant del 13%) entre sí. Les relacions comercials hispanoafricanes s’estimen al voltant d’aquest 13%

Aquestes relacions comercials tenen superàvit i en altres casos, dèficit

La SDRCA va posar en pràctica un sistema novedós (2009) per augmentar aquestes relacions comercials amb l’Àfrica. La SDRCA va fer un recull de persones pròpies de Barcelona amb l’interès interès d’aconseguir més resultats econòmics amb països africans. Al mateix temps va captar l’atenció d’immigrats originar¡s de l’Àfrica que volguessin fer d’intermediaris entre comerciants de Barcelona i persones residents en països africans (familiars, amics, coneguts)

Aquest model ha tingut molt d’èxit, fins i tot aconseguint coses realment importants. Facilitem aquesta informació a tots aquelles persones que els interessi

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 16 d’octubre de 2020

L’hàbit (o vici) de fumar assoleix a Espanya el 24% de la població adulta segons fonts ben informades tot i que fumar estigui de vegades a raons terapèutiques. Es pot dir que fumar és una forma com una altra de llençar diners

Fa relativament poc que la premsa titulava: “Àfrica ja fuma”, ho fa un 8% de la població adulta africana. Això vol dir que els africans ja tenen a la seva butxaca diners que fan soroll

Segons aquestes dades, es pot dir que Espanya continua essent més rica que Àfrica. Aquesta frase va arribar a un camerunès del continent. Deia que això no era veritat perquè el Camerun és tan ric o més que Espanya

La conversa va derivar cap el món de la gestió dels recursos naturals. Segons aquest camerunès, el Camerun vol fer ús de les seves riqueses naturals com ara la fusta. Vaig afegir que l’explotació dels boscos tropicals s’ha de fer amb molta cura perquè, si no, es pot perdre un tresor valuós

La gent més jove del Camerun vol progressar, però això cal fer-ho amb molt de compte tot pensant en les futures generacions. Llegiu què passa al Brasil…

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 9 d’octubre de 2020

SDRCA, Assoc. Va publicar l’article “Brewers’ Spent Grains for Cattle Feeding” a Journal of Animal Husbandry and Dairy Science (Volume 3, Issue 2, 2019, PP 25-26). És un article reconegut perquè marca les pautes de la recuperació de nutrients del bagàs de cervesa per a l’alimentació de vaques

Aquest sistema és aplicable arreu del món. SDRCA, Assoc. busca ara inversors per construir-ne la primera planta pilot

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 4 d’octubre de 2020

La febre del mòbil és molt més persistent que no pas la del coronavirus. El boom dels mòbils fa anys que ha arribat arreu del món. Recordo que molts pastors africans van trobar moltes aplicacions que, si un se’n fa addicte, malament rai

Jo en vaig ser un gran seguidor per coses d’emergència arran d’una amarga experiència. En efecte, vaig participar en un galdós fet, molt llastimós. Vaig intervenir en un desgraciat xoc en cadena a l’autovia

Afortunadament, cap de nosaltres va prendre mal, però el cotxe va quedar arrugat. Això ho vam poder constatar quan en vam baixar. Uns primers moments de confusió van desaparèixer quan vam veure que els altres accidentats tenien mòbil, però no nosaltres

Quan vam ser un altre cop a casa, ens vam comprar un mòbil de recàrrega, no n’hi havia d’altres. És ben evident que el mòbil és molt útil, però sense fer-ne un mal ús. Avui dia una gran quantitat juguen amb els mòbils per omplir temps d’espera com ara viatjar en metro. Les aplicacions dissenyades per mòbil són gairbé infinites. Ara s’hi juga

Jo vaig utilitzar el mòbil durant molt de temps. Ara el tinc guardat en un calaix aprofitant que es recarrega. Avui dia només faig servir el mòbil en la banca electrònica per fer operacions de diners sense tenir la necessitat d’anar a la meva oficina bancària

Això pot semblar molt còmode, però el temps que dedico a la banca electrònica és excessiu. Ha arribat un moment en què les entitats bancàries abusen d’aquesta situació. Com més persones treballin amb mòbil allà on siguin, més persones sobren de les oficines bancàries. Inclús et demanen que et descarreguis les seves aplicacions al teu mòbil

Jo considero tot això abusar dels clients. Inclús m’atreveixo a dir que una entitat (bancària, p.e,) està prenent una posició de força contra la nostra pròpia vida. Considero que és inconstitucional que la banca obligui els seus clients a comprar-se un mòbil. Tot això va contra  la Llibertat de les persnes

Estudieu-ho si us plau…!

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 3 d’octubre de 2020

No és estrany sentir parlar de la globalització del planeta com si fos una cosa molt actual. El món sempre va ser global des de l’inici de les colonitzacions europees. Passa que el món va ser globalitzat des del final de la segona guerra Mundial (1945) fins l’enfonsament del món soviètic (1991)

Ben acabada aquesta segona guerra, va sorgir la guerra Freda. Es van formar tres blocs: l’OTAN, la Unió Soviètica, i els països no alineats (generalment, països endarrerits). 56 anys de blocs antagònics

Recordo que, durant la primera guerra Mundial, les potències colonials reclutaven africans per a la lluita contra altres africans. Aquesta guerra Mundial va ser també global

Al cap de pocs anys de segona guerra mundial, van arribar les independències africanes amb moltes guerres civils, a l’empar de la política de blocs

El que diferencia aquests nous anys de globalització amb els primers anys de s.XX és el gran desenvolupament de l’electrònica i de les telecomunicacions. Ho sabem tot del que passa a tot arreu en qüestió de minuts

Hi ha persones que s’espanten per això perquè pensen que, qui sap, algun conflicte de l’altra punta del món ens pot afectar a nosaltres. Cal saber distingir entre problemes locals i problemes globals, aquells que s’encenen com la pòlvora

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 27 de setembre de 2020

Chakir el Homrani Lesfar (Barcelona, 1979) és l’actual conseller de Treball, Afers Socials i Famílies. El seu Departament inclou funcions de polítiques d’immigració

L’honorable senyor Chakir el Homrani Lesfar és d’ascendència marroquina per la qual cosa cal pensar que és molt sensible en temes d’immigració

Fa molts anys que SDRCA, Assoc. es va formar en part en temes d’immigració tant a la Generalitat com a l’Ajuntament de Barcelona

SDRCA, Assoc. mai no ha intentat gestionar la immigració encara que ha arribat a acords amb persones d’ascendència africana. SDRCA, Assoc. ha intentat acostar-se a aquests amb l’única intenció de saber dels seus països d’origen

SDRCA, Assoc. (2009) va iniciar un projecte de foment del comerç a l’Àfricà (CLUB 41), que es va escampar entre comerciants autòctons, immigrats i experts per arribar a diferents països africans.

El projecte és encara obert. En el seu dia SDRCA, Assoc. va arribar a 21 països africans de les 5 macroregions africanes amb l’ajut decisiu d’immigrats

També ha estat decisiva la participació d’immigrats africans en l’edició del nostre projecte “55 videos africans”, encara obert

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 31 d’agost de 2020

Els coneixements d’Àfrica a casa nostra són asimètrics. Hi ha un mínim de dos grups que saben què és Àfrica. D’una banda tenim els autors de publicacions científiques del continent. D’altra banda tenim els coneixements personals dels empresaris que fan comerç a l’Àfrica. També ajuden les oenegés que tenen Àfrica com a camp de treball

Tanmateix, no s’han forjat coneixements a nivell de la gent del carrer. Sovint aquests coneixements no estan ben ponderats. Conseqüentment, a nivell popular els coneixements d’Àfrica estan mal coneguts. Inclús sembla que són tabú per activa i per passiva

Ara tenim a l’abast persones d’origen africà que ens poden ajudar pel boca-orella a comprendre millor els diferents pobles africans, però això sempre serà parcial. S’ha de trobar el sistema per projectar a la nostra societat les realitats culturals africanes

Tenim un escenari fins fa poc anys atípic per entendre millor les persones d’origen africà, però per això cal fer l’esforç adequat perquè les cultures africanes emergeixin en el nostre entorn

És un dret i un deure saber com pensen els diferents grups d’ascendència africana perquè ens permetin conèixer-nos millor. Les fites poden arribar a ser immenses perquè del coneixement mutu poden sortir projectes de gran abast a l’Àfrica

Projectes de tota mena: comercials, culturals,…

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 23 d’agost de 2020

El Diccionari normatiu valencià defineix reciclar per transformar un material o un objecte usats perquè puga ser utilitzat de nou, encara que siga per un ús diferent de l’original

La SDRCA ha començat a dibuixar un projecte per al reciclatge de coses menudes com ara:

• xapes de begudes
• taps de plàstic
• taps metàl·lics (per exemple, alumini)
• taps de suro (naturals i sintètics)
• encenedors populars
• residus de tabac: fundes de plàstic, paper / cartró de paquets, burilles. La SDRCA ha desenvolupat tecnologies per vàries aplicacions

La SDRCA va arribar a un acord amb la seva comunitat de veïns per recollir taps de plàstic per a la Fundació SEUR (el projecte ha funcionat bé)

La SDRCA ha estudiat la situació a fons. Es considera que aquest punt de vista es podria ampliar barri per barri amb una brigada de persones que es fessin dipositàries dels residus a fi de dur-los a una planta de reciclatge. El projecte s’aniria ampliant paulatinament amb la col·laboració de diverses entitats municipals i populars

Podria ser una font d’ingressos