Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 25 d’abril de 2017

El Papa Francesc homenatja les oenagés que treballen en el salvanent de migrants en les aigües que hi ha entre les costes africanes i europees

El Papa dóna valor a la feina que fan oenagés com ara Proactiva Open Arms després que els governs de la UE no en vulguin la interferència amb les operacions navals militars per reduir el flux de migrants cap Europa

Després d’unes operacions molt intenses contra el tràfic de persones davant les costes de Líbia amb destinació a Itàlia, va seguir la descripció exhaustiva de les persones que fugen de Síria en aigües del Mediterrani oriental s’hi van veure implicades tant Grècia com Turquia per causa de tenir costes, però la marxa es va introduir a l’Europa continental

És aleshores quan es comença a definir la diferència entre migrants i refugiats, però també la categoria d’asilats. El Papa va donar proves de bona voluntat donant residència a tres famílies refugiades de confessió musulmana

Tot plegat és difícil d’explicar amb una certa calma perquè va provocar diferents opinions en el si de la UE. Aquesta batalla sobre els Drets humans encara és damunt la taula dels governs implicats, fent cadascun la seva anàlisi

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 21 d’abril de 2017

Estat islàmic davant del seu fiasco militar per fer el califat, no troba altra forma de reivindicar-se en atemptats criminals a l’Europa occidental, particularment a França que s’enduu tots els números

Aquesta rebequeria és mostra de flaquesa de persones que ingènuament van entrar a la cova del llop per qüestions molt particulars

Estat islàmic volia ser l’espoleta que aixequés en armes els musulmans de tot el món contra els infidels. De tota manera no és clar que les arrels d’aquest moviment siguin religioses

Per trobar causes, s’hauria de determinar qui els va subministrar armes per molt grossos que fossin els seus ingressos de guerra

A Estat islàmic li han ofert homenatge les organitzacions terroristes del continent africà, però no fa pas massa que Boko Haram feia un pas enrere

Tot plegat una febrada inconsistent que només poden avaluar amb rigor els veritables musulmans del planeta

Es pot parlar de la a hores d’ara inoperant Al-Qaida del Magrib Islàmic (AQMI) que es va fer famosa pels continuats segrestos d’europeus que circulaven ingènuament al voltant del Sahel

Es va demostrar clarament que darrere d’aquests atacs no eren altres que homes de negoci de la regió

Ara no hi ha segrestos perquè els diferents països europeus han desaconsellat viatges des d’aquests països per les zones indicades. Potser no eren consells sinó prohibicions sumàries. Afortunadament ara no se’n sent a parlar

El que probablement és cert és que els musulmans d’arreu del món no es volien veure ciutadans ofegats per les grans potències. Possiblement les converses bilaterals i multilaterals van començar fa anys perquè tothom pugui trobar lliurament el seu lloc en el món

Qui sap ?

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 13 d’abril de 2017

La qualitat de la premsa depèn d’un munt de característiques entre les quals hi ha la influència de lingüistes i juristes perquè són els que més hi aporten qualitat formal, molt necessària perquè el lector comprengui exactament el que s’hi diu

Els lingüistes, que emparen la qualitat ortogràfica i sintàctica dels textos, es troben en la dificultat de transcriure tota mena de mots procedents de cultures que no utilitzen el nostre alfabet siguin noms, cognoms o topònims

Els juristes han de posar rigor als fets o a la transcripció dels fets en paraules

Quan s’estrena algun nom o una situació inesperada, cada editora esceiu segons liu va per poder publicar l’endemà allò que ha passat

Al cap d’un temps diaris i revistes a’afermen a les seves posicions inicials o modulen la seva escriptura

En els darrers temps hem estat observadors de dos fets inusuals. En primer lloc destaca la fugida de sirians temerosos d’una guerra del tot injusta que aplana el seu país

Fins aleshores estàvem acostumats de parlar d’immigrants, però de cop es gira la truita i tota persona que es mou se l’anomena refugiada

Al final es comença a parlar de persones que busquen asil que en el final del seu procés es poden anomenar asilats

Afortunadament es torna a recuperar l’expressió immigrant (que com diu la pròpia paraula és la persona que es mou), que no pocs no distingeixen de la situació d’immigrat (persona que ha arrelat en una terra que no és la de naixement)

Un aspecte rellevant és la irrupció de Donald John Trump a la Casa Blanca. En uns primers moments se’l titlla de populista, però el temps demostra que, junt amb la seva corbata preferida, no és altra cosa que un nacionalista (radical ?)

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 12 d’abril de 2017

Ara comencen a ressorgir els immigrants a mesura que poc a poc s’està donant asil a moltes persones

El tema dels refugiats havia començat eclipsar els drames que duen a la mort de molts immigrants amb la seva dèria de travessar de sud a nord la Mediterrània de la mà de nombrosos traficants de la mort

El degoteig és de moment imparable

La Unió Europea ha començat a despertar-se del seu son, encara que tard ha iniciat a mostrar les seves estratègies

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 10 d’abril de 2017

Durant l’estada a Yaünde vaig fer amistat amb empleats de l’hotel, el Mont Fébé

Mentre preparava el meu cafè a la barra, li vaig comentar que aquí hi havia una petita colònia de camerunesos

Ella em va respondre ferma que “ningú els havia dit que marxessin” perquè “van ser ells qui ho van decidir, ningú altre”

Això em va fer pensar que realment aquí hi ha colònies africanes, relativament petites, fent el possible per sobreviure-hi, inclús passant necessitat

Aquesta anècdota em recorda la visita feta fa anys a un grup de dones originàries de l’Àfrica occidental

Va ser una experiència alliçonadora perquè mai havia vist l’expressió tan profunda cap els seus fillets, la seva gran passió

Estaven amoïnades pel seu amotllament a l’escola per evitar perdre el mínim de temps

La capdavantera del grup de dones, una noia senegalesa, aportava molt per la felicitat de la resta de dones i els seus fills

Havien fet i feien tots els possibles perquè no perdessin el tren

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 8 d’abril de 2017

Els viatges a la Xina i a l’Àfrica central ens van fer adonar de moltes coses que normalment no surten als mitjans de comunicació

Tots vam coincidir en la nostra trobada a la Xina dels diferents hàbits i comportaments dels xinesos que viuen a la Xina respecte als xinesos establerts a ultramar

Els xinesos de casa nostra ja no són a la Xina malgrat els viatges que hi puguin fer per veure familiars i amics

És la mateixa adaptació a les nostres terres que els condueix a mostrar uns altres hàbits. Semblen persones d’un altre país ja que ja no són xinesos stricto sensu

Han passat a ser uns de tants per fer-se un lloc al nou punt de vivències. Ambdós grups de xinesos són gent amable i hospitalària, però els qui són aquí no perden pistonada per progressar entre nosaltres

El mateix es pot dir dels africans perquè han fet un salt de gegant per trobar un forat que els permeti satisfer totes les seves necessitats

Molts els diuen immigrants, però són realment immigrats que suaument intenten passar desapercebuts a casa nostra havent fet una fusió dels hàbits nostres amb les seves essències més vitals

Donem pas a les necessitats dels seus fills perquè puguin tenir ben obert el pas a la seva nova ciutadania