Navega per l'autor

josep

Freetown

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 27 de juliol de 2021

Freetown és la capital i ciutat més gran de Sierra Leone, a més de ser el seu principal centre econòmic, financer, cultural, educatiu i polític. És una important ciutat portuària a l’oceà Atlàntic, localitzada a la zona occidental de país. Tenia una població de 772.873 habitants en el cens de 2.004  i a partir del 2012 la seva població s’estima en 853.651 habitants

Es troba situada a la península de Freetown. Ocupa una part de la desembocadura del riu Sierra Leone, un dels majors ports naturals d’aigües profundes en el món. L’economia de la ciutat gira entorn del port, que és per on es mouen la majoria de les mercaderies d’exportació de país. És la seu de l’Fourah Bay College, fundada el 1827, la universitat més antiga a l’oest d’Àfrica. La universitat va jugar un paper clau en la història colonial de Sierra Leone i en les nacions de parla anglesa de l’oest d’Àfrica.

Com a capital de Sierra Leone, és la seu de el parlament, la cort suprema i la casa de govern, residència oficial de el president de Sierra Leone. Totes les ambaixades estrangeres té la seu diplomàtica a la ciutat. Freetown és una dels sis municipis de país que és governat localment per un ajuntament, encapçalat per un alcalde. L’alcalde i els membres del consell són elegits cada quatre anys per sufragi directe.

El municipi està políticament dividit en tres regions: East End Freetown, Central Freetown i West End Freetown, que al seu torn se subdivideixen en barris. La població és ètnica, cultural i religiosament diversa entre musulmans i cristians. La ciutat alberga un gran percentatge de la població total de país. A l’igual que en gairebé tot Sierra Leone, el llenguatge Krio és l’idioma principal i de lluny el més parlat a la ciutat.

La ciutat va ser fundada el 1792 com Nova Scotian pel abolicionista britànic John Clarkson, com un assentament d’esclaus alliberats, que havien lluitat al costat britànic durant la guerra revolucionària estatunidenca. Els colons van cridar a la seva nova llar Freetown al voltant de 500 esclaus alliberats a Jamaica van fer el viatge a Freetown en 1800 per la “Serra Leone Company”. Durant les pròximes dècades milers d’afroamericans, antillans i africans alliberats van arribar a la ciutat com a colons, a través de la companyia de Sierra Leone. Els seus descendents són coneguts avui en dia com criolls.

Freetown es troba localitzada en l’extrem nord-oest de la península de Freetown, una península que s’estén a l’Oceà Atlàntic. El paisatge es caracteritza pels turons cobertes amb boscos tropicals i les seves nombroses platges. Gran part de bosc primari ha estat destruït per la tala i els incendis forestals. El 2010, l’àrea total de la península va ser declarada reserva forestal, per garantir la protecció dels boscos restants. Malgrat el seu estatus de protecció, la reserva ha patit contínua desforestació, principalment a causa de l’expansió urbana i les activitats connexes, una tendència que només va exasperar per la guerra civil. La part sud de la Península i la desembocadura dels rius està coberta per manglars i aiguamolls disseminats.

La ciutat s’estén al llarg de la costa, a l’extrem est es troben els barris d’obrers: Wellington, Kissy, Cline Town, Fourah Bay, Kossa Town i Foulah Town. De la banda oest es troben els barris burgesos: Congo Town, Murray Town, Wilberforce i Aberdeen.

A la ciutat hi viu prop de 16,1% de la població total de la Serra Leone, el qual correspon la 1.070.200 habitants. L’islam és la religió predominant, abastant una porció de 55% de la població, seguit pel cristianisme amb 40%.

Freetown alberga un nombre significant de grups ètnics de diversos països, encara que ja sigui habitada primerament pel poble crioll de Sierra Leone, també anomenats krio (descendents d’americans lliures, afroamericans i caribenys) que constitueix el segon major grup ètnic de la ciutat, darrere de el poble Temne.

Com en pràcticament tot Sierra Leone, la llengua krio (una llengua nativa d’poble crioll, que correspon la només 5% de la població de país) és de lluny la més àmpliament difosa i la més parlada a la ciutat. L’idioma és utilitzat com a primera llengua pel 90% de la població i com a lingua franca per tota la població de la ciutat.

Font: wikipedia

Boké

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 26 de juliol de 2021

Boké és una regió de Guinea Conakry, la seva capital és la ciutat de Boké. Limita amb les regions de Kindia i Labé, i els països del Senegal i Guinea Bissau.

Està formada per els següents prefectures: Boffa, Boké, Fria, Gaoual i Koundara.

Boké és una prefectura de la regió de Boké de Guinea, amb una població censada al març de 2014 de 450.278 habitants. Està formada per 11 subprefectures.

Boké és la localitat-capital de la prefectura de Boké a la regió de Boké, Guinea, amb una població censada al març de 2014 de 61.758 habitants.1

Es troba situada a nord-oest de país, al costat de la costa de l’oceà Atlàntic i la frontera amb Guinea Bissau.

Font: wikipedia

Nzérékoré

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 25 de juliol de 2021

Nzérékoré és una regió de Guinea Conakry. La seva capital és Nzérékoré. Aquesta és la regió més occidental de país i confina amb els països de Sierra Leone, Libèria i Costa d’Ivori. La regió té una àrea de 37.658 km² i una població de 1.663.582 habitants (2014).

Està formada per les sis prefectures: Beyla, Gueckedou, Lola, Macenta, Nzérékoré i Yomou

Nzérékoré és una prefectura de la regió de Nzérékoré de Guinea, amb una població censada al març de 2014 de 396.949 habitants. Està formada per 11 subprefectures, que igualment es mostren amb població censada al març de 2014

Nzérékoré és una localitat de la prefectura de Nzérékoré a la regió de Nzérékoré, Guinea, amb una població censada al març de 2014 de 195.330 habitants

Es troba situada a sud de país, prop de la frontera amb Sierra Leone, Libèria i Costa d’Ivori.

Font: wikipedia

Kankan

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 24 de juliol de 2021

Kankan és una regió de Guinea localitzada a l’est de país, limita amb els països de Malí i Costa d’Ivori, i amb les regions de Nzerekore i Faranah. La seva capital és Kankan. Té un àrea de 72.645 km² i una població de 1.986.329 habitants (2014).

Excepte l’extrem nord -prefectura de Siguiri- que pertany a la conca del riu Senegal, la resta de la regió de Kankan forma part de la conca del riu Níger.

Està formada per les següents prefectures: Kankan, Kérouané, Kouroussa, Mandiana i Siguiri.

Kankan és una prefectura de la regió de Kankan de Guinea, amb una població censada al març de 2014 de 473 359 habitants. Està formada per les següents subprefectures, que igualment es mostren amb població censada al març de 2014

Kankan és una localitat de la prefectura de Kankan a la regió de Kankan, Guinea, amb una població censada al març de 2014 de 194.671 habitants. Es troba situada al centre-est de país, a nord-est de la capital nacional, Conakry.

La ciutat va ser fundada per Soninke, comerciants en el s. XVIII, i es va convertir en capital de l’Imperi d’Baté i en un important centre comercial, particularment pel que fa a productes agrícoles. La ciutat es va desenvolupar amb la construcció del Ferrocarril Conakry a Kankan el 1904 .

Font: wikipedia

Conakry

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 23 de juliol de 2021

Conakry és la capital de la República de Guinea. Geogràficament la ciutat es troba envoltada per l’oceà Atlàntic, estenent-se per l’antiga illa de Tombo i la Península de Camayenne, aquesta última també anomenada península de Kaloum. Conakyi compta amb port.

Conakry va ser fundada després que els britànics cedissin l’illa a França en l’any de 1887. Es va convertir en capital de la Guinea Francesa al voltant de l’any 1904 i va prosperar com a port per l’exportació, en particular quan va entrar en funcionament la via fèrria -avui dia clausurada- que la unia a Kankan.

En les dècades després de la independència de país, la població de Conakry va augmentar considerablement de 50 mil habitants el 1958 a 600 mil el 1980, a més de dos milions en l’actualitat.

Segons grups de drets humans, 157 persones van morir durant les protestes de 2009 quan la junta militar va obrir foc contra desenes de milers de manifestants a la ciutat el 28 de setembre de 2009.

Font: wikipedia

Jufureh

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 21 de juliol de 2021

Jufureh, Juffureh o Juffure és una població de Gàmbia a la Divisió North Bank, a la vora del riu Gàmbia, districte d’Upper Niumi

De 1651 a l’any 1659 va pertànyer a Curlàndia i de 1659 a l’any 1661 a Països Baixos, passant després als britànics, que de fet la van acabar abandonant. En 1681 els francesos van establir una factoria a uns dos o tres quilòmetres a l’oest, anomenada Fort Albreda, a la població de Albreda

Jufureh es va fer famosa per ser el suposat origen de Kunta Kinte, el personatge central derivat de la tradició oral de la novel·la Arrels d’Alex Haley, escrita el 1976, que va inspirar posteriorment una sèrie de televisió i per uns anys va ser una destinació turística

Demogràficament, la religió predominant al poble és l’Islam. El 1999, es va inaugurar una mesquita i una escola, la Mesquita i Complex Escolar Alex Haley, on Haley va remuntar seus ancestres a través de la investigació genealògica

Juffureh està unida a la veïna població de Albadarr o Albreda, formant un nucli amb més de sis mil habitants, dels quals quatre-cents corresponen a Jufureh.

Des de 2003, el llogaret (i els llocs circumdants) és un lloc del Patrimoni Mundial de la UNESCO a causa del seu testimoni sobre l’ocupació europea al continent africà, el desenvolupament i la posterior desaparició del tràfic de esclaus

Font: wikipedia

Brikama

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 21 de juliol de 2021

Brikama és una de les ciutats més grans de Gàmbia. Es troba a sud de la capital, Banjul, a la Divisió Western. És coneguda pels seus fustes tallades i els seus músics. Entre les atraccions locals es troba el Bosc Cultural Makatsu. Té una població censada en 42.480 habitants (1993).

En Brikama es troba un gran nombre d’institucions educatives, entre elles el Col·legi de Gàmbia (The Gàmbia College), que forma als docents de país, i l’Oficina Regional d’Educació de la Regió Occidental de país. A més, hi ha quatre establiments secundaris (Kinderdorf Bottrop, Kunte Kinte, Maahad i l’Acadèmia Metodista) així com un gran nombre d’escoles primàries.

La Biblioteca Nacional de Gàmbia té una sucursal a Brikama.

Font: wikipedia

Bakau

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc – Les Corts – 20 de juliol de 2021

Bakau és un poble a la costa de Gàmbia, situat a 9 km aproximadament a l’oest de Banjul. És conegut pels seus jardins botànics, la seva piscina de cocodrils al barri de Kachikali i per les seves platges a Cape Point. A causa del seu caràcter eminentment residencial i de la proliferació de luxosos hotels i negocis relacionats amb el turisme, és probablement, en l’actualitat, la ciutat més desenvolupada de Gàmbia.

Explica la llegenda que Bakau va créixer al voltant de la piscina sagrada de cocodrils, al districte central de Bakau, Kachikally. Bakau en si, és ja un petit poble al llindar de s. XIX i va créixer en importància, ja que va esdevenir el lloc favorit de residència privada dels administradors colonials, especialment al llarg de les belles platges vorejades de palmeres. Tot i ser una ciutat important, l’antic poble encara existeix, i es regeix com qualsevol altre a Gàmbia, amb un àlcali i dividit en Kabilos. Hi ha una molt més petit llogaret a l’antic poble, anomenada Bakau Wasulung Kunda, indicant l’origen immigrant dels seus habitants.

A mesura que la gent va començar a sortir de Banjul, el govern va assignar zones residencials, que van créixer ràpidament al voltant de l’antiga població, adquirint en el procés nous noms com Fajara, New Town o Cape Point.

Font: wikipedia