Sud-àfrica

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 30 de desembre de 2020

Sud-àfrica (oficialment la República de Sud-àfrica). La República de Sud-àfrica és un Estat localitzat a l’extrem meridional de l’Àfrica. Limita amb els oceans Atlàntic i Índic, Namíbia, Botswana, Zimbàbue, Moçambic, Swaziland i Lesotho, un enclavament independent envoltat pel territori sud-africà.

Sud-àfrica és un país sobirà, membre de la Unió Africana, situat a Àfrica austral i la forma de govern és la república parlamentària modificada. El seu territori està organitzat en nou províncies.

La seva capitalitat té un estatus especial, ja que la componen tres ciutats: Pretòria, seu de el poder executiu; Bloemfontein, seu de el poder judicial: i Ciutat de el Cap, seu de el poder legislatiu. Aixímateix, la ciutat més poblada de país és Johannesburg, sent aquesta, a més, una de les 40 àrees metropolitanes més grans del món

Sud-àfrica és Membre del Commonwealth de Nacions. L’economia de Sud-àfrica és la més gran de l’continent i la 24a més gran de l’món; és el país més desenvolupat econòmicament, socialment i en infraestructura de l’continent.

Sud-àfrica ha tingut una història diferent de les altres nacions de l’Àfrica, tesa la immigració primerenca d’Europa i la importància estratègica de la ruta del mar de el Cap.

La immigració europea va començar poc després que la Companyia Holandesa de les Índies Orientals hi fundés una estació el 1625 que amb el temps esdevindria Ciutat de el Cap.

El tancament de canal de Suez durante la Guerra dels Sis Dies va subratllar la seva importància en el comerç internacional d’occident i orient.

Sud-àfrica és conegut per la seva diversitat de cultures, idiomes i creences religioses, per la qual cosa se la coneix com la nació de l’arc de Sant Martí. Onze idiomes són reconeguts com a oficials per la Constitució de Sud-àfrica. Dos dels onze idiomes són d’origen europeu: l’afrikaans, idioma que prové directament del neerlandès i és parlat per la majoria de la població blanca i mestissa, i l’anglès. Encara que l’anglès té un important paper en la vida pública i comercial és, però, el cinquè idioma per parlants nadius.

Sud-àfrica és ètnicament divers, amb els comunitats europees, Índies i coloured (o mestisses) més Grans de l’Àfrica. Els africans negres, que parlen nou llengües oficialment reconegudes, i molts més dialectes, representen el 75% de la població.

El 79,5% de la població sud-africana és negra, la qual està dividida en diferents grups ètnics que parlen diferents llengües bantúes, nou de les quals són oficials. A més compta amb les majors comunitats d’habitants de procedència europea i índia, així com de comunitats multiracials del continent.

Els conflictes racials entre la minoria blanca i la majoria negra ha jugat un paper significatiu en la història i la política de Sud-àfrica, que culmina amb l’apartheid, instituït el 1948 pel Partit Nacional, tot i que la Segregació ja existia Abans d ‘aquesta data.

Els lleis que definien l’apartheid començaren a ser abolides pel mateix partit el 1990, després d’un conflicte llarg i de vegades violent, incloent-hi els sancions econòmiques de la comunitat internacional.

Sud-àfrica és coneguda com la “Nació de l’arc de Sant Martí», un terme encunyat per l’arquebisbe Desmond Tutu I després adoptat paper president Nelson Mandela. Mandela va fer ús de l’Terme com a metàfora per descriure la diversitat multicultural que començava a desenvolupar-se després de dir la fi de la ideologia de l’apartheid.

Sud-àfrica és també un país en què hi ha grans desigualtats entre els diferents grups socials; mentre hi ha grans fortunes i els capitals estan entre els principals centres de negoci d’Àfrica, aproximadament una quarta part de la població sud-africana es troba sense feina i viu amb menys d’1,25 dòlars nord-americans al dia.

El 2007, Sud-àfrica és va unir el grup de Bèlgica, els Països Baixos, el Canadà i Espanya, en legalitzar el matrimoni homosexual.

Sud-àfrica és un dels membres fundadors de la Unió Africana, i té la major economia del continent entre tots els membres. És també membre fundador de l’ONU i del NEPAD. El país és membre de la Mancomunitat de Nacions, el Tractat Antàrtic, el G77, la ZPCAS, la SACU, l’OMC, l’FMI, el G20, el G8 + 5, els civets, els BRICS, entre d’altres.

Posseeix una rica fauna i flora pel que es troba dins de la llista de països megadiversos.

Font: wikipedia