Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 19 d’abril de 2021
La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l’oest), l’Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l’est). Cobreix una extensió aproximada de 2.500.000 km². És el bressol de moltes civilitzacions occidentals de l’edat antiga.
L’única connexió natural amb l’oceà és amb l’Atlàntic a través de l’estret de Gibraltar, i artificialment amb la mar Roja (oceà Índic) a través del canal de Suez. Això fa que les marees a la Mediterrània siguin gairebé imperceptibles.
La Mediterrània prové d’una mar anterior més gran, anomenada Tetis. La teoria de la tectònica de plaques preveu l’acostament d’Àfrica a Europa, de manera que la mar es convertirà d’aquí a cinc milions d’anys en un gran llac que s’assecarà, ja que rep menys aigua dels rius que la que s’evapora.
És la mar amb les taxes més elevades d’hidrocarburs i contaminació del món.
Els termes Mediterrani i Mediterrània provenen del nom llatí mediterraneus, amb el significat ‘d’enmig de la terra’ (de medius, ‘mitjà’ + terra, ‘terra’, ‘contrada’). Per als antics romans, el Mediterrani era el centre geogràfic de la Terra.
Al llarg de la història humana, moltes civilitzacions i cultures han conegut i donat nom a aquest mar. En temps de l’Imperi Romà també era conegut com a Mare Nostrum ‘Mar Nostre’, i també Mare Internum, significant ‘mar intern’ o ‘mar interior’, ja que està envoltat de terra: Europa, Àsia i Àfrica, amb només l’estret de Gibraltar com a única sortida natural.
Els grecs l’anomenaren Μεσόγειος (Mesogeios) ‘Entre terres’ (de μεσο, ‘enmig’ o ‘al mig’ + γαιος, ‘terra’, ‘contrada’). En l’Antic Testament, el litoral mediterrani de Terra Santa és anomenat Mar Posterior (des del punt de vista d’algú mirant cap a l’est, això és, amb el Mediterrani al darrere), a vegades anomenat mar occidental i també mar dels Filisteus, ja que aquest poble ocupava una llarga franja del litoral mediterrani, al costat dels seus veïns palestins.
Tot sovint fou conegut com el Gran Mar, o simplement El Mar. En hebreu modern és conegut com a aהַיָּם הַתִּיכוֹן Hayam Hatikhon, ‘el Mar Mitjà’ o ‘del Mig’, adaptació literal de l’alemany Mittelmeer. En turc és Akdeniz, el ‘Mar Blanc’. En àrab البحر الأبيض المتوسط al-Baḥr al-Abyaḍ al-Mutawassiṭ, el ‘Mar Blanc Mitjà’.
La mar Mediterrània ha estat clau per a la història. Fenicis i romans hi han navegat juntament amb els grecs, que en sobrepassaren els límits a través de l’estret de Gibraltar fa uns 3.000 anys aproximadament. Aquests navegants només coneixien els corrents dels rius i suposaren que l’extensió d’aigua a l’altre costat de Gibraltar era un enorme riu. Per tant, la paraula que significa riu en el grec clàssic era Okeano, i d’allà prové la paraula catalana oceà.
A la Roma antiga, s’anomenà Mare Nostrum (‘Mar Nostra’), perquè totes les ribes foren ocupades per l’imperi, i en el segle XIX Mussolini, volent recrear l’Imperi romà, l’anomenà Mare Nostrum Italiano durant la Segona Guerra Mundial.
La mar originà una sèrie de llegendes i mites al seu voltant; la més famosa n’és la de Jàson i els argonautes.
Font: wikipedia
