Euràfrica news

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 17 de novembre de 2020

20201022; Driouech respon a Abascal: ‘Sóc dona, musulmana i independentista, tot allò que vostè menysprea’

20201023; El combat dels actors negres al teatre català

20201024; Mort i religió a l’escola de la França laica

20201026; Del Líban a Xipre: la nova ruta de la immigració a Europa

20201026; Desenes de desapareguts en l’incendi d’un cayuco

20201026; L’Espanyol no troba la punteria a Tenerife

20201028; Creix el boicot dels països musulmans a França

20201029; El rodatge més èpic del 2020

20201030; Com seran els viatges després de la pandèmia ?

20201031; Culturalment europeus

20201101; Mor l’escriptor de viatges Javier Reverte

20201102; Test de play-off superat amb nota

20201104; França mata més de 50 gihadistes a Malí

20201109; Atemptats del 17-A: l’hora de la justícia

20201111; Amadou Tidjane (Guinea Bissau): “Per culpa de la pandèmia, hauré d’esperar com a mínim un any més a veure la família”

20201111; 17-A: La cara B del judici i la fiblada de quan amenaçaven en català

20201111; La UE debat formar imams com a mesura per frenar el terrorisme

20201111; Cèl·lula de Ripoll: “Ens han escollit entre milions d’homes per portar-vos sang”

20201112; El jutge del 17-A llença “a les escombraries” un informe que qüestiona l’ADN de l’imam de Ripoll

20201112; Un acusat del 17-A va dir que feien un prototip de petard

20201112; Les tres tempestes d’El Homrani durant la pandèmia

20201113; Moussa Bourekba: “Veure escenes de guerra a París va traumatitzar la població”

20201113; Barcelona rebrà els Reis d’Orient sense Cavalcada

20201113; Víctima 17-A: “No he tornat a trepitjar la Rambla per la por i el pànic”

20201114; La UE relaciona integració dels migrants i lluita antiterrorista

20201114; Open Arms: “Les mortalles infantils no haurien d’existir”

20201114; El jutge limita la “lluita” del pare del nen mort a la Rambla

20201114; Cansat de racisme, Hamilton podria deixar la F1 en menys d’un mes

Font: ara.cat, La Vanguardia, VilaWeb

Notícies d’Àfrica

Josep Juanbaró, info.sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 16 de novembre de 2020

20201024            Els EUA apadrinen les relacions entre el Sudan i Israel

20201024            Quan el covid tanca escoles, els nens del món van a treballar

20201024            La maternitat, una bomba per a la creació

20201027            Angela Davis: “No puc imaginar un món capitalista que no sigui racista”

20201031            Almenys 200 morts en la ruta de l’Àfrica a les Canàries

20201031            L’única oportunitat per salvar el món

20201101            Algèria vota en referèndum una reforma constitucional amb el boicot de l’oposició

20201105            Una joia per agrair la feina dels sanitaris arreu del món

20201106            El Nobel de la pau etíop, a punt de provocar una guerra civil

20201107            Esclata la guerra a Etiòpia

20201109            Revolta social i assassinats policíacs a Nigèria

20201109            Poca incidència relativa de la covid-19 a l’Àfrica

20201113            Els senegalesos alcen la veu pels morts camí de les Canàries

20201113            3 gihadistes i 480 senegalesos

20201114            Primer xoc armat entre el Polisario i el Marroc des del 1991

20201114            Centenars de civils morts en una massacre al nord d’Etiòpia

Font: ara.cat, La Vanguardia, VilaWeb

Capital

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 15 de novembre de 2020

D’acord amb el Diccionari normatiu valencià, capital és la població principal d’un país o d’una de les seves circumscripcions administratives, especialment aquella on resideix el Govern

Normalment s’assimila la major ciutat d’un país com a capital d’aquest: Madrid, Roma, Lisboa, París, Londres, Berlín,… La meva reflexió ve de visitar Nova York. Vaig trobar-hi coses comuns amb Barcelona: una mena d’Eixample amb una Diagonal, Broadway. Tot i saltant les distàncies de superfície i població, Nova York em continua recordant Barcelona

Albany és la capital de l’estat de Nova York i del comtat d’Albany, als Estats Units. Té una població de 97. 750 habitants en 2010. És el major centre urbà del Districte Capital, la quarta regió metropolitana més populosa de l’estat (després de Nova York, Búfalo i Rochester) i la 56a més poblada de tots els Estats Units

La ciutat està situada a 233 quilòmetres a nord-oest de Nova York, prop de la confluència dels rius Mohawk i Hudson. No és només una situació dels Estats Units on la capital de l’Estat recaigui en una ciutat menor com Albany. Trobem exemples en Texas, on la capital no és Houston sinó Austin, i també a Califòrnia on la capital és Sacramento

Des del meu record, han anat apareixent noves capitals capitals arreu del món. Ciutats com Lagos o Río de Janeiro han donat pas a capitals molt menys poblades: Abuja o Brasilia. La idea és que l’administació de l’estat no caigui en un ofegament. Des del nostre punt jurídic, la capitalitat de Catalunya ha de recaure en una ciutat de la província de Barcelona

Barcelona no pot governar amb eficàcia la realitat catalana per les seves dimensions. Així ho va expressar l’anterior alcalde de Barcelona Xavier Trias i Vidal de Llobatera (2014). Barcelona hauria de donar pas a Manresa en allò que fa referència a la capitalitat de Catalunya. Barcelona devora els municipis que van més enllà de les seves fronteres municipals (regió metropolitana)

 

 

 

Manresa

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA Assoc. – Les Corts – 14 de novembre de 2020

Manresa és una ciutat catalana, capital del Bages. No va ser fins a finals dels 70 que Manresa no va tenir uns accessos adequats a la ciutat de Barcelona. Fins aleshores Manresa vivia encriptada darrere de la muntanya de Montserrat, vista des de Barcelona. Els nous accessos a la N II a Olesa van fer decaure els que tenia a partir de la carretera de Can Massana o de la de Collbató. Eren carreteres infernals per la qual cosa els manresans no tenien el contacte que ara tenen amb Bacelona perquè entre d’altres coses ara hi ha autopista entre Manresa i Barcelona

Manresa ha gaudit des del meu record de 2 connexions ferroviàres a Bacelona i d’altres llocs de casa nostra. Eren les principals línies d’enllaç (Catalans i Renfe) així com amb autocars

Manresa forma part de la província de Barcelona. Té una història característica i una cultura pròpia, fruit del seu confinament entre muntanyes. Manresa sempre ha estat la capital de la Catalunya central, formada per Osona, el Berguedà, el Solsonès, l’Anoia. El fruit de tot això és l’aparició del diari intercomarcal Regió 7, fruit del treball ininterromput des de l’aparició de la nova democràcia espanyola

Manresa és una ciutat de més de 77 mil habitants. És la darrera ciutat de la província de Barcelona amb més de 75 mil habitants. Els 75.000 habitants són un nombre màgic perquè, per sota, l’administració de l’Estat no li dóna compensacions econòmiques. Fa pocs anys l’Alcaldia es va adonar que s’havia caigut dels 75 mil habitants. Conseqüentment, l’Ajuntament en ple va anar a la busca d’immigrats no empadronats. Van aconseguir la missió. Els immigrats es van empadronar tot permetent que Manresa pogués continuar sent a primera fila

Una institució que va ressaltar durant la foscor dels anys va ser l’Escola de Mines. Aquesta entitat acadèmica va donar pas a l’actual nucli universitari, que ha demostrat tenir ua personalitat inqüestionable. L’Escola de Mines va donar un impluls determinant a les explotacions de carbó (Cercs) i de sal (Sallent, Súria, Cardona). Jo encara recordo la meva assistència a uns cursos científics organitzats per aquesta important institució, van ser excel·lents

 

 

Religions naturals

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 13 de novembre de 2020

L’antropologia moderna defineix com religions naturals o tradicionals africanes a un conjunt de creences ètniques molt diverses (generalment animistes) que s’han desenvolupat de manera autòctona a l’Àfrica, en contraposició a les religions cristiana i islàmica, que es van expandir posteriorment i que actualment són seguides per majoria al continent. Per això també se les coneix com religions natives africanes. Encara relegades socialment, segueixen tenint una presència cultural en la vida de molts africans sincretitzant-se amb les religions abrahàmiques.

Un altre element comú de les religions africanes és la tradició oral, en comptes l’escrita. Com la majoria de les religions animistes del món no tenen ni llibre sagrat, ni temples ni estructura sacerdotal organitzada. Però sí que consten de moltes pràctiques, cerimònies i rituals diferents, que conformen l’essència d’aquestes religions.

La doctrina animista d’Àfrica inclou el culte als ancestres, la curació per la fe i la medicina tradicional, l’endevinació, l’ús de la màgia reservat a un xaman o bruixot del clan, la creença en els esperits o energies, i el politeisme (encara que en la majoria hi ha un Déu creador, superior a la resta). A més en algunes és comú el sacrifici animal.

Font: wikipedia

 

Flaix

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 12 de novembre de 2020

Tal com es preveia fa uns anys, el Producte Interior Brut de molts països africans puja. Ara bé, les prediccions per al 2025 no crec que s’aconsegueixin. Cal tenir en compte que les mares africanes tenen 6 fills de mitjana quan les mares mundials en tenen 2,5. Per veure-ho clar, el PIB total s’ha de dividir per la població

Hi ha comentaristes econòmics que es vanten dient que Àfrica és el continent més jove. Ho és perquè l’esperança ponderada de vida al néixer només és de 51 anys. Això només es pot salvar a base de bones dosis de projectes sanitaris que facin pujar aquesta esperança

En tot procés de creixement socioeconòmic n’hi ha uns quants que avancen més que els altres. Això sempre ha estat així. Cal considerar normes per les quals els endarrerits no perdin massa el tren

Amics africans em diuen que ara l’Àfrica ja no és aquella Àfrica que anava a palpentes. Es veu que el progrés és real. Jo diria que cap el 2050 molts països tindran una economia sanejada amb la qual poder vendre i comprar amb igualtat de condicions

 

 

Guerres… civils

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA Assoc. – Les Corts – 11 de novembre de 2020

La premsa informa de dos conflictes armats a l’Àfrica durant el propassat cap de setmana. Dos conflictes armats, un a Etiòpia i l’altre a Nigèria. SDRCA, Assoc. presentava durant el 2014 el seu llibre “Conseqüències d’una guerra civil com evitar-la ?” (Barcelona 2014). la nostra associació no només està peocupada per aquests conflictes armats sinó perquè solen ser els únics titulars dedicats a l’Àfrica

SDRCA, Assoc. plantejava dues definicions paral·leles: salut i pau. Es pot parlar de salut com un estat de benestar personal. Es pot parlar de pau com un estat de benestar social

El Diccionari normatiu valencià assenyala que guerra civil és la lluita armada entre ciutadans d’un mateix país o d’un mateix Estat, dividits en bàndols hostils

Aquestes capçaleres dedicades a conflictes armats a l’Àfrica ens oculten les desgràcies que tenen lloc després de la guerra, la postguerra. Considero que moltes persones no es recorden dels fets que van tenir lloc després de la nostra guerra d’Espanya, més de vint anys de desgràcia per part de totes les persones tocades tant per activa com per passiva

Les guerres de l’Àfrica, generalment civils, ens oculten les veritables causes que inhibeixen el desenvolupament socoeconòmic d’aquests països. Un cas espectacular va ser la guerra del Congo que, per causes majoritàriament alimentàries va causar la mort d’uns cinc milions de persones

El meu desig no és altre que es posi fre a les causes que originen conflicts armats en el si d’Àfrica al temps que desitjo que la premsa internacional es faci més càrrec de l’esforç que fan molts africans per tal que el seu país llueixi arreu del món

 

 

Kamala Devi Harris

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 10 de novembre de 2020

Kamala Devi Harris (Oakland, Califòrnia: 20 d’octubre de 1964) és una política i advocada nord-americana que ha exercit com a senadora júnior dels Estats Units per Califòrnia des de 2017. Era la candidata vicepresidencial demòcrata per a les eleccions de 2020

El 7 de novembre de 2020, després de 4 dies de recompte de vots, el seu company de fórmula Joe Biden va resultar guanyador de les eleccions presidencials, que farà que Harris sigui la primera dona a ocupar la Vicepresidència dels Estats Units

Kamala Harris va néixer de mare índia tamil i pare jamaicà. La seva mare, Shyamala Gopalan Harris, va ser una científica especialista en càncer de mama que va emigrar als Estats Units des de Madràs (avui Chennai) el 1960

Ella va insistir en donar-li a les seves filles noms sànscrits derivats de la mitologia hindú per ajudar a preservar la seva identitat cultural. El seu pare, Donald Harris, és un professor d’economia de la Universitat de Stanford que va emigrar de Jamaica en 1961 per cursar estudis de postgrau en economia a la Universitat de Califòrnia a Berkeley

Al recordar les vides de les seves àvies, Donald Harris va escriure que una estava emparentada amb el propietari d’una plantació d’esclaus, mentre que l’altra tenia ascendència desconeguda. En una entrevista de 2019, Kamala Harris va dir: “Sóc negra i n’estic orgullosa”

Kamala Harris es va graduar a la Universitat Howard i al Hastings College of the Law de la Universitat de Califòrnia. Va començar la seva carrera a l’Oficina del fiscal de districte del Comtat d’Alameda, abans de ser reclutada per l’Oficina de el fiscal de districte de San Francisco i després per l’Oficina del fiscal de la Ciutat de San Francisco. El 2003, va ser triada fiscal de districte de San Francisco. Harris va guanyar l’elecció com a fiscal general de Califòrnia el 2010 i va ser reelegida en 2014.

Després de derrotar a Loretta Sánchez a les eleccions al Senat de 2016, es va convertir en la segona dona afroamericana i la primera sud-asiàtica americana a servir en el Senat dels Estats Units

Com a senadora, ha advocat per la reforma de el sistema de salut, la legalització federal del cànnabis, un camí cap a la ciutadania per als immigrats indocumentats, la Llei DREAM, la prohibició de les armes d’assalt i una reforma fiscal progressiva. Va aconseguir un perfil nacional peles seus aguts qüestionaments als funcionaris de l’Administració Trump durant les audiències del Senat

Harris va postular per a la nominació presidencial demòcrata de 2020 i va atreure l’atenció nacional abans de finalitzar la seva campanya el 3 de desembre de 2019.

L’11 d’agost de 2020, va ser anunciada com a companya de fórmula de l’exvicepresident Joe Biden a les eleccions de 2020. És la primera afroamericana, la primera asiàtica nord-americana i la tercera dona candidata a la vicepresidència en la fórmula d’un partit important als Estats Units, després de Geraldine Ferraro i Sarah Palin, respectivament

Font: wikipedia