Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 15 de novembre de 2020

D’acord amb el Diccionari normatiu valencià, capital és la població principal d’un país o d’una de les seves circumscripcions administratives, especialment aquella on resideix el Govern

Normalment s’assimila la major ciutat d’un país com a capital d’aquest: Madrid, Roma, Lisboa, París, Londres, Berlín,… La meva reflexió ve de visitar Nova York. Vaig trobar-hi coses comuns amb Barcelona: una mena d’Eixample amb una Diagonal, Broadway. Tot i saltant les distàncies de superfície i població, Nova York em continua recordant Barcelona

Albany és la capital de l’estat de Nova York i del comtat d’Albany, als Estats Units. Té una població de 97. 750 habitants en 2010. És el major centre urbà del Districte Capital, la quarta regió metropolitana més populosa de l’estat (després de Nova York, Búfalo i Rochester) i la 56a més poblada de tots els Estats Units

La ciutat està situada a 233 quilòmetres a nord-oest de Nova York, prop de la confluència dels rius Mohawk i Hudson. No és només una situació dels Estats Units on la capital de l’Estat recaigui en una ciutat menor com Albany. Trobem exemples en Texas, on la capital no és Houston sinó Austin, i també a Califòrnia on la capital és Sacramento

Des del meu record, han anat apareixent noves capitals capitals arreu del món. Ciutats com Lagos o Río de Janeiro han donat pas a capitals molt menys poblades: Abuja o Brasilia. La idea és que l’administació de l’estat no caigui en un ofegament. Des del nostre punt jurídic, la capitalitat de Catalunya ha de recaure en una ciutat de la província de Barcelona

Barcelona no pot governar amb eficàcia la realitat catalana per les seves dimensions. Així ho va expressar l’anterior alcalde de Barcelona Xavier Trias i Vidal de Llobatera (2014). Barcelona hauria de donar pas a Manresa en allò que fa referència a la capitalitat de Catalunya. Barcelona devora els municipis que van més enllà de les seves fronteres municipals (regió metropolitana)

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 13 de novembre de 2020

L’antropologia moderna defineix com religions naturals o tradicionals africanes a un conjunt de creences ètniques molt diverses (generalment animistes) que s’han desenvolupat de manera autòctona a l’Àfrica, en contraposició a les religions cristiana i islàmica, que es van expandir posteriorment i que actualment són seguides per majoria al continent. Per això també se les coneix com religions natives africanes. Encara relegades socialment, segueixen tenint una presència cultural en la vida de molts africans sincretitzant-se amb les religions abrahàmiques.

Un altre element comú de les religions africanes és la tradició oral, en comptes l’escrita. Com la majoria de les religions animistes del món no tenen ni llibre sagrat, ni temples ni estructura sacerdotal organitzada. Però sí que consten de moltes pràctiques, cerimònies i rituals diferents, que conformen l’essència d’aquestes religions.

La doctrina animista d’Àfrica inclou el culte als ancestres, la curació per la fe i la medicina tradicional, l’endevinació, l’ús de la màgia reservat a un xaman o bruixot del clan, la creença en els esperits o energies, i el politeisme (encara que en la majoria hi ha un Déu creador, superior a la resta). A més en algunes és comú el sacrifici animal.

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA Assoc. – Les Corts – 11 de novembre de 2020

La premsa informa de dos conflictes armats a l’Àfrica durant el propassat cap de setmana. Dos conflictes armats, un a Etiòpia i l’altre a Nigèria. SDRCA, Assoc. presentava durant el 2014 el seu llibre “Conseqüències d’una guerra civil com evitar-la ?” (Barcelona 2014). la nostra associació no només està peocupada per aquests conflictes armats sinó perquè solen ser els únics titulars dedicats a l’Àfrica

SDRCA, Assoc. plantejava dues definicions paral·leles: salut i pau. Es pot parlar de salut com un estat de benestar personal. Es pot parlar de pau com un estat de benestar social

El Diccionari normatiu valencià assenyala que guerra civil és la lluita armada entre ciutadans d’un mateix país o d’un mateix Estat, dividits en bàndols hostils

Aquestes capçaleres dedicades a conflictes armats a l’Àfrica ens oculten les desgràcies que tenen lloc després de la guerra, la postguerra. Considero que moltes persones no es recorden dels fets que van tenir lloc després de la nostra guerra d’Espanya, més de vint anys de desgràcia per part de totes les persones tocades tant per activa com per passiva

Les guerres de l’Àfrica, generalment civils, ens oculten les veritables causes que inhibeixen el desenvolupament socoeconòmic d’aquests països. Un cas espectacular va ser la guerra del Congo que, per causes majoritàriament alimentàries va causar la mort d’uns cinc milions de persones

El meu desig no és altre que es posi fre a les causes que originen conflicts armats en el si d’Àfrica al temps que desitjo que la premsa internacional es faci més càrrec de l’esforç que fan molts africans per tal que el seu país llueixi arreu del món