Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 1 de desembre de 2020
La República de Tunísia és un país sobirà situat al nord d’Àfrica, més concretament a la costa mediterrània. La seva forma de govern és la república semipresidencialista. El seu territori està organitzat en 24 governacions o wilayat. La capital és Tunis, la ciutat més poblada, que li dóna el nom a país.
És el país més petit del Magrib, situat entre els contraforts orientals de la serralada muntanyosa de l’Atlas i el mar Mediterrani. La superfície de Tunísia és de 163.610 km², 1 amb una població estimada en 11,8 milions d’habitants. Aproximadament el 40% d’aquest país està compost pel desert de Sàhara, mentre que la resta és sòl fèrtil i adequat per a l’agricultura; a més, té 1.148 km de costa. Limita amb Algèria a l’oest i Líbia a sud-est.
En l’antiguitat, Tunísia estava habitat principalment per berbers. La immigració fenícia va començar al XII aC. Aquests immigrants van fundar Cartago, una potència mercantil important i rival militar de la República Romana. Cartago va ser derrotada pels romans en 146 aC. Els romans, que van ocupar Tunísia durant la major part dels següents vuit-cents anys, van introduir el cristianisme i van deixar llegats arquitectònics com l’amfiteatre del Djem. Després de diversos intents que van començar en 647, els musulmans van conquistar el conjunt de Tunísia el 697, seguits per l’Imperi Otomà entre 1534 i 1574. Els otomans van dominar el territori durant més de tres-cents anys, fins que, durant la seva decadència en el XIX, França va establir un protectorat sobre el país en 1881. En 1956, el país es va independitzar com una monarquia constitucional, que va ser enderrocada a l’any següent. El líder d’el partit Neo-Destour, Habib Bourguiba, va declarar la República i es va mantenir com a president fins al seu enderrocament el 1987, sent reemplaçat per Zine el Abidine Ben Ali, del partit Agrupació Constitucional Democràtica. Ben Ali va governar despòticament el país fins que el 14 de gener de 2011 va renunciar al mig del que es va conèixer com la revolució tunisiana, una revolta social a gran escala que va culminar amb l’anomenat a eleccions legislatives lliures i la redacció d’una nova constitució, que regeix el país des 2014. aquest mateix any, es van realitzar les primeres eleccions presidenciales i legislatives sota la misma.
Sota la constitució actual, Tunísia és una república semipresidencialista i unitària que adopta la democràcia representativa com a forma de govern. Tunísia és considerat per diverses organitzacions de drets humans com l’únic país sincerament democràtic del Món Àrab. Se li adjudica també un dels índexs de desenvolupament humà més alts de l’Àfrica. Té acords d’associació amb la Unió Europea, és membre de la Francofonia, la Unió de la Mediterrània, la Lliga Àrab, la Unió de Magrib Àrab, l’Organització per a la Cooperació Islàmica, la Gran Zona de Lliure Comerç Àrab, la Comunitat d’Estats de Sahel-Sàhara, la Unió Africana, el moviment de Països No Alineats, el Grup dels 77; i ha obtingut l’estatus d’aliat principal no pertanyent a l’OTAN. A més, Tunísia és un estat membre de les Nacions Unides i de l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional. Les estretes relacions amb Europa, en particular amb França i amb Itàlia s’han forjat a través de la cooperació econòmica, la privatització i la modernització industrial.
Font: wikipedia
