Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 9 de setembre de 2021

Accra és la major ciutat de Ghana i la seva capital des de 1877. És al seu torn la capital de la regió de Gran Acra, i del districte de la zona metropolitana d’Accra el mateix que el centre administratiu, de comunicacions i econòmic de país. Al voltant del 70% de la capacitat de manufactura nacional es troba en aquest districte. Alberga edificis que mostren la transició des dels suburbis de segle XIX fins a la moderna metròpoli que és avui dia.

La ciutat té 185 km² d’extensió i disposa de 2.450.000 habitants segons el cens de 2010 (4.010.054 a l’àrea metropolitana, que és de 200 km², aproximadament). En ella, hi ha llocs de cultura i educació com el Museu i el Teatre Nacional, el mausoleu de Kwame Nkrumah i la Universitat de Ghana, situada a Legon, a 14 km al nord.

Crida Accra en anglès, aquest nom prové de l’akànic Nkran, i del dagbani Ankara. En twi, nkran significa ‘formigues’, juny 5 i es refereix a el poble Ga-Adangbe per les seves qualitats migratòries i marcials, similars a les de la marabunta; de fet, els formiguers, que abundaven a la zona, 7 eren vistos com a llocs sagrats i un enllaç entre el món humà i el inframón. Al mateix temps, l’ús de la paraula formiga per part dels akan indicava una visió dels invasors ga com una plaga la forma Acra, originalment Akra, és la versió europea del nom popularitzada durant el domini colonial.

La forma recomanada per la ASALE és Acra

L’economia està basada en les comunicacions, la construcció, el transport, els serveis financers i de govern i el sector primari, sobretot la pesca.

La indústria a la ciutat es troba en la seva gran majoria a la zona metropolitana i disposa de plantes de processament de cacau, indústries químiques, fàbriques de ciment, foses d’alumini, plantes siderúrgiques i de refinació de petróli

Als afores de la ciutat es troben dues escoles secundàries, l’Escola Secundària de Achimota (també anomenada Motown) fundada el 1924 i oberta en 1927, i l’Escola Secundària dels Nois Presbiterianos (també anomenada Preseg).

A prop d’aquestes dues escoles es troba la primera institució d’educació terciària de Ghana, la Universitat de Ghana que està localitzada a 13 quilòmetres al nord de Legon. Recentment es va realitzar una altra institució terciària, la Universitat Ashesi.

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 8 de setembre de 2021

Banfora és una ciutat al sud-oest de Burkina Faso, la població és, aproximadament de 50.000 habitants. S’ha desenvolupat mitjançant la indústria de la canya de sucre i es troba en la línia ferroviària que uneix Abidjan i Ouagadougou.

És un dels principals destinacions turístiques de Burkina Faso, ja que des de la ciutat s’accedeix fàcilment a les cascades, el llac de Tengrela (en el qual habiten hipopòtams i les muntanyes de Sindou – una formació rocosa natural, molt coneguda pels escaladors.

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc – Les Corts – 7 de setembre de 2021

Koudougou és una localitat de Burkina Faso. Capital de la província de Boulkiemdé, es troba uns 75 km a l’oest de Ouagadougou, capital nacional.

Es troba habitat principalment per l’ètnia Mossi i té uns 131.825 habitants el 2006.

Koudougou està situat en l’única línia de ferrocarril de la ciutat i acull diverses indústries, com una fàbrica de sabó, de mantega, cotó i diverses fàbriques tèxtils.

Des de febrer de 2007, hi ha un centre de serveis amb escoles i tallers de formació professional, productores de televisió, sales d’exposicions, centre comercial, etc.

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 5 de setembre de 2021

Bobo-Dioulasso és la segona ciutat en importància de Burkina Faso després de la capital, Ouagadougou.

Està construïda per ambdues parts del riu Oue, que dóna el seu nom a la província. Es troba uns 310 km a sud-oest de Ouagadougou, i és un centre comercial i industrial amb molins de cacauet (cacauet), fàbriques de sabó, despepitadoras de cotó i fàbriques de teles.

Va ser la terminal de ferrocarril que unia l’antiga capital de Costa d’Ivori, Abidjan, amb la de l’Alt Volta (l’antic nom de Burkina Faso) de 1934 a 1954, durant l’administració colonial d’l’Àfrica Occidental Francesa.

El nom és format per reconciliar les ètnies babau i dioula.

Bobo-Dioulasso és famosa per la seva gran mesquita construïda en 1880 amb fang seguint el típic estil sudanès. Altres llocs importants són el palau Konsa i el llac de peixos, sagrat segons la religió tradicional local. També trobem un museu, un zoològic i un mercat de ceràmica.

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc – Les Corts – 1 de setembre de 2021

Uagadugú (del francès Ouagadougou) és la capital i principal ciutat de Burkina Faso, i el centre administratiu, de comunicacions, cultural i econòmic de la nació. També és la ciutat més gran de país, amb una població de 2.453.496 habitants (cens de 2019). Moltes vegades la població local es refereix a ella com Ouaga.

La seva economia es basa en la indústria tèxtil (cotó i tapissos), setrill, sabonera i en l’artesania. És seu de la Universitat d’Ouagadougou. Està comunicada amb el port d’Abidjan a Costa d’Ivori per ferrocarril i per carretera amb Niamey, Níger. És servida a més per l’Aeroport de Ouagadougou.

Ouagadougou és la seu de la Unió Econòmica i Monetària de l’Àfrica Occidental o UEMOA, l’organització dels vuit països que comparteixen el franc CFA com a moneda, una unió econòmica més o menys  del model europeu. Així mateix, la secretaria executiva de l’CILSS (Comitè inter-États de lutte contre la sécheresse au Sahel) té la seva seu a Ouagadougou. Algunes atraccions a la ciutat inclouen el Museu Nacional de Burkina Faso, el Palau Moro-Naba (seu de la cerimònia de Moro-Naba), el Museu Nacional de la Música, i diversos mercats d’artesanies.

S’estima que la població de l’àrea metropolitana ascendeix a 1.200.000 habitants, dels quals un 48% són homes i un 52% són dones. La població rural és el 5% i la urbana el 95% de l’total.

Ouagadougou té un clima semiàrid (BWh en la classificació de l’clima de Köppen) amb dues estacions, seca i plujosa. L’estació seca s’estén aproximadament des de mitjans d’octubre fins a mitjans de maig. Aquesta temporada es caracteritza pels dies assolellats, calents i secs, amb tempetaturas que poden arribar fins als 50 ° C. La temporada plujosa s’estén des de finals de maig fins a finals de setembre. Es caracteritza per un corrent del sud-oest, el monsó, que porta un aire càlid i humit, on es desenvolupen moltes pluges i tempestes elèctriques, amb un pic a l’agost. Aquest període correspon a el pas de la zona de convergència intertropical (ZCIT). Tot i les temperatures molt més moderades (mínimes de 21 ° C i màximes de 38 a 40 ° C), la sensació és sempre pesada, a causa de l’alta humitat.

La ciutat forma part de Sahel, amb unes precipitacions mitjanes per any d’uns 510 mm. El harmattan, un vent sec, i el monsó, són els dos factors que determinen el clima de la ciutat.

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 7 d’agost de 2021

Abidjan és la capital econòmica i ciutat principal de Costa d’Ivori. És també el centre comercial i financer més important de país. Abidjan es va fundar el 1898 i va ser la capital administrativa entre 1933 i 1983.

Està edificada a la vora de la llacuna Ébrié, sobre diverses penínsules i illes adjacents, connectades amb ponts. Si es té en consideració l’àrea metropolitana, és la ciutat més poblada d’Àfrica Occidental després de Lagos (Nigèria) i una de les més habitades del continent africà.

El seu important port de mar, connectat a la costa del golf de Guinea, és un dels principals de la regió. Les seves indústries principals són l’alimentària, l’automobilística, la tèxtil i la química, en la qual destaca la producció de sabons. En el departament d’Abidjan es localitza també una important refineria petrolífera. A prop del port es troba també l’Aeroport Internacional Félix Houphouët-Boigny.

En un temps va ser una de les ciutats més pròsperes i pacífiques d’Àfrica però a partir de l’inici de la guerra civil del 2002 s’ha convertit en una de les més perilloses del continent, amb freqüents aixecaments contra la població estrangera i un greu increment de la criminalitat.

Abidjan és la ciutat natal de Ndri Romaric, futbolista de el Reial Saragossa, així com de Didier Drogba, del Chelsea i el futbolista ivorià-canadenc Charles Gbeke i Sinclair Paucoux, del JCA Abidjan.

Els pobles kru i akan constitueixen els dos principals grups ètnics que viuen a Abidjan

La ciutat és seu de la Universitat d’Abidjan, de diversos instituts tècnics, de la biblioteca nacional i de diversos museus

Com a llocs destacats es troben la catedral de Sant Pau (d’Aldo Spiritom), el Museu Municipal d’Art Contemporani de Cocody i la Reserva Forestal de Parc du Banc. El barri de Le Plateau, centre de negocis d’Abidjan, és conegut pels seus gratacels, fet inusual a Àfrica Occidental. Amb les seves botigues de categoria i les seves terrasses de cafè, Li Plateau és el lloc preferit dels viatgers. El barri és també la seu de diversos bancs.

Clima tropical, amb temperatures relativament elevades i constants durant l’any i precipitacions elevades especialment els mesos d’estiu.

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 6 d’agost de 2021

Sant Pédro és una ciutat de Costa d’Ivori. És la capital del departament de Sant Pédro i de la regió Bas-Sassandra.

Amb més de 130.000 habitants, inclou el segon port marítim de país. A més és conegut per la seva vida nocturna i les seves platges.

Molt desenvolupat en la dècada de 1960, la pesca i el ciment són les seves indústries més importants.

Bas-Sassandra va ser fins a 2011 una de les dinou regions que componien Costa d’Ivori, la qual se situava a la zona meridional de país.

Bas-Sassandra es troba a la zona oriental de litoral nacional sobre l’oceà Atlàntic. La capital és Sant Pédro. Té una superfície de 28.800 km², que en termes d’extensió és similar a la de Sicília.

La regió està dividida en els departaments de Sant Pédro, Sassandra, Soubré i Tabou.

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 5 d’agost de 202

Odienné és un departament de la regió de Kabadougou, Costa d’Ivori. Al maig de 2014 tenia una població censada de 91.691 habitants

Es troba situat a nord-oest de país, prop de la frontera amb Mali i la República de Guinea.

Kabadougou és una de les trenta-una regions de Costa d’Ivori. Al maig de 2014 tenia una població censada de 193 364 habitants. Està formada pels següents departaments, que es mostren igualment amb població de maig de 2014:

Gbéléban 18.181
Madinani 39.704
Odienné 91.691
Samatiguila17,483

Font: wikipedia