Navega per la categoria

News

Marràqueix

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 22 d’abril de 2021

Marràqueix és una ciutat del sud-oest del Marroc, al peu de l’Atles, a 466 m d’altura. L’any 2004 tenia una població oficial d’1.036.500 habitants, xifra que quedaria molt curta en estimacions no oficials. La Medina de Marràqueix està inscrita en la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1985.

Té el soc o mercat més gran del Marroc i la plaça més atrafegada de tot Àfrica, anomenada Djemà-el-Fna. Marràqueix està dividida en la Medina i la ciutat moderna.

El nom de la ciutat ha originat el nom del país, Marroc, del qual el nom àrab de Marràqueix és una derivació, i el nom original n’és Marrúkeix (‘ves-te’n corrents’) transformat pels francesos en Marrakech.

El clima n’és mediterrani sec. La temperatura mitjana anual és de 19,2 °C i oscil·la entre els 11,6 °C de gener i els 27,6 °C de juliol. Les gelades són rares mentre que les altes temperatures són habituals durant l’estiu, i superen els 40 °C en diverses ocasions cada any. Les precipitacions són de 247 mm anuals concentrades d’octubre a maig, moltes vegades de manera torrencial.

El 1585 es calculava la població en prop de 20.000 habitants, el 1693 n’eren 25.000, el 1804 uns 30.000, el 1864 uns 50.000 i el 1868 uns 60.000; però del s. XIX hi ha diverses estimacions contradictòries. Al s. XX Marraqueix era la ciutat més poblada del Marroc; el 1926 tenia 149.263 habitants (3.652 europeus i 12.718 jueus); el 1936 n’eren 190.314 (6.849 europeus i 25.646 jueus) i el 1947 eren 241.000 habitants.

Els jueus s’hi van instal·lar a partir del 1560 i al s. XVII tenien el seu barri propi conegut com a Mallah (com el barri jueu de Fes). La comunitat va emigrar a Palestina a l’entorn de 1950-1960.

Font: wikipedia

Amazighen

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 21 d’abril de 2021

Els amazics o berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen) són un poble del nord de l’Àfrica. Tradicionalment, han parlat les llengües de la branca amaziga de la família afroasiàtica. La paraula berber, que sovint s’usa per a referir-se a aquest poble, prové de la paraula llatina barbarus (‘bàrbar’), mentre que el poble mateix s’autoanomena amazigh (‘persona lliure’, en plural imazighen)

Malgrat que històricament han circulat moltes teories sobre el seu origen, actualment, gràcies al fet que les restes arqueològiques del nord d’Àfrica són abundants i de gran qualitat, es pot afirmar que els amazics estan presents al territori on es troben avui des de la més remota antiguitat. Per tant, se’ls considera la població autòctona del nord d’Àfrica. Hi ha diverses teories que afirmen l’origen eurasiàtic dels amazics; per exemple, en regions com el Rif del Marroc, hi ha poblacions d’aspecte europeu (ulls blaus o verds i cabell ros o pèl roig), com els rifenys

Habiten en grups compactes, generalment a la muntanya, al Marroc (Rif, Atles Casablanca i Sus) i a Algèria (Cabília, Aurès, Mzab i Ahaggar), però també a Tunísia (illa de Jerba, Matmata i altres zones del sud), Líbia (majoritàriament, muntanya Nefussa i Zuwarah), Egipte (oasi de Siwa), Mali (nord-oest), Níger (nord-oest), i en algunes tribus molt limitades a Mauritània (rodalia de Nouakchott), el Txad i Burkina Faso

Es divideixen en pobles (karuba), cadascun dels quals és administrat per una Djamaa, assemblea de ciutadans encapçalada per un amin (cap d’assemblea) i un temman (inspector). Els amazics no han demanat mai autonomia política, però sí el reconeixement de la seva cultura com a part integrant dels estats que la formen.

Ni al Marroc ni a l’Algèria hi ha autonomia interna, tot i que el 28 de maig del 1995 es va crear al Marroc un Haut-Commissariat à l’amazighité amb competències per a desenvolupar l’ensenyament en amazigh, però es tracta d’una mesura politicoadministrativa i no pas un reconeixement de iure, de manera que la seva existència és precària. A Algèria, reclamen autonomia política i cultural. Els tuareg han recorregut sovint a la lluita armada per tal d’aconseguir reconeixement tant a Níger com a Mali.

El seu origen resta de moment desconegut, però és molt antic. El fet de trobar amazics de cabell ros pot suggerir que hi va haver una barreja de les poblacions de la costa sud del Mediterrani amb poblacions de la costa nord, però en una època tan antiga que no es pot determinar. De moment, es treballa la llengua amazic com a font per avaluar el seu possible origen.

Font: wikipedia

Cartago

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 20 d’abril de 2021

Cartago va ser una antiga ciutat del nord d’Àfrica, a l’actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d’aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del segle IX aC, segons la datació moderna més acceptada.

Després de la caiguda de Tir en poder dels caldeus, Cartago es va independitzar i va desenvolupar un poderós Estat que va arribar a rivalitzar amb les ciutats estat gregues de Sicília primer i amb la República romana segles després. La seva estructura de govern va ser de caràcter republicà amb certes característiques monàrquiques o de tirania, encara que va evolucionar posteriorment a un sistema plenament republicà. Els territoris controlats per Cartago la van convertir a la capital d’un pròsper Estat, veient-se enriquida pels recursos provinents de tot el Mediterrani occidental.

En el segle III a. C. es va enfrontar a la República romana en tres guerres (conegudes com a primera, segona i tercera guerres púniques) per l’hegemonia en el Mediterrani occidental i de les quals va sortir derrotada. A mitjan segle II a. C., va ser destruïda per Escipió Emilià en l’anomenada tercera guerra púnica.

L’any 29 a. C. August va fundar en el mateix lloc una colònia romana amb el nom de Colònia Iulia Concordia Carthago, que es va convertir a la capital de la província romana d’Àfrica, una de les zones productores de cereals més importants de l’Imperi romà. El seu port va ser vital per a l’exportació de blat africà cap a Roma. La ciutat va arribar a ser la segona en importància de l’Imperi amb 400.000 habitants.

L’any 425, els vàndals liderats per Genseric van prendre la ciutat i la van convertir a la capital del seu nou regne. Va ser reconquistada pel general bizantí Belisari l’any 534, romanent sota influència bizantina fins a l’any 705.

Font: wikipedia

Conceptes

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 16 d’abril de 2021

S’han encunyat en el context de la cooperació internacional dos “conceptes complexos”: “economia de subsistència”, i “pobresa extrema”. Entenc que per la forma d’aquestes notacions són termes traduïts d’alguna llengua estrangera: anglès o francès ?

He sentit en francès al Camerun aquesta expressió: pobresa extrema. S’entén el que vol dir: “el rien ne va plus” de la pobresa. Crec que pobresa extrema aigualeix la pobresa perquè en aquest casos considero que és millor parlar de “gran misèria”. Gran misèria en tot allò que distingeix una vida digna d’una altra basada en les calamitats. Gran misèria treu la careta de pobresa extrema

Deixo per al final “economia de subsistència”. Segons el Diccionari normatiu valencià, subsistència és el fet de satisfer les necessitats elementals per a viure. Jo, que no sóc desagraït per la vida dels meus avis, diré que, quan van aparèixer en el món els meus avis, fa més d’un segle, van menjar prou bé fins a la seva mort. Vivien mitjançat una economia familiar mal anomenada de subsistència

L’esquema de l’economia familiar era atendre les necessitats de la casa: horts, prats, bestiar,… així com el manteniment de la propietat. Tal com diu la paraula matrimoni la meva àvia es cuidava de tota la casa i dels qui hi dormien. El meu avi es cuidava de la cria de bestiar per dur-lo al mercat, era un sobresou per mantenir tota la família

Espero haver fer reflexionar perquè del que es tracta és de promoure el diàleg entre les persones

 

COVID-19

Josep Juanbaró, info@sdrca – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 15 d’abril de 2021

El primer cas de la pandèmia de COVID-19 a l’Àfrica es va confirmar el 14 de febrer de 2020 a Egipte.  A l’Àfrica subsahariana el primer cas va ser confirmat en Nigeria. La majoria dels casos importats identificats han arribat de Europa i els Estats Units, a diferència d’altres continents en els que provenien de la Xina. Diversos països africans tenen sistemes de salut poc desenvolupats, per la qual cosa s’estima que pot existir subestimació en els casos reportados. Àfrica representa el 17 % de la població mundial, però només un 3,5% de les morts per COVID-19 comunicades

La propagació de COVID-19 a l’Àfrica ha generat alarma pel fet que molts dels sistemes de salut al continent són inadequats, tenen problemes com falta d’equip, falta de fons, capacitació insuficient dels treballadors de la salut i transmissió de dades ineficient .

Es temia que la pandèmia pogués ser difícil de mantenir sota control a l’Àfrica i podria causar enormes problemes econòmics si s’estenia ampliamente. Cap a meitat d’abril de 2020, el subministrament de ventiladors era baix en gran part d’Àfrica: 41 països tenen només 2000 ventiladors entre ells, i deu països no tenen ventiladors en absolut. Fins i tot els subministraments bàsics com l’aigua i el sabó estan subjectes a escassetat en algunes parts de l’continente.

Matshidiso Moeti, de l’Organització Mundial de la Salut, va dir que el rentat de mans i el distanciament físic podrien ser un desafiament en alguns llocs d’Àfrica. L’aïllament social pot no ser possible, i els desafiaments poden veure exacerbats per la prevalença de malalties com la malària, el VIH, la tuberculosi i el cólera. Els experts afirmen que una estratègia basada en proves podria permetre als països africans reduir l’aïllament social que causa enormes dificultats als que depenen dels ingressos obtinguts cada dia per poder alimentar-se a si mateixos ia les seves famílies. Fins i tot en el millor dels casos, des de Nacions Unides s’afirma que les 1.300 milions de persones d’continent necessitaran 74 milions d’equips de prova i 30 000 respiradors en 2020

L’Organització Mundial de la Salut va col·laborar amb molts països de el continent en la instal·lació de laboratoris per a les proves COVID-19. Matshidiso Moeti de l’OMS va assenyalar: «Necessitem provar, rastrejar, aïllar i tractar». Diferents països d’Àfrica van implementar mesures preventives com restriccions de viatge, cancel·lacions de vols, cancel·lacions d’esdeveniments, 12 tancaments d’escoles i tancaments de fronteres. Les mesures adoptades tenien com a objectiu minimitzar i controlar la cadena de transmissió, de manera que el nombre de casos no augmentés fins del punt de col·lapsar els febles sistemes de salut

Els experts assenyalen que l’experiència de lluitar contra l’ebola va ajudar a alguns països a preparar-se per COVID-19. Altres factors com ara la ràpida resposta de nombrosos països que van imposar el confinament obligatori quan hi havia menys de 20 casos registrats, la baixa mobilitat dins de el continent i cap a fora de les seves fronteres, i el fet que Àfrica sigui el continent amb la població més jove (l’edat mitjana és de 19,7 anys, enfront dels aproximadament 40 anys d’Europa), poden explicar el relatiu èxit de el continent en les seves estratègies per enfrontar la pandèmia

Per al 26 de maig, més de la meitat de tots els països africans experimentaven transmissió comunitària, tot i que la capacitat de prova segueix sent limitada

Al desembre de 2020 es van trobar noves soques de virus a Sud-àfrica i Nigèria, a més de la Variant of Concern 202012/01 notificada al Regne Unit al setembre.

La Unió Africana ha assegurat prop de 300 milions de dosis de vacuna COVID-19 en el major acord d’aquest tipus fins ara per a l’Àfrica, es va anunciar el 13 de gener de 2021. Això és independent de l’esforç global Access to COVID-19 Tools Accelerator (COVAX) dirigit a la distribució de vacunes COVID-19 a països de baixos ingresos

Font: wikipedia

Evolució

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 14 d’abril de 2021

Segons el Diccionari normatiu valencià, ciència és el conjunt de coneixements adquirits per mitjà de l’estudi, l’observació i el raonament, organitzats sistemàticament i dels quals es deduïxen principis i lleis generals. Alhora, teoria és el conjunt organitzat d’idees o de lleis establides per a explicar un determinat conjunt de fets

A diferència de principis i lleis generals, les teories serveixen per explicar fenòmens tot i que no hagin estat experimentalment demostrades. Aquest és el cas de la teoria de l’evolució, encara per demostrar malgrat gairebé amb un parell de segles d’existència

Seria bo saber si, entre biòlegs i matemàtics, es podria arribar a expressar-la amb notació matemàtica. Aquesta circumstància obriria la porta a un major desenvolupament de la ciència en general

Desenvolupament

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 13 d’abril de 2021

L’influent economista paquistanès Mahbub ul Haq (Punjab, 1934 – Nova York, 1998) va relacionar matemàticament el desenvolupament humà (IDH) amb la renda, la formació i la salut (expressada amb l’esperança de vida) d’una comunitat.

L’índex de desenvolupament humà oscil·la entre 0,000 (desenvolupament nul) i 1,000 (desenvoupament màxim). No hi ha cap país en desenvolupament nul ni cap altre que assoleixi la unitat. Renda, formació / educació, i salut són les tres úniques variables que determinen l’índex de desenvolupament humà (1990)

Mahbub ul Haq va ser un influent economista paquistanès. Va ser un dels fundadors de les teories de desenvolupament humà. Va estudiar economia a la Panjab University i a la Universitat de Cambridge on va conèixer i va formar una amistat amb l’economista Amartya Sen. Va rebre el seu doctorat de la Universitat de Yale i més tard va treballar com a investigador en un postdoctorat a la Harvard Kennedy School.

Va idear l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH), usat des de 1990 pel PNUD (Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament) en el seu informe anual. Aquest índex s’ha convertit en l’indicador estàndard per als estudis de desenvolupament i benestar entre països.

També va treballar com a Director de Planificació al Banc Mundial (1970-1982) i va dirigir el Ministeri de Finances del Paquistan, com a Ministre de Planificació i Finances (1982-1984).

A més, va fundar el Human Development Centre (Centre per al Desenvolupament Humà), al Pakistan, el 1996.

Font: wikipedia

Mesopotàmia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 12 d’abril de 2021

Segons documentació disponible, la primera civilització del planeta va ser Mesopotàmia, entre els rius Tigris i Èufrates tal com recull també la Bíblia. Mesopotàmia va sorgir fa uns 8.000 anys. Si el temps que ens separa ara del temps de Jesucrist és de 2.000 anys, vol dir que han passat 67 generacions. Oi que pot arribar entendre’s millor el temps d’aquesta manera ? Doncs el temps que ha passat des de l’aparició de Mesopotàmia és d’unes 268 generacions

Segons això, es pot dir que la primera civilització es va estendre com un magma arreu de l’escorça terràquia, donant pas a més i més civilitzacions

La civilització de l’Antic Egipte apareix fa més de 5.000 anys. Els antics grecs es troben en una civilització tricontinental, que inclou l’Orient Mitjà, Egipte i una petita àrea de l’Europa del Mediterrani oriental (1600-323 aC). L’antiga Grècia és considerada pels historiadors com el fonament de la cultura occidental.

La cultura grega va tenir una influència poderosa en l’Imperi romà, el qual en portaria la seva versió a diverses parts d’Europa (753 aC – 476 dC). La cultura grega és una de les bases de la cultura occidental, sobre la qual ha influït i continua influint, fins i tot en la llengua, la política, els sistemes educatius, la filosofia, la ciència, l’art i l’arquitectura del món modern, estimulant el Renaixement de l’Europa Occidental i durant els ressorgiments neoclàssics dels s. XVIII i XIX a Europa i a Amèrica

Àfrica, particularment el centre d’Àfrica oriental, és àmpliament considerada per la comunitat científica com l’origen dels humans i del grup dels homínids (grans simis), com ho demostra el descobriment dels primers homínids i els seus avantpassats, així com formes posteriors que han estat datades de fa aproximadament set milions d’anys, incloent-hi Sahelanthropus tchadensis, Australopithecus africanus, A. afarensis, Homo erectus, H. habilis i H. ergaster, i el primer Homo sapiens (humà), descobert a Etiòpia, data de fa uns 200.000 anys.

Hi ha negroafricans reivindiquen una civilització africana que, entre d’altres coses, va establir un bon calendari fa uns 4.000 anys. El calendari (del llatí calenda) és una taula d’ordenació temporal per a l’organització de les activitats d’una societat.

Font: wikipedia