Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 10 de gener de 2021

La República de Congo, també coneguda amb els noms del Congo-Brazzaville i Congo, és un país de l’Àfrica Central.

Limita a nord amb el Camerun i la República Centreafricana, al sud i a l’est amb la República Democràtica de Congo, a l’oest amb Gabon i a sud-oest amb l’oceà Atlàntic i un enclavament angolès (Cabinda).

Una gran part de país està formada per la conca del riu Congo i el su afluent Ubangui, que formen la frontera amb la República Democràtica de Congo.

La capital n’és Brazzaville, seguida en importància paper port marítim de Pointe-Noire.

La població no supera els cinc milions d’habitants, resultant en una baixa densitat poblacional. Els idiomes oficials són el francès, el kikongo i el lingala; les religions tribals són les que compten amb més adeptes.

L’economia de la República de Congo segueix basant-se en l’agricultura i en l’extracció de petroli.

L’actual territori congolès va ser habitat per les tribus bantús fins a l’arribada dels europeus al segle XVI. Es va convertir en una colònia de França, sota el nom de «Congo francès».

Després d’obtenir la seva independència a mitjan el segle XX, el país va travessar per diversos règims polítics fins a aconseguir la democràcia multipartidista que regeix a país al segle XXI.

Primer colonitzat pels bolo, al Congo fou més endavant colonitzat per grups bantús, que també varen ocupar part de les actuals Angola, Gabon i la República Democràtica de Congo, formant la base de les afinitats i rivalitats ètniques entre aquells estats. Diversos regnes bantús -en particular a els kongo, Loango i teke amb liki- uniren llaços comercials que dugueren a la conca del riu Congo.

Els primers contactes amb los europeus arriben a un el segle XIX i els relacions comercials s’establiren rapidament amb els regnes, comerciant amb esclaus capturats a l’interior. L’àrea costanera fou una font principal per a l’comerç transatlàntic d’esclaus, i quan el comerç acaba a començaments de l’segle XIX, sorgí el poder dels regnes.

Mentre va ser una colònia de França, forma part de l’Àfrica Equatorial Francesa, amb el nom del Congo Francès (per diferenciar-ho del Congo Belga, actual República Democràtica de Congo).

El Congo proclama la independència el 15 d’agost de l’any 1960, i el su primer president fou Fulbert Youlou. Youlou és va ver obligat a abandonar el govern el 1963, Quan assumí el càrrec Alphonse Massamba-Délba, que el 1964 funda el partit marxista adoptant a una economia planificada, de base socialista. Entre els iniciatives que va plantejar hi havia un “Pla quinquennal”, que va portar el país a l’Expansió de l’agricultura i la indústria.

Després de décades de política marxista-leninista, i després de dir el col·lapse de la Unió Soviètica, al Congo va completar una transició a una democràcia multipartidista amb eleccions a l’agost de 1992

Tot i aixó, una guerra civil, entre el juny de 1997 i el desembre de 1999, que s’enfronta els forces dels 2 candidats a president, Denis Sassou Nguesso i Pascal Lissouba, va acabar amb la invasió de tropes de Països Veïns i va reinstaurar l ‘antic president marxista, Sassou-Nguesso

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 9 de gener de 2021

República Democràtica de Congo, també coneguda popularment com la RD Congo, Congo Democràtic, el Congo-Kinshasa, o Congo de l’Est i denominat Zaire entre els anys 1971 i 1997, és un dels cinquanta-quatre països que formen el continent africà. La seva capital i ciutat més poblada és Kinshasa.

Situat a la regió equatorial d’Àfrica, comprèn gran part de la conca del riu Congo, estenent-se fins la regió dels Grans Llacs. És el segon país més extens de el continent, després d’Algèria.

Limita amb la República Centreafricana i el Sudan de Sud a nord, Uganda, Ruanda, Burundi, i Tanzània a l’est, Zàmbia i Angola al sud, i la República de Congo a l’oest.

Té accés a la mar a través d’una estreta franja de 37 km de costa, seguint el riu Congo fins al golf de Guinea.

El nom Congo troba el seu origen en els nadius bakongo, assentats en les riberes del riu Nzadi o Zaire, rebatejat en portuguès com a riu Congo.

La RDC compta amb una rica i variada història que s’inicia amb els primers immigrants bantús que van arribar a la zona, la qual es convertiria en l’epicentre del gran Regne de Congo a mitjan segle XV.

El territori va ser reclamat per l’Associació Internacional Africana (propietat del rei Leopold II de Bèlgica) com a Estat Lliure de Congo.

El rei va aplicar una colonització particularment brutal, que va deixar com tràgic saldo entre cinc i deu milions d’homes, dones i nens assassinats.

La colònia de Congo Belga aconseguiria la independència el 1960, per transformar-se al Zaire sota l’ègida de l’dictador Mobutu Sese Seko. Durant el govern de Sese Seko el país es va veure sotmès a un govern autoritari, violent i cleptócrata, que va arruïnar l’economia de l’Congo.

La caiguda d’aquest últim va provocar l’inici d’una greu guerra civil que degeneraria en una conflagració continental, en la qual van intervenir forces armades de més de set països, deixant com tràgic saldo més de quatre milions de morts. El resultat va ser la intervenció de l’ONU amb les seves forces de pau organitzades en la MONUC.

Entre 2003 i 2007 el país va viure una tensa calma, sota la direcció d’un govern de transició. A finals de 2006 hi va haver comicis en què es va resultar elegit per a president Joseph Kabila, qui fins llavors exercia les funcions interinament

Es troba dins de la llista de països megadiversos

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 8 de gener de 2021

Zàmbia, oficialment la República de Zàmbia, és un país sense sortida a la mar, situat al centre-sud de el continent africà. Limita amb la República Democràtica de Congo al nord, Tanzània al nord-est, Malawi i Moçambic a l’est, Zimbàbue i Botsuana a sud, Namíbia al sud-oest i amb Angola a l’oest.

Era conegut com Rhodèsia d’el Nord durant l’època colonial i el seu nom actual prové del riu Zambeze, el principal del país.

Zàmbia proclamà la seva independència del Regne Unit el 24 d’octubre de 1964, amb Kenneth Kaunda com el seu primer president. Actualment el president és Edgar Chagwa Lungu.

El territori actual de Zàmbia va ser originalment poblat per tribus Khoisan de caçadors-recol·lectors, que van ser desplaçats fa uns 2.000 anys per pobles migratoris, més avançats tecnològicament.

Aixímateix, a partir de l’segle XII, Comença la gran migració Bantú que hauria de poblar gran part del continent. Entre aquests pobles és trobaven els Tonga (también anomenats Batonga) que van ser a els primers a establir-se a Zàmbia. Els Nkoya probablement van arribar fins i tot abans, establint-se al territori des dels regnats Luba-Lunda de l’nord.

Altres grups van seguir arribant, amb un gran influx entre a els segles XVII i XIX. Aquesta immigració procedia dels Luba i Lunda originaris de l’actual República Democràtica de Congo i el nord d’Angola. Al llarg del segle XIX van arribar a els nguni des del sud, a conseqüencia del Mfecane.

Visitada pèls portuguesos a l’segle XVIII, l’actual Zàmbia va ser explorada pel britànic David Livingstone.

La penetració colonial és va iniciar el 1890, per mitjà de la British South Africa Company. El seu gran artífex va ser Cecil Rhodes, president de la British South African Company, que és va dedicar a explotar a els minerals de la zona i seu cognom donà nom al país.

Antiga Rhodèsia del Nord, el 1953 el Regne Unit va provar d’unir-la a Rhodèsia del Sud (actual Zimbàbue) i Malawi, però els interessos dels colons blancs de Rhodèsia del Sud van fer que el 1964 Rhodèsia del Nord es separés, formant el nou Estat de Zàmbia. El 1964 Kenneth Kaunda va ser elegit com a primer i únic primer Ministre de Rhodèsia del Nord.

Poc després, el govern va declarar unilateralment la independència al novembre de 1965, comptant llavors amb uns 70.000 habitants d’origen britànic.

El 1973 el país va tancar els fronteres amb Zimbàbue, en protesta contra el règim racista d’Ian Smith. El 1979 Comandaments de Rhodèsia van destruir a Lusaka el quarter general del moviment guerriller Unió Africana del Poble de Zimbàbue (ZAPU), que combatia el règim blanc de Rhodèsia amb el soport del govern de Zàmbia.

El 1982 les mesures d’austeritat econòmica portin a una vaga general contra Kaunda. La crisi és va agreujar amb la baixada internacional del preu del coure

Kaunda va ser reelegit Diverses vegades, quedant-se en la Presidència Fins a l’any 1991, any en què és reemplaçat per Frederick Chiluba.

Entre diverses acusacions de malversació de fons i altres casos de corrupció de la seva administració, Chiluba va dimitir del càrrec al gener de 2002, va ser succeït pel seu vicepresident Levy Patrick Mwanawasa, qui comença una campanya anticorrupció al país, però mor el 19 d ‘agost de 2008.

Mwanawasa és reemplaçat per Rupiah Banda (qui era el vicepresident al moment de la seva mort).

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 7 de gener de 2021

Angola, oficialment República d’Angola, és un país situat al sud d’Àfrica que té fronteres amb Namíbia pel sud, amb la República Democràtica de Congo i la República de Congo pel nord i amb Zàmbia per l’est, mentre que cap a l’oest té costa banyada per l’oceà Atlàntic. És el país més a prop de la colònia britànica de Santa Helena

La seva capital és Luanda i al nord de el país es troba l’exclave de Cabinda, que té fronteres amb la República de Congo i amb la República Democràtica de Congo

Els portuguesos van estar presents en diversos punts de la costa que avui pertany a Angola des del segle XVI i van interactuar de diverses maneres amb els nadius.

La presència portuguesa es va afermar en segle XIX amb la seva penetració cap a l’interior del territori i la seva ocupació efectiva per considerar-la una colònia dels europeus, tal com es va estipular en la conferència de Berlín de 1884.

La consolidació de la colonització no es va produir sinó fins a la dècada de 1920, després de la submissió de la vila Mbunda i el segrest del seu rei, Mwene Mbandu Kapova I

Angola va aconseguir la seva independència de Portugal el 1975, després d’una llarga guerra. No obstant això, un cop emancipat, el nou país es va veure immers en una intensa i duradora guerra civil que es va perllongar des de 1975 fins al 2002.

El país posseeix abundants jaciments minerals i petrolífers, i la seva economia ha crescut a un ritme molt alt des dels anys 1990, especialment des del final de la guerra civil.

Tot i això, el nivell de vida de la major part dels angolesos és molt baix, i els seus índexs d’expectativa de vida i mortalitat infantil estan entre els pitjors de l’món.

És un país amb grans desigualtats econòmiques, ja que la major part de la riquesa està en mans d’un percentatge molt petit dels seus habitants

El seu sistema de govern és la democràcia multipartidista, amb un règim presidencialista. És membre de la Unió Africana, de la Comunitat de Països de Llengua Portuguesa i de la Comunitat de Desenvolupament de l’Àfrica Austral.

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 6 de gener de 2021

Namíbia és un país del sud-oest d’Àfrica que ocupa el territori del que va ser conegut fins a la dècada de 1960 com Àfrica de el Sud-oest, limitant al nord amb Angola, al nord-est amb Zàmbia, a l’oest amb l’oceà Atlàntic, a l’est amb Botsuana, i a sud-est i sud amb ud-àfrica. És membre de la Mancomunitat de Nacions, la Unió Africana i les Nacions Unides.

Namíbia te una extensió de 824.295 km² i una població d’1.923.800 habitants el 2003. La seva capital i ciutat més poblada és Windhoek (221.000 h)

El nom de país es deriva de el nom de desert de Namib, considerat el desert més antic en el món. El terme Namib és una paraula d’origen khoekhoe que significa «lloc vast».

Abans d’obtenir la seva independència en 1990, el territori va ser en primer lloc denominat Àfrica del Sud-oest alemanya i posteriorment com Àfrica del Sud-oest per reflectir l’ocupació colonial dels alemanys i els sud-africans, aquests últims com a part de l’Imperi britànic.

Les terres de Namíbia van ser habitades des de temps antics per tribus boiximanes, damara i namaqua, i a partir d’el segle XIV, per poblacions bantús, arran de l’expansió d’aquest poble per tota l’Àfrica meridional

L’actual Namíbia va ser explorada pels portuguesos Diogo Cão el 1485 i Bartolomeu Dias en 1486. ​​Malgrat aixó, Portugal no en va ocupar mai les costes, i no fou fins a l’segle XIX que una potència europea en reclama el territori . Aixi, fou colònia alemanya de l’any 1840 fins a la Primera Guerra Mundial, quan va ser ocupada per tropes de Sud-àfrica.

Sud-àfrica senyorejà la colònia i hi aplica l’apartheid, a desgrat de les oposicions tant de les Nacions Unides com d’altres Països africans, la qual cosa esmenà la Guerra de la frontera de Sud-àfrica fins que un seguit de converses mediadors van poder establir, el 1989 i paper primer cop a la història de país, una assemblea elegida paper sufragi universal, d’on va Sortir guanyador el SWAPO, el moviment polític d’Alliberament de Namíbia.

El 21 de març de 1990 el país va aconseguir oficialment la independència

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 5 de gener de 2021

Botsuana, el nom oficial és República de Botsuana és un país sobirà sense sortida a la mar del sud d’Àfrica. La forma de govern és la república presidencialista. El seu territori està dividit en nou districtes. La capital de país és la ciutat de Gaborone

És un dels estats més estables d’Àfrica. Políticament està organitzat com una democràcia i segons els organismes internacionals rep bones qualificacions pel que fa respecte als drets humans.

Geogràficament el país s’estén sobre terreny pla, amb un 70% de la seva superfície coberta pel desert de Kalahari. Limita amb Sud-àfrica al sud i sud-est, amb Namíbia a l’oest i al nord, amb Zimbàbue al nord-est i al nord amb Zàmbia en un sol punt. Ocupa el lloc 48 en països per superfície

Fou un antic Protectorat Britànic amb el nom de Betxuanaland, es va proclamar independent l’any 1966. Botsuana va ser un dels països més pobres d’Àfrica en el moment en què es va independitzar del Regne Unit el 1966, quan exhibia un PIB per càpita d’al voltant dels 70 dòlars.

No obstant això, Botsuana és una nació que ha aconseguit un increment important en el nivell d’ingressos, amb una de les economies de més ràpid creixement del món

Segons estimacions del FMI en 2018, Botsuana presentava una taxa de creixement mitjana anual de 9 per cent, i posseeix un PIB (PPA) per càpita del voltant de 18,843 dòlars, sent un dels més alts d’Àfrica

Encara que en l’historial de Botsuana destaca un bon govern i creixement econòmic recolzat per una gestió macroeconòmica prudent i amb equilibri fiscal, això contrasta amb els alts nivells de pobresa al país, la desigualtat i una desocupació persistentment elevada, amb xifres properes al 20%

L’alta inversió en educació, un 21% del PIB, ha aconseguit importants conquestes com la provisió d’educació gairebé universal i gratuïta, així com també millores notables en el sector salut per disminuir mortalitat per malalties

Això ha permès a Botsuana tenir un desenvolupament humà relativament alt i és considerat un dels més alts de la Àfrica subsahariana

Els ingressos familiars són molt més baixos en les zones rurals que en les urbanes (2002/03). Tot i que la taxa de pobresa rural ha disminuït, segueix sent significativament més alta que en les urbanes.

Botsuana presenta una de les Taxes més altes de l’món d’infectats per VIH. El 2002 el 38,8% de la població adulta era seropositiva. El 2003 el govern ha iniciat un programa que inclou l’administració gratuïta o econòmica de medicaments genèrics antiretrovirals i una campanya informativa destinada a frenar l’expansió de virus.

La taxa d’infecció per VIH / sida s’ha reduït, com a resultat d’una agressiva intervenció de govern en la lluita contra la malaltia, on els medicaments són proporcionats gratuïtament als ciutadans. El 2013 s’estimava un total de 320.000 ciutadans infectats

El país ha intentat diversificar la seva economia en els últims anys. El 2008 depenia en gran mesura dels serveis (45.2%), la indústria (52.9%), i agricultura (1.9%) estretament vinculades amb el comerç amb Sud-àfrica. L’economia, estretament lligada a la de Sud-àfrica, està basada en la ramaderia i en la mineria (diamants).

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 4 de gener de 2021

Zimbàbue, oficialment la República de Zimbàbe, és un país situat al sud-est de el continent africà, entre el riu Zambeze, les cascades Victòria i el riu Limpopo

No té costes oceàniques i limita a l’oest amb Botswana, al nord amb Zàmbia, al sud amb Sud-àfrica i a l’est amb Moçambic. Els seus territoris es corresponen amb l’antiga Rhodèsia del Sud. Els idiomes oficials són l’anglès i el shona

El seu índex de desenvolupament humà (IDH) va ser el més baix de el món en 2010 amb un nivell de 0,140. No obstant això, s’han fet reformes socials en els últims anys que han permès notables creixements en el seu IDH i segons l’informe de 2019 ara té un nivell de 0,571 (mitjà)

El país es veu afectat regularment per sequeres i inundacions devastadores

S’anomena Gran Zimbàbue a les restes d’una antiga ciutat del regne de Zimbàbue (segles XIII-XV d.C.) situada sobre l’altiplà que domina el curs alt del riu Sabi, en l’actual Zimbàbue.

Es componia d’una ciutat en alt (denominada pels arqueòlegs “L’Acròpolis”) i un vast recinte de pedra a la part baixa. Al segle XIV va ser la capital del regne bantú dels Shona i la seva població aconseguiria els 20.000 habitants

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 3 de gener de 2021

Burundi, oficialment República de Burundi, és un petit estat sobirà, situat a la regió dels Grans llacs a l’Àfrica Oriental, que no té sortida a la mar. Limita al nord amb Ruanda, al sud i l’est amb Tanzània, i a l’oest amb la República Democràtica de Congo. Tot i no tenir litoral, part de la seva frontera occidental limita amb el llac Tanganyika.

Té una població estimada d’aproximadament 10,5 milions d’habitants i el seu territori s’estén sobre una superfície de 27.830 km².

La seva capital és la recentment establerta Gitega. Altres ciutats importants són Bujumbura, la ciutat més poblada amb 1.000.000 habitants (2013), i Ngozi. Burundi està densament superpoblada, amb una emigració substancial.

Els pobles twa, tutsi i hutu han ocupat el país des de la seva formació fa cinc segles. Burundi va ser governat com un regne pel poble Tutsi durant més de dos-cents anys. No obstant això, a l’inici de segle XX, Alemanya i Bèlgica van ocupar la regió, i Burundi i Ruanda es van convertir en una colònia europea coneguda com Ruanda-Urundi.

L’antic nom del país era Urundi-Ubrundi-Bruwanda. Urundi és l’abreujament de “Urundi Rwanda” ( “L’altra Rwanda”), tal com les forces colonials belgues solien referir-se al territori. El nom actual de país prové de l’llenguatge bantú Kirundi.

La inestabilitat política ocorreguda a la regió a causa de diferències entre els tutsis i els hutus, va provocar dues guerres civils i genocidis en l’any 1970 i de nou en els anys 1990.

Actualment, Burundi és governat com una república representativa presidencial democràtica. El 62% de la població és catòlica, el 8% és musulmana i el percentatge restant és animista o pertany a altres religions cristianes.

Burundi és un dels països més pobres del món i té el segon PIB per càpita més baix segons el Banc Mundial, després de la República Centreafricana.

El PIB de Burundi és baix a causa de les guerres civils, la corrupció, el pobre accés als serveis d’educació i salut, infraestructura feble i els efectes de VIH / SIDA.

El cobalt i el coure són els seus principals recursos naturals, i algunes de les principals exportacions són sucre i cafè.

Avui dia, Burundi segueix sent una societat aclaparadorament rural, amb només el 13% de la població vivint en zones urbanes segons dades de l’any 2013 i l’ocupació de les poblacions rurals ha provocat la desforestació massiva, erosió de terra i pèrdua d’hàbitat.

Font: wikipedia