Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 26 de gener de 2021

Costa d’Ivori, oficialment en francès: République de Côte d’Ivoire, també conegut pel seu nom en francès Côte d’Ivoire, és un país situat a l’Àfrica occidental.

Com que el país tenia un nom diferent en cada llengua, a causa de la traducció literal del nom francès (Costa d’Ivori en català, Ivory Coast a anglès, Costa de Marfil en castellà, Elfenbeinküste en alemany, Costa d’Avorio a Itàlia , etc.), el govern ivorià va voler posar-hi fi de manera oficial a l’octubre de 1985 demanant que el país fos conegut arreu i en qualsevol llengua com a Côte d’Ivoire. I de fet, segons la Llei nacional, el nom de l’Estat no pot ser traduït del francès.

Côte d’Ivoire és una república de l’Àfrica Occidental que limita a l’oest amb Libèria i Guinea, al nord amb Malí i Burkina Faso, a l’est amb Ghana i al sud amb el golf de Guinea. La capital és Yamoussoukro, tot i que la ciutat principal és l’antiga capital, Abidjan. Antiga colònia francesa, va obtenir la independència el 1960.

Côte d’Ivoire és el 52è país més poblat i el 68/69 més gran de món, amb una població estimada en una mica menys de 26 milions d’habitants i una àrea de 322.463 km².

És un dels països més pròspers de l’Àfrica occidental, si bé el seu desenvolupament econòmic ha estat afectat per una convulsa vida política, agreujada per la corrupció oficial i el refús d’adoptar les reformes necessaries.

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 25 de gener de 2021

Ghana, oficialment la República de Ghana, és un país de l’oest d’Àfrica constituït com una república presidencialista.

Limita a nord amb Burkina Faso, a l’est amb Togo, a l’oest amb Costa d’Ivori i a sud amb el golf de Guinea.

El territori va ser objecte de constants expedicions europees, principalment de portuguesos, britànics i neerlandesos, i de menor grau de danesos, suecs i prussians, per al comerç de la gran quantitat d’or que hi ha per tota la zona. Per això, a el territori se li va denominar «Costa d’Or».

Actualment, el país és una de les democràcies més potents del continent, destacant l’important paper que exerceix en l’organització més important de la zona: la Unió Africana (UA).

A més d’aquesta, és membre d’altres organitzacions en les quals el país no té un paper preponderant: les Nacions Unides (ONU), la Mancomunitat de Nacions (més coneguda pel seu nom en anglès Commonwealth of Nations) i l’Organització Mundial de Comerç ( OMC)

Amb una superfície de 238.533 km², i una població de 24.223.431 habitants, Ghana és el 82è país més gran i el 46è més poblat, a més de posseir una densitat de població de 102 habitants per quilòmetre quadrat.

En els últims anys, el país ha crescut demogràficament i econòmicament, amb un Índex de Desenvolupament Humà (IDH) de 0,579 i un producte interior brut (PIB) de més de 130 mil milions de dòlars.

Al segle XVI, el xeic Islamil de Begho i el su fill Muhammad al-Abyad van convertir a l’islam l’aristocràcia dirigent malinke-bambara de Gonja, que va esdevenir la potència musulmana Dominant al nord de la moderna Ghana.

Al segle XVIII, el rei de Dagomba, Muhammad Zanjina, és va fer musulmà i quasi al mateix temps el rei Atabia (+ 1741/1742), rei de Mamprusi. Aixi, abans de la meitat del segle, els 3 estats principals de la zona septentrional eren musulmans

Comunitats musulmans es van establir a la fi de l’segle i amunt del segle XIX a Kumasi, capital del regne dels ashanti, i van arribar a ocupar llocs dirigents al consell reial.

A l’segle XIX, els regions Occidentals de Gonja i la va regir els de Wa van Caure en mans de l’Imperi manding de Samori Ture, els zabarima i forces reclutades localment per Alfa Kazare, Babatu i Hamaria van formar un estat musulmà que va ser d’curta volada.

Aliat a Samori i a Muktar Karantao de Wahatu, foren derrotats pels francesos (cadascú per separat); a la part final de l’segle i a amunt del segle XX formaven part de les colònies europees.

El territori va formar la colònia i el protectorat de la Costa d’Or.

La moderna Ghana es va formar arran de la unió del Protectorat i la colònia britànica de la Costa d’Or i de l’territori en Fideïcomís del Togo Britànic, Ghana va esdevenir, el 1957, el primer Estat de l’Àfrica subsahariana que assolia la independència .

Una llarga sèrie de cops d’Estat van comportar la suspensió de la constitucó el 1981 i la Prohibició dels Partits polítics. El 1992, és va aprovar 1 nova constitució multipartidista.

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 24 de gener de 2021

São Tomé i Príncipe és un estat insular localitzat al golf de Guinea. La República Democràtica de Santp Tomé i Príncepe és un país africà format per diverses illes localitzades al golf de Guinea, específicament a al nord-oest de la costa de Gabon, molt a prop de la línia equatorial i que és a prop marítimamente de la Zona Econòmica Exclusiva ( ZEE) de Guinea Equatorial.

Les illes de major importància són São Tomé i Príncipe. És un dels microestats que hi ha a l’Àfrica.

Està format per dues illes Principals (São Tomé i Príncipe) i uns quants illots, amb una extensió total de 964 km² i prop de 165.000 habitants.

Com que és un estat insular no té fronteres terrestres. Tanmateix, és relativament a prop de les costes del Gabon, Guinea Equatorial, el Camerun i Nigèria.

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts -23 de gener de 2021

Togo (oficialment República Togolesa) és una nació situada a la zona intertropical, forma part de l’Àfrica subsahariana i és altament dependent de l’agricultura, amb un clima que garanteix bones temporades de cultiu.

L’idioma oficial és el francès; però, també es parlen altres idiomes a Togo com les llengües gbe, Kotocoli i kabiyé.

El 38,7% de la població viu sota la línia internacional de la pobresa d’1,25 US $ per dia, i el 69,3% sota la línia de 2 US $ per dia

Togo es va independitzar de França el 1960. El 1967, Gnassingbé Eyadéma va liderar un cop d’Estat militar reeixit, després del qual cosa es va convertir en president.

Eyadéma va arribar a ser el president més longeu en la història d’Àfrica (durant 38 anys) a l’hora de la seva mort en 2005. En 2005, el seu fill Faure Gnassingbé va ser elegit president.

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 22 de gener de 2021

Benín, oficialment la República de Benín, és un país situat a l’oest d’Àfrica. Està limitat per Togo a l’oest, per Nigèria a l’est i per Burkina Faso i Níger al nord.

La majoria de la població viu en el golf de Benín. La capital de Benín és Porto Novo però el seu govern està en Cotonou, la ciutat més gran de país.

Benín cobreix aproximadament una àrea de 112.622 quilòmetres quadrats, amb una població d’11 milions de persones.

Benín és una nació tropical i subsahariana, dependent majoritàriament de l’agricultura, que és la principal font d’ocupació i ingressos

La llengua oficial de Benín és el francès. No obstant això, algunes llengües indígenes com el fon o el ioruba són parlades comunament.

La religió més estesa és el catolicisme, seguit per prop de l’islam, el vudú i el protestantisme.

Benín és membre de les Nacions Unides, la Unió Africana, l’Organització per a la Cooperació Islàmica, la Zona de Pau i Cooperació de l’Atlàntic Sud, La Francophonie, la Comunitat d’Estats Sahel-Saharians, l’Associació de Productors de Petroli Africans, i la Autoritat de la Conca del riu Níger

És una antiga colònia francesa, coneguda amb el nom de Dahomey a causa d’un antic regne local, que va aconseguir la independència l’1 d’agost de 1960, com República de Dahomey. El 1975, es va adoptar el nom actual de República de Benín, prenent el nom de la Badia de Benín, en la costa està situat el país.

Al seu torn el nom de la Badia procedeix de l’antic regne yoruba de Benín, que es trobava més a l’est, entorn de l’actual ciutat nigeriana de Benín City, el que pot portar a confusió. La raó d’haver triat el nom de Benín per rebatejar a Dahomey, és que es tractava d’un nom neutral: abans de la colonització francesa, “Dahomey” era només el nom d’un regne costaner del sud, i per tant el seu nom no representava a la regió de Atakora al nord-oest, ni a l’antic regne (avui departament) de Borgou al nord-est.

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 21 de gener de 2021

Burkina Faso és una república de l’Àfrica Occidental situada a la conca superior del riu Volta. Burkina Faso no posseeix accés a la mar. La capital i ciutat més poblada n’és Ouagadougou.

El su nom significa “país de les persones íntegres”. Limita a l’nord i a l’oest amb Mali, a l’est amb Níger i Benín, i al sud amb Togo, Ghana i Costa d’Ivori.

Es va independitzar de França el 5 d’agost de 1960. La inestabilitat governamental durant les dècades de 1970 i 1980 va ser seguida d’eleccions multipartidarias a principis de la dècada de 1990

Diversos centenars de milers de treballadors rurals emigren cada any a Costa d’Ivori i Ghana a la recerca de treball

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 20 de gener de 2021

El Sahara Occidental (o Sàhara Occidental) és una regió del nord d’Àfrica situada a l’extrem occidental del desert de Sàhara, a la vora de l’oceà Atlàntic.

Limita al nord amb el Marroc, al nord-est amb Algèria, a l’est i al sud amb Mauritània i a l’oest amb l’Oceà Atlàntic. Te una extensió de 266.000 km² i una població d’uns 270.000 habitants (2004). La capital i principal ciutat és Al-Aaiun, on s’agrupa la majoria d la població.

Te una extensió de 266.000 km² i una població d’uns 270.000 habitants (2004). La capital i principal ciutat és Al-Aaiun, on s’agrupa la majoria d la població. El Sàhara Occidental és un dels territoris de població més dispersa del món, i en d’algunes classificacions surt com el menys densament poblat.

Les regions del Marroc d’Uad Ed-Dahab-La Güera i Guelmim-Semara (zona sud), formin conjuntament amb la va regió els d’Al-Aaiun-Bojador-Saguia El Hamra el territori històric del Sàhara Occidental.

És troba ocupat i administrat en la seva pràctica totalitat pel Regne del Marroc, que prova d’homogeneïtzar-ho administrativament a les regions originades en aquest estat després de reivindicar la seva independència.

Una porció del territori del Sàhara Occidental, la seva franja oriental, de sud a nord, és controlada per efectius de l’anomenada República Àrab Sahrauí Democràtica RASD, a excepció de la ciutat de la Güera, que és troba deshabitada, per bé que sota control efectiu maurità

Segons NNUU l’Estat espanyol, de iure, és considerat encara com la potència colonitzadora malgrat que renuncia a aquest “status” formalment, i a llurs drets i obligacions.

És un dels 17 territoris no autònoms sota supervisió de l’Comitè Especial de Descolonització de l’Organització de les Nacions Unides, amb la finalitat d’acabar el colonialisme.

Va ser introduït a la llista dels territoris no autònoms el 15 de desembre de 1960 a través de la resolució 1542 (XV) de l’Assemblea General de les Nacions Unides, quan encara era una província espanyola

El seu procés de descolonització va ser interromput el 1976, quan Espanya va abandonar el Sàhara Occidental en mans de Marroc i Mauritània -després de la marxa verda i conforme al que disposen els Acords de Madrid (1975), no vàlids segons el Dret internacional

El territori està ocupat actualment en la seva major part pel Marroc, que ho crida els seus Províncies Meridionals, tot i que la sobirania marroquina no és reconeguda per les Nacions Unides i és rebutjada pel Front Polisàrio, que va proclamar la seva independència el 1976 creant la República Àrab Sahrauí Democràtica , reconeguda fins al moment per més de vuitanta països. Aquesta administra la regió a l’est no controlada pel Marroc, la qual denomina Zona Lliure.

La sobirania del territori la disputen el Marroc i la RASD (República Àrab Sahrauí Democràtica). Actualment és troba majoritariament ocupa’t, i reclamat completament, per l’Estat marroquí, però aquesta reclamació no és reconeguda internacionalment; de fet, la majoria d’estats sobirans no la reconeixen. El Sàhara Occidental és troba a la llista de les Nacions Unides de Territoris no Autònoms. Al pla de pau hi ha prevista una futura Autoritat del Sàhara Occidental sota a els auspicis de l’ONU que s’hauria d’ocupar de la celebració de l’referèndum d’autodeterminació, però els parts encara no s’han posa’t d’acord

Els recursos minerals hi són extraordinaris, en particular els fosfats (Bu Craa) i el ferro

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 19 de gener de 2021

Mauritània, oficialment la República Islàmica de Mauritània, és un país situat al nord-oest d’Àfrica. Limita amb l’oceà Atlàntic a l’oest, amb el Senegal al sud-oest, amb Mali a l’est i al sud-est, amb Algèria a nord-est i amb el Sàhara Occidental al nord.

La capital i major ciutat de país és Nuakxot, situada a la costa de l’oceà Atlàntic.

El país va aconseguir la independència de França el 28 de novembre de 1960. El 2008 el Govern civil de Mauritània va patir un cop d’Estat encapçalat pel general Mohamed Uld Abdelaziz.

El 16 d’abril de 2009 Abdelaziz va renunciar al seu rang militar per competir en les eleccions presidencials del 19 de juliol, sent triat president.

El país pateix diversos problemes en matèria de drets humans. Tot i que la esclavitud va ser oficialment abolida el 1980, segons un informe d’Amnistia Internacional publicat el 2018, el nombre de persones que viuen esclavitzades a Mauritània podria superar el 1% de la seva població.

A Mauritània el 20% de la població viu amb menys d’1,25 dòlars per dia.

Font: wikipedia