Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 27 de desembre de 2020

Maurici -oficialment la República de Maurici- és un país sobirà insular situat al sud-oest de l’oceà Índic, a uns 900 quilòmetres de Toamasina, ciutat a la costa oriental més propera de Madagascar i, aproximadament a 3.800 quilòmetres en direcció sud-oest de el cap Comorin a l’extrem sud de l’Índia. La seva capital i localitat més poblada és Port Louis.

Aquest estat té una superfície de 2.040 km², el 91% de la qual pertany a l’Illa Maurici i la resta a illes més petites: Sant Brandón o Cargados Carajos, Rodrigues i les illes Agalega.

Maurici forma part de les illes Mascareñas, al costat de l’illa francesa de la Reunió, a uns 170 quilòmetres a l’oest

Maurici va ser nomenat primer Dina Arobi per navegants àrabs durant l’Edat Mitjana, que van ser els primers a visitar l’illa.

En 1507 els mariners portuguesos van trobar l’illa deshabitada. L’illa apareix amb el nom de Cirne en els primers mapes portuguesos, probablement a causa de la presència del dodo, au no voladora que era abundant en aquest moment.

El marí portuguès Pedro de Mascarenhas, va donar el nom d’illes Mascareñas a l’arxipèlag.

En 1598 una esquadra neerlandesa a el comandament de l’almirall Wybrand Van Warwyck va desembarcar a Grand Port i va nomenar l’illa Maurici, en honor del príncep Maurici de Nassau, estatúder dels Països Baixos.

Més tard l’illa es va convertir en una colònia francesa i va passar a cridar Illa de França. El 3 de desembre de 1810 els francesos van haver de cedir-la, després de la derrota de Napoleó.

Sota el domini britànic el nom de la illa va tornar a Maurici. També es coneix comunament com Mauritius en anglès, Maurici o Île Maurici en francès, Moris en crioll

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 26 de desembre de 2020

Madagascar, oficialment República de Madagascar, és un país insular situat a l’oceà Índic, davant de la costa sud-est de el continent africà, a l’est de Moçambic. La capital n’és Antananarivo

La nació està compresa per l’illa de nom Madagascar, la més gran d’Àfrica i la quarta més gran de món, i per petites i nombroses illes perifèriques.

Està separada de el continent pel canal de Moçambic. Malgrat la seva proximitat actual al continent africà, Madagascar formava part en el seu origen de l’subcontinent indi, de el qual es va separar fa uns 88 milions d’anys.

Per això el seu aïllament ha afavorit la conservació al seu territori de multitud d’espècies úniques al món, la majoria d’elles endèmiques de l’illa.

Les més notables són els lèmurs (un infraordre de primats), el fossa carnívor, cinc famílies endèmiques d’aus i sis espècies endèmiques de baobabs.

El gentilici de Madagascar és malgaix i l’idioma nacional és el malgaix, el seu segon idioma és el francès. La majoria dels seus habitants té creences tradicionals, són cristians, o una amalgama de tots dos.

Madagascar pertany al grup dels països menys desenvolupats, segons les Nacions Unides. L’ecoturisme i l’agricultura, juntament amb majors inversions en educació, salut i empresa privada, són elements clau de l’estratègia de desenvolupament de Madagascar.

No obstant això, aquests beneficis no es van distribuir uniformement en tota la població, produint tensions sobre el creixent cost de vida i la disminució de el nivell de vida entre els pobres i alguns segments de la classe mitjana.

En 2017, la crisi política i econòmica 2009-2013 ha afeblit l’economia i la qualitat de vida segueix sent baixa per a la majoria de la població.

Madagascar era el nom que els portuguesos van donar a la illa en 1502 i deriva de el llatí medieval: era el nom d’una illa que se suposava en aquesta regió i amb la qual cap a l’any 1500 es va identificar l’actual Madagascar.

Al seu torn, aquest nom llatí derivava de Madeigascar (també Madagosho, Madagascar), que era el nom d’una illa-regne africana esmentada per Marco Polo en el seu llibre (caps de segle XIII). Algunes fonts asseguren que aquest nom sorgiria de la confusió amb Mogadiscio, capital de Somalia.

Pel que fa a el nom malgaix, amb el qual es denomina als seus habitants, el terme prové de l’francès, pres de Malagasy, que era el nom que es donaven els habitants originals de l’illa

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 25 de desembre de 2020

Moçambic, oficialment la República de Moçambic (en portuguès, República de Moçambique), és un país situat a a al sud-est d’Àfrica, a la vora de l’Oceà Índic.

Limita al nord amb Tanzània i Malawi, a nord-oest amb Zàmbia, a l’oest amb Zimbàbue, a sud-oest amb Eswatini, al sud i al sud-oest amb Sud-àfrica ia l’est amb l’Oceà Índic, on confina marítimamente amb la possessió francesa de Mayotte i a els dependencies de la Reunió, l’Illa Juan de Nova, l’atol Bassas Dóna Índia i l’Illa Europa. La capital n’és Maputo.

El país fou habitat inicialment pèls khoisan o bosquimans, caçadors i recol·lectors. Els bantús agricultors hi van arribar entre el segle I i IV. No fou fins a l’segle IX que van començar a arribar comerciants àrabs i després perses. Es van fundar establiments comercials és a la costa de Moçambic, destacant Sofala, fundada després de dir el 1100. El comerç principal era el ferro i l’or, que els musulmansi bescanviaven per productes tèxtils.

Al segle v s’havien instal·lat, al fet que avui és Zimbàbue, pobles bantús que parlaven les llengües xona. Aquests pobles, en contacte amb els comerciants musulmans, hi van arribar a crear un estat a la meitat de l’segle XIII, basat en el comerç amb els musulmans de la costa. Les Ruïnes del Gran Zimbàbue, són Testimoni de la seva importància. A Moçambic hi ha algunes edificacions de model de Zimbàbue; la més important és la de Manyikeni a la província d’Inhambane, a 450 km del Gran Zimbàbue.

A La meitat del segle XV el Gran Zimbàbue fou abandonat per Raons desconegudes, però probablement per l’arribada de nous Emigrants bantús de llengua xona, que van fundar el qual fou anomenat com Imperi de Monomotapa o Mwenemutapa entre 1440 i 1450. Monomotapa comerciava amb or i ivori amb els Establiments de la costa, i dominaven a els rutes comercials que anaven entre les mines i Sofala com a establiment principal.

Vasco de  Gamma va explorar els eves costos en 1498 i Portugal el va colonitzar a 1505. Va aconseguir la independència el 1975, convertint-se poc després a la República Popular de Moçambic.

Va ser l’escenari d’una guerra civil que va durar des de 1977 Fins a 1992, deixant 2 millones de mines terrestres encara actives. L’origen de su nom és Msumbiji, el port suahili a l’Illa de Moçambic.

El seu idioma oficial és el portuguès i és Membre de la Comunitat de Països de Llengua Portuguesa, de la Unió Africana i de la Mancomunitat de Nacions, va ser considerat com a observador de la Francofonia.

Te una població de 21.670.000 habitants. La seva esperança de vida és baixa, la seva mortalitat infantil és troba entre els més elevades de l’món, i el seu índex de desenvolupament humà és un dels més baixos de l’món.

No obstant aixó, des del final de la guerra civil a els anys 1990, la seva qualitat de vida ha millorat notablement, registrant avanços econòmics significatius, com el sector turístic.

El seu territori està dividit en onze províncies, compostes per cent vint districtes. La seva capital i centre principal econòmic i social és Maputo. Més del 99% de la població és bantú, i les seves principals religions són el cristianisme i l’islam

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 24 de desembre de 2020

La Unió de les Comores o simplement les Comores o Comores, (antigament República Federal Islàmica de les Comores) és un país format per tres illes al sud-est d’Àfrica, situat a l’extrem nord del canal de Moçambic a l’oceà Índic, entre el nord de Madagascar i l’est de Moçambic.

El país consta de tres illes volcàniques: Grand Comore (Ngazidja), Mohéli (Mwali) i Anjouan (Nzwani), mentre que la veïna illa de Mayotte (Mahoré), reclamada per Comores, segueix pertanyent a França. El territori comprèn a més altres petites illes. La capital és Moroni.

Comores és l’únic estat a ser membre de la Unió Africana, de l’Organització Internacional de la Francofonia, de l’Organització per a la Cooperació Islàmica, de la Lliga Àrab (dels que és l’estat més meridional dels països que agrupa, sent així mateix l’únic estat inclòs a la Lliga Àrab que està totalment circumscrit a l’Hemisferi Sud) i de la Comissió de l’Oceà Índic.

El nom deriva de la paraula àrab “qamar”, (lluna). El nom actual en àrab és precisament «illes de la lluna», (Yuzuru l-qamar), i en la seva bandera apareix la mitja lluna musulmana. Aquest nom havia estat usat pels geògrafs àrabs per denominar a Madagascar

Les Comores van ser una colònia francesa (des de 1841), obtingueren la independència l’any 1978 i esdevingueren una república islàmica federal Fins a l’any 2002. L’illa de Mayotte, la més meridional de l’Arxipèlag, és va estimar més continuar sota govern francès.

Des que va declarar la seva independència, el país ha experimentat més de 20 cops d’Estat o intents de cop, amb diversos caps d’Estat assassinats.

Al costat d’aquesta inestabilitat política constant, la població de les Comores viu amb la pitjor desigualtat d’ingressos de qualsevol nació, amb un coeficient de Gini superior al 60%, mentre que també se situa en un baix quartil de l’Índex de Desenvolupament Humà. El 2008 aproximadament la meitat de la població viu per sota de l’índex internacional de pobresa d’1,25 dòlars a el dia

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 23 de desembre de 2020

Malawi o Malawi, oficialment la República de Malawi és un país sense sortida a la mar situat al sud-est d’Àfrica, antigament conegut com Nyasaland. La capital és Lilongwe.

Limita amb Zàmbia al nord-oest, amb Tanzània al nord-est i amb Moçambic a l’est, sud i oest. El país està separat de Tanzània i Moçambic pel llac Malawi, un dels llacs amb major superfície de el continent africà. El seu topònim prové dels antics regnes Maravi, una sèrie d’estats formats per tribus bantus que van habitar l’àrea. Malawi te un clima subtropical.

Durant el segle X va ser poblat per immigrants i va romandre regit per un govern natiu fins a 1891, quan va ser colonitzat pels britànics, els qui ho van governar fins a 1964. Després de la dissolució de la federació de Rhodèsia i Nyasaland, i després d’obtenir la seva independència, Malawi es va convertir en un estat unipartidista sota la presidència de Hastings Banda, qui va governar fins a 1994, quan li va ser arrabassat el poder.

Bingu Mutharika va ser re-elegit el 2009 i es va mantenir en el poder fins el 6 d’abril de 2012, quan mor a causa d’una aturada cardíaca.

Té un govern democràtic i multipartidista; a més compta amb un petit exèrcit, que inclou les forces armades, una marina de guerra i una força aèria. La seva política exterior és prooccidental i inclou relacions diplomàtiques positives amb la majoria dels països i participació en diverses organitzacions internacionals.

Es troba entre els països menys desenvolupats i més densament poblats de el continent. L’economia està basada en l’agricultura, sobretot de subsistència, amb una població altament rural.

El govern malawià depèn molt del suport exterior per cobrir les seves necessitats econòmiques, encara que aquestes necessitats (i l’ajuda oferta) han augmentat des de l’any 2000.

El govern afronta grans reptes en el creixement de l’economia, educació, salut i protecció de l’entorn, i s’està convertint en financerament independent. Compta amb diversos programes de desenvolupament des de 2005 que es concentren en els punts anteriors, i el país sembla estar millorant, amb grans avenços en els camps d’economia, educació i salut vistos a 2007 i 2008

Té un baix índex d’esperança de vida i una taxa alta de mortalitat infantil. A més de comptar amb l’existència de milers de casos de sida, fet que ha provocat la disminució de forces de treball i l’augment de la despesa governamental, la qual cosa s’espera tingui un impacte important en el Producte intern brut (PIB) per al 2010.

Hi ha una diversitat cultural a la població que inclou els nadius i les minories d’asiàtics i europeus, amb múltiples idiomes i diferents creences.

Encara que van existir conflictes tribals en el passat, al segle XXI han disminuït considerablement i el concepte de la nacionalitat malawiana ha començat a reformar-se.

Tot i els conflictes bèl·lics que hi ha hagut en aquest país al llarg dels anys, és conegut mundialment com “El bressol d’Àfrica” ​​o “El cor càlid de l’Àfrica” ​​(en anglès, The warm heart of Africa). Els seus habitants es caracteritzen per ser hospitalaris i per rebutjar el conflicte. Posseeix una cultura que combina aspectes locals i colonials, incloent esports, art, balls i música.

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 22 de desembre de 2020

Sudan d’al Sud, oficialment República del Sudan de al Sud, és un país sobirà sense litoral situat a Àfrica Oriental, amb capital a la ciutat de Juba, situada a al sud de país.

Sudan de Sud limita amb el Sudan a nord, Etiòpia a l’est, Kenya, Uganda i la República Democràtica de Congo a sud i amb la República Centreafricana a l’oest, independent de l’Sudan des del 9 de juliol de 2011
El territori que actualment conforma el Sudan de Sud va ser part de l’Sudan Anglo-Egipci i després, de la República del Sudan des de la seva independència el 1956.

Sudan d’al Sud, habitada per múltiples ètnies nilóticas principalment cristianes i animistes, va quedar sota el domini de el sector norsudanés, de predominança àrab i musulmana.

Al setembre de 1983, el llavors president del Sudan, Yaafar Mohammed Numeiri, va crear un estat federal que incloïa tres estats federats al Sudan de al Sud, però més tard els va dissoldre, el que desdencadenó l’inici de la segona guerra civil entre les tropes sudaneses i el secessionista Exèrcit d’Alliberament de el Poble del Sudan.

El govern sudanès va permetre l’autonomia de la regió després d’un acord de pau signat el 9 de gener de 2005 a la ciutat kenyana de Naivasha

En virtut d’aquest acord, el Sudan de l’Sud es va convertir en una regió autònoma del Sudan amb el seu propi govern i una Constitució interina, aprovada el 5 de desembre de 2005, que va definir la celebració d’un referèndum d’independència entre el 9 i el 15 de gener de 2011

El 7 de febrer de 2011 es van fer públics els resultats oficials, que van llançar un suport de l’98,83% als partidaris de la independència, la qual va ser proclamada el 9 de juliol de 2011

Sudan d’al Sud es va convertir així en l’estat sobirà més jove de l’món, condició que encara ostenta en l’actualitat. Al març de 2015, el Sudan de Sud va ingressar com el membre 134 de l’G-77. Sudan de l’Sud ha patit violència ètnica i ha estat en una guerra civil des de 2013; i a partir de 2017, tenia la puntuació més alta en l’Índex d’Estats Fràgils (abans, l’Índex d’Estats Fallits), superant a Somàlia.

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 21 de desembre de 2020

Les Seychelles, oficialment la República de les Seychelles, són un grup de 115 illes situades a l’oceà Índic, a nord-est de Madagascar, amb una superfície total de 455 km². Pertany a la Mancomunitat de Nacions.

La seva capital és Victoria, l’única ciutat de l’arxipèlag, situada a l’illa Mahé i habitada per un terç de la població. Posseeix l’únic aeroport i port internacional de país, que rep vols des dels aeroports internacionals més importants de món, ja que la principal font de divises de país és el turisme.

Una de les atraccions principals de Victòria és el Jardí Botànic, on poden observar exemplars de tortugues gegants que són endèmiques d’aquestes illes (per exemple: la tortuga gegant d’Aldabra, Dipsochelys dussumieri o Geochelone gigantea) i que, encara que són d’una menor talla, són molt semblants a les espècies de tortugues presents a les illes Galápagos.

Altres espècies de tortugues gegants de les illes Seychelles són la tortuga gegant de les Seychelles (Dipsochelys hololissa) i la tortuga gegant d’Arnold (Dipsochelys arnoldi), ambdues en perill crític d’extinció. Actualment són objecte d’un programa de cria en captivitat i reintroducció per l’Associació de Protecció de la Naturalesa de les Seychelles.

L’ètnia predominant és la seychellois, d’arrels africanes i franceses, però també hi ha minories xinesa i índia. La majoria de la població professa el catolicisme, un 8% de la població són anglicans i hi ha un 2% de diverses religions.

Seychelles és el que es coneix com un paradís tropical. Les illes conserven la seva bellesa natural, amb belles platges i un mar amb excel·lents condicions per als amants de l’busseig. Té clima tropical amb temperatures que, anualment, oscil·len entre els 25 i 30 ° C, amb mesos molt plujosos de novembre a maig, quan són aconseguides pels vents monsònics.

Seychelles té l’Índex de desenvolupament humà més alt d’Àfrica i és l’únic país d’aquest continent amb un IDH considerat “molt alt”. Tot i la nova prosperitat econòmica de país, la pobresa segueix sent generalitzada a causa de el nivell molt alt de desigualtat d’ingressos, un dels més alts de l’món, i una baixa distribució de la riquesa

Font: wikipedia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 20 de desembre de 2020

Uganda, oficialment República d’Uganda és un país sobirà situat a l’Àfrica oriental. La República d’Uganda és un país del centre d’Àfrica. Limita a l’est amb Kenya, al nord amb el Sudan del Sud, a l’oest amb la República Democràtica de Congo, al sud-oest amb Ruanda i a al sud amb Tanzània. A al sud i a l’est de país hi ha el Llac Victòria, que comparteix amb Kenya i Tanzània.

Uganda va prendre su nom de l’antic regne de Buganda, el qual comprenia una part de al sud de país, incloent-hi la capital Kampala

És poc coneguda la història d’Uganda abans de l’arribada dels primers no africans encara que és coneguda la presència humana a l’àrea almenys des del primer mil·lenni a.C.

Quan a els àrabs i a els europeus hi van arribar al segle XIX trobaren una sèrie de regnes a la zona, suposadament fundats al segle XVI. El més extens i el més important d’aquests regnes era Buganda, el qual encara existeix avui com una part d’Uganda. Els altres foren els d’Ankole, Bunyoro i Toro.

La zona fou col·locada sota l’administració de la Companyia Britànica de l’Est d’Àfrica en 1888 i va ser governada com ara un Protectorat pel Regne Unit des del 1894 fins a la independència el 1962.

Font: wikipedia