Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 8 d’octubre de 2020
SDRCA, Assoc. va publicar l’article “How to Take Advance from Cigarrete Stubs” a Journal of Biotechnology and Bioengineering (Volume 3, Issue 2, 2019, PP 1-2). És un article reconegut perquè marca les pautes de la recuperació d’acetat de cel·lulosa a partir de burilles de cigarretes
Aquest sistema és aplicable arreu del món. SDRCA, Assoc. busca ara inversors per construir-ne la primera planta pilot
Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 7 d’octubre de 2020
Paul Joseph Goebbels va ser un polític alemany que va ocupar el càrrec de ministre per la Il·lustració Pública i Propaganda del Tercer Reich entre 1933 i 1945. Un dels col·laboradors més propers d’Adolf Hitler, Goebbels va ser conegut pel seu domini de l’oratòria, el seu profund antisemitisme (que es posava de manifest en les seves declaracions públiques) i el suport a una discriminació racial més progressiva (que, entre altres coses, acabaria donant lloc a l’extermini dels jueus durant l’anomenat Holocaust)
Si no recordo malament, va ser aquest home qui va encunyar la frase: “Si dieu una mentida mil cops, la gent l’adoptarà com a veritat”
Jo, deixat anar pel que sentia a dir de jove, em vaig creure que l’hivern era l’estació de la mort. Res més fals. És a la tardor en què tot es mor. Queden les llavors, que començaran a germinar així que arriba l’hivern. Les meves preferènces són per ordre decreixent: hivern, primavera, estiu, i tardor, seguint el calendari anual
Hi ha paraules, molt emprades en premsa, que s’agafen del sac dels trons. En política, vaig sentir per primera vegada primavera a la revolució de Praga (primavera de Praga) contra l’ocupació soviètica. Es va veure clarament que en aquesta primavera la revolució no va servir de gran cosa (1968)
La segona vegada, i última, d’acreditar primavera a una sèrie de revolucions va ser en les primaveres àrabs (2010-2012). Quan van començar aquests moviments revoluconaris, vaig pensar que “Primavera àrab” s’havia establert abans d’aquestes revolucions. Entenc que tot això va ser premeditat
Els mitjans de comunicació ens volien fer veure que aquesta era la mare dels ous. En efecte, va ser Tunísia qu va iniciar aquests processos. L’unic que van aconseguir els tunisians va ser treure’s de sobre Zine el Abidine Ben Ali. El segon lloc on van créixer les flames va ser Egipte, on van jubilar Hosni Mubàrak
Sense més ni més, el foc va arribar a Líbia on van liquidar Muammar el Gaddafi (encara són en estat de guerra). Les altres primaveres van arribar molt esmorteïdes als països àrabs de l’Àfrica. A Algèria les protestes van ser molt febles d’acord amb el record de la població de la nefasta guerra civil anterior. El Marroc va obrir vàlvules per deixar que els més joves s’esbafessin. Al Sudan i Mauritània les manifestacions foren gairebé testimonials com a Somàlia
Ara toca als països africans de trobar sortides als problemes sense haver de perdre vides en manifestacions
Font: wikipedia
Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 6 d’octubre de 2020
20200902; Nàufrags
20200903; ‘Skam España’ s’acomiada parlant d’islamofòbia
20200904; L’escriptor Ngugi Wa Thiong’o defensa el multilingüisme en rebre el Premi Internacional Catalunya
20200909; L’ocàs d’Umtiti, de campió del món a suplent sense destí
20200910; Un incendi engoleix el camp de refugiats més gran d’Europa
20200911; Mória i la vergonya d’Europa a la intempèrie
20200912; “No ens volem quedar a Mória, volem marxar”
20200912; El pla pilot d’islam revifa el debat del paper de la religió a l’escola
20200912; Nakany Kante, Guinea i Sabadell connectats amb pop mandinga
20200913; Refugiats sense refugi: tretze mil persones desemparades a Mória
20200915; La UE s’obre a gestionar el nou camp de refugiats de Mória
20200916; Contra les religions a l’escola
20200917; “Milers de refugiats són al carrer sense menjar ni aigua” (Mória)
20200919; El Black Lives Matter empeny Europa a fer un pla antiracista
20200919; Quarantena al final de la pitjor missió d’Open Arms
20200920; Una constructora, a la planta de Montcada i Reixac. Fabrica habitatges prefabricats per al Tercer Món
20200920; Merkel vol acollir refugiats, però fuig del fantasma del 2015
20200923; Arriben 13 pasteres a les Balears en un dia
20200924; Brussel·les vol retornar més migrants i renuncia a les quotes
20200924; Les ONG denuncien que la Comissió ha cedit a les pressions dels antiimmigració
20200925; Bernat Solé: “Ens hem ofert a l’Estat per acollir joves de Lesbos”
20200927; Islam i cristianisme a l’escola
20200927; Els nous suecs parlen àrab
20200928; Ansu Fati posa la directa cap a la tercera renovació en pocs mesos
20200930; Dembélé posa a prova la paciència de Koeman
20201001; Más de 50 mujeres acusan a oenegés de abusos sexuales en RD Congo
20201001; Personal humanitari, acusat d’abusos sexuals en el brot d’Ebola al Congo
20201002; Bòsnia deixa els refugiats a la intempèrie
Font: Ara, La Vanguardia, i Vilaweb
Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 5 d’octubre 2020
20200904; Un altre afroamericà mort a mans de la policia dels EUA
20200906; Una segona onada de coronavirus més perillosa colpeja el Magrib
20200911; El planeta ha perdut dos de cada tres animals en 50 anys
20200923; Per què la primera onada de la covid-19 ha tingut poca incidència a l’Àfrica ?
20200923; Una toxina natural va matar els 300 als 300 elefants de Botsuana
20200926; Trencant el silenci dels anys de plom a Algèria
20201001; El banquer del genocidi ruandès, jutjat per crims contra la humanitat (Tanzània)
20201002; L’expropietar de Taurus compra l’empresa de butaques Figueras (ONU)
Fonts: Ara, La Vanguardia, i VilaWeb
Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 4 d’octubre de 2020
La febre del mòbil és molt més persistent que no pas la del coronavirus. El boom dels mòbils fa anys que ha arribat arreu del món. Recordo que molts pastors africans van trobar moltes aplicacions que, si un se’n fa addicte, malament rai
Jo en vaig ser un gran seguidor per coses d’emergència arran d’una amarga experiència. En efecte, vaig participar en un galdós fet, molt llastimós. Vaig intervenir en un desgraciat xoc en cadena a l’autovia
Afortunadament, cap de nosaltres va prendre mal, però el cotxe va quedar arrugat. Això ho vam poder constatar quan en vam baixar. Uns primers moments de confusió van desaparèixer quan vam veure que els altres accidentats tenien mòbil, però no nosaltres
Quan vam ser un altre cop a casa, ens vam comprar un mòbil de recàrrega, no n’hi havia d’altres. És ben evident que el mòbil és molt útil, però sense fer-ne un mal ús. Avui dia una gran quantitat juguen amb els mòbils per omplir temps d’espera com ara viatjar en metro. Les aplicacions dissenyades per mòbil són gairbé infinites. Ara s’hi juga
Jo vaig utilitzar el mòbil durant molt de temps. Ara el tinc guardat en un calaix aprofitant que es recarrega. Avui dia només faig servir el mòbil en la banca electrònica per fer operacions de diners sense tenir la necessitat d’anar a la meva oficina bancària
Això pot semblar molt còmode, però el temps que dedico a la banca electrònica és excessiu. Ha arribat un moment en què les entitats bancàries abusen d’aquesta situació. Com més persones treballin amb mòbil allà on siguin, més persones sobren de les oficines bancàries. Inclús et demanen que et descarreguis les seves aplicacions al teu mòbil
Jo considero tot això abusar dels clients. Inclús m’atreveixo a dir que una entitat (bancària, p.e,) està prenent una posició de força contra la nostra pròpia vida. Considero que és inconstitucional que la banca obligui els seus clients a comprar-se un mòbil. Tot això va contra la Llibertat de les persnes
Estudieu-ho si us plau…!
Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 3 d’octubre de 2020
No és estrany sentir parlar de la globalització del planeta com si fos una cosa molt actual. El món sempre va ser global des de l’inici de les colonitzacions europees. Passa que el món va ser globalitzat des del final de la segona guerra Mundial (1945) fins l’enfonsament del món soviètic (1991)
Ben acabada aquesta segona guerra, va sorgir la guerra Freda. Es van formar tres blocs: l’OTAN, la Unió Soviètica, i els països no alineats (generalment, països endarrerits). 56 anys de blocs antagònics
Recordo que, durant la primera guerra Mundial, les potències colonials reclutaven africans per a la lluita contra altres africans. Aquesta guerra Mundial va ser també global
Al cap de pocs anys de segona guerra mundial, van arribar les independències africanes amb moltes guerres civils, a l’empar de la política de blocs
El que diferencia aquests nous anys de globalització amb els primers anys de s.XX és el gran desenvolupament de l’electrònica i de les telecomunicacions. Ho sabem tot del que passa a tot arreu en qüestió de minuts
Hi ha persones que s’espanten per això perquè pensen que, qui sap, algun conflicte de l’altra punta del món ens pot afectar a nosaltres. Cal saber distingir entre problemes locals i problemes globals, aquells que s’encenen com la pòlvora
Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 2 d’octubre de 2020
Molt m’ha costat d’entendre la idiosincràsia dels africans. Menteixo, entenc la mar de bé els principis dels araboafricans perquè compartim molts valors heretats del romans. Ens banya un mateix mar. La principal diferència rau en la religió: uns són musulmans i els altres cristians.
Com reconeixen molts musulmans, les diferències entre les dues religions són mínimes. Afegeixo que alguns musulmans consideren que la seva religió és l’única certa perquè és l’última que ha estat revelada. No cal capficar-se en això perquè és una discussió erma
S’ha de reconèixer que la majoria de països nord-africans estan en plena ebullició per un reviscolament econòmic important. Des del poder s’insufla al poble el nacionalisme com a eina de progrés. El Diccionari normatiu valencià afirma que nacionalisme és el sentiment fervent d’adhesió a la nació pròpia
La religió musulmana s’estén de nord a sud al voltant la línia imaginària que va del golf de Guinea fins la mar Roja (més o menys). La resta d’Àfrica té una tendència més aviat cristiana
Trobar la idiosincràsia dels negroafricans és més dificil. Podríem anomenar-la “supremacista” pel seu interès perquè els blancs treballin per ells. Vaig tenir fa temps un ensurt important perquè essent membres d’una federació africanista, el president va dir: “els negres tallarem el bacallà, i els blancs faran el que els diguem”. ¿Potser és per això que els xinesos no volen treballadors negroafricans en les seves obres a l’Àfrica ?
Això que és una anècdota podria extrapolar-se perquè ara m’he tornat a trobar amb aquest pensament (ara a l’Àfrica). Normalment es pot dir que els negroafricans són molt nacionalistes, però poc patriotes encara que enviïn divises als seus familiars residents a l’Àfrica
L’africà ha de triomfar a Espanya perquè els seus a l’Àfrica estiguin satisfets. Sabent això, hem d’intentar treballar conjuntament amb els nostres africans
Sóc partidari de posar xifres als fets. Com per als africans el món afro conté els Estats units i el Brasil (entre d’altres), el cens americà de 2019 assenyala 5 grups ètnics importants: blancs no hispànics (63,4%), hispànics i llatins (15,3%), negres o afroamericans (13,4%), asiàtics (5,9%), nadius (1,5%)
Dit d’una altra manera, els blancs són el grup hegemònic com passa a Europa
Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA – Les Corts – 1 d’octubre de 2020
Fa relativament poc, però encara persisteixen males lectures del que vol dir la catalanitat. Davant de dubtes, jo explico sempre el mateix. Hi ha de partida 3 nivells de catalanitat:
El Codi civil català és l’unic codi legal català que perdura en els nostres dies. Aquest Codi és clar: “és catalana tota persona que tingui residència administrativa a qualsevol municipi català”
Hem arribat al cap del carrer: “tothom que hi tingui residència administrativa és català, independentment de la seva ascendència o del seu lloc de naixement. Si reviseu els nadons que neixen aquí, veureu que una gran majoria tenen cognoms castellans sense que això els privi de la seva catalanitat
Una altra cosa que fa ballar el paraigües és anomenar català tot aquell que s’expressa en català. Això és una disglòssia que enverina. La llengua catalana no és obstacle perquè tothom s’expressi com vulgui. No hi ha persona de cap municipi català que no pugui parlar amb la llengua que vulgui. No hi ha persona en aquests municipis que no entengui o parli castellà o català
L’arribada de persones de fora d’Espanya facilita el coneixement de llengües o com a mínim se sap quins idiomes dominen. La SDRCA té constància que hi ha una nova demanda: traductors de llengües africanes
La SDRCA publica tota mena d’articles escrits en llengües que la SDRCA entengui: castellà, català / valencià / balear, francès, portuguès, gallec, asturiano-leonés, basc, aragonès, anglès, occità, italià,…
La SDRCA de bon començament ha utilitzat el català, atenent a uns lectors locals. Ha titulat també en anglès, castellà i francès, però l’experiència ens diu que ens visiten països de mig món (en particular de gairebé tot l’Hemisferi nord). Entenem que aquestes persones fan servir traductors automàtics. Per tant, podem utilitzar plenament el català amb la qual cosa estalviem temps