Titulars d’Àfrica

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 24 d’octubre de 2020

20201004; El fill de l’advocat de Mandela

20201009; Condenados militares del Camerún por asesinar a cuatro mujeres y niños

20201009; Kentridge o la danza de la vida (Sudáfrica)

20201011; Una vida negra que nunco importó (Botsuana)

20201012; El pelegrinatge africà que la pandèmia no atura (Senegal)

20201017; Vindrà la Tercera Guerra Mundial ?

20201019; Com és que l’Àfrica controla millor la pandèmia que no Europa? Què ens poden ensenyar?

20201019; Magnífica exposició de William Kentridge al CCCB

20201020; El món supera els 40 milions de contagis

20201021; Creix a tot el món la desconfiança en la futura vacuna contra el coronavirus

20201022; L’exèrcit ataca joves desarmats i la ira escata a Nigèria

 

Font: ARA, La Vanguardia, Vilaweb

Diplomàcia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 23 d’octubre de 2020

No crec que sigui jo la persona més indicada per fer un balanç de la immigració a casa nostra. He estat convidat en reunions participatives

A mi m’interessa molt quina és l’evolució de les persones d’ascendència estrangera M’interessa tant que m’han preguntat si en tenia a la família. No, no tinc familiars d’origen estranger, però puc dir que, per la mea extensió en el temps, jo he estat un immigrat en dos països europeus

He estat immigrat amb data de caducitat: hi arribo amb una data i en marxo al cap d’uns quants mesos. La meva estada sempre ha tingut complicacions que he hagut de resoldre sol. Com a conseqüència, he posat a prova les meces conviccions diplomàtiques. La vida no és fàcil per als espanyolets que van pel món

La meva idea és evitar problemes als nostres immigrats. No hi ha millor diplomàcia per fer que aquests persones es trobin bé aquí. Si els immigrats africans diuen bé de la seva vida a Barcelona, guanyarem en prestigi internacional. Això pot obrir més encara les portes del comerç internacional a casa nostra

Aquesta immigració fa més de quaranta anys que dura, per tant està molt consolidada a casa nostra. Si fins ara no ha causat conflictes socials, probablement no n’hi haurà en un futur

Sol

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 22 d’octubre de 2020

Vaig conèixer una persona que, davant de públic, afirmava joiós: “No hi ha ningú que em pugui explicar res de la vida, ni del món del treball”. Està bé que hi hagi persones que es tinguin per ser tan alts. Així tindrem la seguretat d’estar protegits en un món que lluita cada dia per arribar al demà

A mi m’entusiasmen coses més diàfanes com el nostre planeta Terra. Un dia vaig adonar-me que veig la Terra plana tot i que sé que és esfèrica. De fet, em va molt bé veure-la plana. Segueixo el rastre del Sol, que es mou de llevant a ponent

He vist a la meva vida dos Sols que no acostumo veure. Londres va ser un dels escenaris. Em va torbar una mica que el Sol de Londres fos tan diferent del de Barcelona. Era un Sol platejat en un fons grisós. No sé exactament quants km hi ha entre aquestes dues ciutats, jo diria 3.000 km

Vaig quedar astorat en veure el cel del Camerun, un cel que no havia vist mai. Un cel intensament blau, net, a 6.000 km. Tot plegat per dir que les coses les podem veure de diferents maneres segons les circumstàncies

 

Deontologia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 21 d’octubre de 2020

El Col·legi de periodistes a Barcelona, en plena arribada d’immigrants, va afegir al seu codi deontològic (ciència o tractat dels deures i dels principis ètics, especialment d’aquells que regixen l’exercici d’una professió) el tracte dels delinqüents a la premsa

La idea és evitar donar noms i cognoms de persones immigrades així com el seu país d’origen. El lector interessat no fa càbales respecte el país d’origen sinó dels fets passats a casa nostra

Si no recordo malament, aquesta deontologia professional no era vigent a les Illes Balears ni a València. Les notícies són realment diferents quan s’aplica el renovat codi deontològic. Aquesta és una fita realment important de la premsa catalana

 

 

Oenagés

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 20 d’octubre de 2020

La popularitat aconseguida per les sigles ONG va dur a la Real Academia Española a encunyar una nova paraula en castellà: oenegé. La Vanguardia la va incorporar també en català com a oenagé

Què és una oenagé ? una organització d’iniciativa social, independent de l’Administració pública, que es dedica a activitats humanitàries, sense fins lucratius (RAE)

SDRCA, Assoc. és també una oenagé D (Madrid, 2015). Una OngD és una d’aquestes organitzacions per al Desenvolupament

La nostra oenagé D es dedica fonamentalment a augmentar el nivell de vida de persones africanes, a llur formació i a llur salut en benefici de l’augment de l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH)

La missió de l’oenagé SDRCA s’ha centrat en 21 països africans quant a l’augment del nivell de vida (21 països en les 5 macroregions africanes). La formació ha arribat a Zimbàbue, el Camerun i el Senegal. La intervenció en salut s’ha centrat al Camerun

Illa de Perejil

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 19 d’octubre de 2020

L’illa de Perejil és un illot deshabitat en disputa territorial entre Espanya i el Marroc. Es troba situat a l’estret de Gibraltar (entre el mar Mediterrani i l’oceà Atlàntic), a uns 250 metres de la costa continental d’Àfrica i a uns 8 quilòmetres a nord-oest de l’nucli urbà de la ciutat espanyola de Ceuta.

En l’actualitat es troba deshabitada i sense que hi hagi cap símbol de sobirania per part de cap dels dos països que reclamen l’illot com a propi. Espanya afirma que l’illa forma part del seu territori, si bé la seva situació politicoadministrativa és fosca, ja que no és ni part de la ciutat autònoma de Ceuta (el projecte d’estatut d’autonomia ceutí incloïa l’illot com a territori de la ciutat, però tal referència es va retirar davant les protestes del Marroc) ni considerat plaça de sobirania. Per al Marroc, la seva sobirania no ofereix dubtes jurídics i forma part del seu territori nacional, de manera que li disputa la seva possessió a Espanya, el que va donar lloc a un cèlebre incident en 2002 (en el comunicat de premsa emès per l’agència oficial marroquina MAP , equivalent a l’Oficina d’Informació Diplomàtica espanyola, l’illot es descriu com situat en l’interior de les aigües del Regne, «a l’interior de les aigües territorials de el regne»). Després d’aquest incident, els dos països van signar una nota en la qual es comprometien a tornar a la situació anterior a l’incident, de manera que l’illot seria desallotjat, sense abandonar cap d’ells, però, les seves pretensions territoriales

Tot just dos-cents metres separen l’illa del continent. La profunditat de l’aigua als seus peus arriba a aconseguir entre 20 i 30 metres. Entre l’illa i la terra ferma està l’ancoratge de Perejil, que pot donar aixopluc a petites embarcacions, i ha estat utilitzat tant per pescadors, que en mal temps buscaven la seva protecció, com per contrabandistes, que trobaven resguard davant la bel·licositat dels habitants propers.

A la costa aquest apareixen dues petites caletes, anomenades la més septentrional del Rei i la més meridional de la Reina. Propera a aquesta caleta es troben les restes d’una torre i d’un aljub construïts pels portuguesos. L’illa compta amb una cova de mida suficient per a albergar en el seu interior a unes dues-centes persones.

Es troba deshabitada i amb prou feines té algun tipus de flora o fauna. El clima és de tipus mediterrani. Es registren temperatures que oscil·len entre els 15 °C a l’hivern i els 35 °C a l’estiu.

Pascual Madoz, en el seu Diccionari geogràfic-estadístic-històric d’Espanya i les seves possessions d’Ultramar, descrivia l’illa del Perejil, dins de l’entrada dedicada a l’estret de Gibraltar, de la següent manera:

L’expressada illa està situada al peu de Sierra Bullones, la muntanya és inaccessible i [sic] excessivament alta, impracticable per la part N. S’eleva sobre el nivell de la mar l’esmentada illa 72 vares i 1/3, tota de pedra i coberta d’arbustos; la seva figura és gairebé triangular i la seva circumferència de 2,200 vares formant una cadena de fons sobre sorra, pedra i sorra pedra, trobant-se de 14 braces fins a 20 en els seus 2 [sic] extrems de l’E i O. i per la seva mitjania 6, 5 i 4 braces, igual qualitat de fons i el mateix per la part del N.

Aquesta illa i la mitjania de Serra Bullones corren enfilades al S. 17è; seva proximitat a la falta d’aquella serra i igualtat amb el color del ter. fan difícil la seva distinció encara que es passi a prop però de la seva alçada.

Font: wikipedia

Ghana

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 18 d’octubre de 2020

Des de fa uns vint anys, he intentat viatjar a l’Àfrica diverses vegades, exceptuant la visita a les Illes Canàries que en fa més de 35.

El meu primer objectiu va ser Burkina Faso, Uagadugú. Vaig anar a una agència de viatges del barri on em van preparar tota la documentació. A l’anar-la a buscar, l’amo em pregunta: “qui t’anirà a buscar a l’aeroport ?”. Jo li vaig dir que ningú. Acte seguit, m’estripa la documentació. “No seré jo qui permeti que hi prenguis mal

Els fets són d’uns quinze o vint anys. Ho comento ara fa poc a l’honorable cònsul a Barcelona. Em diu: quant fa de temps ? “Nosaltres vam obrir el consolat fa nou anys, però digues-me quina agència va ser…” Ni me’n recordo…!

Burkina Faso és un país molt interessant on hi fan una Volta ciclista molt popular entre els ciclistes africans i europeus. Vaig conèixer un grup d’estudiants d’aquest país a França. Molt cordials. Aquestes eren les meves raons per anar-hi

Ho sé perquè m’ho han dit: Burkina Faso funciona a base d’oenagés perquè la seva economia és molt precària

El segon objectiu va ser el Camerun perquè SDRCA, Assoc. hi tenia el consell camerunès de redacció. Aquest consell va durar molts anys. Vam acordar un preu per article, i així va estar funcionant des de 2005 fins a 2015.

Volíem arribar a aquesta destinació després de visitar Accra (Ghana) on hi ha la seu de l’Associació Africana d’Universitats. Essent a Barcelona, la secretària ens diu que el coordinador general ens rebria l’endemà a la tarda… Un error d’agenda de l’AAU perquè estàvem esperant notícies seves per agafar l’avió

El tercer objectiu va ser Sud-àfrica, però vaig anul·lar el viatge perquè patia per la meva seguretat. Aquest país africà té el record mundial de morts violentes: 80.000 anuals. Estats units hi van al darrere amb 10.000 morts violentes anuals. En aquest moment segueixo el principi d’anar acompanyat a qualsevol país africà

Això queda reflectit en el primer viatge al Camerun. Dos periodistes m’acompanyen durant tota la meva estada tot i que no em vaig poder estalviar algun ensurt. Viatjar a l’Àfrica negra té el problema que un blanc hi canta d’allò més, inclús a Sud-àfrica perquè els blancs vesteixen diferent

 

 

 

 

Interculturalitat

Josep Juanbaró, [email protected] -SDRCA – Les Corts – 17 d’octubre de 2020

Segons el Diccionari normatiu valencià, interculturalitat és el conjunt de relacions de contacte i d’intercanvi entre cultures diferents. Aquest concepte el vaig sentir fa uns quants anys d’una funcionària de l’Ajuntament de Barcelona. El vaig considerar molt atractiu

Anava dirigit a les relacions entre persones autòctones i persones d’origen estranger. Vaig estar meditant aquest tema força temps. Em vaig adonar que jo mateix era intercultural pels meus orígens i pels meus familiars

Jo vaig néixer al Bages, concretament a Manresa, una ciutat amb molt de caràcter. Els meus pares procedien de dues comarques molt diferenciades: el Pallars i el Barcelonès. Els meus pares m’acompanyaven a veure les seves famílies

Jo em vaig casar amb una noia de la Noguera, i la meva filla s’ha criat i desenvolupat a Barcelona

Tenim doncs quatre comarques amb cultures molt diferenciades. Des de menut m’he vist amb la necessitat de quadrar en cadascuna d’aquestes comarques. Això fa que tngui la ment bastant oberta a l’hora de tractar persones d’origen foraster

Això s’afegeix amb la sort de poder haver tingut la sort de viatjar gairebé per tota la resta d’Espanya. He visitat 20 països de la resta de tot el món essent intercultural. Conec també bona part de la resta d’Europa.Els meus viatges no són fotogràfics sinó que miro d’entrar en cada cultura

Ser intercultural vol dir saber reconèixer les parts essencials d’unes persones de diferent cultura. Salvades les distàncies, tot va com una seda…