Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 19 d’octubre de 2020
L’illa de Perejil és un illot deshabitat en disputa territorial entre Espanya i el Marroc. Es troba situat a l’estret de Gibraltar (entre el mar Mediterrani i l’oceà Atlàntic), a uns 250 metres de la costa continental d’Àfrica i a uns 8 quilòmetres a nord-oest de l’nucli urbà de la ciutat espanyola de Ceuta.
En l’actualitat es troba deshabitada i sense que hi hagi cap símbol de sobirania per part de cap dels dos països que reclamen l’illot com a propi. Espanya afirma que l’illa forma part del seu territori, si bé la seva situació politicoadministrativa és fosca, ja que no és ni part de la ciutat autònoma de Ceuta (el projecte d’estatut d’autonomia ceutí incloïa l’illot com a territori de la ciutat, però tal referència es va retirar davant les protestes del Marroc) ni considerat plaça de sobirania. Per al Marroc, la seva sobirania no ofereix dubtes jurídics i forma part del seu territori nacional, de manera que li disputa la seva possessió a Espanya, el que va donar lloc a un cèlebre incident en 2002 (en el comunicat de premsa emès per l’agència oficial marroquina MAP , equivalent a l’Oficina d’Informació Diplomàtica espanyola, l’illot es descriu com situat en l’interior de les aigües del Regne, «a l’interior de les aigües territorials de el regne»). Després d’aquest incident, els dos països van signar una nota en la qual es comprometien a tornar a la situació anterior a l’incident, de manera que l’illot seria desallotjat, sense abandonar cap d’ells, però, les seves pretensions territoriales
Tot just dos-cents metres separen l’illa del continent. La profunditat de l’aigua als seus peus arriba a aconseguir entre 20 i 30 metres. Entre l’illa i la terra ferma està l’ancoratge de Perejil, que pot donar aixopluc a petites embarcacions, i ha estat utilitzat tant per pescadors, que en mal temps buscaven la seva protecció, com per contrabandistes, que trobaven resguard davant la bel·licositat dels habitants propers.
A la costa aquest apareixen dues petites caletes, anomenades la més septentrional del Rei i la més meridional de la Reina. Propera a aquesta caleta es troben les restes d’una torre i d’un aljub construïts pels portuguesos. L’illa compta amb una cova de mida suficient per a albergar en el seu interior a unes dues-centes persones.
Es troba deshabitada i amb prou feines té algun tipus de flora o fauna. El clima és de tipus mediterrani. Es registren temperatures que oscil·len entre els 15 °C a l’hivern i els 35 °C a l’estiu.
Pascual Madoz, en el seu Diccionari geogràfic-estadístic-històric d’Espanya i les seves possessions d’Ultramar, descrivia l’illa del Perejil, dins de l’entrada dedicada a l’estret de Gibraltar, de la següent manera:
L’expressada illa està situada al peu de Sierra Bullones, la muntanya és inaccessible i [sic] excessivament alta, impracticable per la part N. S’eleva sobre el nivell de la mar l’esmentada illa 72 vares i 1/3, tota de pedra i coberta d’arbustos; la seva figura és gairebé triangular i la seva circumferència de 2,200 vares formant una cadena de fons sobre sorra, pedra i sorra pedra, trobant-se de 14 braces fins a 20 en els seus 2 [sic] extrems de l’E i O. i per la seva mitjania 6, 5 i 4 braces, igual qualitat de fons i el mateix per la part del N.
Aquesta illa i la mitjania de Serra Bullones corren enfilades al S. 17è; seva proximitat a la falta d’aquella serra i igualtat amb el color del ter. fan difícil la seva distinció encara que es passi a prop però de la seva alçada.
Font: wikipedia
