Selebi-Phikwe

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 4 de març de 2022

Selebi-Phikwe és una localitat minera al nord-est de Botswana.

Té una població de 49.849 habitants el 2001.

La mineria de níquel va començar el 1973 i ha estat la principal activitat des de llavors.

La localitat té un centre comercial, un hotel i un petit aeroport.

Originalment va haver-hi dos petits llocs anomenats Selebi i Phikwe, els termes municipals dels quals abastaven un gran jaciment de coure i níquel. Quan es va realitzar el descobriment d’aquest jaciment a la dècada de 1960, es va construir la mina i una localitat al bosc entre els dos llocs amb el nom de Selebi-Phikwe.

La principal font d’ocupació és l’empresa minera Bamangwato Concessions Ltd. (BCL) que excava vetes de coure i níquel a mines obertes i tancades. El mineral es transporta des de la boca de la mina per rail per a la fosa. Algunes de les locomotores utilitzen màquines de vapor comprades a l’empresa National Railways of Zimbabwe i South African Railway.

Font: wikipedia

Molepolole

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 3 de març de 2022

Molepolole és un poble al país de Botswana. Té una població de 69.789 habitants (2008), i és el poble de la tribu Bakwena. Molepolole és a 50 quilòmetres a l’oest de Gaborone, la capital de Botswana. És considerada com l’entrada del desert Kalahari.

Font: wikipedia

Francistown

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 2 de març de 2022

Francistown és la segona ciutat més gran de Botswana, amb una població d’uns 113.500 habitants segons el cens de 2011. Coneguda com la Capital del Nord es troba a l’est de Botswana, a uns 400 km nord-nord-est de la capital, Gaborone.

Francistown està situada a la confluència dels rius Tai i Inchwe, a prop del riu Shashe (afluent del riu Limpopo) ia uns 90 km de la frontera amb Zimbabwe. La ciutat va ser el centre de la primera febre de l’or africana i encara avui està rodejada de velles mines abandonades.

Els Ndebele van arribar a la zona a la dècada de 1830 mentre es dirigien a Bulawayo. Segons es diu, Nyangabgwe va ser la vila més propera a Francistown que va ser visitada pels europeus, quan va ser visitada per Robert Moffat. Moffat va ser seguit el 1867 pel cercador d’or, Karl Mauch que va fundar la mina d’or Bakalanga al llarg del Tati River.

La ciutat actual va ser fundada el 1897.

Francistown se situa a la principal ruta de transport aeri i vial de Botswana; la mineria i l’agricultura són importants. Entre les principals companyies mineres destaquen Tati Nickel (propietat de Norilsk Nickel, amb operacions a Mina Selkirk i Mina Phoenix, produint cobalt, coure i níquel.1) El Complex Industrial Dumela, un polígon industrial, és un ocupador important; la construcció de la Refineria de Metalls Botswana el 2008 a les rodalies de la ciutat va ser detinguda a causa d’alts costos.

La cobertura mediàtica de Francistown inclou el diari The Voice, fundat el 1993.

Font: wikipedia

Gaborone

Josep Juanbaó, [email protected] – SDRCA, Assoc. – 1 de març de 2022

Gaborone és la capital de Botswana, amb una població estimada de 208.411 habitants (2005). Es localitza a la vall de les muntanyes Kgale i Oodi, a la zona sud-oriental de Botswana. És a 15 quilòmetres de la frontera amb Sud-àfrica ia 358 quilòmetres de Pretòria. També és la capital administrativa del districte sud-est.

S’hi troba la seu de la Comunitat de Desenvolupament d’Àfrica Austral; l’organització va ser fundada el 1980 amb l’objectiu d’incrementar la cooperació econòmica dels membres i reduir la dependència de Sud-àfrica. A Gaborone hi ha la Universitat de Botswana.

Gaborone està situat a les coordenades 24°39′29″S 25°54′44″E, entre les muntanyes Kgale i Oodi, a la cantonada sud-est de Botswana, a uns 15 quilòmetres de la frontera amb Sud-àfrica. Gaborone és banyada pel riu Notwane. La ciutat es troba a una alçada de 1010 metres sobre el nivell del mar. Gaborone està envoltat per les ciutats de Ramotswa al sud-est, Mogoditshane al nord-est, Mochudi a l’est i Tlokweng a l’altra banda del riu. La majoria són ciutats dormitori de Gaborone. Els suburbis de la ciutat inclou Broadhurst, Gaborone West, The Village, Naledi,7 i New Canada. Phakalane, un barri acomodat, es troba al nord dels límits de la ciutat.

Al centre de la ciutat hi ha el centre comercial, financer i turístic de Gaborone, que alberga nombrosos bancs i centres comercials. A l’extrem oriental hi ha el centre cívic, juntament amb el Pula Arch que commemora la independència de Botswana. La borsa de valors de Botswana, el museu nacional, i el campus principal de la Universitat de Botswana també es troben al centre de la ciutat. A l’oest hi ha l’enclavament del Govern. Aquesta àrea conté els edificis governamentals, com l’Assemblea Nacional de Botswana i el Ntlo ia Dikgosi. L’edifici de l’Arxiu Nacional també és aquí.

Gaborone té un clima semiàrid calent (BSh a la classificació climàtica de Köppen). La major part de l’any, Gaborone és molt assolellat, amb estius generalment calents. Els estius amb poques precipitacions són més càlids que els estius amb pluges regulars. Si hi ha una sequera, les temperatures més altes de l’any són regularment al gener o al febrer. Si hi ha precipitacions normals, les temperatures més altes són generalment a l’octubre, just abans que comencin les pluges. Durant l’hivern, els dies són càlids, i les nits fredes.

La població de Gaborone, sobre la base del cens de 2011, és de 231 626 habitants. D’aquests 113 603 són homes i 118 023 són dones. Hi ha 58 476 llars a la ciutat,13 el 2001, la mida mitjana era de 3,11 persones per casa. La ciutat de Gaborone és la llar de prop del 10% de la població de Botswana. Gairebé la meitat dels ciutadans de Botswana viuen en un radi de 100 quilòmetres al voltant de Gaborone.

El creixement populacional de Gaborone és de 3.4%, el més alt del país. Això és probablement pel fet que la ciutat compta amb una infraestructura més desenvolupada, per la qual cosa és més habitable. Gaborone és una de les ciutats de major creixement al món. Gran part del creixement es basa en la xarxa de migració de la resta de Botswana.

L’índex de masculinitat a Gaborone és de 96.3, la qual cosa significa que hi ha 963 homes per cada 1000 dones. La majoria dels matrimonis a Botswana són registrats a Gaborone; el 15% de tots els matrimonis al país es van registrar a la ciutat el 2007. De mitjana, hi ha 3,3 persones per família a Gaborone. Aquest és un nombre baix en comparació amb la resta de Botswana.

Font: wikipedia

Grootfontein

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc – Les Corts – 28 de febrer de 2022

Grootfontein és una ciutat a la regió d’Otjozondjupa al nord-est de Namíbia. És al B8, una Ruta Nacional namíbia que condueix de Windoek a la Franja de Caprivi, al triangle Otavi. En afrikáans, el seu nom significa “Gran Deu” i hi ha n’efecte una gran font termal prop de la ciutat.

El 1885, 40 famílies Bóer del nord-oest de Sud-àfrica s’estableixen a Grootfontein. Eren part del Dorslandtrekker, que es dirigien cap a Angola. Quan aquell territori va caure sota el control portuguès, es van tornar enrere i van intentar establir “la República Upingtonia” a Grootfontein. Abandonada cap a 1887, es va convertir a l’oficina central de la Companyia d’Àfrica del Sud-oest el 1893.

Com totes les ciutats al triangle Otavi, Grootfontein és molt verd a l’estiu, però sec a l’hivern. A la primavera, el jacarandà i altres arbres extravagants floreixen en profusió. La ciutat té una vella fortalesa alemanya de la Schutztruppe (força armada colonial) a partir de l’any 1896, que avui allotja un museu que exposa la història local. La principal motivació econòmica de l’àrea va ser durant moltes dècades les mines Berg Aukas i Abenab al nord-est de la ciutat. Van produir zinc i vanadi, però s’han tancat. Aquesta és la terra de la dolomita i els dipòsits de carbonat a les parts superiors de les mines han conservat interessants fòssils de criatures símiques o pongoides que van viure milions d’anys abans que el modern home evolucionés.

Vint-i-quatre quilòmetres a l’oest de Grootfontein hi ha l’enorme meteorit Hoba. És fàcilment el meteorit conegut més gran a la Terra, així com ser la massa més gran de ferro coneguda que existeixi a la superfície del planeta.

Grootfontein és una estació terminal del TransNamib, el sistema de ferrocarril i de transport nacional. Grootfontein també té una base militar que va allotjar diverses unitats de l’ara extinta Força de Defensa sud-africana. Té un camp d’aviació que pot manejar grans portadors de transport com Hercules C130, així com avions comercials de passatgers.

Font: wikipedia

Gobabis

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 27 de febrer de 2022

Gobabis és una ciutat de l’oest de Namíbia, capital regional d’Omaheke i del districte electoral de Gogabis. Es troba situada a 200 quilòmetres (124 milles) al final de l’autopista B6 de Windoek a Botswana. La ciutat és a 110 quilòmetres (68 milles) del lloc de frontera de Buitepos amb Botswana, i serveix com a enllaç important amb Sud-àfrica a la carretera de Trans-Kalahari.

Gobabis és al cor de la zona ramadera, i és considerada la capital de l’est i també coneguda com “el Petit Texas” de Namíbia. De fet, Gobabis està tan orgullós de la seva ramaderia que una estàtua d’un gran toro amb la inscripció «Benvinguts a la Terra del Bestiar» saluda els visitants de la ciutat. Gobabis limita amb el Desert de Kalahari, i és tradicionalment la terra del poble Herero.

Com moltes altres ciutats a Namíbia, Gobabis es va desenvolupar al voltant d’una missió (Gobabis significa “lloc de discussió” en la llengua Nama), fundada el 1856 per Friederich Eggert de la Societat de Missioner Renana.

A l’última meitat dels anys 1800 i principis dels anys 1900 diversos conflictes es van desfermar entre els Mbanderu i els Khauas Khoikhoi, així com entre els pobladors i la gent indígena. Gobabis està en una àrea on els Herero i els Nama van lluitar en guerres els uns contra els altres.

El districte Gobabis va ser proclamat per les autoritats alemanyes al febrer de 1894 i al juny l’any següent Gobabis va ser ocupat per una guarnició alemanya. Mentre la fortalesa militar, construïda entre 1896-1897, ha desaparegut fa molt, un dels pocs edificis que es remunten a aquella època és l’hospital de campanya, o Lazarette, que ha estat declarat monument nacional.

Gobabis segueix creixent com a ciutat a causa de les mercaderies que es transporten de les mines de Botswana sense sortida al mar al port namíbi de Walvis Bay, ia més per béns de consum importats a Namíbia de Johannesburg a Sud-àfrica.

Gobabis és governada per un govern municipal, actualment amb set seients.

Font: wikipedia

Walvis Bay

Josep Juanbaró, [email protected] SDRCA, Assoc. – Les Corts – 26 de febrer de 2022

Walvis Bay, que significa “Badia Ballena” és una ciutat de Namíbia amb una població d’uns 80.000 habitants, està enclavada a l’homònima badia de Walvis, a l’oest del país.
La badia ha estat un refugi per a vaixells a causa del seu port de profunditats naturals, protegit per una llengua de sorra de Punta Pelícano. Sent riques en plàncton i vida marítima, aquestes aigües van acostar grans números de balenes que van atraure vaixells baleners i vaixells de pesca.
Una successió de colons va explotar la posició i els recursos d’aquest establiment portuari estratègic. El valor del port amb relació a la ruta de mar al voltant del Cap de Bona Esperança havia cridat l’atenció de les potències mundials des que el van descobrir. Això explica el complicat estatus polític de la Badia Walvis al llarg dels anys.
La ciutat està connectada amb la capital nacional, Windhoek, a través del Ferrocarril Trans-Nambi i per la carretera B2. Les atraccions de la Badia de Walvis inclouen l’artificial Illa Bird (centre d’una indústria de recol·lecció de guano), la Duna 7 (una de les dunes de sorra més altes del món) i un museu.
A Walvis Bay també es poden trobar unes impressionants mines de sal marina així com diverses empreses relacionades amb la pesca. Walvis Bay presenta una rara variació temperada del clima desèrtic (BWn a la classificació climàtica de Köppen). Rep una mitjana aproximadament de 10 mm anuals de precipitació, la qual cosa la fa una de les ciutats més seques del planeta.
Tot i que posseeix un clima àrid, les temperatures solen ser molt moderades degut principalment a les fredes corrents costaneres properes a la ciutat.

Font: wikipedia

Windhoek

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 25 de febrer de 2022

 és la capital de Namíbia. El nom pot derivar de l’afrikáans Wind-Hoek (“cantó del vent”) o de les muntanyes Winterhoek. Té una població que arriba als 431.000 habitants el 2020 (el 15.7 % de la població del país), integrada per gent d’ascendència alemanya (gairebé el 10 %), anglosaxons (1%), afrikaners (6 %), mestissos (basters) i coloureds, 11 %), asiàtics (7 %), ovambos, hereros i totes les altres ètnies natives.
És el centre polític, econòmic i comercial (especialitzat en pells d’ovelles) del país.
Windhoek va ser als seus orígens el centre de comandament d’un cap nama que va derrotar els habitants herero de la regió al segle XIX.
L’Imperi alemany va ocupar la regió el 1885, i es va transformar en el seient del règim colonial el 1892 com la capital de la colònia de l’Àfrica del Sud-oest Alemanya (Deutsch-Südwestafrika). Durant la Primera Guerra Mundial, Windhoek va ser capturada per tropes sud-africanes i es va convertir en un domini britànic.
Fins a la independència de Namíbia, proclamada el 1990, la ciutat de Windhoek va ser reconeguda com la capital de l’Àfrica del Sud-oest administrada pel Govern sud-africà.
Windhoek està situada en un altiplà al voltant de 1600 m s. n. m., en una regió de clima sec temperat. Els dies són majorment càlids, amb temperatures entre els 25 °C i els 35 °C, amb dies molt calents a més de 40 °C durant els mesos d’estiu, mentre que les nits són generalment fresques.
Els mesos d’hivern (juny, juliol i agost) experimenten en general les menors precipitacions. Les temperatures mínimes s’estenen entre 5 ºC (41 ºF) a 18 ºC (64 ºF). Les nits són en general fredes, encara que la temperatura poques vegades baixa dels 0 °C, i gairebé mai neva. La regió pateix una sequera més o menys una vegada cada dècada.

Font: wikipedia